Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "conscienci�s" dins totes les àrees temàtiques

convivències convivències

<Ciències socials > Educació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ENSENYAMENT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'educació [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/132>

  • ca  convivències, n f pl
  • es  convivencias

<Educació > Pedagogia social > Animació sociocultural>

Definició
Colònia que té lloc durant el curs escolar, generalment organitzada per escoles de titularitat religiosa.
corrent de consciència corrent de consciència

<Literatura > Teoria de la literatura>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Introducció als Estudis Literaris. Literatura Comparada. Teoria de la Literatura. Oralitat i Escriptura en la Teoria de la Literatura i la Literatura Comparada [material gràfic]. [Palma]: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, DL 2010. 1 full desplegable. (Terminologies Universitàries)
<http://slg.uib.cat/digitalAssets/157/157808_GT_TU_LlenguaiLiteratura_CAT_ES.pdf>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  corrent de consciència, n m
  • ca  flux de consciència, n m
  • es  corriente de conciencia, n m
  • es  flujo de conciencia, n m
  • en  stream of consciousness, n

<Literatura > Teoria de la literatura>

delicte contra la llibertat de consciència delicte contra la llibertat de consciència

<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>

  • ca  delicte contra la llibertat de consciència, n m
  • es  delito contra la libertad de conciencia, n m

<Dret penal i penitenciari > Dret penal>

delicte contra la llibertat de consciència delicte contra la llibertat de consciència

<Dret penal>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  delicte contra la llibertat de consciència, n m
  • es  delito contra la libertad de conciencia, n m

<Dret penal>

delicte contra la llibertat de consciència, els sentiments religiosos i el respecte als difunts delicte contra la llibertat de consciència, els sentiments religiosos i el respecte als difunts

<Dret penal>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  delicte contra la llibertat de consciència, els sentiments religiosos i el respecte als difunts, n m
  • es  delito contra la libertad de conciencia, los sentimientos religiosos y el respeto a los difuntos

<Dret penal>

Definició
Delicte que va contra la llibertat ideològica, religiosa i de culte, de les persones i les comunitats, incloent-hi el respecte a la memòria dels morts.

Nota

  • Àmbit: Espanya
  • La secció segona del capítol IV del títol XXI del llibre II del Codi penal s'ocupa dels delictes contra la llibertat de consciència, els sentiments religiosos i el respecte als difunts en el marc dels delictes relatius a l'exercici dels drets fonamentals i llibertats públiques i al deure de compliment de la prestació social substitutòria. En aquesta secció es regulen delictes que afecten (en més o menys grau) la llibertat religiosa i de culte, consagrada com a dret fonamental per l'article 16.1 de la Constitució espanyola (CE) en aquests termes: «es garanteix la llibertat ideològica, religiosa i de culte dels individus i les comunitats, sense més limitació, en les seves manifestacions, que la necessària per al manteniment de l'ordre públic protegit per la llei».
    A més, el tercer apartat de l'esmentat article de la CE estableix el principi d'aconfessionalitat de l'Estat en afirmar que «cap confessió no té caràcter estatal». De la lectura d'aquests preceptes constitucionals i de la Llei orgànica de llibertat religiosa, se'n desprèn que cal protegir la llibertat religiosa en un estat democràtic, ja que es tracta d'una manifestació de la llibertat més general i que, en cap cas, aquesta protecció no es pot dur a terme amb preferències per cap religió en particular. Malgrat això, el cert és que en aquesta secció s'hi engloben objectes de protecció considerablement heterogenis. Pel que fa al tipus legal, en primer lloc, l'article 522 tipifica com a delicte autònom un delicte contra la llibertat de les persones en establir que «Incorren en la pena de multa de quatre a deu mesos: 1r. Els qui mitjançant violència, intimidació, força o qualsevol altre constrenyiment il·legítim impedeixin un membre o uns membres d'una confessió religiosa practicar els actes propis de les creences que professen, o assistir-hi. 2n. Els qui pels mateixos mitjans forcin a altri a practicar actes de culte o ritus o a assistir-hi, o a realitzar actes reveladors de professar o no professar una religió, o a mudar la que professen».
    En segon lloc, l'article 523 castiga, genèricament, la pertorbació d'actes religiosos, com a manifestació de la llibertat de culte: «el qui, amb violència, amenaça, aldarull o vies de fet, impedeixi, interrompi o pertorbi els actes, les funcions, les cerimònies o les manifestacions de les confessions religioses inscrites en el corresponent registre públic del Ministeri de Justícia i Interior, ha de ser castigat amb la pena de presó de sis mesos a sis anys, si el fet s'ha comès en un lloc destinat al culte, i amb la de multa de quatre a deu mesos si es realitza en qualsevol altre lloc».
    En canvi, els articles 524 i 525 tenen per objecte de protecció no ja la llibertat, sinó els sentiments religiosos en el sentit de respecte a l'exercici del dret a l'activitat religiosa pels altres. Concretament, l'article 524 castiga «el qui en un temple, un lloc destinat al culte o en cerimònies religioses, executi actes de profanació en ofensa dels sentiments religiosos legalment tutelats ha de ser castigat amb la pena de presó de sis mesos a un any o una multa de dotze a vint-i-quatre mesos», i l'article 525 castiga amb la pena de multa de vuit a dotze mesos «els qui, per tal d'ofendre els sentiments dels membres d'una confessió religiosa, facin públicament, de paraula, per escrit o mitjançant qualsevol mena de document, escarni de llurs dogmes, creences, ritus o cerimònies, o vexin, també públicament, els qui els professen o practiquen». El segon apartat d'aquest article estén les mateixes penes «als qui facin públicament escarni, de paraula o per escrit, de qui no professin cap religió o creença».
    Finalment, l'article 526 castiga una conducta difícilment subsumible sota la tutela dels sentiments religiosos i el mereixement de pena de la qual és, igualment, més que dubtós: «el qui violi i falti al respecte que es deu a la memòria dels morts, els sepulcres o les sepultures, profani un cadàver o les seves cendres o, amb ànim d'ultratge, destrueixi, alteri o danyi les urnes funeràries, els panteons, les làpides o els nínxols, ha de ser castigat amb la pena de presó de tres a cinc mesos o una multa de sis a deu mesos».
delinqüència per consciència delinqüència per consciència

