Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "diocesà" dins totes les àrees temàtiques

bisbe diocesà bisbe diocesà

<Dret canònic>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  bisbe diocesà, n m
  • es  obispo diocesano

<Dret canònic>

Definició
Bisbe encarregat de la cura d'una diòcesi.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Tal com disposen el cànon 381 i següents del Codi de dret canònic (CDC), el bisbe diocesà, a la diòcesi atorgada, té assignada tota la potestat ordinària, pròpia i immediata, que es requereixi per a l'exercici de la seva tasca pastoral, llevat d'aquells aspectes que per dret o per decret del summe pontífex es reservin a l'autoritat suprema o a una altra autoritat eclesiàstica.
    Si no hi ha cap impediment legítim, el qui hagi estat promogut a l'episcopat ha de prendre possessió canònica de la seva diòcesi dins el termini de quatre mesos a partir del moment en què rep les lletres apostòliques, si encara no havia rebut la consagració episcopal; i dins el termini de dos mesos si ja estava consagrat. Així, el bisbe pren possessió canònica de la seva diòcesi tan aviat com mostri les lletres apostòliques en la diòcesi al col·legi de consultors, personalment o per mitjà d'un procurador, en presència del canceller de la cúria, qui aixeca acta; o en les noves diòcesis, quan doni a conèixer les lletres al clergat i al poble presents a l'església catedral.
    Durant la realització de les seves tasques pastorals, el bisbe diocesà s'ha de mostrar sol·lícit amb tots els fidels que se li confien, amb independència de l'edat, condició o nacionalitat que tinguin, tant si són residents com visitants, i del grau de fe que manifestin. Així, s'ha de mostrar humà i caritatiu amb els germans que no estiguin en plena comunió amb l'Església catòlica.
    Entre les moltes tasques del bisbe diocesà, hi ha la d'ensenyar i explicar als fidels la veritable fe, predicant personalment amb freqüència i predicant amb l'exemple, de manera que ensenyi quina és la doctrina cristiana. Ha de tractar de promoure l'interès entre els fidels i llur bon comportament.
    D'altra banda, correspon al bisbe diocesà governar l'església particular que li sigui encomanada amb potestat legislativa, executiva i judicial, a tenor del dret. Exerceix personalment la potestat legislativa, l'executiva (aquesta darrera també es vehicula per mitjà dels vicaris generals o episcopals, de conformitat amb el dret) i la judicial (la qual també pot ser exercida pel vicari judicial i pels jutges, de conformitat amb el dret). Ha de defensar la unitat de l'Església universal i promoure el compliment de les lleis eclesiàstiques. També representa la diòcesi en tots els negocis jurídics d'aquesta.
    Així mateix, té deures d'assistència als concilis i a les reunions de la Conferència Episcopal, entre d'altres; no es pot absentar de la seva diòcesi els dies de Nadal, Setmana Santa, Resurrecció del Senyor, Pentecosta i Corpus Christi, si no és per una causa urgent i greu; i té l'obligació de visitar la diòcesi cada any totalment o parcialment, de manera que almenys cada cinc anys la visiti sencera personalment.
    El bisbe diocesà, quan compleix els setanta-cinc anys, hauria de presentar la seva renúncia d'ofici davant del summe pontífex, qui actuarà tenint en compte totes les circumstàncies.
  • V. t.: bisbe n m
  • V. t.: bisbat n m
consell pastoral diocesà consell pastoral diocesà

<Dret canònic>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  consell pastoral diocesà, n m
  • es  consejo pastoral diocesano

