Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "descomposici" dins totes les àrees temàtiques

anàlisi sintàctica anàlisi sintàctica

<Didàctica > Llengua i habilitats lingüístiques>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Lèxic de didàctica de la llengua i de les habilitats lingüístiques: Català-castellà-francès-anglès. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2013. (LB; 7)
ISBN 978-84-8384-257-7
<http://slg.uib.cat/digitalAssets/242/242008_lexic_7.pdf>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  anàlisi sintàctica, n f
  • es  análisis sintáctico, n m
  • fr  analyse syntaxique, n f
  • fr  décomposition syntaxique, n f
  • en  syntactic analysis, n
  • en  syntactic parsing, n
  • en  syntax analysis, n

<Didàctica > Llengua i habilitats lingüístiques>

botja d'escompissos botja d'escompissos

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  botja d'escompissos, n f
  • ca  botja de fer escompissos, n f alt. sin.
  • ca  ginesta, n f alt. sin.
  • ca  ginesta biflora, n f alt. sin.
  • ca  ginestera, n f alt. sin.
  • ca  genestra, n f var. ling.
  • ca  ginestra, n f var. ling.
  • nc  Genista biflora (Desf.) DC.
  • nc  Chronanthus biflorus (Desf.) Frodin et Heywood sin. compl.
  • nc  Cytisus fontanesii Spach ex Ball sin. compl.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

Nota

  • En relació amb les denominacions botja d'escompissos i botja de fer escompissos, MASCLANS indica que escompís és l'"escombra usada a les eres quan es baten les garbes".
botja d'escompissos botja d'escompissos

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  botja d'escompissos, n f
  • ca  botja de fer escompissos, n f alt. sin.
  • ca  ginesta, n f alt. sin.
  • ca  ginesta biflora, n f alt. sin.
  • ca  ginestera, n f alt. sin.
  • ca  genestra, n f var. ling.
  • ca  ginestra, n f var. ling.
  • nc  Genista biflora (Desf.) DC.
  • nc  Chronanthus biflorus (Desf.) Frodin et Heywood sin. compl.
  • nc  Cytisus fontanesii Spach ex Ball sin. compl.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

Nota

  • En relació amb les denominacions botja d'escompissos i botja de fer escompissos, MASCLANS indica que escompís és l'"escombra usada a les eres quan es baten les garbes".
cambra hiperbàrica cambra hiperbàrica

<10 Esports aquàtics > 05 Submarinisme>, <10 Esports aquàtics > 07 Salvament aquàtic>, <18 Muntanyisme>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  cambra hiperbàrica, n f
  • ca  cambra de descompressió, n f sin. compl.
  • es  cámara de descompresión
  • es  cámara hiperbárica
  • fr  chambre de décompression
  • fr  chambre hyperbarique
  • en  decompression chamber
  • en  hyperbaric chamber

<Esport > 10 Esports aquàtics > 05 Submarinisme>, <Esport > 10 Esports aquàtics > 07 Salvament aquàtic>, <Esport > 18 Muntanyisme>

Definició
Compartiment tancat amb una pressió superior a l'atmosfèrica, que s'utilitza per a tractar persones que han sofert accidents de descompressió o que pateixen mal de muntanya.
classificació classificació

<Transports > Transport ferroviari>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

MILÀ i GALLART, Roser. Terminologia ferroviària: material rodant. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1993. 154 p; 24 cm
ISBN 84-393-2723-4

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  classificació, n f
  • es  clasificación
  • es  descomposición
  • fr  débranchement
  • fr  triage
  • en  marshalling

<Transport ferroviari>

Definició
Formació de composicions de tren determinades en funció de les necessitats del servei en un moment donat.
desaconduïment desaconduïment

<Transports > Transport ferroviari>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  desaconduïment, n m
  • es  descomposición de cargamento

<Transports > Transport ferroviari>

Definició
Fet de perdre's la bona col·locació de la mercaderia en un vehicle ferroviari, amb perill que caigui a la via o surti de gàlib.
descompensació descompensació

<Ciències de la salut > Infermeria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'infermeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2008. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/34/>

  • ca  descompensació, n f
  • es  descompensación
  • fr  décompensation
  • en  decompensation

<Infermeria > Infermeria medicoquirúrgica>

Definició
Estat d'esgotament o d'incapacitat d'un òrgan per a acomplir les funcions que li són pròpies.

Nota

  • Les descompensacions més freqüents, i també les més greus, són la descompensació renal i la descompensació miocardíaca.
descompensació descompensació

<Ciències de la salut > Conceptes troncals>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  descompensació, n f
  • ca  compensació trencada, n f sin. compl.

<Ciències de la salut > Conceptes troncals>

Definició
Estat d'esgotament o d'incapacitat per a acomplir, un òrgan, les funcions que li són pròpies. Generalment, aquest fracàs s'esdevé després d'una lluita més o menys llarga per contrarestar algun defecte preexistent, bé funcional, bé anatòmic. Les més freqüents, i també les més greus, són la descompensació renal i la miocardíaca. La descompensació pot abocar a un estat denominat d'insuficiència.
descompensació descompensació

<Salut mental>, <Salut mental > Psiquiatria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  descompensació, n f
  • ca  compensació trencada, n f sin. compl.

<Salut mental>, <Salut mental > Psiquiatria>

Definició
Fallida dels mecanismes de defensa, de la qual en resulta una desintegració progressiva de la personalitat.
descompilació descompilació

<Tecnologies de la informació i la comunicació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Societat de la informació. Noves tecnologies i Internet: diccionari terminològic. 2a ed. rev. i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2003. 345 p. ISBN 84-393-6127-0

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  descompilació, n f
  • es  descompilación
  • fr  décompilation
  • en  decompilation

<Infraestructures tecnològiques > Sistemes i equips de telecomunicació > Informàtica>

Definició
Conversió d'un programa resultant en un programa d'origen.