Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "d�ctil" dins totes les àrees temàtiques

díctic díctic

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ BARCELONA. Diccionari de lingüística. Barcelona: Fundació Barcelona, 1992. 219 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-88169-04-3

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  díctic, n m
  • es  deíctico
  • fr  déictique
  • en  deictic

<Lingüística>

Definició
Element lingüístic que es refereix directament al lloc, el moment o les persones d'una situació comunicativa, de manera que el seu significat ve donat per la situació específica de l'enunciació.
díctic díctic

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  díctic, n m
  • es  díctico
  • fr  déictique
  • en  deictic

<Lingüística>

Definició
Element lingüístic que assenyala el lloc, el moment o les persones d'una situació comunicativa, de manera que el seu significat és determinat per la situació específica de l'enunciació.

Nota

  • Els díctics constitueixen una classe heterogènia, integrada per pronoms personals, possessius, demostratius, adverbis locatius, adverbis temporals, temps i persones verbals, i verbs de moviment com ara venir i anar. En l'oració Demà em trobaré ací amb el teu germà, per exemple, són díctics l'adverbi demà (que designa el dia posterior al de l'acte de parla), el pronom em i la persona en què es conjuga el verb (que fan referència a l'emissor de l'acte de parla), el temps de futur del verb (que indica que la situació expressada es produirà en un temps posterior al de l'acte de parla), l'adverbi ací (que designa el lloc de l'acte de parla) i el possessiu teu (que indica que el germà de què es parla és el de l'interlocutor).
dístil dístil

<Construcció > Edificis. Espais de construcció>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  dístil, n m
  • es  dístilo
  • en  distylos

<Construcció > Edificis. Espais de construcció>

Definició
Monument sepulcral d'època romana consistent en un podi alt sobre el qual s'erigien dues columnes unides per un entaulament.
dístil dístil

<Història > Arqueologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  dístil, n m
  • es  dístilo
  • en  distylos

<Història > Arqueologia>

Definició
Monument sepulcral d'època romana consistent en un podi alt sobre el qual s'erigien dues columnes unides per un entaulament.
dístil dístil

<Ciències socials > Arqueologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

GARCIA PETIT, Lluís [et al.]. Diccionari d'arqueologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/18/>

  • ca  dístil, n m
  • es  dístilo
  • en  distylos

<Arqueologia > Construccions > Estructures > Estructures funeràries>

Definició
Monument sepulcral d'època romana consistent en un podi alt sobre el qual s'erigien dues columnes unides per un entaulament.
dístil -a dístil -a

<Construcció > Arquitectura>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  dístil -a, adj
  • es  dístilo
  • fr  distyle
  • it  distilo
  • en  distyle

<Construcció > Arquitectura>

Definició
Dit de l'edifici pròstil que té dues columnes.
dístil -a dístil -a

<Ciències socials > Arqueologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

GARCIA PETIT, Lluís [et al.]. Diccionari d'arqueologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/18/>

  • ca  dístil -a, adj
  • es  dístilo
  • en  distyle

<Arqueologia > Construccions > Estructures > Estructures religioses>

Definició
Dit del temple pròstil que té dues columnes.
dístil -a dístil -a

<Arts > Arts plàstiques>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

SALVÀ i LARA, Jaume. Diccionari de les arts: Arquitectura, escultura i pintura [en línia]. 2a ed. rev i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/147/>

  • ca  dístil -a, adj
  • es  dístilo -la
  • en  distyle

<Arts: arquitectura, escultura i pintura > Arquitectura i urbanisme>

Definició
Dit de l'obra arquitectònica pròstila que té dues columnes.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:

Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.

Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  dúctil, adj
  • es  dúctil, adj
  • fr  ductile, adj
  • en  ductile, adj
  • de  dehnbar, adj

<Enginyeria>

dúctil dúctil

<Indústria. Energia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA. SERVEI DE LLENGÜES I TERMINOLOGIA. Enginyeria industrial: Mecànica, termodinàmica: català-castellà. Barcelona: Institut Joan Lluís Vives: Universitat Politècnica de Catalunya, 1998. (Vocabulari Bàsic)
ISBN 84-8497-468-5

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015, cop. 2015.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Servei de Llengües i Terminologia de la Universitat Politècnica de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  dúctil, adj
  • es  dúctil, adj

<Enginyeria industrial: Mecànica i Termodinàmica>