Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "descloures" dins totes les àrees temàtiques
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca botieta blanca, n f
- ca botja d'escombres, n f sin. compl.
- ca guixola, n f sin. compl.
- ca socarrell, n m sin. compl.
- es bocha blanca, n f
- es mijediega, n f
- fr dorycnie à cinq feuilles, n f
- en prostrate Canary clover, n
- nc Dorycnium pentaphillum
<Enginyeria forestal>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca botja d'escombres, n f
- ca botgeta blanca, n f sin. compl.
- ca ajocaperdius, n m/f alt. sin.
- ca baladre, n m alt. sin.
- ca botges, n f pl alt. sin.
- ca botja, n f alt. sin.
- ca botja blanca, n f alt. sin.
- ca botja borda, n f alt. sin.
- ca botja comuna, n f alt. sin.
- ca botja d'algeps, n f alt. sin.
- ca botja de cuques, n f alt. sin.
- ca botja de mont, n f alt. sin.
- ca botja de riera, n f alt. sin.
- ca botja negra, n f alt. sin.
- ca botja petita, n f alt. sin.
- ca botja veritable, n f alt. sin.
- ca farigola blanca, n f alt. sin.
- ca farigoleta, n f alt. sin.
- ca herba conillera, n f alt. sin.
- ca herba de l'apèndix, n f alt. sin.
- ca herba llagastera, n f alt. sin.
- ca herba melera, n f alt. sin.
- ca herba negra, n f alt. sin.
- ca llaminera, n f alt. sin.
- ca mantell, n m alt. sin.
- ca morrissà de marina, n m alt. sin.
- ca ramàs, n m alt. sin.
- ca ramassera, n f alt. sin.
- ca rambosa, n f alt. sin.
- ca raspallera, n f alt. sin.
- ca socarrell, n m alt. sin.
- ca socarrells, n m pl alt. sin.
- ca botxa, n f var. ling.
- ca sacorrell, n m var. ling.
- ca socorrell, n m var. ling.
- nc Dorycnium pentaphyllum Scop.
<Botànica > papilionàcies / fabàcies>
Nota
- Tot i que DIEC2-E recull únicament murrissà (que remet a morritort, noms aplicats majoritàriament a plantes del gènere Lepidium) mantenim sense revisar els noms amb la forma morrissà, recollits en obres menorquines, els quals conserven la o de morro 'llavi' que forma part del nom de la planta, primer anomenada morritort pel seu mal gust, i posteriorment morrissà a fi de destacar-ne les qualitats medicinals.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca botja d'escombres, n f
- ca botgeta blanca, n f sin. compl.
- ca ajocaperdius, n m/f alt. sin.
- ca baladre, n m alt. sin.
- ca botges, n f pl alt. sin.
- ca botja, n f alt. sin.
- ca botja blanca, n f alt. sin.
- ca botja borda, n f alt. sin.
- ca botja comuna, n f alt. sin.
- ca botja d'algeps, n f alt. sin.
- ca botja de cuques, n f alt. sin.
- ca botja de mont, n f alt. sin.
- ca botja de riera, n f alt. sin.
- ca botja negra, n f alt. sin.
- ca botja petita, n f alt. sin.
- ca botja veritable, n f alt. sin.
- ca farigola blanca, n f alt. sin.
- ca farigoleta, n f alt. sin.
- ca herba conillera, n f alt. sin.
- ca herba de l'apèndix, n f alt. sin.
- ca herba llagastera, n f alt. sin.
- ca herba melera, n f alt. sin.
- ca herba negra, n f alt. sin.
- ca llaminera, n f alt. sin.
- ca mantell, n m alt. sin.
- ca morrissà de marina, n m alt. sin.
- ca ramàs, n m alt. sin.
- ca ramassera, n f alt. sin.
- ca rambosa, n f alt. sin.
- ca raspallera, n f alt. sin.
- ca socarrell, n m alt. sin.
- ca socarrells, n m pl alt. sin.
- ca botxa, n f var. ling.
- ca sacorrell, n m var. ling.
- ca socorrell, n m var. ling.
- nc Dorycnium pentaphyllum Scop.
