Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "descloures" dins totes les àrees temàtiques

botieta blanca botieta blanca

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  botieta blanca, n f
  • ca  botja d'escombres, n f sin. compl.
  • ca  guixola, n f sin. compl.
  • ca  socarrell, n m sin. compl.
  • es  bocha blanca, n f
  • es  mijediega, n f
  • fr  dorycnie à cinq feuilles, n f
  • en  prostrate Canary clover, n
  • nc  Dorycnium pentaphillum

<Enginyeria forestal>

botja d'escombres botja d'escombres

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  botja d'escombres, n f
  • ca  botgeta blanca, n f sin. compl.
  • ca  ajocaperdius, n m/f alt. sin.
  • ca  baladre, n m alt. sin.
  • ca  botges, n f pl alt. sin.
  • ca  botja, n f alt. sin.
  • ca  botja blanca, n f alt. sin.
  • ca  botja borda, n f alt. sin.
  • ca  botja comuna, n f alt. sin.
  • ca  botja d'algeps, n f alt. sin.
  • ca  botja de cuques, n f alt. sin.
  • ca  botja de mont, n f alt. sin.
  • ca  botja de riera, n f alt. sin.
  • ca  botja negra, n f alt. sin.
  • ca  botja petita, n f alt. sin.
  • ca  botja veritable, n f alt. sin.
  • ca  farigola blanca, n f alt. sin.
  • ca  farigoleta, n f alt. sin.
  • ca  herba conillera, n f alt. sin.
  • ca  herba de l'apèndix, n f alt. sin.
  • ca  herba llagastera, n f alt. sin.
  • ca  herba melera, n f alt. sin.
  • ca  herba negra, n f alt. sin.
  • ca  llaminera, n f alt. sin.
  • ca  mantell, n m alt. sin.
  • ca  morrissà de marina, n m alt. sin.
  • ca  ramàs, n m alt. sin.
  • ca  ramassera, n f alt. sin.
  • ca  rambosa, n f alt. sin.
  • ca  raspallera, n f alt. sin.
  • ca  socarrell, n m alt. sin.
  • ca  socarrells, n m pl alt. sin.
  • ca  botxa, n f var. ling.
  • ca  sacorrell, n m var. ling.
  • ca  socorrell, n m var. ling.
  • nc  Dorycnium pentaphyllum Scop.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

Nota

  • Tot i que DIEC2-E recull únicament murrissà (que remet a morritort, noms aplicats majoritàriament a plantes del gènere Lepidium) mantenim sense revisar els noms amb la forma morrissà, recollits en obres menorquines, els quals conserven la o de morro 'llavi' que forma part del nom de la planta, primer anomenada morritort pel seu mal gust, i posteriorment morrissà a fi de destacar-ne les qualitats medicinals.
botja d'escombres botja d'escombres

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  botja d'escombres, n f
  • ca  botgeta blanca, n f sin. compl.
  • ca  ajocaperdius, n m/f alt. sin.
  • ca  baladre, n m alt. sin.
  • ca  botges, n f pl alt. sin.
  • ca  botja, n f alt. sin.
  • ca  botja blanca, n f alt. sin.
  • ca  botja borda, n f alt. sin.
  • ca  botja comuna, n f alt. sin.
  • ca  botja d'algeps, n f alt. sin.
  • ca  botja de cuques, n f alt. sin.
  • ca  botja de mont, n f alt. sin.
  • ca  botja de riera, n f alt. sin.
  • ca  botja negra, n f alt. sin.
  • ca  botja petita, n f alt. sin.
  • ca  botja veritable, n f alt. sin.
  • ca  farigola blanca, n f alt. sin.
  • ca  farigoleta, n f alt. sin.
  • ca  herba conillera, n f alt. sin.
  • ca  herba de l'apèndix, n f alt. sin.
  • ca  herba llagastera, n f alt. sin.
  • ca  herba melera, n f alt. sin.
  • ca  herba negra, n f alt. sin.
  • ca  llaminera, n f alt. sin.
  • ca  mantell, n m alt. sin.
  • ca  morrissà de marina, n m alt. sin.
  • ca  ramàs, n m alt. sin.
  • ca  ramassera, n f alt. sin.
  • ca  rambosa, n f alt. sin.
  • ca  raspallera, n f alt. sin.
  • ca  socarrell, n m alt. sin.
  • ca  socarrells, n m pl alt. sin.
  • ca  botxa, n f var. ling.
  • ca  sacorrell, n m var. ling.
  • ca  socorrell, n m var. ling.
  • nc  Dorycnium pentaphyllum Scop.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

Nota

  • Tot i que DIEC2-E recull únicament murrissà (que remet a morritort, noms aplicats majoritàriament a plantes del gènere Lepidium) mantenim sense revisar els noms amb la forma morrissà, recollits en obres menorquines, els quals conserven la o de morro 'llavi' que forma part del nom de la planta, primer anomenada morritort pel seu mal gust, i posteriorment morrissà a fi de destacar-ne les qualitats medicinals.
bruc d'escombres bruc d'escombres

