Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "coneixena" dins totes les àrees temàtiques
<Zoologia > Ocells>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca àguila de Cassin, n f
- es aguila congoleña
- fr aigle de Cassin
- en Cassin's hawk-eagle
- de Schwarzachseladler
- nc Aquila africana
- nc Aquila africanus alt. sin.
- nc Spizaetus africanus alt. sin.
<26.03 Ocells > Accipitriformes > Accipítrids>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca àguila de Cassin, n f
- es aguila congoleña
- fr aigle de Cassin
- en Cassin's hawk-eagle
- de Schwarzachseladler
- nc Aquila africana
- nc Aquila africanus alt. sin.
- nc Spizaetus africanus alt. sin.
<26.03 Ocells > Accipitriformes > Accipítrids>
<Ciències socials > Educació > Gestió universitària>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Nomenclatura de gestió universitària [en línia]. 6a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/180>
- ca àrea de coneixement, n f
- es área de conocimiento, n f
- en area of knowledge, n
- en knowledge area, n
<Gestió universitària > Formació i estudis / Education and studies>
<Dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca assabentar, v tr
- ca donar a conèixer sin. compl.
- ca fer conèixer sin. compl.
- es dar a conocer
- es informar
<Dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
-
Ex.: La policia l'ha assabentat de la detenció del seu fill.
Ex.: Han donat a conèixer la llista d'admesos.
Ex.: Un cop s'ha aixecat el secret de sumari, s'han fet conèixer els noms dels implicats.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca boscarla de Swinhoe, n f
- es carricero de Swinhoe
- fr rousserolle de Swinhoe
- en blunt-winged warbler
- de Strauchrohrsänger
- nc Acrocephalus concinens
<36.076 Ocells > Passeriformes > Acrocefàlids>
Nota
- El nom específic de Swinhoe fa referència a Robert Swinhoe (1836-1877), diplomàtic britànic a la Xina, col·leccionista i naturalista.
<Zoologia > Ocells>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca boscarla de Swinhoe, n f
- es carricero de Swinhoe
- fr rousserolle de Swinhoe
- en blunt-winged warbler
- de Strauchrohrsänger
- nc Acrocephalus concinens
<36.076 Ocells > Passeriformes > Acrocefàlids>
Nota
- El nom específic de Swinhoe fa referència a Robert Swinhoe (1836-1877), diplomàtic britànic a la Xina, col·leccionista i naturalista.
<.FITXA REVISADA>, <Cirurgia > Cirurgia digestiva > Tub digestiu baix>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca bossa ileal continent, n f
- ca reservori intestinal continent, n m sin. compl.
- es reservorio intestinal continente, n m
- fr réservoir intestinale continent, n m
- en continent intestinal reservoir, n
<.FITXA REVISADA>, <Cirurgia > Cirurgia digestiva > Tub digestiu baix>
Definició
Nota
-
L'objectiu de la bossa ileal continent és permetre el buidatge periòdic del reservori, a voluntat del pacient, generalment amb l'ajuda d'una sonda especial per a desbloquejar el mecanisme valvular.
Es tracta d'un procediment delicat que necessita un pacient o un cuidador experts que sàpiguen manipular la bossa amb seguretat per a evitar el dany accidental per lesió de l'estoma o del reservori.
<Ciències socials > Educació > Gestió universitària>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Nomenclatura de gestió universitària [en línia]. 6a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/180>
- ca branca de coneixement, n f
- es rama de conocimiento, n f
- en branch of knowledge, n
<Gestió universitària > Formació i estudis / Education and studies>
Nota
- Els estudis en l'EEES s'estructuren en cinc branques: arts i humanitats, ciències, ciències de la salut, ciències socials i jurídiques, i enginyeria i arquitectura.
<Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca cònjuge o convivent en parella estable del progenitor o progenitora, n m, f
- es cónyuge o conviviente en pareja estable del progenitor
<Dret civil>
Definició
Nota
- Àmbit: Catalunya
-
El concepte es vincula al fenomen de la reconstitució familiar i pot ser el resultat de la viduïtat del progenitor, del divorci, la separació o la ruptura de la convivència marital, o de la filiació determinada només respecte d'un progenitor. A Catalunya el 2007 el 6,23 % del conjunt d'unions amb fills corresponia a nuclis de famílies reconstituïdes, és a dir, formades per una parella, casada o no, i amb almenys un fill nascut d'una unió precedent. El 52,1 % d'aquest tipus de llar corresponia a matrimonis i el 47,9 % a parelles estables. Actualment, en la major part dels casos les famílies reconstituïdes provenen de situacions de crisi matrimonial i maternitat extramatrimonial i, amb menys freqüència, de viduïtat. A l'anterior, se li ha de sumar el cas de les parelles homosexuals que conviuen amb fills d'un dels seus membres, ja siguin fruit d'una relació anterior, o concebuts mitjançant tècniques de reproducció assistida en una parella de dues dones, amb la filiació establerta només respecte de la gestant, o bé adoptats per un sol dels membres de la parella.
El llibre II del Codi civil de Catalunya (CCCat), relatiu a la persona i la família atorga, per primer cop, cert reconeixement legal a aquestes persones, a les quals atribueix alguns drets i facultats. Així doncs, d'acord amb l'article 236-14, si durant la relació amb el progenitor aquest té la guarda dels fills, el seu cònjuge o convivent en parella estable té dret a participar en la presa de decisions sobre els assumptes relatius a la vida diària dels menors. En cas de desacord entre el progenitor i el seu cònjuge o convivent en parella estable preval, com és lògic, el criteri del progenitor. En cas de risc imminent per al menor, el cònjuge o el convivent en parella estable del progenitor que té la guarda del fill pot adoptar les mesures necessàries per al benestar del menor, de les quals ha d'informar sense demora el seu cònjuge o convivent, el qual al seu torn i si és el cas, n'haurà d'informar l'altre progenitor.
L'article 236-15 també atorga una sèrie de drets al cònjuge o convivent en parella estable en cas de finalització de la convivència per mort del progenitor. Si bé la regla general és que un cop mort el progenitor que tenia atribuïda la guarda de manera exclusiva, l'altre progenitor la recupera, excepcionalment l'autoritat judicial, a sol·licitud del cònjuge o convivent del progenitor difunt, amb l'informe favorable del ministeri fiscal, li pot atribuir la guarda i les altres responsabilitats parentals si l'interès del fill ho requereix.
Perquè això sigui possible s'han de complir dos requisits addicionals: en primer lloc, que el cònjuge o convivent del progenitor difunt i el menor hagin conviscut prèviament (la norma no requereix un temps mínim de convivència), i, en segon lloc, que s'hagi escoltat l'altre progenitor i el menor, si té la maduresa suficient i en tot cas a partir dels dotze anys, en els termes de l'article 211-6.2. En cas que no procedeixi la guarda del menor, el cònjuge o convivent en parella estable del progenitor difunt pot sol·licitar a l'autoritat judicial un règim de relació, sempre que l'interès del menor ho justifiqui i s'acrediti la convivència amb el menor durant els dos darrers anys.
<Música>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca cantilena, n f
<Música>
