Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "emmanlleu" dins totes les àrees temàtiques
<Criteris>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Denominació (0): Creació
- ca 1.1 Creació per especialització: enllaç (EXEMPLE), n m
- ca 1.2 Creació per metàfora: sostre de vidre (EXEMPLE), n m
- ca 1.3 Creació per habilitació: concursat | concursada (EXEMPLE), n m, f
- ca 1.4 Creació per conversió: rebuig (EXEMPLE), n f
- ca 1.5 Creació per derivació: autenticació (EXEMPLE], n f
- ca 1.5 Creació per derivació: monopatí (EXEMPLE), n m
- ca 1.6 Creació per composició: aplegapilotes (EXEMPLE), n m, f
- ca 1.6 Creació per composició: mamografia (EXEMPLE), n f
- ca 1.6 Creació per composició: psicomotricitat (EXEMPLE), n f
- ca 1.7 Creació per sintagmació: pagament per visió (EXEMPLE), n m
- ca 2.1Creació per manlleu adaptat: màrqueting (EXEMPLE), n m
- ca 2.2 Creació per manlleu adoptat: web (EXEMPLE), n m
<Criteris lingüístics > Formació de denominacions en àmbits d'especialitat>
Definició
El grau d'adequació que es pot atribuir a una denominació té a veure amb factors molt diversos que cal valorar. Per exemple:
- transparència de la forma
- ajustament a les regles lingüístiques pròpies (constituents semàntics, sintaxi, morfologia, fonètica i ortografia)
- ajustament al sistema denominatiu propi de l'àmbit
- percepció d'adequació que en tenen els especialistes
- coneixement entre els especialistes i els usuaris en general
- analogia amb les solucions donades en altres llengües
La nova denominació es pot crear seguint procediments molt diferents, que podem agrupar segons que comportin l'aplicació d'un recurs propi de la llengua o bé la tria d'un manlleu.
(1) Procediments de creació amb recursos propis
(1.1) Especialització o extensió semàntica: Consisteix a ajustar el significat d'una paraula de la llengua general al significat específic d'un àmbit, sobre la base d'uns trets bàsics de significat compartits.
Ex.: enllaç ('Unió, connexió, d'una cosa amb una altra') --> enllaç ('Element en un document, generalment d'hipertext, que permet de connectar amb altres documents o parts de documents')
(1.2) Metàfora: Consisteix a fer servir un mot o una expressió per a designar un significat amb el qual es considera que el significat original té una relació de semblança (per l'aspecte, la utilitat, etc.).
Ex. 1: sostre de vidre ('Barrera invisible que representa les limitacions amb què es troben les dones per ascendir en la seva carrera professional fins als càrrecs de més responsabilitat')
Ex. 2: terra enganxós ('Barrera invisible que representa les tasques i càrregues culturalment associades a les dones que els impedeixen desenvolupar la seva carrera professional en igualtat de condicions amb els homes')
(1.3) Habilitació: Consisteix a donar una categoria lèxica diferent a una paraula ja existent sense canviar-ne cap morfema.
Ex.: concursat -ada adj (participi de concursar, 'Prendre part en un concurs de creditors') --> concursat | concursada n m, f ('Deutor sotmès a un concurs de creditors')
(1.4) Conversió: Consisteix a donar una categoria lèxica diferent a una paraula ja existent per mitjà d'una adequació dels morfemes de flexió o conjugació.
Ex.: rebuitjar v tr ('Allunyar la pilota de la zona pròxima a la porteria pròpia') --> rebuig n m ('Acció i efecte d'allunyar la pilota de la zona pròxima a la porteria pròpia')
(1.5) Derivació: Consisteix a sumar un morfema derivatiu a una base ja existent per a crear una nova paraula en què el morfema matisa el significat de la base, en canvia la categoria lèxica o fa totes dues coses.
