Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

Cerca bàsica

Cerca avançada

Text de la consulta

Condició

Denominació

Nota

Definició

Àrea temàtica

Llengua

Categoria lèxica

Jerarquia

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "descloures" dins totes les àrees temàtiques

botieta blanca

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca botieta blanca, n f
ca botja d'escombres, n f sin. compl.
ca guixola, n f sin. compl.
ca socarrell, n m sin. compl.
es bocha blanca, n f
es mijediega, n f
fr dorycnie à cinq feuilles, n f
en prostrate Canary clover, n
nc Dorycnium pentaphillum

botja d'escombres

<Botànica>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca botja d'escombres, n f
ca botgeta blanca, n f sin. compl.
ca ajocaperdius, n m/f alt. sin.
ca baladre, n m alt. sin.
ca botges, n f pl alt. sin.
ca botja, n f alt. sin.
ca botja blanca, n f alt. sin.
ca botja borda, n f alt. sin.
ca botja comuna, n f alt. sin.
ca botja d'algeps, n f alt. sin.
ca botja de cuques, n f alt. sin.
ca botja de mont, n f alt. sin.
ca botja de riera, n f alt. sin.
ca botja negra, n f alt. sin.
ca botja petita, n f alt. sin.
ca botja veritable, n f alt. sin.
ca farigola blanca, n f alt. sin.
ca farigoleta, n f alt. sin.
ca herba conillera, n f alt. sin.
ca herba de l'apèndix, n f alt. sin.
ca herba llagastera, n f alt. sin.
ca herba melera, n f alt. sin.
ca herba negra, n f alt. sin.
ca llaminera, n f alt. sin.
ca mantell, n m alt. sin.
ca morrissà de marina, n m alt. sin.
ca ramàs, n m alt. sin.
ca ramassera, n f alt. sin.
ca rambosa, n f alt. sin.
ca raspallera, n f alt. sin.
ca socarrell, n m alt. sin.
ca socarrells, n m pl alt. sin.
ca botxa, n f var. ling.
ca sacorrell, n m var. ling.
ca socorrell, n m var. ling.
nc Dorycnium pentaphyllum Scop.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

Nota

Tot i que DIEC2-E recull únicament murrissà (que remet a morritort, noms aplicats majoritàriament a plantes del gènere Lepidium) mantenim sense revisar els noms amb la forma morrissà, recollits en obres menorquines, els quals conserven la o de morro 'llavi' que forma part del nom de la planta, primer anomenada morritort pel seu mal gust, i posteriorment morrissà a fi de destacar-ne les qualitats medicinals.

botja d'escombres

<Ciències de la vida>

ca botja d'escombres, n f
ca botgeta blanca, n f sin. compl.
ca ajocaperdius, n m/f alt. sin.
ca baladre, n m alt. sin.
ca botges, n f pl alt. sin.
ca botja, n f alt. sin.
ca botja blanca, n f alt. sin.
ca botja borda, n f alt. sin.
ca botja comuna, n f alt. sin.
ca botja d'algeps, n f alt. sin.
ca botja de cuques, n f alt. sin.
ca botja de mont, n f alt. sin.
ca botja de riera, n f alt. sin.
ca botja negra, n f alt. sin.
ca botja petita, n f alt. sin.
ca botja veritable, n f alt. sin.
ca farigola blanca, n f alt. sin.
ca farigoleta, n f alt. sin.
ca herba conillera, n f alt. sin.
ca herba de l'apèndix, n f alt. sin.
ca herba llagastera, n f alt. sin.
ca herba melera, n f alt. sin.
ca herba negra, n f alt. sin.
ca llaminera, n f alt. sin.
ca mantell, n m alt. sin.
ca morrissà de marina, n m alt. sin.
ca ramàs, n m alt. sin.
ca ramassera, n f alt. sin.
ca rambosa, n f alt. sin.
ca raspallera, n f alt. sin.
ca socarrell, n m alt. sin.
ca socarrells, n m pl alt. sin.
ca botxa, n f var. ling.
ca sacorrell, n m var. ling.
ca socorrell, n m var. ling.
nc Dorycnium pentaphyllum Scop.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

