Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "criteri" dins totes les àrees temàtiques
<Química>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Fórmules químiques
- ca àcid clorhídric (EXEMPLE), n m
- es ácido clorhídrico (EXEMPLE), n m
- fr acide chlorydrique (EXEMPLE), n m
- en chlorydric acid (EXEMPLE), n
- for HCl (EXEMPLE)
<Química>
Definició
En una fitxa terminològica, doncs, sembla que cal donar-hi un tractament de denominació. Alhora, com que símbol ja té un significat determinat en química (un símbol s'associa a un element químic i no a una substància), es proposa atribuir-li un nom de llengua específic: fórmula (amb el codi for).
Ex.: àcid clorhídric n m; es ácido clorhídrico; fr acide chlorydrique; en chlorydric acid; for HCl | GESTIÓ AMBIENTAL Solució aquosa de clorur d'hidrogen gas, fumant a l'aire, incolora o groguenca, de caràcter àcid fort i molt corrosiva.
Tot i això, el tractament habitual en els productes terminològics i lexicogràfics consisteix a recollir les fórmules químiques en el camp de la definició o en un camp de text complementari (nota, observació, etc.).
. Creiem que aquest tractament no és satisfactori pels motius següents:
(1) En el camp definició: La fórmula química no és un tret característic més de la substància que contribueixi, juntament amb els altres trets, a singularitzar-la, sinó que la identifica amb una precisió absoluta.
(2) En un camp de text complementari: La fórmula química no es pot entendre com una informació complementària, i doncs prescindible, sinó que és essencial per a la identificació de la substància.
Nota
- 1. Hi ha diversos tipus de fórmules químiques (empíriques, moleculars, desenvolupades i estructurals), segons el grau de precisió i els paràmetres tinguts en compte. Per tant, una mateixa substància pot rebre fórmules diverses i, fins tot, una fórmula amb un nivell baix de precisió podria ser comuna a diverses substàncies. És una situació similar a la sinonímia habitual en les denominacions, que fa que un mateix terme pugui tenir diverses denominacions o bé que termes diferents comparteixin una mateixa denominació.
- 2. En àmbits diferents de la química, com ara les matemàtiques o la física, també són habituals les fórmules. En aquests casos, però, les fórmules són un mitjà per a obtenir el referent a partir d'altres magnituds o quantitats conegudes, com demostra el fet que sovint s'hi ha d'especificar quin és el valor de les variables tingudes en compte. Per a casos així, es proposa recollir la fórmula a l'interior d'una nota, com a informació complementària a la definició.
- 3. Podeu consultar el document de criteri original, Fórmules químiques, en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/formules-quimiques.pdf).
<Comunicació. Audiovisuals>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI fanzín o fanzine?
- es fanzine, n m
- fr fanzine, n m
- it fanzine, n m
- pt fanzine, n m
- en fanzine, n
- de Fanzine, n n
<Comunicació. Audiovisuals>
Definició
Els motius de la tria de fanzín (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) són els següents:
(1) L'original anglès fanzine és un acrònim de fan ('seguidor, fanàtic') i magazine 'revista, magazín'); l'adaptació de magazine en magazín en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans facilita adaptar també fanzine en fanzín.
(2) Fanzín és una forma documentada en molts contextos especialitzats en català i respon a la pronúncia habitual del terme.
(3) Es tracta d'un nom molt conegut, pràcticament pertanyent a la llengua general, cosa que fa aconsellable l'adaptació total al sistema lingüístic.
Un fanzín és una publicació de temàtica cultural, normalment de poca difusió i feta amb pocs mitjans, sovint per aficionats, dedicada a la música, el cinema, el còmic, la ciència-ficció, etc.
Nota
-
Podeu consultar la fitxa completa de fanzín al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Com es pot escriure fanzine en català?, en el web del TERMCAT
(www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/com-pot-escriure-fanzine-catala).
<09 Esports de pilota>, <50 Fitxes de criteris>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>
- ca 0 CRITERI fer una assistència o donar una assistència?
