Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "destinaci��" dins totes les àrees temàtiques

abandó de destinació abandó de destinació

<Dret penal>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 12a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2022.
<' target='_blank'><https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  abandó de destinació, n m
  • ca  abandonament de destinació, n m sin. compl.
  • es  abandono de destino

<Dret penal>

Definició
Acció d'abandonar una destinació o de deixar un servei un funcionari o funcionària públic o una autoritat.

Nota

  • Àmbit: Espanya | Àmbit: Inespecífic
  • L'article 407 del Codi penal (CP) estableix que «1. L'autoritat o el funcionari públic que abandoni la seva destinació amb el propòsit de no impedir o no perseguir qualsevol dels delictes recollits en els títols XI, XII, XXIII i XXIV ha de ser castigat amb la pena de presó d'entre un any i quatre i la inhabilitació absoluta per a ocupació o càrrec públic per un període d'entre sis i deu anys. Si ha realitzat l'abandó per a no impedir o no perseguir qualsevol altre delicte, se li ha d'imposar la pena d'inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic per un període d'un a tres anys.» i que «2. S'han d'imposar les mateixes penes, respectivament, quan l'abandó tingui per objecte no executar les penes corresponents a aquests delictes imposades per l'autoritat judicial competent.»
    Cal que la conducta d'abandó tingui certa durada temporal. No n'hi ha prou amb una «simple» inassistència a la feina, atès que l'abandó pot ser exprés (dimissió) o tàcit (inassistència perllongada).
    El subjecte actiu de les quatre modalitats típiques d'abandó establertes per aquest precepte ha de ser una autoritat o un funcionari públic «a efectes penals» (l'article 24 del CP ofereix unes pautes d'interpretació del concepte de autoritat o de funcionari públic «als efectes penals»). Es tracta d'un delicte especial propi, perquè no té correspondència amb un altre delicte comú. El bé jurídic general o categorial protegit és el propi dels delictes contra l'Administració pública: el funcionament correcte de la funció pública envers la ciutadania (aspecte extern o social que s'identifica amb el servei públic). Concretament, en les modalitats d'abandó primera i segona, el bé jurídic protegit és constituït pels serveis concrets dels poders públics, relacionats amb l'Administració de justícia, la policia judicial i l'ordre públic; i en la primera, en resta afectat, a més, el sistema juridicopolític. En les modalitats típiques tercera i quarta, en resta afectada directament l'Administració de justícia. Es tracta de delictes d'omissió per mera inactivitat integrats per dos actes de tipus penal en què la part subjectiva preval respecte de la part objectiva. La intenció de l'autor en executar el comportament típic s'ha d'adreçar a una altra conducta posterior del mateix subjecte: la d'afavorir delictes no impedint-los, no perseguint-los o no executant les penes corresponents als delictes esmentats, imposades per l'autoritat judicial competent. Si el funcionari sol·licita l'excedència o el trasllat a una destinació diferent i li és concedit, tot i que l'hagi sol·licitat a fi de no impedir o no perseguir delictes o no executar les penes imposades, no incorre en cap responsabilitat criminal, perquè des del moment en què obté una d'aquestes situacions l'allunyament no es pot considerar abandó; a més, no cal que l'abandó tingui èxit.
    Les tres modalitats típiques giren a l'entorn de la idea de simpatia amb els rebels, covardia o simple oportunitat. Quant a l'aspecte subjectiu, es tracta d'un delicte dolós. Cal «la intenció de deixar d'acomplir les funcions encomanades a càrrec seu» (STS del 6.5.1988, Repertorio de jurisprudencia Aranzadi [RJA] 1988\2440). No es castiga, doncs, l'abandó per imprudència, incompatible amb l'element subjectiu de l'injust de l'ànim de no impedir o no perseguir delictes o no executar les penes imposades per l'autoritat judicial competent. L'article 407 té antecedents en l'article 376.2 del CP del 1973 i en l'article 388 del Projecte de Llei orgànica del Codi penal del 1992. Cal observar que, en el CP del 1995, l'abandó de destinació amb dany o sense per a la causa pública per altres motius o mòbils diferents del no impediment o la no persecució dels delictes o la no execució de les penes imposades, sense que hagi estat admesa al funcionari la renúncia a la seva destinació (art. 376.1 CP del 1973), es destipifica (es deixa de castigar penalment) i esdevé només una infracció administrativa.
    Pel que fa a les penes, el CP del 1995 assenyala la pena de presó d'entre un i quatre anys i la inhabilitació absoluta per a ocupació d'un càrrec públic per un període d'entre sis i deu anys (en el CP del 1973 era presó menor --privació de llibertat de sis mesos i d'entre un dia fins a sis anys) per a les modalitats típiques d'abandó primera i tercera. I per a les modalitats segona i quarta s'imposa la pena d'inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic, per un període d'entre un i tres anys (en el CP del 1973 la pena era d'arrest major, o sigui, d'entre un mes i un dia fins a sis mesos de privació de llibertat).
  • V.t.: abandó de família n m
abandó de destinació abandó de destinació