Ex. 1 (matís de significat): mono- pfx ('Un de sol') + patí n m ('Cadascun dels dos aparells, un per a cada peu, proveïts de rodetes a la part inferior, que s'utilitzen per a desplaçar-se sobre una superfície llisa i dura') --> monopatí n m ('Aparell consistent en una planxa, sobre la qual se situa l'usuari, proveïda de quatre rodetes a la part inferior, que s'utilitza per a desplaçar-se sobre una superfície llisa i dura')
Ex. 2 (canvi de categoria): autenticar v tr ('Comprovar la conformitat de les dades transmeses per internet en una transacció comercial') + -ció sfx ('Acció i efecte de' --> autenticació n f ('Comprovació de la conformitat de les dades transmeses per internet en una transacció comercial')
(1.6) Composició: Consisteix a ajuntar dues o més bases ja existents per a crear una nova paraula que suma els diversos significats. Aquestes bases ja existents poden ser paraules pròpies de la llengua o bé formants de les llengües clàssiques (llatins o grecs), siguin combinats entre ells o combinats amb una paraula de la llengua.
Ex. 1 (paraules de la llengua): aplegar v tr ('Reunir') + pilota n f ('Cos esfèric o ovalat elàstic amb molta capacitat de bot') --> aplegapilotes n m, f ('Persona encarregada de retornar als jugadors les pilotes que cauen fora del camp de joc')
Ex. 2 (formants cultes): mamo- ('Forma prefixada del mot grec mámma) + -grafia ('Forma sufixada del mot grec -graphía') --> mamografia n f ('Exploració radiològica de la mamella')
Ex. 3 (formant culte + paraula de la llengua): psico- ('Ànima') + motricitat n f ('Activitat motriu d'una persona') --> psicomotricitat n f ('Activitat motriu d'una persona considerada des del punt de vista de la intencionalitat')
(1.7) Sintagmació: Consisteix a sumar dues o més paraules ja existents per a crear un sintagma fixat.
Ex. pagament + per + visió --> pagament per visió ('Sistema de facturació en què l'abonat a un servei de televisió paga per la recepció dels programes que ha sol·licitat')
(2) Procediments de creació per manlleu
Consisteix a incorporar una paraula o una expressió procedents d'una altra llengua.
(2.1) Amb adaptació: S'ajusta l'ortografia del manlleu a les regles ortogràfiques de la llengua d'arribada.
Ex.: marketing --> màrqueting
(2.2) Amb adopció: No s'intervé sobre l'ortografia del manlleu, generalment perquè l'adaptació comportaria canvis significatius o bé perquè es considera que ja és una forma molt estesa.
Ex.: web --> web
Nota
- 1. Per a ampliar la informació sobre la qüestió concreta del tractament dels manlleus, podeu consultar les fitxes CRITERI Manlleus (1): Generalitats; CRITERI Manlleus (2): Ús de la cursiva; CRITERI Manlleus (3): Flexió de plural; CRITERI Manlleus (4): Grafia d'antropònims; CRITERI Manlleus (5): Xenismes, i CRITERI Manlleus (6): Pronúncia.
- 2. Podeu consultar els documents de criteri originals, TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. El diccionari terminològic. Vic: Eumo Editorial; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia (pàg. 81-82) i també #terme de la setmana: terra enganxós, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/termedelasetmana-terra-enganxos).
<Criteris>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Denominació catalana de plats de gastronomia xinesa (1): Manlleu o alternativa catalana?
- ca A1. Alternativa catalana introduïda: ànec a la pequinesa (EXEMPLE), n m
- ca A1. Alternativa catalana introduïda: fondue xinesa [fondue: fr] (EXEMPLE), n f
- ca A2. Alternativa catalana poc introduïda: cresta xinesa (EXEMPLE), n f
- ca A2. Amb alternativa catalana poc introduïda: jiaozi (EXEMPLE), n m
- ca A3. Sense alternativa catalana viable: cumquat (EXEMPLE), n m
- ca A3. Sense alternativa catalana viable: xopsuei (EXEMPLE), n m
- zh A1. Amb alternativa catalana introduïda: Běijīng kǎo (ànec a la pequinesa), n
- zh A1. Amb alternativa catalana introduïda): huǒguō (fondue xinesa), n
- zh A2. Amb alternativa catalana poc introduïda: jiǎozi (cresta xinesa), n
- zh A3. Sense alternativa catalana viable: jīnjú (cumquat), n
- zh A3. Sense alternativa catalana viable: zásuì (xopsuei), n
<Criteris lingüístics > Formació de denominacions en àmbits d'especialitat>
Definició
Davant d'aquests dubtes, el Consell Supervisor del TERMCAT proposa seguir els criteris següents pel que fa a la tria d'una alternativa catalana:
A. ALTERNATIVA CATALANA
És convenient que les formes xineses tinguin una alternativa catalana, per a facilitar als usuaris la comprensió del significat i la pronúncia del terme. Segons el grau de coneixement de l'alternativa catalana, aquesta forma es pot considerar denominació única en català o bé denominació sinònima de l'original xinès.
