Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "concurr��ncia" dins totes les àrees temàtiques

concordança concordança

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ BARCELONA. Diccionari de lingüística. Barcelona: Fundació Barcelona, 1992. 219 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-88169-04-3

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  concordança, n f
  • es  concordancia
  • fr  accord
  • en  agreement
  • en  concord
  • en  concordance

<Lingüística>

Definició
Fenomen pel qual un element lingüístic presenta certes correspondències morfològiques amb un altre.

Nota

  • Així, per exemple, el gènere i el nombre del determinant i de l'adjectiu estan en concordança amb el gènere i el nombre del substantiu amb què ocorren.
concordança concordança

<Ciències de la salut>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

REIG VILALLONGA, Josep; NAVARRO ACEBES, Xavier (coord.); VALERO-CABRÉ, Antoni [et al.]. Diccionari de neurociència [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/140/>

  • ca  concordança, n f
  • es  concordancia
  • en  concordance

<Neurociència > Neurobiologia del comportament>

Definició
Paral·lelisme de trets o d'elements fenotípics observats en un parell d'individus, generalment en bessons.
concordança concordança

<Ciències de la vida > Neurociència>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

REIG VILALLONGA, Josep; NAVARRO ACEBES, Xavier (coord.); VALERO-CABRÉ, Antoni [et al.]. Diccionari de neurociència [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/140/>

  • ca  concordança, n f
  • es  concordancia
  • en  concordance

<Neurociència > Neurobiologia del comportament>

Definició
Paral·lelisme de trets o d'elements fenotípics observats en un parell d'individus, generalment en bessons.
concordança concordança

<Didàctica > Llengua i habilitats lingüístiques>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Lèxic de didàctica de la llengua i de les habilitats lingüístiques: Català-castellà-francès-anglès. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2013. (LB; 7)
ISBN 978-84-8384-257-7
<http://slg.uib.cat/digitalAssets/242/242008_lexic_7.pdf>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  concordança, n f
  • es  concordancia, n f
  • fr  accord, n m
  • fr  concordance, n f
  • en  agreement, n
  • en  concord, n

<Didàctica > Llengua i habilitats lingüístiques>

concordança concordança

<Arts > Música>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari de la música. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2013. 224 p. (Vocabularis; 6)
ISBN 978-84-482-5870-2

En les formes valencianes no reconegudes com a normatives pel diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, s'hi ha posat la marca (valencià), que indica que són pròpies d'aquest àmbit de la llengua catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valencia de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  concordança, n f
  • es  concordancia
  • en  harmony

<Música>

Definició
Proporció i sincronització justes entre les veus que sonen al mateix temps.
concordança concordança

<.FITXA REVISADA>, <Genètica > Mendeliana > Herència>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  concordança, n f
  • es  concordancia, n f
  • fr  concordance, n f
  • en  conformity, n

<.FITXA REVISADA>, <Genètica > Mendeliana > Herència>

Definició
Ocurrència d'un tret determinat en els dos membres d'un parell de bessons.

Nota

  • La concordança és el fenomen oposat a la discordança.
concordança concordança

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  concordança, n f
  • es  concordancia
  • fr  accord
  • fr  concordance
  • en  agreement
  • en  concord

<Lingüística>

Definició
Relació sintàctica entre elements d'un sintagma o oració que es manifesta formalment per mitjà d'accidents gramaticals de gènere, nombre, cas, persona, mode i temps.

Nota

  • En tota relació de concordança es pot distingir un element concordant, el que imposa els accidents gramaticals, i un element concordat, el que reprodueix aquests accidents. La concordança de gènere i nombre es dona entre el nucli i els modificadors directes del sintagma nominal (les dones intrèpides) i entre el pronom feble amb funció de complement directe i el participi dels temps compostos (les he vistes). La concordança de nombre i persona es dona entre el nucli del predicat i el subjecte (Vosaltres parleu massa).
concordança concordança

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  concordança, n f
  • ca  CONC, n f abrev.
  • es  concordancia
  • es  CONC abrev.
  • fr  accord
  • fr  concordance
  • fr  ACC abrev.
  • en  agreement
  • en  concord
  • en  AGR abrev.

<Lingüística>

Definició
En la teoria del règim i del lligam, trets de persona i nombre del constituent oracional flexió.

Nota

  • Recentment, i d'acord amb els principis de la sintaxi de la X amb barra, es tendeix a considerar que la concordança és una categoria funcional que es comporta com a nucli del sintagma concordança o SConc. Aquest sintagma, equivalent a la categoria oració, té com a especificador el sintagma nominal subjecte i com a complement el sintagma temps: [SConc [Conc' SN [Conc ST]].
concordança concordança

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  concordança, n f
  • ca  concordança terminològica, n f sin. compl.
  • es  concordancia
  • es  concordancia terminológica
  • fr  concordance
  • fr  concordance terminologique
  • en  concordance
  • en  terminological concordance

<Lingüística>

Definició
En lexicografia, llista de mots extrets d'un text, que apareixen ordenats alfabèticament i presentats amb el seu context i amb la indicació de la localització dins del text.
concordança d'adreces concordança d'adreces

<Geografia > Disciplines cartogràfiques>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  concordança d'adreces, n f
  • ca  concordança, n f sin. compl.
  • es  concordancia de direcciones
  • en  address matching

<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Georeferenciació>

Definició
Operació mitjançant la qual es fa correspondre un registre alfanumèric que conté una adreça amb unes dades geoespacials de referència que permetin obtenir la posició de l'adreça en forma d'element geomètric.

Nota

  • La concordança d'adreces s'obté comparant la informació d'adreça de les dades que cal georeferenciar amb les dades d'adreces associades als elements del conjunt de dades geoespacials de referència.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8