<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>

  • ca  delinqüència per consciència, n f
  • ca  delinqüència per convicció, n f
  • es  delincuencia por conciencia, n f
  • es  delincuencia por convicción, n f

<Dret penal i penitenciari > Dret penal>

detecció de coincidències detecció de coincidències

<Ciències de la vida > Neurociència>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

REIG VILALLONGA, Josep; NAVARRO ACEBES, Xavier (coord.); VALERO-CABRÉ, Antoni [et al.]. Diccionari de neurociència [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/140/>

  • ca  detecció de coincidències, n f
  • es  detección de coincidencias
  • en  coincidence detection

<Neurociència > Neurobiologia cel·lular>

Definició
Procés neuroquímic mitjançant el qual una neurona és capaç de detectar activitat sinàptica simultània però localitzada en punts diferents de la seva estructura.

Nota

  • La detecció de coincidències permet explicar els processos neurals i facilita la creació de mapes computacionals del cervell.
detecció de coincidències detecció de coincidències

<Ciències de la salut>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

REIG VILALLONGA, Josep; NAVARRO ACEBES, Xavier (coord.); VALERO-CABRÉ, Antoni [et al.]. Diccionari de neurociència [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/140/>

  • ca  detecció de coincidències, n f
  • es  detección de coincidencias
  • en  coincidence detection

<Neurociència > Neurobiologia cel·lular>

Definició
Procés neuroquímic mitjançant el qual una neurona és capaç de detectar activitat sinàptica simultània però localitzada en punts diferents de la seva estructura.

Nota

  • La detecció de coincidències permet explicar els processos neurals i facilita la creació de mapes computacionals del cervell.
dret a l'objecció de consciència dret a l'objecció de consciència

<Dret constitucional>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  dret a l'objecció de consciència, n m
  • es  derecho a la objeción de conciencia, n m

<Dret constitucional>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  enfocament, n m
  • es  conciencia corporal
  • es  enfoque corporal
  • fr  centrage sur soi
  • fr  focalisation
  • en  focusing

<Psicologia>

Definició
Tècnica terapèutica emprada en la psicoanàlisi que permet a la persona posar l'atenció en el seu interior per a poder sentir les reaccions del seu organisme en situacions determinades.