A1. Alternativa catalana introduïda o amb moltes possibilitats d'implantació
Es considera que l'alternativa catalana ha de ser l'única denominació en català; la forma xinesa es recull només com a equivalent xinès, però no com a forma pròpia del català.
Ex. 1: [català] fondue xinesa - [xinès] huǒguō
Ex. 2: [català] ou mil·lenari - [xinès] pídàn
Ex. 3: [català] ànec a la pequinesa - [xinès] Běijīng kǎoyā
A2. Alternativa catalana desconeguda o poc introduïda
Es considera que l'alternativa catalana ha de ser la denominació principal en català (per a afavorir-ne la implantació); la forma xinesa estàndard es recull transcrita segons el sistema pinyin com a denominació catalana secundària i també com a equivalent xinès. [Com a denominació catalana, és millor que no tingui marcats els accents tonals; en canvi, com a equivalent xinès sí que els ha d'indicar.]
Ex. 1: [forma principal catalana] cresta xinesa; [forma secundària catalana] jiaozi - [xinès] jiǎozi
Ex. 2: [forma principal catalana] vi de cereal xinès; [forma secundària catalana] huangjiu - [xinès] huángjiǔ
Excepció 1: Si en català la forma xinesa més estesa no és l'estàndard sinó una variant (introduïda a través d'una llengua intermediària o d'un altre sistema de transcripció), la forma que es recull com a denominació catalana secundària és la variant; la forma estàndard només es recull com a equivalent xinès. (Ex.: [forma principal catalana] tapes cantoneses; [forma secundària catalana] dimsum - [xinès] diǎnxīn)
Excepció 2: Si en català tenen una extensió similar una forma xinesa estàndard i una de no estàndard, es recullen totes dues com a denominacions catalanes secundàries; com a equivalent xinès es recull només la forma estàndard. (Ex.: [forma principal catalana] farcellet xinès; [formes secundàries catalanes] huntun, wonton - [xinès] húntùn)
A3. Alternativa catalana no viable
Si la forma xinesa està tan estesa que no es considera viable difondre una alternativa catalana, s'adopta aquesta forma xinesa com a denominació catalana única (transcrita sense accents tonals o bé adaptada); com a equivalent xinès es recull la forma transcrita en pinyin i amb accents tonals.
Ex. 1: [català] xopsuei - [xinès] zásuì
Ex. 2: [català] tofu - [xinès] dòufu
Ex. 3: [català] cumquat - [xinès] jīnjú
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb la fitxa CRITERI Denominació catalana de plats de gastronomia xinesa (2): Tractament dels manlleus.
- 2. Podeu consultar el document de criteri original, La gastronomia xinesa, una font de nous termes (I), en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/la-gastronomia-xinesa-una-font-nous-termes-i).
<Alimentació. Gastronomia>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Denominació catalana de plats de gastronomia xinesa (1): Manlleu o alternativa catalana?
