Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "carronya" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències socials > Antropologia > Festes populars>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Servei de Política Lingüística i Cultura Popular del Departament de Cultura, Patrimoni i Educació del Consell Insular de Menorca, procedeix de l'obra següent:
MENORCA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA I CULTURA POPULAR. Terminologia de les festes de Menorca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/166>
Es tracta d'un producte basat en un treball precedent d'Anna Tudurí sobre les festes patronals de Maó.
D'acord amb l'àmbit a què pertany, aquest producte utilitza algunes formes lingüístiques pròpies del català de Menorca.
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Servei de Política Lingüística i Cultura Popular o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca carrossa, n f
<Festes de Menorca > Elements materials > Altres elements>
Definició
<Economia > Comerç > Grans magatzems>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).
Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.
Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)
- ca carrota, n f
- ca pastanaga, n f sin. compl.
- es zanahoria, n f
- fr carotte, n f
- pt cenoura, n f
- en carrot, n
<Grans Magatzems > Seccions > Alimentació > Verdures i hortalisses>
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca carrotxa, n f
- es corteza de pino, n f
- fr écorce de pin, n f
- en pine bark, n
<Enginyeria forestal>
<Química>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de química [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016-2023. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/212>
La negreta de determinats termes en l'interior de definicions i notes conviden l'usuari a consultar-ne la fitxa pròpia dins del diccionari per complementar algun aspecte del terme definit.
- ca n m
- es n m
- en n
<Química > Química orgànica>
Definició
Nota
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca corner, n m
- ca arbre de roca, n m sin. compl.
- ca bec de gall, n m sin. compl.
- ca cornera, n f sin. compl.
- ca corunyer, n m sin. compl.
- ca mallenquera, n f sin. compl.
- ca perelloner, n m sin. compl.
- ca pomerola, n f sin. compl.
- ca borrinyoler, n m alt. sin.
- ca borrinyolera, n f alt. sin.
- ca cireretes de pastor, n f pl alt. sin.
- ca galluvera, n f alt. sin.
- ca perereta, n f alt. sin.
- ca pomera, n f alt. sin.
- ca pomera borda, n f alt. sin.
- ca pomereta borda, n f alt. sin.
- ca ballomera, n f var. ling.
- ca bellumera, n f var. ling.
- ca carroner, n m var. ling.
- ca cormiera, n f var. ling.
- ca corniell, n m var. ling.
- ca cornier, n m var. ling.
- ca corniera, n f var. ling.
- ca corniguer, n m var. ling.
- ca cornulier, n m var. ling.
- ca cornyer, n m var. ling.
- ca cornyera, n f var. ling.
- ca corronyer, n m var. ling.
- ca corrunyé, n m var. ling.
- ca curna, n f var. ling.
- ca cúrnia, n f var. ling.
- ca curnieres, n f pl var. ling.
- ca cúrnies, n f pl var. ling.
- ca curniol, n m var. ling.
- ca curroner, n m var. ling.
- ca curronyer, n m var. ling.
- ca currunyer, n m var. ling.
- ca curunyer, n m var. ling.
- ca gallomera, n f var. ling.
- ca gallubera, n f var. ling.
- ca gallumera, n f var. ling.
- ca galluvas (fruit), n f pl var. ling.
- ca gayumera, n f var. ling.
- ca gayuvera, n f var. ling.
- ca guilloma, n f var. ling.
- ca guillomera, n f var. ling.
- ca guillumes, n f pl var. ling.
- ca llamanguera, n f var. ling.
- ca mallanguera, n f var. ling.
- ca mallerenguera, n f var. ling.
- ca palosanto, n m var. ling.
- ca villomera, n f var. ling.
- ca villumes, n f pl var. ling.
- nc Amelanchier ovalis Medik.
- nc Amelanchier vulgaris Moench var. ling.
<Botànica > rosàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca corner, n m
- ca arbre de roca, n m sin. compl.
- ca bec de gall, n m sin. compl.
- ca cornera, n f sin. compl.
- ca corunyer, n m sin. compl.
- ca mallenquera, n f sin. compl.
- ca perelloner, n m sin. compl.
- ca pomerola, n f sin. compl.
