Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "caguerri" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  baladre, n m
  • ca  el·lèbor verd, n m alt. sin.
  • ca  escampador de gel, n m alt. sin.
  • ca  escampadors, n m pl alt. sin.
  • ca  herba de Sant Joan, n f alt. sin.
  • ca  manxiulot, n m alt. sin.
  • ca  marxívol, n m alt. sin.
  • ca  marxívol verd, n m alt. sin.
  • ca  marxívols, n m pl alt. sin.
  • ca  pàmpols, n m pl alt. sin.
  • ca  peònia, n f alt. sin.
  • ca  peònia blanca, n f alt. sin.
  • ca  peònia borda, n f alt. sin.
  • ca  uliarda, n f alt. sin.
  • ca  veratre, n m alt. sin.
  • ca  marxigols, n m pl var. ling.
  • ca  mengívol, n m var. ling.
  • ca  palònia, n f var. ling.
  • ca  peloni blanca, n f var. ling.
  • ca  peloni borda, n f var. ling.
  • ca  sagüerro, n m var. ling.
  • ca  veladre, n m var. ling.
  • nc  Helleborus viridis L. subsp. occidentalis (Reut.) Schiffn.

<Botànica > ranunculàcies>

baladre baladre

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  baladre, n m
  • ca  el·lèbor verd, n m alt. sin.
  • ca  escampador de gel, n m alt. sin.
  • ca  escampadors, n m pl alt. sin.
  • ca  herba de Sant Joan, n f alt. sin.
  • ca  manxiulot, n m alt. sin.
  • ca  marxívol, n m alt. sin.
  • ca  marxívol verd, n m alt. sin.
  • ca  marxívols, n m pl alt. sin.
  • ca  pàmpols, n m pl alt. sin.
  • ca  peònia, n f alt. sin.
  • ca  peònia blanca, n f alt. sin.
  • ca  peònia borda, n f alt. sin.
  • ca  uliarda, n f alt. sin.
  • ca  veratre, n m alt. sin.
  • ca  marxigols, n m pl var. ling.
  • ca  mengívol, n m var. ling.
  • ca  palònia, n f var. ling.
  • ca  peloni blanca, n f var. ling.
  • ca  peloni borda, n f var. ling.
  • ca  sagüerro, n m var. ling.
  • ca  veladre, n m var. ling.
  • nc  Helleborus viridis L. subsp. occidentalis (Reut.) Schiffn.

<Botànica > ranunculàcies>

camerrí -ina camerrí -ina

<Ciències socials > Arqueologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

GARCIA PETIT, Lluís [et al.]. Diccionari d'arqueologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/18/>

  • ca  camerrí -ina, adj
  • ca  platirrí -ina, adj
  • es  camerrino
  • es  platirrino
  • en  chamaerrhine
  • en  platyrrhine
  • en  platyrrhinian
  • en  platyrrhinic

<Arqueologia > Treball de laboratori > Arqueobiologia > Paleoantropologia>

Definició
Dit de l'individu que té el nas ample.

Nota

  • La qualitat de camerrí s'anomena camerrínia o platirrínia.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  gratabous, n m
  • ca  botons de frare, n m pl sin. compl.
  • ca  arrencapets, n m/f alt. sin.
  • ca  botons de gavatx, n m pl alt. sin.
  • ca  capçuda, n f alt. sin.
  • ca  capferrada, n f alt. sin.
  • ca  capferrada purpúria, n f alt. sin.
  • ca  caps de burro, n m pl alt. sin.
  • ca  caps de burro bords, n m pl alt. sin.
  • ca  centàurea, n f alt. sin.
  • ca  centàurea major, n f alt. sin.
  • ca  clavells de ruc, n m pl alt. sin.
  • ca  herba d'escabiosa, n f alt. sin.
  • ca  herba de les cagueres, n f alt. sin.
  • ca  herba escabiosa, n f alt. sin.
  • ca  herba tavalera, n f alt. sin.
  • ca  jaiet, n m alt. sin.
  • ca  jaiets, n m pl alt. sin.
  • ca  llepadena, n f alt. sin.
  • ca  orella de llebre, n f alt. sin.
  • ca  seruc, n m alt. sin.
  • ca  tavalera, n f alt. sin.
  • ca  trencacaps, n m/f alt. sin.
  • ca  camferrada, n f var. ling.
  • ca  centaura, n f var. ling.
  • ca  centaura major, n f var. ling.
  • ca  herba d'escapiosa, n f var. ling.
  • ca  herba escapiosa, n f var. ling.
  • ca  ratabous, n m var. ling.
  • nc  Centaurea scabiosa L. subsp. scabiosa