- ca A1. Alternativa catalana introduïda: ànec a la pequinesa (EXEMPLE), n m
- ca A1. Alternativa catalana introduïda: fondue xinesa [fondue: fr] (EXEMPLE), n f
- ca A2. Alternativa catalana poc introduïda: cresta xinesa (EXEMPLE), n f
- ca A2. Amb alternativa catalana poc introduïda: jiaozi (EXEMPLE), n m
- ca A3. Sense alternativa catalana viable: cumquat (EXEMPLE), n m
- ca A3. Sense alternativa catalana viable: xopsuei (EXEMPLE), n m
- zh A1. Amb alternativa catalana introduïda: Běijīng kǎo (ànec a la pequinesa), n
- zh A1. Amb alternativa catalana introduïda): huǒguō (fondue xinesa), n
- zh A2. Amb alternativa catalana poc introduïda: jiǎozi (cresta xinesa), n
- zh A3. Sense alternativa catalana viable: jīnjú (cumquat), n
- zh A3. Sense alternativa catalana viable: zásuì (xopsuei), n
<Alimentació. Gastronomia > Alimentació>
Definició
Davant d'aquests dubtes, el Consell Supervisor del TERMCAT proposa seguir els criteris següents pel que fa a la tria d'una alternativa catalana:
A. ALTERNATIVA CATALANA
És convenient que les formes xineses tinguin una alternativa catalana, per a facilitar als usuaris la comprensió del significat i la pronúncia del terme. Segons el grau de coneixement de l'alternativa catalana, aquesta forma es pot considerar denominació única en català o bé denominació sinònima de l'original xinès.
A1. Alternativa catalana introduïda o amb moltes possibilitats d'implantació
Es considera que l'alternativa catalana ha de ser l'única denominació en català; la forma xinesa es recull només com a equivalent xinès, però no com a forma pròpia del català.
Ex. 1: [català] fondue xinesa - [xinès] huǒguō
Ex. 2: [català] ou mil·lenari - [xinès] pídàn
Ex. 3: [català] ànec a la pequinesa - [xinès] Běijīng kǎoyā
A2. Alternativa catalana desconeguda o poc introduïda
Es considera que l'alternativa catalana ha de ser la denominació principal en català (per a afavorir-ne la implantació); la forma xinesa estàndard es recull transcrita segons el sistema pinyin com a denominació catalana secundària i també com a equivalent xinès. [Com a denominació catalana, és millor que no tingui marcats els accents tonals; en canvi, com a equivalent xinès sí que els ha d'indicar.]
Ex. 1: [forma principal catalana] cresta xinesa; [forma secundària catalana] jiaozi - [xinès] jiǎozi
Ex. 2: [forma principal catalana] vi de cereal xinès; [forma secundària catalana] huangjiu - [xinès] huángjiǔ
Excepció 1: Si en català la forma xinesa més estesa no és l'estàndard sinó una variant (introduïda a través d'una llengua intermediària o d'un altre sistema de transcripció), la forma que es recull com a denominació catalana secundària és la variant; la forma estàndard només es recull com a equivalent xinès. (Ex.: [forma principal catalana] tapes cantoneses; [forma secundària catalana] dimsum - [xinès] diǎnxīn)
Excepció 2: Si en català tenen una extensió similar una forma xinesa estàndard i una de no estàndard, es recullen totes dues com a denominacions catalanes secundàries; com a equivalent xinès es recull només la forma estàndard. (Ex.: [forma principal catalana] farcellet xinès; [formes secundàries catalanes] huntun, wonton - [xinès] húntùn)
A3. Alternativa catalana no viable
Si la forma xinesa està tan estesa que no es considera viable difondre una alternativa catalana, s'adopta aquesta forma xinesa com a denominació catalana única (transcrita sense accents tonals o bé adaptada); com a equivalent xinès es recull la forma transcrita en pinyin i amb accents tonals.
Ex. 1: [català] xopsuei - [xinès] zásuì
Ex. 2: [català] tofu - [xinès] dòufu
Ex. 3: [català] cumquat - [xinès] jīnjú
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb la fitxa CRITERI Denominació catalana de plats de gastronomia xinesa (2): Tractament dels manlleus.
- 2. Podeu consultar el document de criteri original, La gastronomia xinesa, una font de nous termes (I), en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/la-gastronomia-xinesa-una-font-nous-termes-i).
