Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "decidit" dins totes les àrees temàtiques
<Dret > Dret de la Unió Europea > Comunitats Europees>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic de les Comunitats Europees [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/27/>
Les denominacions en castellà, francès i anglès s'han reproduït i adaptat a partir de les edicions lingüístiques originals del Thésaurus Eurovoc (édition 4.2).
© Communautés européennes, 2004
La reproducció i adaptació s'ha dut a terme sota la responsabilitat exclusiva del TERMCAT Centre de Terminologia.
- ca òrgan de decisió, n m
- es órgano de decisión
- fr organe de décision
- en decision-making body
<Comunitats europees > Institucions de la Unió Europea i funció pública europea>
<Ciències socials > Relacions internacionals>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de relacions internacionals [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/246/>
- ca òrgan de decisió, n m
- es órgano de decisión
- es órgano decisorio
- fr organe de décision
- it organo decisionale
- it organismo decisionale sin. compl.
- en decision-making body
- ar هيئة مقررة
<Actors internacionals > Organitzacions internacionals>
Definició
Nota
- En les organitzacions universals, atès l'elevat nombre d'estats membres, els òrgans de decisió són habitualment de caràcter restringit. En les organitzacions regionals, en canvi, els òrgans de decisió acostumen a ser de caràcter plenari i, per tant, coincideixen amb els òrgans deliberants.
<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>
Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:
CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1
Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.
Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/
Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2
L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.
Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.
- ca úlcera de decúbit
- en decubitus ulcer
<Classificació internacional de malalties > Malalties > Malalties de la pell i el teixit subcutani>
<Ciències de la salut > Terapèutica > Fisioteràpia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CARDONA RECASENS, Eva de; ESQUIROL CAUSSA, Jordi. Diccionari de fisioteràpia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/196/>
- ca úlcera de decúbit, n f
- ca úlcera de pressió, n f sin. compl.
- es úlcera de decúbito, n f
- es úlcera por presión, n f
- en bedsore
- en decubital ulcer
- en decubitus ulcer
- en pressure ulcer
<Fisioteràpia > Patologia>
Definició
Nota
- 1. L'úlcera de decúbit apareix en malalts enllitats o amb sedestació persistent, especialment ancians, i és conseqüència de la isquèmia dels teixits produïda per pressió, envelliment de la pell, hipoproteïnèmia, anèmia, dèficits de zinc i de vitamina C, incontinència urinària i fecal, deteriorament cognitiu, alteracions vasculars perifèriques, denervació, etc.
- 2. L'úlcera de decúbit consisteix en una necrosi tissular, que segons la intensitat de la lesió afecta la pell, el teixit cel·lular subcutani, les fàscies i els músculs subjacents, fins a l'os.
- 3. Les localitzacions predilectes de l'úlcera de decúbit són la regió sacra, els trocànters i els talons.
<Ciències de la salut > Infermeria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'infermeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2008. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/34/>
- ca úlcera per pressió, n f
- ca úlcera de decúbit, n f sin. compl.
- es úlcera de decúbito
- es úlcera por decúbito
- fr escarre de décubitus
- fr plaie de lit
- en bedsore
- en decubitus ulcer
<Infermeria > Infermeria geriàtrica>
Definició
Nota
- Acostuma a aparèixer en la regió sacra, els trocànters i els talons en malalts enllitats o amb sedestació persistent, especialment ancians.
<.FITXA REVISADA>, <Anatomia patològica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca úlcera per pressió, n f
- ca úlcera de decúbit, n f sin. compl.
- es úlcera de decúbito, n f
- es úlcera por decúbito, n f
- fr escarre de décubitus, n f
- fr ulcère de décubitus, n m
- en bedsore, n
- en decubitus ulcer, n
<.FITXA REVISADA>, <Anatomia patològica>
Definició
Nota
- L'úlcera per pressió acostuma a aparèixer en la regió sacra, els trocànters i els talons en malalts enllitats o amb sedestació persistent, com ara les persones afectades per una paraplegia o els ancians.
<Dret públic>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca acordar, v tr
- ca cloure, v tr
- es acordar
- es decidir
- es establecer
<Dret públic>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
- Ex.: En la trobada, els alcaldes clouran quines accions són prioritàries a la comarca.
<Dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca acordar, v tr
- ca acabar, v tr sin. compl.
- ca cloure, v tr sin. compl.
- ca convenir, v tr sin. compl.
- ca establir, v tr sin. compl.
- es acordar
- es convenir
- es decidir
- es establecer
<Dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
-
Ex.: Els empresaris han acordat fer una reunió anual per posar en comú coneixements.
Ex.: Els directius de l'empresa han convingut la necessitat de dur a terme un estudi sobre la viabilitat del projecte.
Ex.: Els polítics han convingut que cal enfortir l'ocupació i la competitivitat de l'economia a Europa.
Ex.: Els directius han establert la creació d'un nou departament a l'empresa.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT DE BARCELONA. SERVEIS LINGÜÍSTICS. Vocabulari de botànica: Català-castellà-francès-anglès. Barcelona: Institut Joan Lluís Vives: Universitat de Barcelona, 2004. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 84-95817-09-8
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015, cop. 2015.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca agalla, n f
- ca cecidi, n m
- ca gala, n f
- ca macarulla, n f
- es agalla, n f
- es cecidio, n m
- fr cécidie, n f
- fr galle, n f
- en cecidium, n
- en gall, n
<Botànica>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca alerç, n m
- ca cedre d'olor, n m alt. sin.
- ca làrix, n m alt. sin.
- ca làrix europeu, n m alt. sin.
- ca melis, n m alt. sin.
- ca pi melis, n m alt. sin.
- ca pi teia, n m alt. sin.
- nc Larix decidua Mill.
- nc Larix europaea DC. var. ling.
<Botànica > pinàcies>