<Botànica > compostes / asteràcies>

gratabous gratabous

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  gratabous, n m
  • ca  botons de frare, n m pl sin. compl.
  • ca  arrencapets, n m/f alt. sin.
  • ca  botons de gavatx, n m pl alt. sin.
  • ca  capçuda, n f alt. sin.
  • ca  capferrada, n f alt. sin.
  • ca  capferrada purpúria, n f alt. sin.
  • ca  caps de burro, n m pl alt. sin.
  • ca  caps de burro bords, n m pl alt. sin.
  • ca  centàurea, n f alt. sin.
  • ca  centàurea major, n f alt. sin.
  • ca  clavells de ruc, n m pl alt. sin.
  • ca  herba d'escabiosa, n f alt. sin.
  • ca  herba de les cagueres, n f alt. sin.
  • ca  herba escabiosa, n f alt. sin.
  • ca  herba tavalera, n f alt. sin.
  • ca  jaiet, n m alt. sin.
  • ca  jaiets, n m pl alt. sin.
  • ca  llepadena, n f alt. sin.
  • ca  orella de llebre, n f alt. sin.
  • ca  seruc, n m alt. sin.
  • ca  tavalera, n f alt. sin.
  • ca  trencacaps, n m/f alt. sin.
  • ca  camferrada, n f var. ling.
  • ca  centaura, n f var. ling.
  • ca  centaura major, n f var. ling.
  • ca  herba d'escapiosa, n f var. ling.
  • ca  herba escapiosa, n f var. ling.
  • ca  ratabous, n m var. ling.
  • nc  Centaurea scabiosa L. subsp. scabiosa

<Botànica > compostes / asteràcies>

maniobra de Laguerre maniobra de Laguerre

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Gastroenterologia>, <Tècniques diagnòstiques i de tractament>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  maniobra de Laguerre, n f

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Gastroenterologia>, <Tècniques diagnòstiques i de tractament>

Definició
Maniobra d'exploració de les articulacions sacroilíaques, que s'efectua amb el malalt en decúbit supí, col·locant el genoll i l'anca del cantó afectat, flectits i en abducció; es fixa amb una mà l'espina ilíaca anterior i superior del cantó oposat, mentre que amb l'altra mà sobre el genoll s'exerceix pressió cap al pla del llit.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  marxívol, n m
  • ca  manxiulot, n m sin. compl.
  • ca  ulierca, n f sin. compl.
  • ca  baladre, n m alt. sin.
  • ca  eixorovius, n m pl alt. sin.
  • ca  escampador, n m alt. sin.
  • ca  escampador de gel, n m alt. sin.
  • ca  escampadors, n m pl alt. sin.
  • ca  escampadors de gel, n m pl alt. sin.
  • ca  escampall, n m alt. sin.
  • ca  herba clavera, n f alt. sin.
  • ca  lletera borda, n f alt. sin.
  • ca  lletrera borda, n f alt. sin.
  • ca  malbec, n m alt. sin.
  • ca  manxiula, n f alt. sin.
  • ca  manxiuler, n m alt. sin.
  • ca  manxiules, n f pl alt. sin.
  • ca  manxiulet, n m alt. sin.
  • ca  marcívol, n m alt. sin.
  • ca  marxívols, n m pl alt. sin.
  • ca  peònia, n f alt. sin.
  • ca  peònia blanca, n f alt. sin.
  • ca  peònia borda, n f alt. sin.
  • ca  planta pudent, n f alt. sin.
  • ca  púdols, n m pl alt. sin.
  • ca  ronya de gos, n f alt. sin.
  • ca  roser de Nadal, n m alt. sin.
  • ca  ulierques, n f pl alt. sin.
  • ca  flor navarra, n f var. ling.
  • ca  mansiblo, n m var. ling.
  • ca  mansiulo, n m var. ling.
  • ca  mansiulot, n m var. ling.
  • ca  manxiubuls, n m pl var. ling.
  • ca  manxíubuls, n m pl var. ling.
  • ca  manxiulo, n m var. ling.
  • ca  margívol, n m var. ling.
  • ca  margívols, n m pl var. ling.
  • ca  marxibuls, n m pl var. ling.
  • ca  marxíbuls, n m pl var. ling.
  • ca  marxígol, n m var. ling.
  • ca  marxigols, n m pl var. ling.
  • ca  marxígols, n m pl var. ling.
  • ca  monxiulots, n m pl var. ling.
  • ca  navarro, n m var. ling.
  • ca  olierca, n f var. ling.
  • ca  olierques, n f pl var. ling.
  • ca  paloni borda, n f var. ling.
  • ca  palònia, n f var. ling.
  • ca  palònia blanca, n f var. ling.
  • ca  palònia borda, n f var. ling.
  • ca  peloni borda, n f var. ling.
  • ca  sagüero, n m var. ling.
  • ca  sagüerro, n m var. ling.
  • ca  xerubius, n m pl var. ling.
  • nc  Helleborus foetidus L.