<Criteris>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Manlleus (1): Generalitats
- ca A.1 Manlleu adoptat: edelweiss (EXEMPLE), n m
- ca A.2 Manlleu adaptat a partir de la grafia: túnel (EXEMPLE), n m
- ca A.2 Manlleu adaptat a partir de la pronúncia: futbol (EXEMPLE), n m
- ca A.2 Manlleu adaptat morfològicament: galeta (EXEMPLE), n f
- ca B.3 Manlleu de llengua general: espagueti (EXEMPLE), n m
- ca B.3 Manlleu especialitzat: warrant (EXEMPLE), n m
- ca B.4 Manlleu introduït: falàfel (EXEMPLE), n m
- ca B.4 Manlleu no introduït: kopje (EXEMPLE), n m
- ca B.5 Manlleu internacionalitzat: rock (EXEMPLE), n m
- ca B.6 Manlleu gràficament modificable: gòspel (EXEMPLE), n m
- ca B.6 Manlleu gràficament no modificable: chill-out (EXEMPLE), n f
<Criteris lingüístics > Formació per manlleu>
Definició
Com tots els procediments de creació lèxica, els manlleus enriqueixen una llengua. Ara bé, si fos el recurs únic o majoritari, la llengua perdria la seva capacitat creativa, que també és un dels elements que caracteritzen tota llengua.
A. INCORPORACIÓ DE MANLLEUS EN UNA LLENGUA
La incorporació de manlleus es pot fer seguint dues vies diferents:
(1) Adopció: S'incorpora el manlleu mantenint la forma que té en la llengua de procedència.
. Avantatges: Manté la unitat formal amb el mot original.
. Inconvenients: Introdueix excepcions a la llengua, de manera que dificulta l'accés dels usuaris a la pronúncia i la grafia del manlleu.
Ex.: blues, edelweiss
(2) Adaptació: S'incorpora el manlleu adaptant-lo a les normes fonètiques i ortogràfiques de la llengua d'arribada.
. Habitualment l'adaptació parteix de la pronúncia de la llengua original, tot i que també pot partir de la grafia de la llengua original i de l'adaptació morfològica.
. Avantatges: Evita excepcions en la llengua, de manera que facilita l'accés dels usuaris a la forma.
. Inconvenients: Trenca la unitat formal amb el mot original.
Ex. 1 (adaptació de la pronúncia original): futbol (<-- football [anglès]), macarró (<-- maccarone [italià])
Ex. 2 (adaptació de la grafia original): túnel (<-- tunnel [anglès, pronunciat tànel])
Ex. 3 (adaptació morfològica): galeta (<-- galette [francès])
B. CRITERIS D'ELECCIÓ
A l'hora d'optar per l'adopció o per l'adaptació d'un manlleu, s'han de tenir en compte diversos elements. En podem destacar els següents:
(1) Tradició de cada llengua: Hi ha llengües que tradicionalment han recorregut més a l'adopció i llengües que han recorregut més a l'adaptació.
Ex. 1 (llengües més d'adopció): italià, anglès
Ex. 2 (llengües més d'adaptació): català, castellà, francès
(2) Tradició en l'àmbit: Cada àmbit d'especialitat segueix una determinada tendència a l'hora d'incorporar manlleus.
Ex.: En música, són freqüents els manlleus no adaptats (com ara molts italianismes).
(3) Grau d'especialització: En paraules d'especialitat es tendeix a l'adopció, i en paraules de llengua general, a l'adaptació.
Ex. 1 (paraules d'especialitat): blizzard, warrant
Ex. 2 (paraules de llengua general): espagueti (<-- spaghetti [italià]), esquí (<-- ski [francès])
(4) Grau d'introducció del referent: En referents existents en el país d'arribada és més fàcil l'adaptació, i en referents només existents en la llengua original, l'adopció.
Ex. 1 (referent introduït): falàfel
Ex. 2 (referent no existent): kopje [tipus de relleu d'Àfrica i Austràlia]
(5) Grau d'internacionalitat de la forma: Com més internacional és la forma del manlleu, més difícil és aplicar-hi l'adaptació.
Ex.: rock
(6) Abast gràfic de l'adaptació: Com més ha de canviar la forma d'un manlleu, més difícil és aplicar-hi l'adaptació.
Ex.: gòspel (<-- gospel [anglès), però chill-out (<-- chill-out [anglès], per evitar *xilaut])
D'una manera general, s'ha de valorar que el creixement dels intercanvis entre cultures i del coneixement de llengües dels parlants fa que cada vegada resulti menys estranya la presència de manlleus adoptats en la forma original.
