Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "emborratxador" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  arenga, n f
  • ca  discurs encoratjador, n m
  • ca  xerrada encoratjadora, n f
  • fr  tonif
  • en  pep talk

<Esport>

Definició
Discurs d'un entrenador als seus jugadors amb la intenció d'encoratjar-los.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  dolçamara, n f
  • ca  dulcamara, n f sin. compl.
  • ca  vidalbí, n m sin. compl.
  • ca  afrontacavadors, n m alt. sin.
  • ca  dolçamara (fruit), n f alt. sin.
  • ca  herba de la creu, n f alt. sin.
  • ca  herba de les tomatetes, n f alt. sin.
  • ca  herba dels humors picants, n f alt. sin.
  • ca  herba dulcamara, n f alt. sin.
  • ca  herba morera, n f alt. sin.
  • ca  metzina d'aucell, n f alt. sin.
  • ca  metzina d'ocell, n f alt. sin.
  • ca  metzines d'ocell, n f pl alt. sin.
  • ca  morella, n f alt. sin.
  • ca  morella amargant, n f alt. sin.
  • ca  morella de marge, n f alt. sin.
  • ca  morella emborratxadora, n f alt. sin.
  • ca  morella grimpant, n f alt. sin.
  • ca  panses de guineu, n f pl alt. sin.
  • ca  pet de dona rica, n m alt. sin.
  • ca  sarmentosa, n f alt. sin.
  • ca  solana, n f alt. sin.
  • ca  vidiella morada, n f alt. sin.
  • ca  vinya de Judea, n f alt. sin.
  • ca  camarg, n m var. ling.
  • ca  dolcamara, n f var. ling.
  • ca  dolçamare, n f var. ling.
  • ca  dolsamara, n f var. ling.
  • ca  juncamara, n f var. ling.
  • ca  morella emborratjadora, n f var. ling.
  • ca  solano, n m var. ling.
  • ca  vidaubi, n m var. ling.
  • ca  vidaubí, n m var. ling.
  • nc  Solanum dulcamara L.

<Botànica > solanàcies>

dolçamara dolçamara

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  dolçamara, n f
  • ca  dulcamara, n f sin. compl.
  • ca  vidalbí, n m sin. compl.
  • ca  afrontacavadors, n m alt. sin.
  • ca  dolçamara (fruit), n f alt. sin.
  • ca  herba de la creu, n f alt. sin.
  • ca  herba de les tomatetes, n f alt. sin.
  • ca  herba dels humors picants, n f alt. sin.
  • ca  herba dulcamara, n f alt. sin.
  • ca  herba morera, n f alt. sin.
  • ca  metzina d'aucell, n f alt. sin.
  • ca  metzina d'ocell, n f alt. sin.
  • ca  metzines d'ocell, n f pl alt. sin.
  • ca  morella, n f alt. sin.
  • ca  morella amargant, n f alt. sin.
  • ca  morella de marge, n f alt. sin.
  • ca  morella emborratxadora, n f alt. sin.
  • ca  morella grimpant, n f alt. sin.
  • ca  panses de guineu, n f pl alt. sin.
  • ca  pet de dona rica, n m alt. sin.
  • ca  sarmentosa, n f alt. sin.
  • ca  solana, n f alt. sin.
  • ca  vidiella morada, n f alt. sin.
  • ca  vinya de Judea, n f alt. sin.
  • ca  camarg, n m var. ling.
  • ca  dolcamara, n f var. ling.
  • ca  dolçamare, n f var. ling.
  • ca  dolsamara, n f var. ling.
  • ca  juncamara, n f var. ling.
  • ca  morella emborratjadora, n f var. ling.
  • ca  solano, n m var. ling.
  • ca  vidaubi, n m var. ling.
  • ca  vidaubí, n m var. ling.
  • nc  Solanum dulcamara L.

<Botànica > solanàcies>

emborratxar emborratxar

<Gastronomia > Procediments culinaris>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

BLANCO GONZÁLEZ, Juli; PAPIÓ AZNAR, Francesc; VILÀ MIQUEL, Lluís Ignasi. Diccionari de procediments culinaris [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2006. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/20/>

  • ca  emborratxar, v tr
  • es  emborrachar
  • fr  imbiber
  • en  soak, to

<Procediments culinaris > Acabament dels productes > Operacions finals>

Definició
Amarar un pastís amb almívar i licor o vi per estovar-lo i aromatitzar-lo.
emborratxar emborratxar

<Ciències de la salut > Conceptes troncals>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  emborratxar, v tr

<Ciències de la salut > Conceptes troncals>

Definició
Embriagar per l'excés de beguda alcohòlica una persona o un animal.
emborratxar-se emborratxar-se

<Salut mental>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  emborratxar-se, v intr pron
  • ca  embriagar-se, v intr pron sin. compl.
  • ca  inebriar-se, v intr pron sin. compl.