<Botànica > ranunculàcies>

marxívol marxívol

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  marxívol, n m
  • ca  manxiulot, n m sin. compl.
  • ca  ulierca, n f sin. compl.
  • ca  baladre, n m alt. sin.
  • ca  eixorovius, n m pl alt. sin.
  • ca  escampador, n m alt. sin.
  • ca  escampador de gel, n m alt. sin.
  • ca  escampadors, n m pl alt. sin.
  • ca  escampadors de gel, n m pl alt. sin.
  • ca  escampall, n m alt. sin.
  • ca  herba clavera, n f alt. sin.
  • ca  lletera borda, n f alt. sin.
  • ca  lletrera borda, n f alt. sin.
  • ca  malbec, n m alt. sin.
  • ca  manxiula, n f alt. sin.
  • ca  manxiuler, n m alt. sin.
  • ca  manxiules, n f pl alt. sin.
  • ca  manxiulet, n m alt. sin.
  • ca  marcívol, n m alt. sin.
  • ca  marxívols, n m pl alt. sin.
  • ca  peònia, n f alt. sin.
  • ca  peònia blanca, n f alt. sin.
  • ca  peònia borda, n f alt. sin.
  • ca  planta pudent, n f alt. sin.
  • ca  púdols, n m pl alt. sin.
  • ca  ronya de gos, n f alt. sin.
  • ca  roser de Nadal, n m alt. sin.
  • ca  ulierques, n f pl alt. sin.
  • ca  flor navarra, n f var. ling.
  • ca  mansiblo, n m var. ling.
  • ca  mansiulo, n m var. ling.
  • ca  mansiulot, n m var. ling.
  • ca  manxiubuls, n m pl var. ling.
  • ca  manxíubuls, n m pl var. ling.
  • ca  manxiulo, n m var. ling.
  • ca  margívol, n m var. ling.
  • ca  margívols, n m pl var. ling.
  • ca  marxibuls, n m pl var. ling.
  • ca  marxíbuls, n m pl var. ling.
  • ca  marxígol, n m var. ling.
  • ca  marxigols, n m pl var. ling.
  • ca  marxígols, n m pl var. ling.
  • ca  monxiulots, n m pl var. ling.
  • ca  navarro, n m var. ling.
  • ca  olierca, n f var. ling.
  • ca  olierques, n f pl var. ling.
  • ca  paloni borda, n f var. ling.
  • ca  palònia, n f var. ling.
  • ca  palònia blanca, n f var. ling.
  • ca  palònia borda, n f var. ling.
  • ca  peloni borda, n f var. ling.
  • ca  sagüero, n m var. ling.
  • ca  sagüerro, n m var. ling.
  • ca  xerubius, n m pl var. ling.
  • nc  Helleborus foetidus L.

<Botànica > ranunculàcies>

sanguinària blanca sanguinària blanca

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  sanguinària blanca, n f
  • ca  arracades, n f pl sin. compl.
  • ca  herba de la sang, n f sin. compl.
  • ca  herba platera, n f sin. compl.
  • ca  herba sanguina, n f sin. compl.
  • ca  herba sanguinària, n f sin. compl.
  • ca  arracades de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
  • ca  arracadetes, n f pl alt. sin.
  • ca  floreta blanca, n f alt. sin.
  • ca  herba blanca, n f alt. sin.
  • ca  herba de les cagueres, n f alt. sin.
  • ca  herba de minvar la sang, n f alt. sin.
  • ca  herba de plata, n f alt. sin.
  • ca  herba de plata vera, n f alt. sin.
  • ca  herba per a les sangs, n f alt. sin.
  • ca  herba sanguínia, n f alt. sin.
  • ca  herba-sang, n f alt. sin.
  • ca  paroníquia capitada, n f alt. sin.
  • ca  paroníquia nívia, n f alt. sin.
  • ca  sanguinària, n f alt. sin.
  • ca  pendentets de la Mare de Déu, n m pl var. ling.
  • nc  Paronychia capitata (L.) Lam. subsp. capitata
  • nc  Paronychia nivea DC. var. ling.

<Botànica > cariofil·làcies>

sanguinària blanca sanguinària blanca

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  sanguinària blanca, n f
  • ca  arracades, n f pl sin. compl.
  • ca  herba de la sang, n f sin. compl.
  • ca  herba platera, n f sin. compl.
  • ca  herba sanguina, n f sin. compl.
  • ca  herba sanguinària, n f sin. compl.
  • ca  arracades de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
  • ca  arracadetes, n f pl alt. sin.
  • ca  floreta blanca, n f alt. sin.
  • ca  herba blanca, n f alt. sin.
  • ca  herba de les cagueres, n f alt. sin.
  • ca  herba de minvar la sang, n f alt. sin.
  • ca  herba de plata, n f alt. sin.
  • ca  herba de plata vera, n f alt. sin.
  • ca  herba per a les sangs, n f alt. sin.
  • ca  herba sanguínia, n f alt. sin.
  • ca  herba-sang, n f alt. sin.
  • ca  paroníquia capitada, n f alt. sin.
  • ca  paroníquia nívia, n f alt. sin.
  • ca  sanguinària, n f alt. sin.
  • ca  pendentets de la Mare de Déu, n m pl var. ling.
  • nc  Paronychia capitata (L.) Lam. subsp. capitata
  • nc  Paronychia nivea DC. var. ling.

<Botànica > cariofil·làcies>