Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "cova" dins totes les àrees temàtiques
<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>
- ca capçada, n f
- es copa, n f
- fr houppier, n m
- en crown, n
- eu adaburu, n
<Fusteria > Materials > Fusta >
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca card del dimoni, n m
- ca bufassa, n f alt. sin.
- ca bufassa il·lírica, n f alt. sin.
- ca card d'ase, n m alt. sin.
- ca card vaqueta, n m alt. sin.
- ca cardassa, n f alt. sin.
- ca cardiga, n f alt. sin.
- ca cardissa, n f alt. sin.
- ca cardot il·líric, n m alt. sin.
- ca carnera borda, n f alt. sin.
- ca espina blanca, n f alt. sin.
- ca pet d'ase, n m alt. sin.
- ca tova, n f alt. sin.
- ca toba, n f var. ling.
- nc Onopordum illyricum L. subsp. illyricum
<Botànica > compostes / asteràcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca card del dimoni, n m
- ca bufassa, n f alt. sin.
- ca bufassa il·lírica, n f alt. sin.
- ca card d'ase, n m alt. sin.
- ca card vaqueta, n m alt. sin.
- ca cardassa, n f alt. sin.
- ca cardiga, n f alt. sin.
- ca cardissa, n f alt. sin.
- ca cardot il·líric, n m alt. sin.
- ca carnera borda, n f alt. sin.
- ca espina blanca, n f alt. sin.
- ca pet d'ase, n m alt. sin.
- ca tova, n f alt. sin.
- ca toba, n f var. ling.
- nc Onopordum illyricum L. subsp. illyricum
<Botànica > compostes / asteràcies>
<Alimentació. Gastronomia > Begudes>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. TO Begudes [fitxer XML]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2006. (Terminologia Oberta)
<http://www.termcat.cat/productes/toberta.htm>
- ca cava, n m
- es cava
- fr cava
- en Catalan champagne
- en cava
<Begudes>
<Productes bevibles>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>
- ca cava, n m
- es cava
- fr cava
- en Catalan champagne
- en cava
<Indústria > Indústria alimentària > Begudes > Productes bevibles>
Nota
- Tot i que es tracta del mateix producte, per qüestions legals, cal restringir l'ús del terme cava per a denominar el vi escumós elaborat en algunes zones de l'Estat espanyol i utilitzar el terme xampany per a designar el vi escumós produït a la regió francesa de la Xampanya.
<Gastronomia > Plats a la carta>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.
Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.
Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>
- ca cava
- es cava
- fr cava
- it cava
- en cava
- de Cava
<Plats a la carta. Begudes>
<Economia > Comerç > Grans magatzems>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).
Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.
Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)
- ca cava, n m
- es cava, n m
- fr cava, n m
- pt cava, n m
- pt espumante catalão, n m
- en Catalan champagne, n
- en cava, n
<Grans Magatzems > Seccions > Alimentació > Begudes>
<Vinificació. Enologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. "Selecció de terminologia". A: Lletres i vins de Catalunya: Bibliografia i tast de llengua. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 2013, p. 40-43.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca cava, n m
- es cava
- fr cava
- en cava
<Vinificació. Enologia>
Definició
Nota
- Tot i que es tracta del mateix producte, per qüestions legals, es restringeix l'ús del terme cava al vi escumós elaborat en algunes zones de l'Estat espanyol i s'utilitza el terme xampany per a designar el vi escumós produït a la regió francesa de la Xampanya.
- Els tipus de cava es classifiquen segons la quantitat de sucre continguda: cava dolç, cava semisec, cava sec, cava extrasec, cava brut i cava extrabrut o cava brut natural o cava brut nature.
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca cava, n f
- es cava, n f
- fr cave, n f
- en cellar, n
<Enginyeria forestal>
<Art>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca ciba, n f
- es ciba, n f
- es civa, n f
<Art>
Definició
Nota
- La ciba té gruixos diferents que aporten al vitrall diverses intensitats de color.