Nota

Tot i que DIEC2-E recull únicament murrissà (que remet a morritort, noms aplicats majoritàriament a plantes del gènere Lepidium) mantenim sense revisar els noms amb la forma morrissà, recollits en obres menorquines, els quals conserven la o de morro 'llavi' que forma part del nom de la planta, primer anomenada morritort pel seu mal gust, i posteriorment morrissà a fi de destacar-ne les qualitats medicinals.

bruc d'escombres

<Ciències de la vida>

ca bruc d'escombres, n m
ca bruc femella, n m sin. compl.
ca bruga, n f sin. compl.
ca bronsa, n f alt. sin.
ca bruc, n m alt. sin.
ca bruc bord, n m alt. sin.
ca bruc de fer escombres, n m alt. sin.
ca bruc de llei, n m alt. sin.
ca bruguera, n f alt. sin.
ca cepell, n m alt. sin.
ca cimes, n f pl alt. sin.
ca mare de bruc, n f alt. sin.
ca salabruga, n f alt. sin.
ca castanyarjo, n m var. ling.
ca jusbarba, n f var. ling.
nc Erica scoparia L. subsp. scoparia

<Botànica > ericàcies>

Nota

Castanyarjo és un nom alguerès provinent del sard castanarju/castanarzu.

bruc d'escombres

<Botànica>

ca bruc d'escombres, n m
ca bruc femella, n m sin. compl.
ca bruga, n f sin. compl.
ca bronsa, n f alt. sin.
ca bruc, n m alt. sin.
ca bruc bord, n m alt. sin.
ca bruc de fer escombres, n m alt. sin.
ca bruc de llei, n m alt. sin.
ca bruguera, n f alt. sin.
ca cepell, n m alt. sin.
ca cimes, n f pl alt. sin.
ca mare de bruc, n f alt. sin.
ca salabruga, n f alt. sin.
ca castanyarjo, n m var. ling.
ca jusbarba, n f var. ling.
nc Erica scoparia L. subsp. scoparia

<Botànica > ericàcies>

Nota

Castanyarjo és un nom alguerès provinent del sard castanarju/castanarzu.

bruc d'escombres

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

ca bruc d'escombres, n m
ca bruc femella, n m sin. compl.
ca cepell negre, n m sin. compl.
ca petorrera negra, n f sin. compl.
es brezo de escobas, n m
fr bruyère à balais, n f
en besom heath, n
nc Erica scoparia

còpia emmascarada

<Biblioteconomia. Documentació>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

ca còpia emmascarada, n f
es extracto
fr extrait
en disclosure-free extract
en extract
en public use file
en redaction

<Biblioteconomia. Documentació>

Definició

Còpia d'un document en què s'han ocultat o suprimit certes dades amb la finalitat de garantir-ne la privacitat o la confidencialitat.

canyís

<Ciències de la vida>

ca canyís, n m
ca canya borda, n f sin. compl.
ca canya-xiula, n f sin. compl.
ca canyavera, n f sin. compl.
ca canyeta, n f sin. compl.
ca canyissa, n f sin. compl.
ca canyot, n m sin. compl.
ca milloca, n f sin. compl.
ca senill, n m sin. compl.
ca senís, n m sin. compl.
ca canutella, n f alt. sin.
ca canya d'aigua, n f alt. sin.
ca canya d'escombres, n f alt. sin.
ca canya-sisca, n f alt. sin.
ca canya-xisca, n f alt. sin.
ca canyella, n f alt. sin.
ca canyet, n m alt. sin.
ca canyissos, n m pl alt. sin.
ca canyissot, n m alt. sin.
ca canyiula, n f alt. sin.
ca canyota, n f alt. sin.
ca canyota de rec, n f alt. sin.
ca càrritx, n m alt. sin.
ca carritxera, n f alt. sin.
ca falles, n f pl alt. sin.
ca gim del senill (inflorescència), n m alt. sin.
ca gimet del senill (inflorescència), n m alt. sin.
ca plomall (inflorescència), n m alt. sin.
ca senilló, n m alt. sin.
ca senissos, n m pl alt. sin.
ca sisca, n f alt. sin.
ca sisques, n f pl alt. sin.
ca xisca, n f alt. sin.
ca canijoni, n m var. ling.
ca cannijòni, n m var. ling.
ca canya xisca, n f var. ling.
ca canya xiula, n f var. ling.
ca canya-siula, n f var. ling.
ca canyapita, n f var. ling.
ca canyis, n m var. ling.
ca canyisa, n f var. ling.
ca canyisiula, n f var. ling.
ca càrric, n m var. ling.
ca carris, n m var. ling.
ca carrís, n m var. ling.
ca carrissos, n m pl var. ling.
ca carritx, n m var. ling.
ca cenisos, n m pl var. ling.
ca ciscla, n f var. ling.
ca faies, n f pl var. ling.
ca senyís, n m var. ling.
nc Phragmites australis (Cav.) Trin.
nc Arundo phragmites L. sin. compl.
nc Phragmites communis Trin. var. ling.