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bruc d'escombres, n m
  • ca  bruc femella, n m sin. compl.
  • ca  bruga, n f sin. compl.
  • ca  bronsa, n f alt. sin.
  • ca  bruc, n m alt. sin.
  • ca  bruc bord, n m alt. sin.
  • ca  bruc de fer escombres, n m alt. sin.
  • ca  bruc de llei, n m alt. sin.
  • ca  bruguera, n f alt. sin.
  • ca  cepell, n m alt. sin.
  • ca  cimes, n f pl alt. sin.
  • ca  mare de bruc, n f alt. sin.
  • ca  salabruga, n f alt. sin.
  • ca  castanyarjo, n m var. ling.
  • ca  jusbarba, n f var. ling.
  • nc  Erica scoparia L. subsp. scoparia

<Botànica > ericàcies>

Nota

  • Castanyarjo és un nom alguerès provinent del sard castanarju/castanarzu.
bruc d'escombres bruc d'escombres

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bruc d'escombres, n m
  • ca  bruc femella, n m sin. compl.
  • ca  bruga, n f sin. compl.
  • ca  bronsa, n f alt. sin.
  • ca  bruc, n m alt. sin.
  • ca  bruc bord, n m alt. sin.
  • ca  bruc de fer escombres, n m alt. sin.
  • ca  bruc de llei, n m alt. sin.
  • ca  bruguera, n f alt. sin.
  • ca  cepell, n m alt. sin.
  • ca  cimes, n f pl alt. sin.
  • ca  mare de bruc, n f alt. sin.
  • ca  salabruga, n f alt. sin.
  • ca  castanyarjo, n m var. ling.
  • ca  jusbarba, n f var. ling.
  • nc  Erica scoparia L. subsp. scoparia

<Botànica > ericàcies>

Nota

  • Castanyarjo és un nom alguerès provinent del sard castanarju/castanarzu.
bruc d'escombres bruc d'escombres

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  bruc d'escombres, n m
  • ca  bruc femella, n m sin. compl.
  • ca  cepell negre, n m sin. compl.
  • ca  petorrera negra, n f sin. compl.
  • es  brezo de escobas, n m
  • fr  bruyère à balais, n f
  • en  besom heath, n
  • nc  Erica scoparia

<Enginyeria forestal>

còpia emmascarada còpia emmascarada

<Biblioteconomia. Documentació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  còpia emmascarada, n f
  • es  extracto
  • fr  extrait
  • en  disclosure-free extract
  • en  extract
  • en  public use file
  • en  redaction

<Biblioteconomia. Documentació>

Definició
Còpia d'un document en què s'han ocultat o suprimit certes dades amb la finalitat de garantir-ne la privacitat o la confidencialitat.
canyís canyís

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  canyís, n m
  • ca  canya borda, n f sin. compl.
  • ca  canya-xiula, n f sin. compl.
  • ca  canyavera, n f sin. compl.
  • ca  canyeta, n f sin. compl.
  • ca  canyissa, n f sin. compl.
  • ca  canyot, n m sin. compl.
  • ca  milloca, n f sin. compl.
  • ca  senill, n m sin. compl.
  • ca  senís, n m sin. compl.
  • ca  canutella, n f alt. sin.
  • ca  canya d'aigua, n f alt. sin.
  • ca  canya d'escombres, n f alt. sin.
  • ca  canya-sisca, n f alt. sin.
  • ca  canya-xisca, n f alt. sin.
  • ca  canyella, n f alt. sin.
  • ca  canyet, n m alt. sin.
  • ca  canyissos, n m pl alt. sin.
  • ca  canyissot, n m alt. sin.
  • ca  canyiula, n f alt. sin.
  • ca  canyota, n f alt. sin.
  • ca  canyota de rec, n f alt. sin.
  • ca  càrritx, n m alt. sin.
  • ca  carritxera, n f alt. sin.
  • ca  falles, n f pl alt. sin.
  • ca  gim del senill (inflorescència), n m alt. sin.
  • ca  gimet del senill (inflorescència), n m alt. sin.
  • ca  plomall (inflorescència), n m alt. sin.
  • ca  senilló, n m alt. sin.
  • ca  senissos, n m pl alt. sin.
  • ca  sisca, n f alt. sin.
  • ca  sisques, n f pl alt. sin.
  • ca  xisca, n f alt. sin.
  • ca  canijoni, n m var. ling.
  • ca  cannijòni, n m var. ling.
  • ca  canya xisca, n f var. ling.
  • ca  canya xiula, n f var. ling.
  • ca  canya-siula, n f var. ling.
  • ca  canyapita, n f var. ling.
  • ca  canyis, n m var. ling.
  • ca  canyisa, n f var. ling.
  • ca  canyisiula, n f var. ling.
  • ca  càrric, n m var. ling.
  • ca  carris, n m var. ling.
  • ca  carrís, n m var. ling.
  • ca  carrissos, n m pl var. ling.
  • ca  carritx, n m var. ling.
  • ca  cenisos, n m pl var. ling.
  • ca  ciscla, n f var. ling.
  • ca  faies, n f pl var. ling.
  • ca  senyís, n m var. ling.
  • nc  Phragmites australis (Cav.) Trin.
  • nc  Arundo phragmites L. sin. compl.
  • nc  Phragmites communis Trin. var. ling.