- ca borrinyoler, n m alt. sin.
- ca borrinyolera, n f alt. sin.
- ca cireretes de pastor, n f pl alt. sin.
- ca galluvera, n f alt. sin.
- ca perereta, n f alt. sin.
- ca pomera, n f alt. sin.
- ca pomera borda, n f alt. sin.
- ca pomereta borda, n f alt. sin.
- ca ballomera, n f var. ling.
- ca bellumera, n f var. ling.
- ca carroner, n m var. ling.
- ca cormiera, n f var. ling.
- ca corniell, n m var. ling.
- ca cornier, n m var. ling.
- ca corniera, n f var. ling.
- ca corniguer, n m var. ling.
- ca cornulier, n m var. ling.
- ca cornyer, n m var. ling.
- ca cornyera, n f var. ling.
- ca corronyer, n m var. ling.
- ca corrunyé, n m var. ling.
- ca curna, n f var. ling.
- ca cúrnia, n f var. ling.
- ca curnieres, n f pl var. ling.
- ca cúrnies, n f pl var. ling.
- ca curniol, n m var. ling.
- ca curroner, n m var. ling.
- ca curronyer, n m var. ling.
- ca currunyer, n m var. ling.
- ca curunyer, n m var. ling.
- ca gallomera, n f var. ling.
- ca gallubera, n f var. ling.
- ca gallumera, n f var. ling.
- ca galluvas (fruit), n f pl var. ling.
- ca gayumera, n f var. ling.
- ca gayuvera, n f var. ling.
- ca guilloma, n f var. ling.
- ca guillomera, n f var. ling.
- ca guillumes, n f pl var. ling.
- ca llamanguera, n f var. ling.
- ca mallanguera, n f var. ling.
- ca mallerenguera, n f var. ling.
- ca palosanto, n m var. ling.
- ca villomera, n f var. ling.
- ca villumes, n f pl var. ling.
- nc Amelanchier ovalis Medik.
- nc Amelanchier vulgaris Moench var. ling.
<Botànica > rosàcies>
<Transports > Mobilitat > Mobilitat sostenible>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de mobilitat sostenible [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020-2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/288>
Les formes en negreta a les notes indiquen que tenen una fitxa de terme pròpia en el mateix diccionari.
Aquest diccionari s'anirà completant en anys successius amb noves àrees.
- ca cotxe de dos pisos, n m
- ca vagó de dos pisos, n m
- es coche de dos pisos, n m
- es vagón de dos pisos, n m
- fr voiture à deux étages, n f
- fr voiture à deux niveaux, n f
- fr voiture à étage, n f
- it carrozza a due piani, n f
- en bilevel car, n
- en double-decker train, n
- en bi-level car, n var. ling.
<Mobilitat sostenible > Mitjans de transport > Mode ferroviari > Sistemes i vehicles>, <Mobilitat sostenible > Z. Fitxes il·lustrades>
Definició
Nota
- Els cotxes de dos pisos tenen una despesa energètica i un espai ocupat menors als que comportaria la mateixa capacitat distribuïda en cotxes convencionals. Per exemple, les composicions més grans de cotxes de dos pisos de Catalunya i el País Valencià tenen capacitats superiors als mil passatgers.
<Dret > Dret romà>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT DE VALÈNCIA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Vocabulari de dret romà [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/234/>
- la edictum Carbonianum, n n
- ca edicte carbonià, n m
- es edicto carboniano, n m
- fr édit carbonien, n m
- it editto carboniano, n m
<Dret romà>
<Productes químics>, <Indústria bàsica i productes metàl·lics>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>
- ca ferrocarbonil, n m
- es hierro carbonilo
- fr fer carbonyle
- en carbonyl iron
<Indústria > Indústria química > Productes químics>, <Indústria > Indústria bàsica i productes metàl·lics>
<Química>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de química [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016-2023. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/212>
La negreta de determinats termes en l'interior de definicions i notes conviden l'usuari a consultar-ne la fitxa pròpia dins del diccionari per complementar algun aspecte del terme definit.
- ca n m
- ca n m sin. compl.
- es n m
- es n m
- es n m
- en n
- for
<Química > Química orgànica>
