Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

Cerca bàsica

Cerca avançada

Text de la consulta

Condició

Denominació

Nota

Definició

Àrea temàtica

Llengua

Categoria lèxica

Jerarquia

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "enyorar" dins totes les àrees temàtiques

digital

<Botànica>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca digital, n f
ca boca de llop, n f sin. compl.
ca didalera, n f sin. compl.
ca didals, n m pl sin. compl.
ca digital purpúria, n f sin. compl.
ca guantera, n f sin. compl.
ca herba didalera, n f sin. compl.
ca bragues de cucut, n f pl alt. sin.
ca didal, n m alt. sin.
ca gossets, n m pl alt. sin.
ca guant de Nostra Dona, n m alt. sin.
ca guantelet, n m alt. sin.
ca guants de Maria, n m pl alt. sin.
ca guants de Nostra Senyora, n m pl alt. sin.
ca herba de l'orina, n f alt. sin.
ca herba de Santa Maria, n f alt. sin.
ca purpúria guantera, n f alt. sin.
nc Digitalis purpurea L.

<Botànica > escrofulariàcies>

dominus | domina

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE VALÈNCIA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Vocabulari de dret romà [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/234/>

la dominus | domina, n m, f
ca amo | mestressa, n m, f
ca senyor | senyora, n m, f
ca propietari | propietària, n m, f sin. compl.
es amo | ama, n m, f
es señor | señora, n m, f
es propietario | propietaria, n m, f sin. compl.
fr maître, n m
fr propriétaire, n m, f
it padrone | padrona, n m, f
it proprietario | propietaria, n m, f

Nota

En les llengües romàniques, les formes propietari -ària, (propietario, propriètaire, proprietario) s'apliquen a les coses; la resta, als esclaus.

donzella

<Zoologia > Espècies pesqueres>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ALEGRE, Montserrat; LLEONART, Jordi; VENY, Joan. Espècies pesqueres d'interès comercial: Nomenclatura oficial catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. 64 p.
ISBN 84-393-2027-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca donzella, n f
ca guiula, n f sin. compl.
ca juliola, n f sin. compl.
ca julivia, n f sin. compl.
ca senyora, n f sin. compl.
ca senyoreta, n f sin. compl.
es doncella
es julia
fr girelle
en rainbow wrasse
nc Coris julis

Definició

Peix osteïcti de l'ordre dels perciformes, de la família dels làbrids, d'un 25 cm de llargària, amb els flancs de color roig recorregut per ratlles longitudinals.

donzella

<Ciències de la vida>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca donzella, n f
ca cabot, n m sin. compl.
ca donzella femella, n f sin. compl.
ca donzella mascle, n f sin. compl.
ca donzella rei, n f sin. compl.
ca donzelló [petit], n m sin. compl.
ca fava, n f sin. compl.
ca guiula, n f sin. compl.
ca guiula [femella], n f sin. compl.
ca juliola, n f sin. compl.
ca senyora, n f sin. compl.
ca senyora [mascle], n f sin. compl.
ca senyoreta, n f sin. compl.
ca vera, n f sin. compl.
ca doncella, n f var. ling.
ca donçella, n f var. ling.
ca doncella mascle, n f var. ling.
ca doncella rei, n f var. ling.
ca doncellas, n f pl var. ling.
ca donsella, n f var. ling.
ca donzellas, n f pl var. ling.
ca gelovia, n f var. ling.
ca giula, n f var. ling.
ca gúiola, n f var. ling.
ca güiula, n f var. ling.
ca guiules, n f pl var. ling.
ca jodriola, n f var. ling.
ca judriola, n f var. ling.
ca julia, n f var. ling.
ca julibia, n f var. ling.
ca julibria, n f var. ling.
ca julioles, n f pl var. ling.
ca julivia, n f var. ling.
ca julívia, n f var. ling.
ca julivies, n f pl var. ling.
ca juribia, n f var. ling.
ca juriola, n f var. ling.
ca senyoretas, n f pl var. ling.
nc Coris julis
nc Julis Gioffredi var. ling.
nc Julis giofredi var. ling.
nc Julis mediterraneus var. ling.
nc Julis speciosus var. ling.
nc Julis vulgaris var. ling.
nc Labrus julis var. ling.
es doncella
es julia
fr girele
fr girelle
it donzella
en rainbow
en rainbow wrasse
en rainbow-wrass
de Meerfunker
de Meerjunker