Nota
- 1. Per a completar la informació sobre els diversos procediments de creació de denominacions, podeu consultar la fitxa CRITERI Denominació (0): Creació.
- 2. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Manlleus (2): Ús de la cursiva; CRITERI Manlleus (3): Flexió de plural; CRITERI Manlleus (4): Grafia d'antropònims; CRITERI Manlleus (5): Els xenismes, i CRITERI Manlleus (6): Pronúncia.
- 3. Podeu consultar el document de criteri original, El carpaccio i els macarrons combinen? Per què alguns manlleus s'adapten i els altres no?, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/carpaccio-i-els-macarrons-combinen-que-alguns-manlleus-sadapten-i-daltres-no).
<Criteris>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Manlleus (2): Ús de la cursiva
- ca Manlleu adaptat: esnif (EXEMPLE), interj
- ca Manlleu no adaptat: bottoming (EXEMPLE), n m
- ca Manlleu normalitzat: alla prima (EXEMPLE), adj
- ca Manlleu normalitzat: fanzín (EXEMPLE), n m
- ca Manlleu normalitzat: wicket (EXEMPLE), n m
- ca Manlleu normalitzat: xauarma (EXEMPLE), n m
- ca Manlleu normatiu: amateur (EXEMPLE), adj
- ca Manlleu normatiu: esplín (EXEMPLE), n m
- ca Manlleu normatiu: pírcing (EXEMPLE), n m
- ca Manlleu normatiu: web (EXEMPLE), n m
<Criteris lingüístics > Formació per manlleu>
Definició
Per a determinar si un manlleu s'ha d'escriure en lletra rodona o en lletra cursiva en un text determinat, convé valorar, d'una banda, qüestions relatives al manlleu i, de l'altra, qüestions relatives al text:
(a) Amb relació al manlleu: S'han de valorar l'extensió social i la freqüència d'ús.
(b) Amb relació al text: S'han de valorar l'estil, el context comunicatiu, la finalitat i el públic al qual s'adreça.
Com a orientacions generals, però, les convencions més seguides són les següents:
(1) S'escriuen en lletra rodona els manlleus adaptats a l'ortografia catalana.
Ex.: esnif.
(2) S'escriuen en lletra cursiva els manlleus no adaptats a l'ortografia catalana.
Ex.: bottoming.
(3) S'escriuen en lletra rodona els manlleus normatius (recollits en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans) i els manlleus normalitzats (recollits a la Neoloteca del TERMCAT), tant si estan adaptats a l'ortografia catalana com si no.
Ex. 1: (manlleus adaptats del diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans) pírcing, esplín | (manlleus adaptats del TERMCAT) xauarma, fanzín.
Ex. 2: (manlleus no adaptats del diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans) amateur, web | (manlleus no adaptats del TERMCAT) alla prima, wicket.
Nota
-
1. Per evitar pronúncies errònies dels manlleus no adaptats, el TERMCAT indica amb un codi de dues lletres quina és la llengua de procedència dels manlleus sempre que la pronúncia no coincideixi amb la que en faria un parlant català.
Ex.: vol-au-vent [fr] (=francès), best-seller [en] (=anglès), haiku [ja] (=japonès). - 2. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Manlleus (1): Generalitats; CRITERI Manlleus (3): Flexió de plural; CRITERI Manlleus (4): Grafia d'antropònims; CRITERI Manlleus (5): Els xenismes, i CRITERI Manlleus (6): Pronúncia.
- 3. Podeu consultar els documents de criteris originals, Manlleus i calcs lingüístics en terminologia (apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT: arxiu.termcat.cat/criteris/manlleus-calcs.pdf) i S'han d'escriure en cursiva els manlleus? (web del TERMCAT: www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/shan-descriure-cursiva-els-manlleus).
