Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "dilig�ncia" dins totes les àrees temàtiques

auditoria preventiva auditoria preventiva

<Economia > Finances>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  auditoria preventiva, n f
  • es  diligencia debida
  • es  diligencia previa
  • es  due diligence
  • fr  audit préalable
  • fr  contrôle diligent
  • fr  contrôle préalable
  • it  diligenza dovuta
  • it  pratica dovuta
  • en  due diligence
  • en  due diligence audit
  • en  due diligence review

<Economia > Finances>

Definició
Revisió detallada de la situació econòmica, financera, legal, fiscal i laboral d'una empresa, que es duu a terme abans de tancar un acord econòmic, especialment un procés d'adquisició o una fusió, per a verificar l'estat real de l'empresa i avaluar els possibles riscos de l'operació.
avaluació preventiva avaluació preventiva

<Empresa > Compliment normatiu > Compliment normatiu penal>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la norma UNE 19601:2017 Sistemes de gestió del compliment normatiu (compliance) penal. Requisits amb guia d'ús.

Aquesta norma ha estat elaborada pel comitè tècnic CTN 307 Gestió de Riscos, la Secretaria del qual és a càrrec d'UNE. El TERMCAT n'ha fet la versió catalana en compliment de l'acord subscrit amb l'Associació Espanyola de Normalització (UNE) per a la traducció al català de les normes UNE, amb l'assessorament d'especialistes de l'Escola Superior de Comerç Internacional de la Universitat Pompeu Fabra (ESCI-UPF).

La negreta de determinats termes en l'interior de definicions i notes indica que la consulta d'aquests termes en la seva fitxa pròpia permet completar o ampliar el significat de la definició o la nota en què apareixen.

  • ca  avaluació preventiva, n f
  • es  diligencia debida, n f
  • en  due diligence, n

<Compliment normatiu penal>

Definició
Procés operatiu que pretén obtenir i avaluar la informació per a contribuir a l'avaluació del risc penal.
biliació biliació

<Veterinària i ramaderia > Fisiologia > Fisiologia de l'aparell digestiu>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  biliació, n f
  • ca  biligènesi, n f sin. compl.
  • es  biligénesis
  • es  biligenia
  • fr  biligenèse
  • en  bilification
  • en  biligenesis

<Veterinària i ramaderia > Fisiologia > Fisiologia de l'aparell digestiu>

Definició
Producció de bilis.
biliació biliació

<Veterinària i ramaderia > Fisiologia > Fisiologia de l'aparell digestiu>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  biliació, n f
  • ca  biligènesi, n f sin. compl.
  • es  biligénesis
  • es  biligenia
  • fr  biligenèse
  • en  bilification
  • en  biligenesis

<Veterinària i ramaderia > Fisiologia > Fisiologia de l'aparell digestiu>

Definició
Producció de bilis.
biliació biliació

<Veterinària i ramaderia > Fisiologia > Fisiologia de l'aparell digestiu>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  biliació, n f
  • ca  biligènesi, n f sin. compl.
  • es  biligénesis
  • es  biligenia
  • fr  biligenèse
  • en  bilification
  • en  biligenesis

<Veterinària i ramaderia > Fisiologia > Fisiologia de l'aparell digestiu>

Definició
Producció de bilis.
deure de diligència deure de diligència

<Dret civil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  deure de diligència, n m
  • es  deber de diligencia, n m

<Dret civil>

deure de diligència deure de diligència

<Dret civil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  deure de diligència, n m
  • es  deber de diligencia

<Dret civil>

Definició
Deure d'actuar conforme a una conducta estàndard o professionalitzada.

