Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "caguerri" dins totes les àrees temàtiques
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca baladre, n m
- ca el·lèbor verd, n m alt. sin.
- ca escampador de gel, n m alt. sin.
- ca escampadors, n m pl alt. sin.
- ca herba de Sant Joan, n f alt. sin.
- ca manxiulot, n m alt. sin.
- ca marxívol, n m alt. sin.
- ca marxívol verd, n m alt. sin.
- ca marxívols, n m pl alt. sin.
- ca pàmpols, n m pl alt. sin.
- ca peònia, n f alt. sin.
- ca peònia blanca, n f alt. sin.
- ca peònia borda, n f alt. sin.
- ca uliarda, n f alt. sin.
- ca veratre, n m alt. sin.
- ca marxigols, n m pl var. ling.
- ca mengívol, n m var. ling.
- ca palònia, n f var. ling.
- ca peloni blanca, n f var. ling.
- ca peloni borda, n f var. ling.
- ca sagüerro, n m var. ling.
- ca veladre, n m var. ling.
- nc Helleborus viridis L. subsp. occidentalis (Reut.) Schiffn.
<Botànica > ranunculàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca baladre, n m
- ca el·lèbor verd, n m alt. sin.
- ca escampador de gel, n m alt. sin.
- ca escampadors, n m pl alt. sin.
- ca herba de Sant Joan, n f alt. sin.
- ca manxiulot, n m alt. sin.
- ca marxívol, n m alt. sin.
- ca marxívol verd, n m alt. sin.
- ca marxívols, n m pl alt. sin.
- ca pàmpols, n m pl alt. sin.
- ca peònia, n f alt. sin.
- ca peònia blanca, n f alt. sin.
- ca peònia borda, n f alt. sin.
- ca uliarda, n f alt. sin.
- ca veratre, n m alt. sin.
- ca marxigols, n m pl var. ling.
- ca mengívol, n m var. ling.
- ca palònia, n f var. ling.
- ca peloni blanca, n f var. ling.
- ca peloni borda, n f var. ling.
- ca sagüerro, n m var. ling.
- ca veladre, n m var. ling.
- nc Helleborus viridis L. subsp. occidentalis (Reut.) Schiffn.
<Botànica > ranunculàcies>
<Ciències socials > Arqueologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
GARCIA PETIT, Lluís [et al.]. Diccionari d'arqueologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/18/>
- ca camerrí -ina, adj
- ca platirrí -ina, adj
- es camerrino
- es platirrino
- en chamaerrhine
- en platyrrhine
- en platyrrhinian
- en platyrrhinic
<Arqueologia > Treball de laboratori > Arqueobiologia > Paleoantropologia>
Definició
Nota
- La qualitat de camerrí s'anomena camerrínia o platirrínia.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca gratabous, n m
- ca botons de frare, n m pl sin. compl.
- ca arrencapets, n m/f alt. sin.
- ca botons de gavatx, n m pl alt. sin.
- ca capçuda, n f alt. sin.
- ca capferrada, n f alt. sin.
- ca capferrada purpúria, n f alt. sin.
- ca caps de burro, n m pl alt. sin.
- ca caps de burro bords, n m pl alt. sin.
- ca centàurea, n f alt. sin.
- ca centàurea major, n f alt. sin.
- ca clavells de ruc, n m pl alt. sin.
- ca herba d'escabiosa, n f alt. sin.
- ca herba de les cagueres, n f alt. sin.
- ca herba escabiosa, n f alt. sin.
- ca herba tavalera, n f alt. sin.
- ca jaiet, n m alt. sin.
- ca jaiets, n m pl alt. sin.
- ca llepadena, n f alt. sin.
- ca orella de llebre, n f alt. sin.
- ca seruc, n m alt. sin.
- ca tavalera, n f alt. sin.
- ca trencacaps, n m/f alt. sin.
- ca camferrada, n f var. ling.
- ca centaura, n f var. ling.
- ca centaura major, n f var. ling.
- ca herba d'escapiosa, n f var. ling.
- ca herba escapiosa, n f var. ling.
- ca ratabous, n m var. ling.
- nc Centaurea scabiosa L. subsp. scabiosa
<Botànica > compostes / asteràcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca gratabous, n m
- ca botons de frare, n m pl sin. compl.
- ca arrencapets, n m/f alt. sin.
- ca botons de gavatx, n m pl alt. sin.
