còclea

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

REIG VILALLONGA, Josep; NAVARRO ACEBES, Xavier (coord.); VALERO-CABRÉ, Antoni [et al.]. Diccionari de neurociència [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/140/>

  • ca  còclea, n f
  • ca  caragol, n m sin. compl.
  • es  caracol
  • es  cóclea
  • en  cochlea

<Neurociència > Neuroanatomia>

Definició
Conducte del laberint ossi de l'orella interna en forma d'espiral que se situa a la porció petrosa de l'os temporal i que conté el conducte coclear.