<Dret canònic>

Definició
Òrgan dels representants de la comunitat diocesana que estudia les qüestions pastorals per a treure'n conclusions pràctiques que orientin el bisbe i manifesta la comunió de tots els fidels sota la seva guia.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • És una nova institució, creada pel Concili II del Vaticà: en el decret Christus Dominus (CD), núm. 27, es desitjava que es constituís en totes les diòcesis, en el número 16 del Motu proprio Ecclesiae sanctae I, del 6.8.1966, de Pau VI, també. El Sínode del 1971 va confirmar que tenia caràcter facultatiu. La carta circular Omnes Christifideles (OC), del 15.3.1975, disposava que s'instituís a totes les diòcesis, després d'haver tractat l'assumpte amb la Conferència Episcopal i el Consell Presbiterial, i en Ecclesiae imago, número 204, és molt recomanada.
    La base teològica del Consell Pastoral Diocesà és la manifestació de la comunió que existeix entre tots els membres de la diòcesi, que, sota la guia del bisbe, exerceixen el dret de cooperar activament, cadascun segons el carisma i la condició propis, a l'edificació de l'Església, cos místic de Crist, en virtut de la seva participació pel baptisme i la confirmació en el triple munus de Crist (Apostolicam actuositatem, 2, paràgraf primer; constitució dogmàtica Lumen gentium [LG], núm. 32, paràgraf tercer; CD, 16, paràgraf primer, i càn. 208, 209, 210, 211, 212 i 216).
    El sacerdoci comú dels fidels i el sacerdoci ministerial difereixen essencialment i no només en grau, però l'un s'ordena per l'altre, en la mútua ajuda i «suport» (LG, núm. 10, paràgraf segon). Els laics són corresponsables (LG, 37), han de participar activament en la missió apostòlica de l'Església, sent una ajuda per als pastors en el seu ministeri.
    El Consell Pastoral Diocesà no exerceix una funció pastoral de govern. Per això proposa conclusions operatives. D'aquí el caràcter facultatiu i no obligatori que té, com el Consell Presbiteral. És propi del Consell Pastoral Diocesà estudiar, valorar i proposar conclusions operatives sobre l'acció pastoral de la diòcesi (càn. 511) en tots els camps (OC, 9). És un lloc d'intercanvi d'experiències entre tots els grups que treballen en la diòcesi (OC, 9). Correspon només al bisbe acceptar, manar executar i donar a conèixer els documents elaborats pel Consell Pastoral Diocesà (OC, 10).
    El Consell Pastoral Diocesà representa els fidels de la diòcesi. Per tant, han de ser escollits per a donar la imatge de tota la comunitat diocesana (càn. 512). Formen part d'aquest Consell sacerdots, diaques permanents (OC, 7), membres dels instituts de vida consagrada i, especialment, laics designats de la manera que ho digui el bisbe. Els fidels han d'estar en plena comunió amb l'Església catòlica i han d'excel·lir per una fe segura, uns bons costums i prudència (càn. 512, § 1 i 3).
    El Consell Pastoral Diocesà es regeix pels estatuts dictats pel bisbe. Quan la seu queda vacant, el Consell Pastoral Diocesà cessa (càn. 513). El Consell Pastoral Diocesà ha de ser convocat i presidit pel bisbe, segons les necessitats, almenys un cop l'any (càn. 514).
sínode diocesà sínode diocesà

<Catolicisme>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ASSOCIACIÓ UNESCO PER AL DIÀLEG INTERRELIGIÓS. Diccionari de religions [en línia]. Barcelona: TERMCAT. Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/193/>

  • ca  sínode diocesà, n m

<Religions > Cristianisme > Catolicisme>

Definició
Reunió d'un bisbe amb els sacerdots, i de vegades també amb religiosos i laics, de la seva demarcació, per a estudiar qüestions religioses i promoure la pràctica religiosa en el territori.
tribunal diocesà tribunal diocesà

<Dret / Religió>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:

ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA. Portal terminològic valencià [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2023.
<http://www.avl.gva.es/lexicval/ptv>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  tribunal diocesà, n m
  • es  tribunal diocesano
  • fr  tribunal diocésain
  • en  diocesan tribunal

<Dret / Religió>

Definició
Tribunal eclesiàstic de primera instància.