<Botànica > papilionàcies / fabàcies>
Nota
- Tot i que DIEC2-E recull únicament murrissà (que remet a morritort, noms aplicats majoritàriament a plantes del gènere Lepidium) mantenim sense revisar els noms amb la forma morrissà, recollits en obres menorquines, els quals conserven la o de morro 'llavi' que forma part del nom de la planta, primer anomenada morritort pel seu mal gust, i posteriorment morrissà a fi de destacar-ne les qualitats medicinals.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca bruc d'escombres, n m
- ca bruc femella, n m sin. compl.
- ca bruga, n f sin. compl.
- ca bronsa, n f alt. sin.
- ca bruc, n m alt. sin.
- ca bruc bord, n m alt. sin.
- ca bruc de fer escombres, n m alt. sin.
- ca bruc de llei, n m alt. sin.
- ca bruguera, n f alt. sin.
- ca cepell, n m alt. sin.
- ca cimes, n f pl alt. sin.
- ca mare de bruc, n f alt. sin.
- ca salabruga, n f alt. sin.
- ca castanyarjo, n m var. ling.
- ca jusbarba, n f var. ling.
- nc Erica scoparia L. subsp. scoparia
<Botànica > ericàcies>
Nota
- Castanyarjo és un nom alguerès provinent del sard castanarju/castanarzu.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca bruc d'escombres, n m
- ca bruc femella, n m sin. compl.
- ca bruga, n f sin. compl.
- ca bronsa, n f alt. sin.
- ca bruc, n m alt. sin.
- ca bruc bord, n m alt. sin.
- ca bruc de fer escombres, n m alt. sin.
- ca bruc de llei, n m alt. sin.
- ca bruguera, n f alt. sin.
- ca cepell, n m alt. sin.
- ca cimes, n f pl alt. sin.
- ca mare de bruc, n f alt. sin.
- ca salabruga, n f alt. sin.
- ca castanyarjo, n m var. ling.
- ca jusbarba, n f var. ling.
- nc Erica scoparia L. subsp. scoparia
<Botànica > ericàcies>
Nota
- Castanyarjo és un nom alguerès provinent del sard castanarju/castanarzu.
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca bruc d'escombres, n m
- ca bruc femella, n m sin. compl.
- ca cepell negre, n m sin. compl.
- ca petorrera negra, n f sin. compl.
- es brezo de escobas, n m
- fr bruyère à balais, n f
- en besom heath, n
- nc Erica scoparia
<Enginyeria forestal>
<Biblioteconomia. Documentació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca còpia emmascarada, n f
- es extracto
- fr extrait
- en disclosure-free extract
- en extract
- en public use file
- en redaction
<Biblioteconomia. Documentació>
Definició
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca canyís, n m
- ca canya borda, n f sin. compl.
- ca canya-xiula, n f sin. compl.
- ca canyavera, n f sin. compl.
- ca canyeta, n f sin. compl.
- ca canyissa, n f sin. compl.
- ca canyot, n m sin. compl.
- ca milloca, n f sin. compl.
- ca senill, n m sin. compl.
- ca senís, n m sin. compl.
- ca canutella, n f alt. sin.
- ca canya d'aigua, n f alt. sin.
- ca canya d'escombres, n f alt. sin.
- ca canya-sisca, n f alt. sin.
- ca canya-xisca, n f alt. sin.
- ca canyella, n f alt. sin.
- ca canyet, n m alt. sin.
- ca canyissos, n m pl alt. sin.
- ca canyissot, n m alt. sin.
- ca canyiula, n f alt. sin.
- ca canyota, n f alt. sin.
- ca canyota de rec, n f alt. sin.
- ca càrritx, n m alt. sin.
- ca carritxera, n f alt. sin.
- ca falles, n f pl alt. sin.
- ca gim del senill (inflorescència), n m alt. sin.
- ca gimet del senill (inflorescència), n m alt. sin.
- ca plomall (inflorescència), n m alt. sin.
- ca senilló, n m alt. sin.
- ca senissos, n m pl alt. sin.
- ca sisca, n f alt. sin.
- ca sisques, n f pl alt. sin.
- ca xisca, n f alt. sin.
- ca canijoni, n m var. ling.
- ca cannijòni, n m var. ling.
- ca canya xisca, n f var. ling.
- ca canya xiula, n f var. ling.
- ca canya-siula, n f var. ling.
- ca canyapita, n f var. ling.
- ca canyis, n m var. ling.
- ca canyisa, n f var. ling.
- ca canyisiula, n f var. ling.