<Botànica > gramínies / poàcies>

Nota

1. Mantenim sense revisar les denominacions amb sisca, forma etimològica (<cèltic sesca) i variant principal a DCVB-E, al Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana i al Gran diccionari de la llengua catalana, per bé que DIEC2-E no recull sisca, sinó la forma amb palatalització inicial xisca (per a Imperata cylindrica) i el derivat (sense palatalització) siscall (per a Salsola vermiculata).
2. Canijoni és un nom alguerès provinent del sard cannisòne / cannisòni.

canyís

<Botànica>

ca canyís, n m
ca canya borda, n f sin. compl.
ca canya-xiula, n f sin. compl.
ca canyavera, n f sin. compl.
ca canyeta, n f sin. compl.
ca canyissa, n f sin. compl.
ca canyot, n m sin. compl.
ca milloca, n f sin. compl.
ca senill, n m sin. compl.
ca senís, n m sin. compl.
ca canutella, n f alt. sin.
ca canya d'aigua, n f alt. sin.
ca canya d'escombres, n f alt. sin.
ca canya-sisca, n f alt. sin.
ca canya-xisca, n f alt. sin.
ca canyella, n f alt. sin.
ca canyet, n m alt. sin.
ca canyissos, n m pl alt. sin.
ca canyissot, n m alt. sin.
ca canyiula, n f alt. sin.
ca canyota, n f alt. sin.
ca canyota de rec, n f alt. sin.
ca càrritx, n m alt. sin.
ca carritxera, n f alt. sin.
ca falles, n f pl alt. sin.
ca gim del senill (inflorescència), n m alt. sin.
ca gimet del senill (inflorescència), n m alt. sin.
ca plomall (inflorescència), n m alt. sin.
ca senilló, n m alt. sin.
ca senissos, n m pl alt. sin.
ca sisca, n f alt. sin.
ca sisques, n f pl alt. sin.
ca xisca, n f alt. sin.
ca canijoni, n m var. ling.
ca cannijòni, n m var. ling.
ca canya xisca, n f var. ling.
ca canya xiula, n f var. ling.
ca canya-siula, n f var. ling.
ca canyapita, n f var. ling.
ca canyis, n m var. ling.
ca canyisa, n f var. ling.
ca canyisiula, n f var. ling.
ca càrric, n m var. ling.
ca carris, n m var. ling.
ca carrís, n m var. ling.
ca carrissos, n m pl var. ling.
ca carritx, n m var. ling.
ca cenisos, n m pl var. ling.
ca ciscla, n f var. ling.
ca faies, n f pl var. ling.
ca senyís, n m var. ling.
nc Phragmites australis (Cav.) Trin.
nc Arundo phragmites L. sin. compl.
nc Phragmites communis Trin. var. ling.

<Botànica > gramínies / poàcies>

Nota

1. Mantenim sense revisar les denominacions amb sisca, forma etimològica (<cèltic sesca) i variant principal a DCVB-E, al Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana i al Gran diccionari de la llengua catalana, per bé que DIEC2-E no recull sisca, sinó la forma amb palatalització inicial xisca (per a Imperata cylindrica) i el derivat (sense palatalització) siscall (per a Salsola vermiculata).
2. Canijoni és un nom alguerès provinent del sard cannisòne / cannisòni.

cessió de dades

<TIC > Àmbit: Política i administració>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE GOVERNACIÓ I RELACIONS INSTITUCIONALS; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia bàsica de l'administració electrònica i els processos [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/170/>

ca cessió de dades, n f
ca comunicació de dades, n f sin. compl.
es cesión de datos
es comunicación de datos
fr cession des données
fr communication de données
en communication of data
en disclosure of data

<Administració electrònica i processos > Seguretat>

Definició

Transmissió que una persona o una organització fa de dades de caràcter personal a una persona física o jurídica diferent de l'afectada.