Nota

  • Àmbit: Espanya
  • El deure de diligència implica el deure d'actuar d'acord amb un estàndard. La normativa pot establir una regla de cura determinada o remetre a disposicions reglamentàries específiques; en tot cas, cal tenir en compte si es tracta d'una qüestió de mínims o de màxims. En la legislació catalana i en l'espanyola són habituals expressions com ara la «diligència d'un bon administrador» o la «diligència d'un bon pare de família». Així doncs, el deure de diligència marca una línia de conducta, l'incompliment de la qual implica una actuació culposa o negligent.
    En aquest sentit, el llibre III del Codi civil de Catalunya (CCCat) fa referència diverses vegades a la primera expressió citada. Així doncs, l'article 313-1 del CCCat, amb relació als deures comptables, disposa que les persones jurídiques han de dur una comptabilitat ordenada i han de ser diligents amb llur activitat.
    L'article 322-14 del CCCat torna a remarcar aquest deure de diligència d'un bon administrador respecte als membres d'un òrgan de govern, que es concreta, en el mateix article, en el deure d'exercir les seves funcions d'acord amb la llei i els estatuts; cosa que implica el dret i el deure d'assistir a les reunions, d'informar-se sobre l'associació i de participar en les deliberacions i en l'adopció d'acords, així com complir els deures comptables i guardar secret de les informacions confidencials. D'altra banda, els patrons de les fundacions, tal com disposa l'article 332-8 del CCCat, també han d'exercir llurs funcions amb la diligència citada en relació amb l'associació.
    Pel que fa a la segona expressió esmentada, per exemple, l'article 164 del Codi civil espanyol (CC) estableix que els pares administraran els béns dels fills amb la mateixa diligència que si fossin els propis, complint les obligacions generals de tot administrador i les especials que estableix la Llei hipotecària. I l'article 270 del CC regula que el tutor únic també administrarà el patrimoni dels tutelats amb la diligència d'un bon pare de família.
    En el dret d'obligacions també es té en compte aquest concepte, i en aquest sentit l'article 1094 estableix que la persona obligada a donar alguna cosa també l'ha de conservar amb la diligència pròpia d'un bon pare de família. I l'article 1104 del CC fixa que la culpa o negligència de la persona deutora consisteix en l'omissió d'aquella diligència que exigeixi la naturalesa de l'obligació i correspongui a les circumstàncies de les persones, del temps i del lloc. Si l'obligació no expressa la diligència deguda a l'hora de complir-se, s'exigirà la del bon pare de família.
    Pel que fa a drets de crèdit, l'article 1555 del CC exigeix a la part arrendatària la mateixa diligència quan usi la cosa arrendada, la qual ha d'anar destinada a la utilització pactada, o, si és convenient, a la que s'infereixi de la naturalesa de la cosa arrendada, segons el costum de la terra. També el gestor oficiós desenvolupa el càrrec dins aquest estàndard -article 1889 del CC. I pel que fa als drets reals, l'article 1867 disposa que la persona creditora ha de cuidar la cosa que tingui en penyora amb aquesta diligència.
    Evidentment, en el cas de la responsabilitat extracontractual aquest estàndard de conducta té un paper transcendental a l'hora de resoldre sobre la indemnització de danys i perjudicis, ja que l'actuació culpable o negligent de la causant i de la víctima en determinen l'existència i, si n'hi ha, la quantia, la qual pot ser minorada per l'actuació culpable o negligent de la víctima, fins al punt de poder arribar a eliminar l'opció de ser indemnitzat.
    En el cas de la responsabilitat per fet aliè, establerta en l'article 1903 del CC, també es té en compte aquest estàndard, atès que no es tracta d'una responsabilitat objectiva. Així, la responsabilitat de les persones citades cessarà quan puguin provar que van utilitzar tota la diligència d'un bon pare de família per a evitar el dany.
    L'article 1908 del CC també regula que els propietaris respondran dels danys causats per l'explosió de màquines que no hagin estat cuidades amb la diligència deguda.
    Una altra regulació que es refereix al deure de diligència és el Codi de Comerç (Ccom), el qual estableix de manera explícita en l'article 248 que la persona comissionista haurà de prestar la deguda diligència en la custòdia i conservació dels efectes que la comitent li hagi lliurat, fins que es designi una nova comissionista, o fins que el jutge o tribunal es faci càrrec d'aquests efectes a instància de la comissionista. La falta de compliment d'aquesta obligació constitueix una obligació de la comissionista a indemnitzar la comitent pels danys i perjudicis.
    La regulació laboral també fixa aquest deure. L'article 5 de l'Estatut dels treballadors disposa que un dels deures bàsics dels treballadors és complir amb les obligacions concretes del lloc de treball assignat, d'acord amb les regles de la bona fe i la diligència. L'article 20 estableix que, en el compliment de l'obligació de treballar assumida en el contracte, el treballador deu a l'empresari la diligència i la col·laboració en el treball que marquen les disposicions legals, els convenis col·lectius i les ordres o institucions adoptades per l'empresari en l'exercici regular de les seves facultats de direcció, i si no n'hi ha, pels usos i costums.
    D'altra banda, la regulació penal també estableix el deure de diligència. Així, pot ser castigat amb una pena de presó qui, trobant-se en una situació d'insolvència actual o imminent, participi en negocis especulatius que no tinguin una justificació econòmica i hi actuï, atenent a les circumstàncies del cas i a la vista de l'activitat econòmica desenvolupada, contràriament al deure de diligència en la gestió d'assumptes econòmics; o, realitzi qualsevol altra conducta activa o per omissió que constitueixi una infracció greu del deure de diligència en la gestió dels assumptes econòmics i a la qual sigui imputable una disminució del patrimoni de la deutora o per mitjà del qual s'amagui la situació econòmica real o la seva activitat empresarial.
    I per concloure amb l'exemplificació, també s'utilitza aquest concepte en el dret administratiu, on, per exemple, els articles 171 i 174 de la Llei de contractes del sector públic parlen d'un poder adjudicador diligent, i l'article 107 parla de la diligència deguda d'acord amb una bona pràctica professional.
    Finalment, cal remarcar l'existència de l'anomenada lex artis, el deure de diligència que es demana a tot professional, d'acord amb les normes professionals del seu sector o deontològiques; per exemple, el codi deontològic exigible en l'àmbit de la medicina.
dialisància dialisància

<Nefrologia>, <Disciplines de suport > Física>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  dialisància, n f
  • en  dialysance

<Nefrologia>, <Disciplines de suport > Física>

Definició
Nombre de mil·límetres de sang completament depurada d'una determinada substància, mitjançant el ronyó artificial o la diàlisi peritoneal, per unitat de temps. És un paràmetre, en diàlisi renal, equivalent a depuració en el ronyó natural.
dilatància dilatància

<Construcció > Obres públiques > Enginyeria civil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d'enginyeria civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/240/>
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.

Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'ha suprimit part d'algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.

  • ca  dilatància, n f
  • es  dilatancia
  • en  dilatancy

<Enginyeria civil > Enginyeria del terreny i cartogràfica>

Definició
Propietat per la qual alguns sòls experimenten un augment de volum quan són sotmesos a un esforç tangencial o desviador.

Les ^discontinuïtats^ de roca també poden experimentar dilatància. Les discontinuïtats que no són planes, en sotmetre's a un esforç tallant a baixes tensions normals, experimenten una deformació tangencial i una separació de llavis.
diligència diligència

<Biblioteconomia. Documentació > Arxivística>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  diligència, n f
  • es  diligencia

<Biblioteconomia. Documentació > Arxivística>

Definició
Anotació que dona valor a un assentament quan s'ha produït algun error o quan s'ha de fer l'obertura o el tancament del llibre de registre.