<Esport > 09 Esports de pilota>, <Esport > 50 Fitxes de criteris>
Definició
Els motius que justifiquen fer una assistència són els següents:
(1) El verb fer és el verb de sentit més genèric en català, utilitzat especialment en contextos en què un verb pràcticament només aporta informació sobre el subjecte i sobre el temps en què passa l'acció, però quasi no proporciona cap significat. Aquesta estructura s'hi ajusta, ja que la paraula que aporta el sentit és assistència i no fer.
(2) Fer una assistència té més ocurrències que donar una assistència i, a més, en general en fonts considerades fiables.
Però també hi ha motius que justifiquen donar una assistència:
(1) En el verb donar generalment hi ha implícita la idea que una persona traspassa voluntàriament alguna cosa que té a una altra persona. En aquest cas, es pot entendre que amb l'assistència es fa referència a la pilota, que passa d'un jugador a un altre (el jugador que anotarà).
(2) Amb un sentit diferent del que té en l'esport, el nom assistència demana el verb donar. Així, es parla de donar assistència a una persona malalta (o necessitada, o marginada, etc.). L'existència ja consolidada d'aquesta estructura donar + assistència, encara que sigui en contextos diferents, afavoreix també que es faci servir en aquest altre àmbit (de manera similar a com donar un cop de puny explica l'estructura donar un cop d'ull).
En resum, fer una assistència es pot considerar preferible per nombre d'ocurrències i perquè s'ajusta a la tendència general del català de recórrer al verb fer com a verb sense significat (fins i tot en contextos que correspondrien més a donar), però donar una assistència s'ha de considerar també una estructura adequada.
Els equivalents en castellà són dar una asistencia i hacer una asistencia; els francesos, faire la passe décisive i donner la passe décisive, i l'anglès, to assist a goal.
<Tecnologies de la informació i la comunicació>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI fil social o agregador social?
- es (agregador social) agregador de redes sociales, n m
- es (agregador social) agregador social, n m
- es (fil social) corriente vital, n f
- es (fil social) flujo de vida, n m
- es (fil social) lifestream, n m
- fr (agregador social) aggrégateur de réseaux sociaux, n m
- fr (agregador social) outil de lifestream, n m
- fr (fil social) flux de vie, n m
- fr (fil social) lifestream, n m
- en (agregador social) lifestream aggregator, n
- en (agregador social) social aggregator, n
- en (agregador social) social network aggregator, n
- en (fil social) lifestream, n
- en (fil social) social activity stream, n
- en (fil social) social stream, n
<Tecnologies de la informació i la comunicació>
Definició
- Un fil social (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és l'historial que mostra, per ordre cronològic i de manera actualitzada i unificada, l'activitat social d'un o més usuaris a Internet. És, per tant, una mena de diari electrònic de la seva vida social a Internet.
. Els motius de la tria d'aquesta forma són els següents:
(1) Té un cert ús entre els usuaris.
(2) Està motivada semànticament, ja que fil remet a la idea de seguir el fil d'una activitat i social restringeix el concepte a la vida social.
(3) És paral·lela a fil de continguts (sinònim de canal de continguts, també normalitzat pel Consell Supervisor).
. Els equivalents castellans són corriente vital, flujo de vida i lifestream; els francesos, flux de vie i lifestream, i els anglesos, lifestream, social activity stream i social stream.
- Un agregador social (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és una aplicació informàtica que permet crear fils socials.
. Els motius de la tria d'aquesta forma són els següents:
(1) Té un cert ús entre els usuaris.
(2) Està motivada semànticament, ja que agregador remet a la idea que permet afegir noves activitats i social restringeix el concepte a la vida social.
(3) És una extensió de significat de agregador (també normalitzat pel Consell Supervisor), que és l'aplicació que permet subscriure's a un canal de continguts i gestionar-ne la informació.
. Els equivalents castellans són agregador de redes sociales i agregador social; els francesos, aggrégateur de réseaux sociaux i outil de lifestream, i els anglesos, lifestream aggregator, social aggregator i social network aggregator.
