Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "constncia" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  accedir, v intr
  • ca  consentir, v tr sin. compl.
  • es  acceder
  • es  consentir

<Dret>

Definició
Mostrar-se conforme o donar l'adhesió o el consentiment.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: Els polítics han accedit a pronunciar-se sobre l'estat econòmic del país.

    Ex.: En cas de no consentir el tractament de les dades personals exposades en el document, cal marcar la casella corresponent.
  • [Si porta un complement verbal, aquest complement s'introdueix majorment amb la preposició a.]
acte administratiu consentit acte administratiu consentit

<Dret > Dret administratiu>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret administratiu [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/169/>

  • ca  acte administratiu consentit, n m
  • es  acto administrativo consentido, n m

<Dret administratiu > Procediment administratiu i acte administratiu>

Definició
Acte administratiu contra el qual la persona afectada o destinatària no interposa cap recurs ni utilitza cap altre mitjà d'impugnació, de manera que esdevé ferm i, per tant, inatacable per les vies ordinàries d'impugnació.
acte consentit acte consentit

<Dret administratiu>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  acte consentit, n m
  • es  acto consentido, n m

<Dret administratiu>

aiguamoll construït aiguamoll construït

<Construcció > Obres públiques > Enginyeria civil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d'enginyeria civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/240/>
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.

Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'ha suprimit part d'algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.

  • ca  aiguamoll construït, n m
  • es  humedal construido
  • en  constructed wetland

<Enginyeria civil > Enginyeria sanitària i ambiental>

Definició
Terreny amb sòls saturats permanentment en què hi ha plantats vegetals propis de les zones humides i que s'utilitza com a sistema de tractament d'aigües residuals.

Hi ha dos tipus d'aiguamolls: els de flux superficial, on l'aigua circula per llacunes plantades, i els de flux subsuperficial, on l'aigua circula a través de llacunes plenes d'arena o de grava i plantades. En els de flux subsuperficial el nivell de l'aigua està per sota del material de rebliment.
cansament cansament

<Construcció > Obres públiques > Enginyeria civil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d'enginyeria civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/240/>
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.

Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'ha suprimit part d'algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.

  • ca  cansament, n m
  • es  cansancio
  • en  long-term damage under sustained loading

<Enginyeria civil > Enginyeria de la construcció>

Definició
Fenomen que provoca el trencament del formigó sotmès a unes tensions de compressions constants que superen un cert llindar i que serien resistides en un interval curt de temps.
cansament cansament

<Transports > Transport per carretera > Trànsit>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de trànsit [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/315>

  • ca  cansament, n m
  • ca  fatiga, n f
  • es  cansancio
  • es  fatiga
  • fr  fatigue
  • en  fatigue

<Trànsit > Seguretat viària > Accidents > Factors>

Definició
Estat d'una persona que es caracteritza per una disminució temporal de la capacitat física i psíquica de conduir com a conseqüència d'una sobreestimulació, una activitat molt intensa o prolongada, etc.
centre adscrit consorciat centre adscrit consorciat

<Ciències socials > Educació > Gestió universitària>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Nomenclatura de gestió universitària [en línia]. 6a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/180>

  • ca  centre adscrit consorciat, n m
  • es  centro adscrito consorciado, n m
  • en  affiliated partner centre, n
  • en  affiliated partner school, n

<Gestió universitària > Centres docents i de recerca / Schools and research centres>

ciutat constreta ciutat constreta

<Construcció>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  ciutat constreta, n f
  • es  ciudad constreñida

<Construcció > Urbanisme>

Definició
Ciutat que resulta de reduir-ne l'extensió amb la construcció d'un perímetre emmurallat intern i la destrucció dels edificis exteriors a aquest perímetre.
ciutat medieval ciutat medieval

<Construcció>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  ciutat medieval, n f
  • ca  ciutat constreta, n f sin. compl.
  • ca  ciutat emmurallada, n f sin. compl.
  • es  ciudad amurallada
  • es  ciudad medieval

<Construcció > Urbanisme>

col del diable col del diable

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  col del diable, n f
  • ca  conríngia, n f alt. sin.
  • nc  Conringia orientalis (L.) Dumort.
  • nc  Erysimum orientale (L.) Crantz var. ling.

<Botànica > crucíferes / brassicàcies>