Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "casa" dins totes les àrees temàtiques
<Lleure>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca casa del riure, n f
- es casa de la diversión, n f
- es casa de la risa, n f
- fr maison à surprises, n f
- fr maison drolatique, n f
- fr maison du rire, n f
- en crazy house, n
- en fun house, n
- en funhouse, n
- en walk-through fun house, n
<Lleure>
Definició
<Història>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca casa delmera, n f
- es casa dezmera
- es casa excusada
<Història>
Definició
<Construcció > Edificis. Espais de construcció > Equipaments domèstics>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca casa en filera, n f
- es casa adosada
- es casa alineada
- es casa en hilera
- fr maison en bande
- en row house
- en townhouse
<Construcció > Edificis. Espais de construcció > Equipaments domèstics>
Definició
<Construcció>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la construcció: català-castellà-francès-anglès-alemany. 2a ed. rev. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2008. (LB; 3)
ISBN 84-7632-842-7
<http://slg.uib.cat/gt/publicacions/?contentId=202168>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca casa en filera, n f
- es casa adosada
- es casa alineada
- es casa en hilera
- fr maison en bande
- en row house
- en townhouse
- de Reihenhaus
<Construcció>
<Arts > Arts plàstiques>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
SALVÀ i LARA, Jaume. Diccionari de les arts: Arquitectura, escultura i pintura [en línia]. 2a ed. rev i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/147/>
- ca casa en filera, n f
- es casa adosada
- es casa alineada
- es casa en hilera
- en row house
- en townhouse
<Arts: arquitectura, escultura i pintura > Arquitectura i urbanisme>
Definició
<Construcció>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la construcció: català-castellà-francès-anglès-alemany. 2a ed. rev. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2008. (LB; 3)
ISBN 84-7632-842-7
<http://slg.uib.cat/gt/publicacions/?contentId=202168>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca casa entre mitgeres, n f
- es casa entre medianeras
- fr maison mitoyenne
- en house sharing party walls
- de Zwischenhaus
<Construcció>
<Arts > Arts plàstiques>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
SALVÀ i LARA, Jaume. Diccionari de les arts: Arquitectura, escultura i pintura [en línia]. 2a ed. rev i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/147/>
- ca casa escalonada, n f
- es casa en terraza
- en terrace house
<Arts: arquitectura, escultura i pintura > Arquitectura i urbanisme>
Definició
<Ciències socials > Arqueologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
GARCIA PETIT, Lluís [et al.]. Diccionari d'arqueologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/18/>
- ca casa forta, n f
- es casa fuerte
- en fortified house
<Arqueologia > Construccions > Estructures>
Definició
<Dret penal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca casa habitada, n f
- es casa habitada
<Dret penal>
Definició
Nota
- Àmbit: Espanya
-
És regulada per l'article 241 del Codi penal (CP). Segons aquest article, la comissió d'un robatori amb força en una casa habitada o a les seves dependències comporta un agreujant de la sanció inicialment tipificada per a aquest delicte (presó d'entre un i tres anys), que passa a presó de dos a cinc anys. El mateix Codi (art. 241.2 i 3) aporta una definició d'aquests conceptes. Així, segons el text de la llei, cal considerar casa habitada «qualsevol alberg que constitueixi la llar d'una o més persones, encara que accidentalment es trobin absents quan el robatori tingui lloc» i dependències, «llurs patis, garatges i la resta de departaments o llocs tancats i contigus a l'edifici i en comunicació interior amb aquest, i amb el qual formen una unitat física». Tradicionalment, la doctrina i la jurisprudència han justificat aquest agreujant penal a partir de dos fonaments diversos: d'una banda, en l'afectació a la intimitat o a la inviolabilitat del domicili, que comporta el fet que el robatori es cometi en la llar d'una persona, de manera que el subtipus de robatori en casa habitada no seria res més que la previsió legal específica del concurs delictiu entre el robatori i la violació de la llar (art. 202 CP). En aquest sentit, en la jurisprudència actual és unànime la idea que el subtipus de robatori en casa habitada consumeix la violació de la llar corresponent (Sentència del Tribunal Suprem [STS] del 28.6.2001, ponent: Martínez Arrieta). D'altra banda, s'ha al·legat també que l'agreujant s'explica pel perill que comporta el fet d'entrar a robar en un lloc on viuen habitualment persones, ja que en cas de coincidència del subjecte actiu i la víctima dins la casa la conducta delictiva pot degenerar en actes de violència física o intimidació. Com a regla general, la jurisprudència majoritària invoca alhora tots dos arguments (STS del 8.5.1998, ponent: Puerta Luis) i en la doctrina hi conviuen totes dues justificacions de manera cumulativa o autoexcloent segons les sentències.
A la pràctica, però, sembla que l'argument de la intimitat té un pes específic molt més gran que la idea de perill, sobretot perquè aquesta pretesa ràtio de l'agreujant sembla fonamentar-se en una presumpció de perillositat dels autors del robatori la legitimitat de la qual és molt qüestionable, ja que, si efectivament s'arriben a cometre actes de violència o intimidació en les persones, passa a ser immediatament aplicable l'article 242 del CP (delicte de robatori amb violència o intimidació). De fet, el Tribunal Suprem no dubta a aplicar l'agreujant fins i tot en els casos en què els autors del robatori s'han assegurat que no hi havia ningú dins l'habitatge i que els habitants no tornarien durant l'execució del robatori (STS del 8.5.1998). No obstant això, aquesta interpretació és difícilment compatible amb l'exigència del text legal, que només permet aplicar la circumstància agreujant quan els habitants són absents del domicili de manera accidental. Aquesta previsió permet qüestionar la jurisprudència tradicional, segons la qual la circumstància és aplicable a les anomenades segones residències fins i tot fora de la temporada de vacances (STS del 28.4.1987), una època en què de cap manera es pot parlar d'una absència merament accidental. En qualsevol cas, l'accidentalitat de l'absència és un argument a favor de la idea de perill per als habitants com a possible fonament del subtipus agreujat, ja que amb aquest element sembla exigir-se que hi hagi el risc que durant el robatori puguin tornar al domicili els que hi viuen. De la mateixa manera, és més que qüestionable l'aplicació d'aquesta circumstància agreujant en els casos en què el robatori es comet efectivament en una casa habitada, però a l'interior de la qual el subjecte actiu gaudia d'accés lliure (la STS del 22.12.1998, ponent: De Vega Ruiz, aplica l'agreujant a una assistenta domèstica que, al domicili on treballava, es va apoderar d'una targeta de caixer automàtic guardada dins una capsa). En aquests casos sembla més correcte apreciar un delicte o falta de furt, agreujat en tot cas per la circumstància d'abús de confiança.
La jurisprudència també ha considerat aplicable la circumstància de casa habitada en el cas de robatoris comesos en habitacions d'hotels i pensions (STS del 3.10.1983, ponent: Vivas Marzal). En canvi, ha negat l'aplicació del subtipus en el cas de robatori en una caravana que no era llar habitual (STS del 25.12002, ponent: Bacigalupo Zapater).
<Defensa>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca casa militar, n f
- es casa militar
- en military house
<Defensa>