<Peixos > Làbrids>

donzella

<Zoologia > Peixos>

ca donzella, n f
ca cabot, n m sin. compl.
ca donzella femella, n f sin. compl.
ca donzella mascle, n f sin. compl.
ca donzella rei, n f sin. compl.
ca donzelló [petit], n m sin. compl.
ca fava, n f sin. compl.
ca guiula, n f sin. compl.
ca guiula [femella], n f sin. compl.
ca juliola, n f sin. compl.
ca senyora, n f sin. compl.
ca senyora [mascle], n f sin. compl.
ca senyoreta, n f sin. compl.
ca vera, n f sin. compl.
ca doncella, n f var. ling.
ca donçella, n f var. ling.
ca doncella mascle, n f var. ling.
ca doncella rei, n f var. ling.
ca doncellas, n f pl var. ling.
ca donsella, n f var. ling.
ca donzellas, n f pl var. ling.
ca gelovia, n f var. ling.
ca giula, n f var. ling.
ca gúiola, n f var. ling.
ca güiula, n f var. ling.
ca guiules, n f pl var. ling.
ca jodriola, n f var. ling.
ca judriola, n f var. ling.
ca julia, n f var. ling.
ca julibia, n f var. ling.
ca julibria, n f var. ling.
ca julioles, n f pl var. ling.
ca julivia, n f var. ling.
ca julívia, n f var. ling.
ca julivies, n f pl var. ling.
ca juribia, n f var. ling.
ca juriola, n f var. ling.
ca senyoretas, n f pl var. ling.
nc Coris julis
nc Julis Gioffredi var. ling.
nc Julis giofredi var. ling.
nc Julis mediterraneus var. ling.
nc Julis speciosus var. ling.
nc Julis vulgaris var. ling.
nc Labrus julis var. ling.
es doncella
es julia
fr girele
fr girelle
it donzella
en rainbow
en rainbow wrasse
en rainbow-wrass
de Meerfunker
de Meerjunker

<Peixos > Làbrids>

dret de penyora

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

ca dret de penyora, n m
ca dret de pignoració, n m
ca penyora, n f
ca pignoració, n f
es derecho prendario, n m
es prenda, n f

Definició

Dret real de garantia que es pot constituir sobre béns mobles, valors, drets de crèdit o diners per a assegurar el compliment d'una obligació principal, generalment el pagament d'un deute o el compliment d'una altra obligació, el qual faculta el creditor a posseir-los i, en cas d'incompliment de l'obligació garantida, a sol·licitar-ne la realització del valor.

en dehors [fr]

<Arts > Dansa > Dansa clàssica>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dansa clàssica [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/309>

ca en dehors [fr], adv
ca enfora, adv sin. compl.
es en dehors, adv
fr en dehors, adv
en en dehors, adv

<Dansa clàssica > Conceptes generals>

Definició

Manera d'executar un moviment circular d'una cama desplaçant-la de davant a darrere del cos o d'executar un gir sobre l'eix del cos dirigint el sentit de la rotació cap a la banda contrària a la cama de suport.

Nota

La denominació en dehors també s'aplica a certs moviments circulars del braç, quan s'allunya de l'eix del cos.

en dehors [fr]

<Arts > Dansa>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

ca en dehors [fr], adv
ca enfora, adv sin. compl.
es en dehors, adv
fr en dehors, adv
en en dehors, adv

<Arts > Dansa>

Definició

Nota

La denominació en dehors també s'aplica a certs moviments circulars del braç, quan s'allunya de l'eix del cos.

encaixar-se

<09 Esports de pilota > 06 Rugbi>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

ca encaixar-se, v intr pron
es entrar en contacto
fr entrer en contact
en engage, to

<Esport > 09 Esports de pilota > 06 Rugbi>

Definició

Entrar en contacte ajupits, els jugadors de la primera línia de cada equip d'una melé ordenada, amb el cap i les espatlles a l'altura dels malucs o per sobre, agafats pels braços i amb les espatlles tocant els adversaris, quan l'àrbitre ho indica.

encalar

<09 Esports de pilota > 11 Pilota > 01 Pilota valenciana>, <24 Esports tradicionals>

ca encalar, v tr
es encalar
es encolar

<Esport > 09 Esports de pilota > 11 Pilota > 01 Pilota valenciana>, <Esport > 24 Esports tradicionals>

Definició

Llançar la pilota en un punt de la pista de joc d'on la pilota no pot caure per si sola, com ara una teulada, un balcó o la galeria.

Nota

Quan s'encala una pilota, la partida queda interrompuda fins que es recupera o se'n treu una altra.