Nota
- Podeu consultar les fitxes completes de fil social i agregador social al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Per no perdre el fil, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/no-perdre-fil).
<Gimnàstica>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI fitnes, fitness, condicionament físic, condició física o forma?
- es (condició física) condición física, n f
- es (condició física) estado físico, n m
- es (fitnes) fitness, n m
- es (forma) forma, n f
- fr (condició física) condition physique, n f
- fr (fitnes) conditionnement physique, n m
- fr (fitnes) entraînement physique, n m
- fr (fitnes) fitness, n m
- fr (fitnes) gymnastique de forme, n f
- fr (forma) forme, n f
- it (condició física) condizione fisica, n f
- it (fitnes) fitness, n m/f
- en (condició física) physical condition, n
- en (fitnes) fitness training, n
- en (fitnes) physical condition training, n
- en (fitnes) physical conditioning, n
- en (fitnes) physical fitness training, n
- en (fitnes) physical training, n
- en (forma) form, n
- de (fitnes) Fitnesstraining, n n
<Esports > Gimnàstica>
Definició
- El fitnes (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT el 2013, fruit d'una reconsideració) és un conjunt de pràctiques físiques, generalment dutes a terme en un centre esportiu, que tenen com a objectiu aconseguir una bona condició física; es considera que el fitnes s'ha de complementar amb uns hàbits alimentaris i terapèutics adequats.
. Per descartar l'alternativa *condicionament físic (que era la forma normalitzada pel Consell Supervisor prèviament, el 1995) s'han tingut en compte els motius següents:
(1) El manlleu continua tenint un ús majoritari en el sector (gimnasos, publicacions especialitzades, especialistes i mitjans de comunicació) i fins i tot es pot considerar integrat en la llengua general.
(2) Es documenta el manlleu també en castellà, francès, italià i alemany, en alguns casos en diccionaris generals.
(3) El Consell Supervisor ha rebut diverses peticions d'acceptació del manlleu durant els últims anys.
. Per adaptar el manlleu (fitnes en lloc de *fitness), s'han tingut en compte els motius següents:
(1) Es considera preferible l'adaptació perquè aquest terme pràcticament ha passat a formar part de la llengua general.
(2) L'adaptació difereix molt poc de la denominació originària (comporta únicament l'eliminació d'una essa al final de mot), de manera que s'identifica sense problema amb el concepte.
(3) Té el vistiplau dels especialistes.
. L'equivalent castellà és fitness; els francesos, conditionnement physique, entraînement physique, fitness i gymnastique de forme; l'italià, fitness; els anglesos, fitness training, physical condition training, physical conditioning, physical fitness training i physical training, i l'alemany, Fitnesstraining.
- La condició física (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és l'estat general de la capacitat física i psicomotora d'una persona; el fitnes i les activitats gimnàstiques en general, doncs, pretenen aconseguir una bona condició física.
. Els motius de la tria d'aquesta forma són els següents:
(1) És molt coneguda i utilitzada en l'àmbit esportiu.
(2) Es documenta àmpliament en fonts especialitzades i terminològiques catalanes.
(3) És lingüísticament adequada, a partir del sentit de condició del diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans ("Qualitat que forma part de la manera d'ésser d'una persona o una cosa").
(4) En les altres llengües s'utilitzen formes anàlogues.
. Els equivalents castellans són condición física i estado físico; el francès, condition physique; l'italià, condizione fisica, i l'anglès, physical condition.
- La forma és la condició física que té un esportista en un moment determinat de la temporada per a la pràctica d'un esport, tal com ja s'estableix en el diccionari normatiu; es tracta, doncs, de l'avaluació de la condició física en un moment concret amb relació a la pràctica d'un esport.
. L'equivalent castellà és forma; el francès, forme, i l'anglès, form.
Nota
- Podeu consultar les fitxes completes de fitnes i condició física al Cercaterm i la Neoloteca i la fitxa de forma al Cercaterm, i també el document de criteri original, Com es diu fitness en català?, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/com-diu-fitness-catala).