- ca capçuda, n f alt. sin.
- ca capferrada, n f alt. sin.
- ca capferrada purpúria, n f alt. sin.
- ca caps de burro, n m pl alt. sin.
- ca caps de burro bords, n m pl alt. sin.
- ca centàurea, n f alt. sin.
- ca centàurea major, n f alt. sin.
- ca clavells de ruc, n m pl alt. sin.
- ca herba d'escabiosa, n f alt. sin.
- ca herba de les cagueres, n f alt. sin.
- ca herba escabiosa, n f alt. sin.
- ca herba tavalera, n f alt. sin.
- ca jaiet, n m alt. sin.
- ca jaiets, n m pl alt. sin.
- ca llepadena, n f alt. sin.
- ca orella de llebre, n f alt. sin.
- ca seruc, n m alt. sin.
- ca tavalera, n f alt. sin.
- ca trencacaps, n m/f alt. sin.
- ca camferrada, n f var. ling.
- ca centaura, n f var. ling.
- ca centaura major, n f var. ling.
- ca herba d'escapiosa, n f var. ling.
- ca herba escapiosa, n f var. ling.
- ca ratabous, n m var. ling.
- nc Centaurea scabiosa L. subsp. scabiosa
<Botànica > compostes / asteràcies>
<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Gastroenterologia>, <Tècniques diagnòstiques i de tractament>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca maniobra de Laguerre, n f
<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Gastroenterologia>, <Tècniques diagnòstiques i de tractament>
Definició
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca marxívol, n m
- ca manxiulot, n m sin. compl.
- ca ulierca, n f sin. compl.
- ca baladre, n m alt. sin.
- ca eixorovius, n m pl alt. sin.
- ca escampador, n m alt. sin.
- ca escampador de gel, n m alt. sin.
- ca escampadors, n m pl alt. sin.
- ca escampadors de gel, n m pl alt. sin.
- ca escampall, n m alt. sin.
- ca herba clavera, n f alt. sin.
- ca lletera borda, n f alt. sin.
- ca lletrera borda, n f alt. sin.
- ca malbec, n m alt. sin.
- ca manxiula, n f alt. sin.
- ca manxiuler, n m alt. sin.
- ca manxiules, n f pl alt. sin.
- ca manxiulet, n m alt. sin.
- ca marcívol, n m alt. sin.
- ca marxívols, n m pl alt. sin.
- ca peònia, n f alt. sin.
- ca peònia blanca, n f alt. sin.
- ca peònia borda, n f alt. sin.
- ca planta pudent, n f alt. sin.
- ca púdols, n m pl alt. sin.
- ca ronya de gos, n f alt. sin.
- ca roser de Nadal, n m alt. sin.
- ca ulierques, n f pl alt. sin.
- ca flor navarra, n f var. ling.
- ca mansiblo, n m var. ling.
- ca mansiulo, n m var. ling.
- ca mansiulot, n m var. ling.
- ca manxiubuls, n m pl var. ling.
- ca manxíubuls, n m pl var. ling.
- ca manxiulo, n m var. ling.
- ca margívol, n m var. ling.
- ca margívols, n m pl var. ling.
- ca marxibuls, n m pl var. ling.
- ca marxíbuls, n m pl var. ling.
- ca marxígol, n m var. ling.
- ca marxigols, n m pl var. ling.
- ca marxígols, n m pl var. ling.
- ca monxiulots, n m pl var. ling.
- ca navarro, n m var. ling.
- ca olierca, n f var. ling.
- ca olierques, n f pl var. ling.
- ca paloni borda, n f var. ling.
- ca palònia, n f var. ling.
- ca palònia blanca, n f var. ling.
- ca palònia borda, n f var. ling.
- ca peloni borda, n f var. ling.
- ca sagüero, n m var. ling.
- ca sagüerro, n m var. ling.
- ca xerubius, n m pl var. ling.
- nc Helleborus foetidus L.
<Botànica > ranunculàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca marxívol, n m
- ca manxiulot, n m sin. compl.
- ca ulierca, n f sin. compl.
- ca baladre, n m alt. sin.
- ca eixorovius, n m pl alt. sin.
- ca escampador, n m alt. sin.
- ca escampador de gel, n m alt. sin.
- ca escampadors, n m pl alt. sin.
- ca escampadors de gel, n m pl alt. sin.