<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>

  • ca  abandó de destinació, n m
  • es  abandono de destino, n m

<Dret penal i penitenciari > Dret penal>, <Dret penal i penitenciari > Dret penal militar>

complement de destinació complement de destinació

<Dret > Dret administratiu>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret administratiu [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/169/>

  • ca  complement de destinació, n m
  • ca  complement de lloc de treball, n m sin. compl.
  • es  complemento de destino, n m
  • es  complemento de puesto de trabajo, n m

<Dret administratiu > Personal al servei de l'Administració>

Definició
Retribució complementària que percep un treballador públic que correspon al nivell del lloc de treball que ocupa.

Nota

  • El complement de destinació figura en la relació de llocs de treball i és el mateix per a tots els llocs compresos en un mateix nivell.
complement de destinació complement de destinació

<Treball > Negociació col·lectiva>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL, AFERS SOCIALS I FAMÍLIES. Diccionari de la negociació col·lectiva [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/5/>

  • ca  complement de destinació, n m
  • es  complemento de destino

<Negociació col·lectiva > Organització del treball i condicions > Retribució>

Definició
Complement salarial assignat a un treballador, sobretot pel seu canvi de destinació en cas de mobilitat funcional, el qual va associat amb una responsabilitat determinada.
complement de destinació complement de destinació

<Dret laboral i de la seguretat social>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  complement de destinació, n m
  • es  complemento de destino, n m

<Dret laboral i de la seguretat social>

comprova que es pugui llegir a la ubicació d'origen i que es pugui escriure a la ubicació de destinació (vós) comprova que es pugui llegir a la ubicació d'origen i que es pugui escriure a la ubicació de destinació (vós)

<TIC > Informàtica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/123>

  • ca  comprova que es pugui llegir a la ubicació d'origen i que es pugui escriure a la ubicació de destinació (vós)
  • ca  comproveu que es pugui llegir a la ubicació d'origen i que es pugui escriure a la ubicació de destinació (vós)
  • en  verify that the source location is readable and that the target location is writable

<Localització > Fraseologia>

concurs de canvi de destinació concurs de canvi de destinació

<Dret > Dret administratiu>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret administratiu [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/169/>

  • ca  concurs de canvi de destinació, n m
  • es  concurso de cambio de destino, n m

<Dret administratiu > Personal al servei de l'Administració>

Definició
Sistema de provisió de llocs de treball vacants adreçat a personal laboral fix d'una administració pública que comporta el trasllat a una plaça de la mateixa categoria professional i especialitat o bé el canvi de categoria professional dins la mateixa àrea de funcions o fora d'aquesta àrea.
control a destinació control a destinació

<Veterinària i ramaderia > Inspecció veterinària>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  control a destinació, n m
  • es  control en destino
  • fr  contrôle en destination
  • en  reception control

<Veterinària i ramaderia > Inspecció veterinària>

Definició
Control veterinari efectuat en l'establiment on va adreçada una partida.
copia la cadena d'origen a la cadena de destinació copia la cadena d'origen a la cadena de destinació

<TIC > Informàtica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/123>

  • ca  copia la cadena d'origen a la cadena de destinació
  • en  copy source string to destination string

<Localització > Fraseologia>

de cobrament a destinació de cobrament a destinació

<Dret>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 12a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2022.
<' target='_blank'><https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  de cobrament a destinació, adj
  • es  a cobro revertido

<Dret>

Definició
Que ha de pagar qui ho rep, s'aplica a l'import de trucades telefòniques i de trameses postals.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: El telèfon d'emergències és de cobrament a destinació.