- ca càrric, n m var. ling.
- ca carris, n m var. ling.
- ca carrís, n m var. ling.
- ca carrissos, n m pl var. ling.
- ca carritx, n m var. ling.
- ca cenisos, n m pl var. ling.
- ca ciscla, n f var. ling.
- ca faies, n f pl var. ling.
- ca senyís, n m var. ling.
- nc Phragmites australis (Cav.) Trin.
- nc Arundo phragmites L. sin. compl.
- nc Phragmites communis Trin. var. ling.
<Botànica > gramínies / poàcies>
Nota
-
1. Mantenim sense revisar les denominacions amb sisca, forma etimològica (<cèltic sesca) i variant principal a DCVB-E, al Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana i al Gran diccionari de la llengua catalana, per bé que DIEC2-E no recull sisca, sinó la forma amb palatalització inicial xisca (per a Imperata cylindrica) i el derivat (sense palatalització) siscall (per a Salsola vermiculata).
2. Canijoni és un nom alguerès provinent del sard cannisòne / cannisòni.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca canyís, n m
- ca canya borda, n f sin. compl.
- ca canya-xiula, n f sin. compl.
- ca canyavera, n f sin. compl.
- ca canyeta, n f sin. compl.
- ca canyissa, n f sin. compl.
- ca canyot, n m sin. compl.
- ca milloca, n f sin. compl.
- ca senill, n m sin. compl.
- ca senís, n m sin. compl.
- ca canutella, n f alt. sin.
- ca canya d'aigua, n f alt. sin.
- ca canya d'escombres, n f alt. sin.
- ca canya-sisca, n f alt. sin.
- ca canya-xisca, n f alt. sin.
- ca canyella, n f alt. sin.
- ca canyet, n m alt. sin.
- ca canyissos, n m pl alt. sin.
- ca canyissot, n m alt. sin.
- ca canyiula, n f alt. sin.
- ca canyota, n f alt. sin.
- ca canyota de rec, n f alt. sin.
- ca càrritx, n m alt. sin.
- ca carritxera, n f alt. sin.
- ca falles, n f pl alt. sin.
- ca gim del senill (inflorescència), n m alt. sin.
- ca gimet del senill (inflorescència), n m alt. sin.
- ca plomall (inflorescència), n m alt. sin.
- ca senilló, n m alt. sin.
- ca senissos, n m pl alt. sin.
- ca sisca, n f alt. sin.
- ca sisques, n f pl alt. sin.
- ca xisca, n f alt. sin.
- ca canijoni, n m var. ling.
- ca cannijòni, n m var. ling.
- ca canya xisca, n f var. ling.
- ca canya xiula, n f var. ling.
- ca canya-siula, n f var. ling.
- ca canyapita, n f var. ling.
- ca canyis, n m var. ling.
- ca canyisa, n f var. ling.
- ca canyisiula, n f var. ling.
- ca càrric, n m var. ling.
- ca carris, n m var. ling.
- ca carrís, n m var. ling.
- ca carrissos, n m pl var. ling.
- ca carritx, n m var. ling.
- ca cenisos, n m pl var. ling.
- ca ciscla, n f var. ling.
- ca faies, n f pl var. ling.
- ca senyís, n m var. ling.
- nc Phragmites australis (Cav.) Trin.
- nc Arundo phragmites L. sin. compl.
- nc Phragmites communis Trin. var. ling.
<Botànica > gramínies / poàcies>
Nota
-
1. Mantenim sense revisar les denominacions amb sisca, forma etimològica (<cèltic sesca) i variant principal a DCVB-E, al Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana i al Gran diccionari de la llengua catalana, per bé que DIEC2-E no recull sisca, sinó la forma amb palatalització inicial xisca (per a Imperata cylindrica) i el derivat (sense palatalització) siscall (per a Salsola vermiculata).
2. Canijoni és un nom alguerès provinent del sard cannisòne / cannisòni.
<TIC > Àmbit: Política i administració>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE GOVERNACIÓ I RELACIONS INSTITUCIONALS; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia bàsica de l'administració electrònica i els processos [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/170/>
- ca cessió de dades, n f
- ca comunicació de dades, n f sin. compl.
- es cesión de datos
- es comunicación de datos
- fr cession des données
- fr communication de données
- en communication of data
- en disclosure of data
<Administració electrònica i processos > Seguretat>