Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "caragolar" dins totes les àrees temàtiques

aranya de teranyina de fulla caragolada aranya de teranyina de fulla caragolada

<Zoologia > Aràcnids. Miriàpodes>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  aranya de teranyina de fulla caragolada, n f
  • en  leaf-curling spider, n
  • nc  Phonognatha graeffei

<Zoologia > Aràcnids. Miriàpodes>

Definició
Aranya de la família dels tetragnàtids, pròpia del sud d'Austràlia, que es construeix el centre de la teranyina amb una fulla enrotllada com a protecció.
aula prefabricada aula prefabricada

<Construcció > Edificis. Espais de construcció>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  aula prefabricada, n f
  • ca  barracó, n m
  • ca  cargolera, n f
  • ca  mòdul prefabricat, n m
  • es  aula prefabricada
  • es  caracola

<Construcció > Edificis. Espais de construcció>

Definició
Edifici prefabricat utitlizat provisionalment com a centre d'ensenyament.
boixerola boixerola

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  boixerola, n f
  • ca  barruixa, n f sin. compl.
  • ca  faringola, n f sin. compl.
  • ca  gallufa, n f sin. compl.
  • ca  muixa, n f sin. compl.
  • ca  barruixes, n f pl alt. sin.
  • ca  boixerola vera, n f alt. sin.
  • ca  boixeroler, n m alt. sin.
  • ca  boixeroler mascle, n m alt. sin.
  • ca  farigola, n f alt. sin.
  • ca  farigoler, n m alt. sin.
  • ca  farigolera, n f alt. sin.
  • ca  farinell, n m alt. sin.
  • ca  faringoler, n m alt. sin.
  • ca  faringolera, n f alt. sin.
  • ca  faringoles, n f pl alt. sin.
  • ca  farinola, n f alt. sin.
  • ca  farinoler, n m alt. sin.
  • ca  farnerola, n f alt. sin.
  • ca  farnola, n f alt. sin.
  • ca  farnolàs, n m alt. sin.
  • ca  farnolasos, n m pl alt. sin.
  • ca  farnoles, n f pl alt. sin.
  • ca  gallufera, n f alt. sin.
  • ca  herba pixadora, n f alt. sin.
  • ca  muixeroler, n m alt. sin.
  • ca  muixes, n f pl alt. sin.
  • ca  picarol, n m alt. sin.
  • ca  pometes de pastor (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  raïm d'os, n m alt. sin.
  • ca  raïm d'ossa, n m alt. sin.
  • ca  barinxes, n f pl var. ling.
  • ca  bayubera, n f var. ling.
  • ca  boixeiola, n f var. ling.
  • ca  boixereta, n f var. ling.
  • ca  boixerida, n f var. ling.
  • ca  boixerina, n f var. ling.
  • ca  boixeringa, n f var. ling.
  • ca  boixerol, n m var. ling.
  • ca  boixiriga, n f var. ling.
  • ca  boixirigues, n f pl var. ling.
  • ca  bosquerola, n f var. ling.
  • ca  buixarola, n f var. ling.
  • ca  buixerola, n f var. ling.
  • ca  carallufa, n f var. ling.
  • ca  farinjoler, n m var. ling.
  • ca  gaiubasa, n f var. ling.
  • ca  gallofera, n f var. ling.
  • ca  gallova, n f var. ling.
  • ca  gallubera, n f var. ling.
  • ca  garallufa, n f var. ling.
  • ca  garrallufa, n f var. ling.
  • ca  garxallufa, n f var. ling.
  • ca  gaulla, n f var. ling.
  • ca  gayuva, n f var. ling.
  • ca  muserola, n f var. ling.
  • ca  raïm d'orso, n m var. ling.
  • nc  Arctostaphylos uva-ursi (L.) Spreng.
  • nc  Arbutus uva-ursi L. sin. compl.
  • nc  Arctostaphylos officinalis Wimm. et Grab. var. ling.