<Botànica > gramínies / poàcies>

Nota

  • 1. Mantenim sense revisar les denominacions amb sisca, forma etimològica (<cèltic sesca) i variant principal a DCVB-E, al Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana i al Gran diccionari de la llengua catalana, per bé que DIEC2-E no recull sisca, sinó la forma amb palatalització inicial xisca (per a Imperata cylindrica) i el derivat (sense palatalització) siscall (per a Salsola vermiculata).
    2. Canijoni és un nom alguerès provinent del sard cannisòne / cannisòni.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  canyís, n m
  • ca  canya borda, n f sin. compl.
  • ca  canya-xiula, n f sin. compl.
  • ca  canyavera, n f sin. compl.
  • ca  canyeta, n f sin. compl.
  • ca  canyissa, n f sin. compl.
  • ca  canyot, n m sin. compl.
  • ca  milloca, n f sin. compl.
  • ca  senill, n m sin. compl.
  • ca  senís, n m sin. compl.
  • ca  canutella, n f alt. sin.
  • ca  canya d'aigua, n f alt. sin.
  • ca  canya d'escombres, n f alt. sin.
  • ca  canya-sisca, n f alt. sin.
  • ca  canya-xisca, n f alt. sin.
  • ca  canyella, n f alt. sin.
  • ca  canyet, n m alt. sin.
  • ca  canyissos, n m pl alt. sin.
  • ca  canyissot, n m alt. sin.
  • ca  canyiula, n f alt. sin.
  • ca  canyota, n f alt. sin.
  • ca  canyota de rec, n f alt. sin.
  • ca  càrritx, n m alt. sin.
  • ca  carritxera, n f alt. sin.
  • ca  falles, n f pl alt. sin.
  • ca  gim del senill (inflorescència), n m alt. sin.
  • ca  gimet del senill (inflorescència), n m alt. sin.
  • ca  plomall (inflorescència), n m alt. sin.
  • ca  senilló, n m alt. sin.
  • ca  senissos, n m pl alt. sin.
  • ca  sisca, n f alt. sin.
  • ca  sisques, n f pl alt. sin.
  • ca  xisca, n f alt. sin.
  • ca  canijoni, n m var. ling.
  • ca  cannijòni, n m var. ling.
  • ca  canya xisca, n f var. ling.
  • ca  canya xiula, n f var. ling.
  • ca  canya-siula, n f var. ling.
  • ca  canyapita, n f var. ling.
  • ca  canyis, n m var. ling.
  • ca  canyisa, n f var. ling.
  • ca  canyisiula, n f var. ling.
  • ca  càrric, n m var. ling.
  • ca  carris, n m var. ling.
  • ca  carrís, n m var. ling.
  • ca  carrissos, n m pl var. ling.
  • ca  carritx, n m var. ling.
  • ca  cenisos, n m pl var. ling.
  • ca  ciscla, n f var. ling.
  • ca  faies, n f pl var. ling.
  • ca  senyís, n m var. ling.
  • nc  Phragmites australis (Cav.) Trin.
  • nc  Arundo phragmites L. sin. compl.
  • nc  Phragmites communis Trin. var. ling.

<Botànica > gramínies / poàcies>

Nota

  • 1. Mantenim sense revisar les denominacions amb sisca, forma etimològica (<cèltic sesca) i variant principal a DCVB-E, al Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana i al Gran diccionari de la llengua catalana, per bé que DIEC2-E no recull sisca, sinó la forma amb palatalització inicial xisca (per a Imperata cylindrica) i el derivat (sense palatalització) siscall (per a Salsola vermiculata).
    2. Canijoni és un nom alguerès provinent del sard cannisòne / cannisòni.
cessió de dades cessió de dades

<TIC > Àmbit: Política i administració>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE GOVERNACIÓ I RELACIONS INSTITUCIONALS; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia bàsica de l'administració electrònica i els processos [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/170/>

  • ca  cessió de dades, n f
  • ca  comunicació de dades, n f sin. compl.
  • es  cesión de datos
  • es  comunicación de datos
  • fr  cession des données
  • fr  communication de données
  • en  communication of data
  • en  disclosure of data

<Administració electrònica i processos > Seguretat>

Definició
Transmissió que una persona o una organització fa de dades de caràcter personal a una persona física o jurídica diferent de l'afectada.