Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "coloraina" dins totes les àrees temàtiques

<Química>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de química [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016-2023. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/212>
La negreta de determinats termes en l'interior de definicions i notes conviden l'usuari a consultar-ne la fitxa pròpia dins del diccionari per complementar algun aspecte del terme definit.

  • ca   n m
  • ca   n m sin. compl.
  • es   n m
  • es   n m
  • en   n

<Química > Química orgànica>

Definició

Nota

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  carabassina, n f
  • ca  briònia, n f alt. sin.
  • ca  briònia (fruit), n f alt. sin.
  • ca  carabassa morisca, n f alt. sin.
  • ca  carabasser bord, n m alt. sin.
  • ca  carbassera borda, n f alt. sin.
  • ca  carbasseta, n f alt. sin.
  • ca  carbassí, n m alt. sin.
  • ca  carbassina, n f alt. sin.
  • ca  carbassines bordes, n f pl alt. sin.
  • ca  cep blanc, n m alt. sin.
  • ca  colobrina, n f alt. sin.
  • ca  nap coent, n m alt. sin.
  • ca  nap del diable, n m alt. sin.
  • ca  nap salvatge, n m alt. sin.
  • ca  truca, n f alt. sin.
  • ca  truquera, n f alt. sin.
  • ca  tuca, n f alt. sin.
  • ca  tuca blanca, n f alt. sin.
  • ca  britònia, n f var. ling.
  • ca  carbosina, n f var. ling.
  • ca  columbina, n f var. ling.
  • ca  columbrina, n f var. ling.
  • ca  nuez carbassina, n f var. ling.
  • ca  tucca blanca, n f var. ling.
  • ca  turca, n f var. ling.
  • nc  Bryonia cretica L. subsp. dioica (Jacq.) Tutin
  • nc  Bryonia alba auct. var. ling.
  • nc  Bryonia dioica Jacq. var. ling.

<Botànica > cucurbitàcies>

carabassina carabassina

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  carabassina, n f
  • ca  briònia, n f alt. sin.
  • ca  briònia (fruit), n f alt. sin.
  • ca  carabassa morisca, n f alt. sin.
  • ca  carabasser bord, n m alt. sin.
  • ca  carbassera borda, n f alt. sin.
  • ca  carbasseta, n f alt. sin.
  • ca  carbassí, n m alt. sin.
  • ca  carbassina, n f alt. sin.
  • ca  carbassines bordes, n f pl alt. sin.
  • ca  cep blanc, n m alt. sin.
  • ca  colobrina, n f alt. sin.
  • ca  nap coent, n m alt. sin.
  • ca  nap del diable, n m alt. sin.
  • ca  nap salvatge, n m alt. sin.
  • ca  truca, n f alt. sin.
  • ca  truquera, n f alt. sin.
  • ca  tuca, n f alt. sin.
  • ca  tuca blanca, n f alt. sin.
  • ca  britònia, n f var. ling.
  • ca  carbosina, n f var. ling.
  • ca  columbina, n f var. ling.
  • ca  columbrina, n f var. ling.
  • ca  nuez carbassina, n f var. ling.
  • ca  tucca blanca, n f var. ling.
  • ca  turca, n f var. ling.
  • nc  Bryonia cretica L. subsp. dioica (Jacq.) Tutin
  • nc  Bryonia alba auct. var. ling.
  • nc  Bryonia dioica Jacq. var. ling.

<Botànica > cucurbitàcies>

cloramina cloramina

<Ciències de la salut > Odontologia. Estomatologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CASAS i ESTIVALES, X. [et al.] Vocabulari d'odontologia: Equivalències català, castellà, anglès i francès. Barcelona: Doyma, DL 1991.
ISBN 84-7592-421-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  cloramina, n f
  • es  cloramina
  • fr  chloramine
  • en  chloramine

<Ciències de la salut > Odontologia. Estomatologia>

cloramina cloramina

<Ciències de la Terra > Hidrologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

VALVERDE FERREIRO, M.B.; ANGUITA BARTOLOMÉ, F. Vocabulari d'hidrologia subterrània = Vocabulario de hidrología subterránea = Vocabulary of groundwater hydrology. Barcelona: Fundació Centre Internacional d'Hidrologia Subterrània, 1996. 129 p.
ISBN 84-921469-0-7

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  cloramina, n f
  • es  cloramina
  • en  chloramine

<Hidrologia subterrània>

cloramina cloramina

<Medi ambient > Gestió ambiental>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de gestió ambiental [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/218/>

  • ca  cloramina, n f
  • es  cloramina
  • en  chloramine

<Gestió ambiental > Política > Vectors > Aigües > Tractaments >

Definició
Derivat clorat sòlid, emprat com a oxidant i com a antisèptic per la seva capacitat d'alliberar clor en presència d'aigua en condicions determinades.
cloramina cloramina

<Ciències de la Terra>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de gestió ambiental [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/218/>

  • ca  cloramina, n f
  • es  cloramina
  • en  chloramine

<Gestió ambiental > Política > Vectors > Aigües > Tractaments >

Definició
Derivat clorat sòlid, emprat com a oxidant i com a antisèptic per la seva capacitat d'alliberar clor en presència d'aigua en condicions determinades.
cloramina cloramina

<Construcció > Obres públiques > Enginyeria civil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d'enginyeria civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/240/>
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.

Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'ha suprimit part d'algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.

  • ca  cloramina, n f
  • es  cloramina
  • en  chloramine

<Enginyeria civil > Enginyeria sanitària i ambiental>

Definició
Compost clorat que es forma fonamentalment per reacció del clor lliure amb l'amoníac present a l'aigua.

Les cloramines inorgàniques són la monocloramina, la dicloramina i el triclorur de nitrogen. La monocloramina i la dicloramina tenen poder desinfectant. Quan l'aigua que es vol desinfectar té matèria orgànica, el clor pot reaccionar amb uns radicals determinats, com ara els amino-, i formar cloramines orgàniques, moltes de les quals tenen propietats mutagèniques.
cloramina cloramina

<.FITXA MODIFICADA>, <Farmacologia>, <Disciplines de suport > Química>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  cloramina, n f
  • es  cloramina, n f
  • fr  chloramine, n f
  • en  chloramine, n

<.FITXA MODIFICADA>, <Farmacologia>, <Disciplines de suport > Química>

Definició
Nom genèric dels derivats clorats de l'àcid p-metilbenzensulfònic, antisèptics molt emprats per a ús extern i per a la desinfecció d'aigua.

Nota

  • La cloramina més coneguda és la cloramina T.
codornera codornera

<Zoologia > Espècies pesqueres>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ALEGRE, Montserrat; LLEONART, Jordi; VENY, Joan. Espècies pesqueres d'interès comercial: Nomenclatura oficial catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. 64 p.
ISBN 84-393-2027-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  codornera, n f
  • ca  veta, n f
  • ca  anguileta de mar, n f sin. compl.
  • ca  cinta, n f sin. compl.
  • ca  flàmula, n f sin. compl.
  • ca  floc, n m sin. compl.
  • ca  fuet, n m sin. compl.
  • ca  lligacama, n f sin. compl.
  • ca  pixota vermella, n f sin. compl.
  • es  cinta
  • es  cinta colorada
  • fr  cépole commune
  • en  red bandfish
  • nc  Cepola macrophthalma

<Peixos>

Definició
Peix teleosti, perciforme, de la família dels cepòlids, d'ulls grossos i de cos comprimit, que habita en les prades de fanerògames de mar o en el fons del fang.