- ca escampall, n m alt. sin.
- ca herba clavera, n f alt. sin.
- ca lletera borda, n f alt. sin.
- ca lletrera borda, n f alt. sin.
- ca malbec, n m alt. sin.
- ca manxiula, n f alt. sin.
- ca manxiuler, n m alt. sin.
- ca manxiules, n f pl alt. sin.
- ca manxiulet, n m alt. sin.
- ca marcívol, n m alt. sin.
- ca marxívols, n m pl alt. sin.
- ca peònia, n f alt. sin.
- ca peònia blanca, n f alt. sin.
- ca peònia borda, n f alt. sin.
- ca planta pudent, n f alt. sin.
- ca púdols, n m pl alt. sin.
- ca ronya de gos, n f alt. sin.
- ca roser de Nadal, n m alt. sin.
- ca ulierques, n f pl alt. sin.
- ca flor navarra, n f var. ling.
- ca mansiblo, n m var. ling.
- ca mansiulo, n m var. ling.
- ca mansiulot, n m var. ling.
- ca manxiubuls, n m pl var. ling.
- ca manxíubuls, n m pl var. ling.
- ca manxiulo, n m var. ling.
- ca margívol, n m var. ling.
- ca margívols, n m pl var. ling.
- ca marxibuls, n m pl var. ling.
- ca marxíbuls, n m pl var. ling.
- ca marxígol, n m var. ling.
- ca marxigols, n m pl var. ling.
- ca marxígols, n m pl var. ling.
- ca monxiulots, n m pl var. ling.
- ca navarro, n m var. ling.
- ca olierca, n f var. ling.
- ca olierques, n f pl var. ling.
- ca paloni borda, n f var. ling.
- ca palònia, n f var. ling.
- ca palònia blanca, n f var. ling.
- ca palònia borda, n f var. ling.
- ca peloni borda, n f var. ling.
- ca sagüero, n m var. ling.
- ca sagüerro, n m var. ling.
- ca xerubius, n m pl var. ling.
- nc Helleborus foetidus L.
<Botànica > ranunculàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca sanguinària blanca, n f
- ca arracades, n f pl sin. compl.
- ca herba de la sang, n f sin. compl.
- ca herba platera, n f sin. compl.
- ca herba sanguina, n f sin. compl.
- ca herba sanguinària, n f sin. compl.
- ca arracades de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
- ca arracadetes, n f pl alt. sin.
- ca floreta blanca, n f alt. sin.
- ca herba blanca, n f alt. sin.
- ca herba de les cagueres, n f alt. sin.
- ca herba de minvar la sang, n f alt. sin.
- ca herba de plata, n f alt. sin.
- ca herba de plata vera, n f alt. sin.
- ca herba per a les sangs, n f alt. sin.
- ca herba sanguínia, n f alt. sin.
- ca herba-sang, n f alt. sin.
- ca paroníquia capitada, n f alt. sin.
- ca paroníquia nívia, n f alt. sin.
- ca sanguinària, n f alt. sin.
- ca pendentets de la Mare de Déu, n m pl var. ling.
- nc Paronychia capitata (L.) Lam. subsp. capitata
- nc Paronychia nivea DC. var. ling.
<Botànica > cariofil·làcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca sanguinària blanca, n f
- ca arracades, n f pl sin. compl.
- ca herba de la sang, n f sin. compl.
- ca herba platera, n f sin. compl.
- ca herba sanguina, n f sin. compl.
- ca herba sanguinària, n f sin. compl.
- ca arracades de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
- ca arracadetes, n f pl alt. sin.
- ca floreta blanca, n f alt. sin.
- ca herba blanca, n f alt. sin.
- ca herba de les cagueres, n f alt. sin.
- ca herba de minvar la sang, n f alt. sin.
- ca herba de plata, n f alt. sin.
- ca herba de plata vera, n f alt. sin.
- ca herba per a les sangs, n f alt. sin.
- ca herba sanguínia, n f alt. sin.
- ca herba-sang, n f alt. sin.
- ca paroníquia capitada, n f alt. sin.
- ca paroníquia nívia, n f alt. sin.
- ca sanguinària, n f alt. sin.
- ca pendentets de la Mare de Déu, n m pl var. ling.
- nc Paronychia capitata (L.) Lam. subsp. capitata
- nc Paronychia nivea DC. var. ling.
<Botànica > cariofil·làcies>