Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "deshonria" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI malenconia postpart, tristesa de la maternitat, tristesa postpart, depressió postpart o psicosi puerperal? 0 CRITERI malenconia postpart, tristesa de la maternitat, tristesa postpart, depressió postpart o psicosi puerperal?

<Ciències de la salut>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI malenconia postpart, tristesa de la maternitat, tristesa postpart, depressió postpart o psicosi puerperal?
  • es  (depressió postpart) depresión posparto, n f
  • es  (depressió postpart) depresión puerperal, n f
  • es  (malenconia postpart) disforia posparto, n f
  • es  (malenconia postpart) melancolía del tercer día, n f
  • es  (malenconia postpart) melancolía puerperal, n f
  • es  (malenconia postpart) tristeza posparto, n f
  • es  (malenconia postpart) tristeza puerperal, n f
  • es  (psicosi puerperal) psicosis puerperal, n f
  • fr  (depressió postpart) dépression du post-partum, n f
  • fr  (malenconia postpart) syndrome du troisième jour, n m
  • fr  (psicosi puerperal) psychose puerpérale, n f
  • en  (depressió postpart) postnatal depression, n
  • en  (depressió postpart) postpartum depression, n
  • en  (malenconia postpart) baby blues, n
  • en  (malenconia postpart) maternity blues, n
  • en  (malenconia postpart) postpartum blues, n
  • en  (malenconia postpart) postpartum dysphoria, n
  • en  (psicosi puerperal) puerperal psychosis, n

<Ciències de la salut > Psiquiatria i salut mental>

Definició
Tant malenconia postpart, tristesa de la maternitat i tristesa postpart, com depressió postpart i com psicosi puerperal (tots, noms femenins) es consideren formes adequades per a referir-se a afeccions relacionades amb el període posterior al part, tot i que difereixen en la simptomatologia, la durada, la gravetat i també el tractament que requereixen:

- La malenconia postpart, o la tristesa de la maternitat, o la tristesa postpart, és un estat de tristesa transitori, que sol aparèixer cap al tercer dia després del part i que desapareix de manera natural al cap d'uns set dies. Pot presentar símptomes diversos, com ara plors, irritabilitat, cefalees i falta de memòria.
. Els equivalents castellans són disforia posparto, melancolía del tercer día, melancolía puerperal, tristeza posparto i tristeza puerperal; el francès, syndrome du troisième jour, i els anglesos, baby blues, maternity blues, postpartum blues i postpartum dysphoria.

- La depressió postpart és un trastorn persistent de l'estat d'ànim, que apareix unes setmanes després del part i que desapareix progressivament al cap d'un temps, de vegades mesos, d'una manera espontània o amb el suport dels familiars; en alguns casos, però, és necessària assistència psiquiàtrica. És probable que la causa sigui hormonal, ja que en el postpart es produeix la disminució més gran de concentracions d'estrògens i progesterona que una dona experimenta al llarg de la seva vida.
. Els equivalents castellans són depresión posparto i depresión puerperal; el francès, dépression du post-partum, i els anglesos, postnatal depression i postpartum depression.

- La psicosi puerperal és una malaltia mental més greu, que apareix després del part i que requereix tractament psiquiàtric. Es caracteritza per al·lucinacions i per l'alteració del sentit de la realitat i de la personalitat.
. L'equivalent castellà és psicosis puerperal; el francès, psychose puerpérale, i l'anglès, puerperal psychosis.

Nota

  • Podeu consultar les fitxes completes de malenconia postpart, depressió postpart i psicosi puerperal al Cercaterm, i també el document de criteri original, Són el mateix la malenconia postpart, la depressió postpart i la psicosi puerperal?, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/es/node/2294).
abús deshonest abús deshonest

<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>

  • ca  abús deshonest, n m
  • es  abuso deshonesto, n m

<Dret penal i penitenciari > Dret penal>

abús deshonest [pl: abusos deshonestos o deshonests] abús deshonest [pl: abusos deshonestos o deshonests]

<Dret penal>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  abús deshonest [pl: abusos deshonestos o deshonests], n m
  • es  abuso deshonesto, n m

<Dret penal>

amàs d'escòria amàs d'escòria

<Ciències de la Terra > Geologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  amàs d'escòria, n m
  • ca  cúmul d'escòria, n m
  • ca  runam de mina, n m
  • ca  carraller, n m sin. compl.
  • es  escombrera, n f
  • es  escombrera de mina
  • es  pila de escombros, n f
  • es  vertedero de escombros, n m
  • fr  halde, n m
  • fr  terri, n m
  • fr  terril, n m
  • en  boney pile, n
  • en  culm bank, n
  • en  mine dump, n
  • en  spoil tip, n
  • en  waste tip, n

<Ciències de la Terra > Geologia>

Definició
Monticle artificial construït per a l'acumulació de residus miners, subproductes de l'explotació minera, compostos principalment d'esquistos, i en més petita quantitat de gres carbonífer i d'altres residus diversos.
botons botons

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  botons, n m pl
  • ca  melgó de botons, n m alt. sin.
  • ca  trèvol d'estormia, n m alt. sin.
  • ca  trèvol de rodet, n m alt. sin.
  • nc  Medicago scutellata (L.) Mill.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  botons, n m pl
  • ca  melgó de botons, n m alt. sin.
  • ca  trèvol d'estormia, n m alt. sin.
  • ca  trèvol de rodet, n m alt. sin.
  • nc  Medicago scutellata (L.) Mill.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

cessionari | cessionària cessionari | cessionària

<Dret > Dret civil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia) <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/150>

  • ca  cessionari | cessionària, n m, f
  • es  cesionario | cesionaria

<Dret civil > Dret civil general>

Definició
Persona a favor de la qual es fa una cessió.
cessionari | cessionària cessionari | cessionària

<Dret civil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  cessionari | cessionària, n m, f
  • es  cesionario | cesionaria

<Dret civil>

Definició
Persona física o jurídica que rep la cessió d'un bé, un crèdit o un dret per part de la cedent, a títol onerós o gratuït.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • La cessionària és la persona que rep la cessió d'un bé, un crèdit o un dret per part de la cedent; la transmissió es duu a terme pel mer consentiment, però s'ha d'ajustar a una forma concreta perquè sigui oposable a terceres persones.
    Si es tracta de la cessió d'un contracte, la cessionària passa a ocupar la posició jurídica de la cedent, de manera que, aquella serà, a partir del moment en què la cessió sigui efectiva, la nova creditora o deutora en la relació jurídica.
    En el cas que la deutora hagi consentit la cessió feta a favor d'una tercera persona, no pot oposar a la cessionària la compensació que li correspondria contra la cedent en l'extinció de l'obligació.
  • V. t.: cessió de béns n f
  • V. t.: cessió de crèdit n f
cessionari | cessionària cessionari | cessionària

<Dret>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  cessionari | cessionària, n m, f
  • es  cesionario | cesionaria

<Dret>

Definició
Persona a favor de la qual es fa una cessió.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
descobrir descobrir

<Esport > Esports de combat > Esgrima>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'esgrima [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2008. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/26/>

  • ca  descobrir, v tr
  • es  descubrir
  • fr  découvrir
  • en  uncover, to

<Esport > Esports de combat > Esgrima>

Definició
Deixar desprotegit un blanc propi corresponent a una línia.