<Salut mental>

embotxador | embotxadora embotxador | embotxadora

<Esport > Esports de pilota > Jocs de boles > Botxes>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  embotxador | embotxadora, n m, f
  • ca  tirador | tiradora, n m, f
  • es  bochador
  • es  tirador
  • fr  tireur

<Esport > Esports de pilota > Jocs de boles > Botxes>

Definició
Jugador, generalment el que tira en darrer lloc, que té l'objectiu d'allunyar del bolig la bola contrària que hi és més pròxima.
morella vera morella vera

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  morella vera, n f
  • ca  herba maura, n f sin. compl.
  • ca  herba mora, n f sin. compl.
  • ca  morella negra, n f sin. compl.
  • ca  tomata borda, n f sin. compl.
  • ca  arsènic, n m alt. sin.
  • ca  blet, n m alt. sin.
  • ca  blet negre, n m alt. sin.
  • ca  brossa femera, n f alt. sin.
  • ca  emborrador, n m alt. sin.
  • ca  herba carbonera, n f alt. sin.
  • ca  herba morella, n f alt. sin.
  • ca  moradell, n m alt. sin.
  • ca  moradella, n f alt. sin.
  • ca  morella, n f alt. sin.
  • ca  morella de gra, n f alt. sin.
  • ca  morella de grans, n f alt. sin.
  • ca  morella en gra, n f alt. sin.
  • ca  morelles de camp, n f pl alt. sin.
  • ca  pebre d'ase, n m alt. sin.
  • ca  tomaquera borda, n f alt. sin.
  • ca  tomaquera del diable, n f alt. sin.
  • ca  tomaquera del dimoni, n f alt. sin.
  • ca  tomaqueres bordes negres, n f pl alt. sin.
  • ca  tomaquets, n m pl alt. sin.
  • ca  tomatera borda, n f alt. sin.
  • ca  tomatera de bruixa, n f alt. sin.
  • ca  tomates bordes, n f pl alt. sin.
  • ca  tomatetes, n f pl alt. sin.
  • ca  tomàtiga del dimoni, n f alt. sin.
  • ca  ajoca-sapos, n m/f var. ling.
  • ca  boletes de vereno, n f pl var. ling.
  • ca  hierba tomatera borda, n f var. ling.
  • ca  joca-sapos, n m/f var. ling.
  • ca  maurella, n f var. ling.
  • ca  morella-en-gra, n f var. ling.
  • ca  oradella, n f var. ling.
  • ca  pomata borda, n f var. ling.
  • ca  solano, n m var. ling.
  • ca  tomatetes de vereno (fruit), n f pl var. ling.
  • ca  uradella, n f var. ling.
  • nc  Solanum nigrum L.

<Botànica > solanàcies>

Nota

  • El nom sapo (o sàput), present en la denominació ajoca-sapos, és una forma molt estesa en català occidental.
morella vera morella vera

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  morella vera, n f
  • ca  herba maura, n f sin. compl.
  • ca  herba mora, n f sin. compl.
  • ca  morella negra, n f sin. compl.
  • ca  tomata borda, n f sin. compl.
  • ca  arsènic, n m alt. sin.
  • ca  blet, n m alt. sin.
  • ca  blet negre, n m alt. sin.
  • ca  brossa femera, n f alt. sin.
  • ca  emborrador, n m alt. sin.
  • ca  herba carbonera, n f alt. sin.
  • ca  herba morella, n f alt. sin.
  • ca  moradell, n m alt. sin.
  • ca  moradella, n f alt. sin.
  • ca  morella, n f alt. sin.
  • ca  morella de gra, n f alt. sin.
  • ca  morella de grans, n f alt. sin.
  • ca  morella en gra, n f alt. sin.
  • ca  morelles de camp, n f pl alt. sin.
  • ca  pebre d'ase, n m alt. sin.
  • ca  tomaquera borda, n f alt. sin.
  • ca  tomaquera del diable, n f alt. sin.
  • ca  tomaquera del dimoni, n f alt. sin.
  • ca  tomaqueres bordes negres, n f pl alt. sin.
  • ca  tomaquets, n m pl alt. sin.
  • ca  tomatera borda, n f alt. sin.
  • ca  tomatera de bruixa, n f alt. sin.
  • ca  tomates bordes, n f pl alt. sin.
  • ca  tomatetes, n f pl alt. sin.
  • ca  tomàtiga del dimoni, n f alt. sin.
  • ca  ajoca-sapos, n m/f var. ling.
  • ca  boletes de vereno, n f pl var. ling.
  • ca  hierba tomatera borda, n f var. ling.
  • ca  joca-sapos, n m/f var. ling.
  • ca  maurella, n f var. ling.
  • ca  morella-en-gra, n f var. ling.
  • ca  oradella, n f var. ling.
  • ca  pomata borda, n f var. ling.
  • ca  solano, n m var. ling.
  • ca  tomatetes de vereno (fruit), n f pl var. ling.
  • ca  uradella, n f var. ling.
  • nc  Solanum nigrum L.

<Botànica > solanàcies>

Nota

  • El nom sapo (o sàput), present en la denominació ajoca-sapos, és una forma molt estesa en català occidental.
pastís emborratxat amb crema anglesa pastís emborratxat amb crema anglesa

<Gastronomia > Plats a la carta>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

  • ca  pastís emborratxat amb crema anglesa
  • es  pastel borracho de crema inglesa
  • fr  gâteau imbibé à la creme anglaise
  • it  torta imbevuta alla crema inglese
  • en  soaked cake with custard
  • de  besoffener Kuchen mit englischer Creme

<Plats a la carta. Postres>