Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "entretant" dins totes les àrees temàtiques
<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Oftalmologia>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca entoretina, n f
<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Oftalmologia>
Definició
<Dret públic>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca entrant, adj
- es entrante
<Dret públic>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
- Ex.: La presidenta entrant ja ha convocat la primera reunió amb el seu equip de govern.
<Gastronomia > Plats a la carta>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.
Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.
Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>
- ca entrant de la casa
- es entrante de la casa
- fr hors-d'oeuvre maison
- it antipasto della casa
- en house starter
- de Vorspeise des Hauses
<Plats a la carta. Entrants i amanides>
<Arts > Circ>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de circ [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/165/>
- ca entreacte, n m
- ca descans, n m sin. compl.
- ca mitja part, n f sin. compl.
- es entreacto
- es intermedio
- fr entracte
- it intermezzo
- en intermission
- en interval
<Circ > Espectacle>
Definició
Nota
- La denominació catalana mitja part fa referència específicament a l'entreacte d'una funció de dues parts.
<Arts > Música>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari de la música. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2013. 224 p. (Vocabularis; 6)
ISBN 978-84-482-5870-2
En les formes valencianes no reconegudes com a normatives pel diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, s'hi ha posat la marca (valencià), que indica que són pròpies d'aquest àmbit de la llengua catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valencia de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca entreacte, n m
- es entreacto
- en interlude
<Música>
Definició
<Arts > Arts plàstiques>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
SALVÀ i LARA, Jaume. Diccionari de les arts: Arquitectura, escultura i pintura [en línia]. 2a ed. rev i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/147/>
- ca entrecanal, n f
- es entrecanal
- en fillet
<Arts: arquitectura, escultura i pintura > Arquitectura i urbanisme>
Definició
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca entrecara, n f
- es entrecara, n f
- es repulgo, n m
- fr entrecorre, n f
- en bark bar, n
<Enginyeria forestal>
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca entrecavada, n f
- es entrecava
<Jardineria>
Definició
<Arts > Dansa > Dansa clàssica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dansa clàssica [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/309>
- ca entrechat [fr], n m
- es entrechat, n m
- fr entrechat, n m
- en entrechat, n
<Dansa clàssica > Salts i girs>
Definició
Nota
- 1. En funció del nombre d'encreuaments de les cames i de si la recepció del salt es fa sobre les dues cames o sobre una, es distingeix entre entrechat trois ('tres'), entrechat quatre ('quatre'), entrechat cinq ('cinc'), entrechat six ('sis'), entrechat sept ('set'), entrechat huit ('vuit'), entrechat neuf ('nou') i entrechat dix ('deu'). Cal tenir en compte que cada encreuament compta per dos (un per a l'acció de cada peu); així, per exemple, en un entrechat quatre en què es parteix de 5a posició amb el peu dret davant, després de l'impuls enlaire es porta la cama dreta darrere i després altre cop davant per aterrar en 5a posició sense canvi de peu respecte a la posició de partida. Els entrechats que s'indiquen amb un nombre parell (entrechat quatre, six, etc.) corresponen a salts de dues cames a dues cames, mentre que els entrechats que s'indiquen amb un nombre senar (entrechat trois, entrechat cinq, etc.) corresponen a salts de dues cames a una, mostrant a la recepció una de les cames en posició de cou-de-pied davant o darrere.
- 2. La denominació entrechat prové del francès, i la forma francesa entrechat prové al seu torn de l'italià intrecciatta (capriola intrecciata, que significa 'salt entrellaçat').
<Arts > Dansa>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca entrechat [fr], n m
- es entrechat, n m
- fr entrechat, n m
- en entrechat, n
<Arts > Dansa>
Definició
Nota
- 1. En funció del nombre d'encreuaments de les cames i de si la recepció del salt es fa sobre les dues cames o sobre una, es distingeix entre entrechat trois ('tres'), entrechat quatre ('quatre'), entrechat cinq ('cinc'), entrechat six ('sis'), entrechat sept ('set'), entrechat huit ('vuit'), entrechat neuf ('nou') i entrechat dix ('deu'). Cal tenir en compte que cada encreuament compta per dos (un per a l'acció de cada peu); així, per exemple, en un entrechat quatre en què es parteix de 5a posició amb el peu dret davant, després de l'impuls enlaire es porta la cama dreta darrere i després altre cop davant per aterrar en 5a posició sense canvi de peu respecte a la posició de partida. Els entrechats que s'indiquen amb un nombre parell (entrechat quatre, six, etc.) corresponen a salts de dues cames a dues cames, mentre que els entrechats que s'indiquen amb un nombre senar (entrechat trois, entrechat cinq, etc.) corresponen a salts de dues cames a una, mostrant a la recepció una de les cames en posició de cou-de-pied davant o darrere.
- 2. La denominació entrechat prové del francès, i la forma francesa entrechat prové al seu torn de l'italià intrecciatta (capriola intrecciata, que significa 'salt entrellaçat').