<Treball>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI flexiseguretat o flexiguretat?
- es flexiguridad, n f
- es flexiseguridad, n f
- fr flexicurité, n f
- fr flexisécurité, n f
- it flessicurezza, n f
- it flexicurity, n f
- pt flexigurança, n f
- pt flexisegurança, n f
- pt flexissegurança, n f
- en flex-security, n
- en flexicurity, n
- de Flexicurity, n m
<Treball>
Definició
Els motius de la tria de flexiseguretat (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) són els següents:
(1) Reprodueix la formació per acronímia de l'original anglès flexicurity (creat a partir de flexibility i security).
(2) És una forma més transparent que el calc *flexiguretat, gràcies a la incorporació completa del nom seguretat.
(3) Té ús en motls textos d'especialitat.
(4) Es documenten formes paral·leles en castellà, francès i portuguès.
La flexiseguretat és una política socioeconòmica que associa mercats de treball flexibles amb nivells elevats de protecció social.
Nota
- Podeu consultar la fitxa completa de flexiseguretat al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Flexiseguretat: la clau és l'equilibri, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/flexiseguretat-la-clau-lequilibri).
<Transports>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI flota captiva o flota grisa?
<Transports > Mobilitat>
Definició
- Una flota captiva és el conjunt de vehicles de transport de persones o mercaderies que presten servei per a una mateixa entitat en un entorn urbà, sovint seguint rutes preestablertes.
. El fet que els vehicles estiguin en una mateixa base quan no estan de servei permet ajustar les flotes captives als criteris de mobilitat sostenible. Per exemple, optimitzant els trajectes, buscant alternatives als motors de combustió interna i planificant acuradament els punts i la durada de les recàrregues d'energia necessàries.
. L'equivalent castellà és flota cautiva; el francès, flotte captive; l'italià, flotta captiva, i l'anglès, captive fleet.
- Una flota grisa és el conjunt de vehicles particulars que els treballadors d'una entitat utilitzen per a complir les obligacions laborals pròpies d'aquesta mateixa entitat.
. La inexistència d'una base compartida (els vehicles parteixen de domicilis particulars) i l'absència d'una legislació específica fa impossible gestionar les flotes grises d'una manera unitària, ja que aquests vehicles únicament estan sotmesos als controls establerts per als vehicles particulars.
. L'equivalent castellà és flota gris; el francès flotte grise; l'italià, flotta grigia, i l'anglès, grey flotte.
Nota
- Podeu consultar les fitxes completes de flota captiva i flota grisa al Cercaterm, i també el document de criteri original, #terme de la setmana: flota captiva, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/termedelasetmana-flota-captiva).
<Criteris>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Forma prefixada anglesa e-: Traducció
- en e- ([NOM] electrònic)
- en e-banking (banca electrònica) (EXEMPLE), n
- en e-book (llibre electrònic) (EXEMPLE), n
- en e-cash (diner electrònic) (EXEMPLE), n
- en e-commerce (comerç electrònic) (EXEMPLE), n
- en e-democracy (democràcia electrònica) (EXEMPLE), n
- en e-government (administració electrònica) (EXEMPLE), n
- en e-health (salut electrònica) (EXEMPLE), n
- en e-mail (adreça electrònica) (EXEMPLE), n
- en e-marketing (màrqueting electrònic) (EXEMPLE), n
<Criteris lingüístics > Formació per composició>
Definició
De fet, el prefix anglès e- ja és una reducció de l'adjectiu electronic, que s'utilitza per a formar termes relacionats amb la comunicació i la transferència de coneixement a través de la xarxa Internet.
Ex.: e-commerce, e-marketing, e-banking, e-book, e-mail, e-cash, e-government, e-democracy, e-health
En català, la conversió de electrònic -a en prefix no es considera adequada, de manera que per traduir paraules angleses amb el prefix e- es recorre a l'adjectiu electrònic -a, construït en posposició al nom tal com és habitual. D'aquesta manera es generen formes descriptives, entenedores i ajustades a la sintaxi del català.