<Botànica > ericàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  boixerola, n f
  • ca  barruixa, n f sin. compl.
  • ca  faringola, n f sin. compl.
  • ca  gallufa, n f sin. compl.
  • ca  muixa, n f sin. compl.
  • ca  barruixes, n f pl alt. sin.
  • ca  boixerola vera, n f alt. sin.
  • ca  boixeroler, n m alt. sin.
  • ca  boixeroler mascle, n m alt. sin.
  • ca  farigola, n f alt. sin.
  • ca  farigoler, n m alt. sin.
  • ca  farigolera, n f alt. sin.
  • ca  farinell, n m alt. sin.
  • ca  faringoler, n m alt. sin.
  • ca  faringolera, n f alt. sin.
  • ca  faringoles, n f pl alt. sin.
  • ca  farinola, n f alt. sin.
  • ca  farinoler, n m alt. sin.
  • ca  farnerola, n f alt. sin.
  • ca  farnola, n f alt. sin.
  • ca  farnolàs, n m alt. sin.
  • ca  farnolasos, n m pl alt. sin.
  • ca  farnoles, n f pl alt. sin.
  • ca  gallufera, n f alt. sin.
  • ca  herba pixadora, n f alt. sin.
  • ca  muixeroler, n m alt. sin.
  • ca  muixes, n f pl alt. sin.
  • ca  picarol, n m alt. sin.
  • ca  pometes de pastor (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  raïm d'os, n m alt. sin.
  • ca  raïm d'ossa, n m alt. sin.
  • ca  barinxes, n f pl var. ling.
  • ca  bayubera, n f var. ling.
  • ca  boixeiola, n f var. ling.
  • ca  boixereta, n f var. ling.
  • ca  boixerida, n f var. ling.
  • ca  boixerina, n f var. ling.
  • ca  boixeringa, n f var. ling.
  • ca  boixerol, n m var. ling.
  • ca  boixiriga, n f var. ling.
  • ca  boixirigues, n f pl var. ling.
  • ca  bosquerola, n f var. ling.
  • ca  buixarola, n f var. ling.
  • ca  buixerola, n f var. ling.
  • ca  carallufa, n f var. ling.
  • ca  farinjoler, n m var. ling.
  • ca  gaiubasa, n f var. ling.
  • ca  gallofera, n f var. ling.
  • ca  gallova, n f var. ling.
  • ca  gallubera, n f var. ling.
  • ca  garallufa, n f var. ling.
  • ca  garrallufa, n f var. ling.
  • ca  garxallufa, n f var. ling.
  • ca  gaulla, n f var. ling.
  • ca  gayuva, n f var. ling.
  • ca  muserola, n f var. ling.
  • ca  raïm d'orso, n m var. ling.
  • nc  Arctostaphylos uva-ursi (L.) Spreng.
  • nc  Arbutus uva-ursi L. sin. compl.
  • nc  Arctostaphylos officinalis Wimm. et Grab. var. ling.

<Botànica > ericàcies>

born de caragol born de caragol

<Electrònica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  born de caragol, n m
  • es  bornera, n f
  • es  clema, n f
  • fr  borne à vis, n f
  • en  screw terminal, n

<Electrònica>

Definició
Element de connexió en el qual un cable se subjecta per mitjà d'un caragol.
còclea còclea

<Ciències de la salut>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

REIG VILALLONGA, Josep; NAVARRO ACEBES, Xavier (coord.); VALERO-CABRÉ, Antoni [et al.]. Diccionari de neurociència [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/140/>

  • ca  còclea, n f
  • ca  caragol, n m sin. compl.
  • es  caracol
  • es  cóclea
  • en  cochlea

<Neurociència > Neuroanatomia>

Definició
Conducte del laberint ossi de l'orella interna en forma d'espiral que se situa a la porció petrosa de l'os temporal i que conté el conducte coclear.
còclea còclea

<Ciències de la vida > Neurociència>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

REIG VILALLONGA, Josep; NAVARRO ACEBES, Xavier (coord.); VALERO-CABRÉ, Antoni [et al.]. Diccionari de neurociència [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/140/>

  • ca  còclea, n f
  • ca  caragol, n m sin. compl.
  • es  caracol
  • es  cóclea
  • en  cochlea

<Neurociència > Neuroanatomia>

Definició
Conducte del laberint ossi de l'orella interna en forma d'espiral que se situa a la porció petrosa de l'os temporal i que conté el conducte coclear.
còclea còclea

<Ciències de la salut > Otorrinolaringologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'otorrinolaringologia [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/148>

  • ca  còclea, n f
  • ca  caragol, n m sin. compl.
  • es  caracol
  • es  cóclea
  • en  cochlea
  • TA  cochlea

<Otorinolaringologia > Otologia > Anatomia>

Definició
Conducte de l'orella interna, enrotllat en espiral format pel conducte espiral de la còclea i el conducte coclear.
còclea còclea

<Arts > Música > Tecnologia del so i de la música>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Grup de Recerca en Tecnologia Musical del Departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions i l'Escola Superior Politècnica de la Universitat Pompeu Fabra, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POMPEU FABRA. GRUP DE RECERCA EN TECNOLOGIA MUSICAL. Diccionari de les tecnologies del so i de la música [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/161/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Grup de Receca en Tecnologia Musical o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  còclea, n f
  • ca  caragol, n m sin. compl.
  • es  caracol
  • es  cóclea
  • en  cochlea

<Tecnologies del so i de la música > Psicoacústica>

Definició
Conducte de l'orella interna, enrotllat en espiral, dins del qual es generen els impulsos nerviosos que porten la informació sonora al cervell.
còclea còclea

<Anatomia > Òrgans i sistemes>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  còclea, n f
  • ca  caragol, n m sin. compl.
  • ca  cargol, n m sin. compl.
  • es  caracol
  • es  cóclea
  • fr  cochlée
  • fr  limaçon
  • en  cochlea

<Anatomia > Òrgans i sistemes>

Definició
Part o òrgan en forma espiral.

Nota

  • La denominació còclea prové del llatí cochlea 'cargol, espiral'.
  • La denominació cargol s'usava antigament.