<Criteris>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Manlleus (6): Pronúncia
- ca Manlleu alemany: lied (PRONÚNCIA APROX.: lit) (EXEMPLE), n m
- ca Manlleu anglès: freelance (PRONÚNCIA APROX.: frilans) (EXEMPLE), adj
- ca Manlleu anglès: plum-cake (PRONÚNCIA APROX.: plumqueic) (EXEMPLE), n m
- ca Manlleu francès: collage (PRONÚNCIA APROX.: colaix) (EXEMPLE), n m
- ca Manlleu francès: fauve (PRONÚNCIA APROX.: fop o fof) (EXEMPLE), adj
- ca Manlleu francès: fondue (PRONÚNCIA APROX.: fondí) (EXEMPLE), n f
- ca Manlleu històric: karate (EXEMPLE), n m
- ca Manlleu històric: libido (EXEMPLE), n f
- ca Manlleu històric: òpera (EXEMPLE), n f
- ca Manlleu històric: soprano (EXEMPLE), n f
<Criteris lingüístics > Formació per manlleu>
Definició
En canvi, en el cas dels manlleus no adaptats a l'ortografia catalana, en general es recomana pronunciar-los amb una fonètica acostada a l'original; però no d'una manera absolutament fidel, sinó a partir dels sons propis del sistema fonètic de la llengua pròpia. És aconsellable, doncs, tendir a l'adaptació fonètica, si bé sovint es produeixen vacil·lacions.
Ex.:FRANCÈS collage (pronunciat colaix), fauve (pronunciat fop o fof), fondue (pronunciat fondí); ANGLÈS freelance (pronunciat frilans), plum-cake (pronunciat plumqueic); ALEMANY lied (pronunciat lit)
Aquest és el tractament que el català ha fet històricament de les paraules no patrimonials agafades d'altres llengües, amb un procés lent d'introducció en el corpus propi fins a l'adaptació fonètica completa i la consegüent adaptació ortogràfica.
Ex.: majo [castellà] --> maco [català]
Sobre aquest principi d'adaptació, convé fer dues observacions:
(1) En el cas de manlleus de llengües poc conegudes pels catalanoparlants (japonès, àrab, etc.), sovint les pronúncies no responen a les llengües originals sinó a les llengües que vehiculen els manlleus (en català, amb freqüència, l'anglès o el castellà).
(2) La reducció vocàlica pròpia d'alguns dialectes del català sol trigar a aplicar-se o pot no arribar a aplicar-se en alguns manlleus, sobretot si són d'àmbit especialitzat. De fet, encara hi ha vacil·lació fins i tot en manlleus incorporats de fa segles.
Ex.: òpera, libido, soprano, karate
Nota
-
1. Per a evitar pronúncies errònies dels manlleus que no es llegeixen segons les regles del català, el TERMCAT recorre a un codi de dues lletres al costat de l'entrada, entre claudàtors, que indica quina és la llengua d'origen, com a guia per a la pronúncia.
Ex.: FRANCÈS brie [fr]; ANGLÈS plug and play [en]; ITALIÀ a cappella [it] - 2. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Manlleus (1): Generalitats; CRITERI Manlleus (2): Ús de la cursiva; CRITERI Manlleus (3): Flexió de plural; CRITERI Manlleus (4): Grafia d'antropònims, i CRITERI Manlleus (5): Xenismes.
-
3. Podeu consultar el document de criteri original, Manlleus: com es pronuncien?, en el web del TERMCAT
(www.termcat.cat/en/node/1560).
<Transports > Ocupacions>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL I INDÚSTRIA. Diccionari de les ocupacions. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya. Departament de Treball i Indústria, 2004. 359 p.
ISBN 84-393-6454-7
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca embalador | embaladora, n m, f
- es embalador
- fr emballeur
- en packer
<Transports > Ocupacions>
Definició
<Protecció civil > Policia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
BALFEGÓ i VERGÉS, X. Diccionari policial. [Barcelona]: Consorci per a la Normalització Lingüística: Generalitat de Catalunya. Departament de Governació, 1994. 244 p.
ISBN 84-604-9545-0
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca emmanillar, v tr
- es esposar
- en handcuff, to
<Policia > Funcions i tècnica > Policia de seguretat>
Definició
<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>
- ca emmanillar, v tr
- es esposar, v tr
<Dret penal i penitenciari > Dret penitenciari>
<Dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca emmanillar, v tr
- es esposar
<Dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
- Ex.: El mosso d'esquadra va emmanillar el sospitós abans de fer-lo entrar al cotxe.