Ex.: comerç electrònic, màrqueting electrònic, banca electrònica, llibre electrònic, salut electrònica i també, com a formes normalitzades pel Consell Supervisor del TERMCAT, adreça electrònica, diner electrònic, administració electrònica i democràcia electrònica.
<Criteris>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Forma prefixada anglesa m-: Traducció
- en m- ([NOM] mòbil)
- en m-administration (administració mòbil) (EXEMPLE), n
- en m-business (negocis mòbils) (EXEMPLE), n pl
- en m-commerce (comerç mòbil) (EXEMPLE), n
- en m-government (govern mòbil) (EXEMPLE), n
- en m-learning (aprenentatge mòbil) (EXEMPLE), n
<Criteris lingüístics > Formació per composició>
Definició
De fet, el prefix anglès m- ja és una reducció de l'adjectiu mobile, que s'utilitza per a formar termes relacionats amb transaccions, gestions o intercanvis d'informació fets amb dispositius mòbils.
Ex.: m-commerce, m-business, m-administration, m-learning, m-government
En català, la conversió de mòbil en prefix no es considera adequada, de manera que per traduir paraules angleses amb el prefix m- es recorre a l'adjectiu mòbil, construït en posposició al nom tal com és habitual. D'aquesta manera es generen formes descriptives, entenedores i ajustades a la sintaxi del català.
Ex.: comerç mòbil, negocis mòbils, administració mòbil, aprenentatge mòbil i govern mòbil
Nota
- Podeu consultar el document de criteri original, Com es pot dir m-commerce en català?, en l'apartat "La consulta del mes" del web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Consultes_Terminologiques/198/).
<Criteris>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Forma prefixada pedo- o paido-?
<Criteris lingüístics > Formació per composició>
Definició
Exemples:
- pediatre | pediatra, 'metge dels infants'
- pedagogia, 'estudi de l'educació dels infants'
- pedòfil | pedòfila, 'persona que sent atracció sexual pels infants'
- pedologia (o bé paidologia), 'estudi del desenvolupament físic, intel·lectual i social dels infants'
- pedometria (o bé paidometria), 'mesurament de les capacitats físiques i mentals dels infants'
Els motius de la preferència de pedo- com a forma prefixada són els següents:
(1) Habitualment el català agafa els cultismes grecs a través de la forma llatina adaptada. Com que en grec hi havia més diftongs que en llatí, en aquesta evolució del grec al llatí els diftongs ai i ei se simplificaven en una sola vocal: ai > e, ei > i.
Exemple: grec eidyllion > llatí idyllium (català idil·li)
(2) En cas de paraules del català agafades directament del grec com a cultismes, se segueix la mateixa adaptació que feia el llatí.
Exemple 1: grec paidós > català pedo-
Exemple 2: grec daímonos > català demono- (demonolatria)
Tot i això, secundàriament també s'accepta paido- com a forma prefixada, per aquests motius:
(1) Evita la confusió amb dues formes prefixades més:
. pedo- procedent del llatí pes pedis, 'peu' (pediforme)
. pedo- procedent del grec pédon, 'sòl' (pedobiologia)
(2) En alguns casos, les formes amb paido- tenen força tradició en català.
Exemple: paidometria, paidologia
(3) Pot evitar la proximitat amb paraules molt connotades, com ara pedofília.
En altres llengües: En castellà es dona prioritat a pedo-, tot i que algunes paraules també accepten paido-; en francès, pédo- és forma sufixada única; en italià, com en català i castellà, es dona prioritat a pedo- i s'accepten algunes paraules amb paido-, i, en anglès, paedo- és forma sufixada única.
Nota
-
A més dels casos de monoftongació dels diftongs ai i ei del grec en què el català segueix el llatí (ai>e, ei>i), encara hi ha un tercer cas de monoftongació en què llatí i català divergeixen: grec oi > llatí oe > català e.
Exemple: grec oinos 'vi' > llatí oeno- > català eno-
Aquest patró oi > e se segueix també en l'adaptació directa del grec al català: ecologia (grec oikos).
