Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "descallar" dins totes les àrees temàtiques

barana d'escala barana d'escala

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

BASART SALA, Pitu; PUJOLÀS MASET, Pere. Diccionari de fusteria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/188/>

  • ca  barana d'escala, n f
  • es  barandilla de escalera
  • fr  rampe d'escalier
  • en  balustrade
  • en  banister

<Fusteria > Construccions > Escales i baranes>

Definició
Construcció composta per un passamà, paral·lel al pla inclinat d'una escala, i uns barrots que l'uneixen directament a l'esglaó, a l'obra, a l'entornpeu o a una altra barra inferior paral·lela al passamà, i que serveix per a evitar que caiguin les persones que transiten per l'escala.
barana d'escala barana d'escala

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

  • ca  barana d'escala, n f
  • es  barandilla de escalera, n f
  • fr  rampe d'escalier, n f
  • en  balustrade, n
  • en  banister, n
  • eu  eskailera baranda, n
  • eu  eskailera eskudel, n

<Fusteria > Construccions>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  bescanviar, v tr
  • ca  baratar, v tr sin. compl.
  • ca  canviar, v tr sin. compl.
  • ca  descanviar, v tr sin. compl.
  • ca  intercanviar, v tr sin. compl.
  • es  cambiar
  • es  canjear
  • es  intercambiar
  • es  permutar
  • es  trocar

<Dret>

Definició
Donar a algú {alguna cosa} i rebre'n d'ell, com a equivalent, una altra a canvi.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: El titular d'un permís o llicència de conducció expedit per l'Uruguai que resideixi a Espanya pot bescanviar el seu permís o llicència de conducció per l'equivalent a l'estat on resideix.

    Ex.: Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya permet baratar un títol de transport caducat per un altre de vàlid fins a sis mesos després de l'aplicació del canvi de tarifes.

    Ex.: Ha anat al banc i li han descanviat euros per lliures esterlines.

    Ex.: Intercanvien els bitllets per monedes.

    Ex.: Al banc li han canviat dòlars per euros.
blanquejar blanquejar

<Gastronomia > Procediments culinaris>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

BLANCO GONZÁLEZ, Juli; PAPIÓ AZNAR, Francesc; VILÀ MIQUEL, Lluís Ignasi. Diccionari de procediments culinaris [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2006. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/20/>

  • ca  blanquejar, v tr
  • ca  emblanquir, v tr
  • ca  escaldar, v tr
  • es  blanquear
  • es  escaldar
  • fr  blanchir
  • fr  ébouillanter
  • en  blanch, to

<Procediments culinaris > Cocció > Bulls>

Definició
Fer bullir lleugerament un producte, generalment vegetal, per tal de reblanir-lo, eliminar-ne el color o treure'n el mal sabor.
broqueta d'entallar broqueta d'entallar

<Bricolatge > Ferreteria>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  broqueta d'entallar, n f
  • es  brocheta de entallar

<Bricolatge > Ferreteria>

buscallam buscallam

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  buscallam, n m
  • es  leña menuda, n f
  • fr  tas de bûches, n m
  • fr  tas de rondins, n m
  • en  sticks

<Enginyeria forestal>

buscallar buscallar

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  buscallar, v intr
  • es  leñatear, v intr
  • fr  ramasser des bûches, v tr
  • fr  ramasser du bois, v tr
  • en  collect wood (to), v tr

<Enginyeria forestal>

caiguda d'escala caiguda d'escala

<09 Esports de pilota > 11 Pilota > 01 Pilota valenciana>, <24 Esports tradicionals>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  caiguda d'escala, n f

<Esport > 09 Esports de pilota > 11 Pilota > 01 Pilota valenciana>, <Esport > 24 Esports tradicionals>

Definició
Jugada consistent a tornar a posar en joc una pilota aturada a l'escala deixant-la caure suaument des del primer graó per a colpejar-la mentre baixa o després del primer bot, en la modalitat d'escala i corda, o també a terra, en la modalitat de raspall.

Nota

  • En la modalitat d'escala i corda, només es pot esperar el bot de la pilota en la caiguda d'escala si ha anat a parar a l'escala sense haver botat abans a terra.
camp escalar camp escalar

<Ciències de la Terra>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  camp escalar, n m
  • es  campo escalar
  • en  scalar field

<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Models de dades espacials>

Definició
Camp en què el valor que correspon a cada posició es pot representar per un únic número.

Nota

  • Un camp escalar és anàleg a una superfície funcional i s'assimila a l'estructura de dades ràster. L'aplicació del concepte de camp escalar dona lloc, concretament, a un conjunt de dades ràster convencional que emmagatzema un sol valor numèric per cel·la.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
camp escalar camp escalar

<Tecnologies de la informació i la comunicació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  camp escalar, n m
  • es  campo escalar
  • en  scalar field

<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Models de dades espacials>

Definició
Camp en què el valor que correspon a cada posició es pot representar per un únic número.

Nota

  • Un camp escalar és anàleg a una superfície funcional i s'assimila a l'estructura de dades ràster. L'aplicació del concepte de camp escalar dona lloc, concretament, a un conjunt de dades ràster convencional que emmagatzema un sol valor numèric per cel·la.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8