Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "epidmia" dins totes les àrees temàtiques

acrodínia acrodínia

<.FITXA MODIFICADA>, <Malalties i síndromes>, <Anatomia patològica>, <Dermatologia>, <Pediatria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  acrodínia, n f
  • ca  dermatopolineuritis, n f sin. compl.
  • ca  eritema epidèmic, n m sin. compl.
  • ca  malaltia de Bilderbeck, n f sin. compl.
  • ca  malaltia de Chardon, n f sin. compl.
  • ca  malaltia de Chomel, n f sin. compl.
  • ca  malaltia de Feer, n f sin. compl.
  • ca  malaltia de Selter, n f sin. compl.
  • ca  malaltia de Selter-Feer, n f sin. compl.
  • ca  malaltia de Selter-Swift-Feer, n f sin. compl.
  • ca  malaltia de Swift, n f sin. compl.
  • ca  malaltia de Swift-Feer, n f sin. compl.
  • ca  malaltia dels calomelans, n f sin. compl.
  • ca  malaltia rosa, n f sin. compl.
  • ca  trofodermatoneurosi, n f sin. compl.
  • es  acrodinia, n f
  • fr  acrodynie, n f
  • en  pink disease

<.FITXA MODIFICADA>, <Malalties i síndromes>, <Anatomia patològica>, <Dermatologia>, <Pediatria>

Definició
Malaltia infantil caracteritzada per formigueig a les extremitats, amb hipersensibilitat de mans i peus amb crisis doloroses i urents, aparició de vesícules a la pell i trastorns vasculars o digestius.

Nota

  • Apareix generalment entre els 6 mesos i 8 anys d'edat. Pot estar causada per un virus o l'exposició a metalls pesats com el mercuri. En general es guareix espontàniament sense deixar seqüeles.
barbut verd gorjanegre barbut verd gorjanegre

<Zoologia > Ocells>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  barbut verd gorjanegre, n m
  • es  barbudo eximio
  • fr  barbu à gorge noire
  • en  Bornean barbet
  • de  Schwarzkehl-Bartvogel
  • nc  Psilopogon eximius
  • nc  Megalaima eximia alt. sin.

<32.06 Ocells > Piciformes > Megalàimids>

barbut verd gorjanegre barbut verd gorjanegre

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  barbut verd gorjanegre, n m
  • es  barbudo eximio
  • fr  barbu à gorge noire
  • en  Bornean barbet
  • de  Schwarzkehl-Bartvogel
  • nc  Psilopogon eximius
  • nc  Megalaima eximia alt. sin.

<32.06 Ocells > Piciformes > Megalàimids>

brot epidèmic brot epidèmic

<Ciències de la salut > Infermeria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'infermeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2008. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/34/>

  • ca  brot epidèmic, n m
  • es  brote epidémico
  • fr  flambée épidémique
  • fr  poussée épidémique
  • en  epidemic outbreak

<Infermeria > Infermeria comunitària>

Definició
Increment significatiu en un període de temps curt i determinat del nombre de persones d'una població afectades per una malaltia, produïda per un únic agent etiològic o una soca microbiana.
brot epidèmic brot epidèmic

<Ciències de la salut>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI. SERVEI LINGÜÍSTIC; UNIVERSITAT DE BARCELONA. SERVEIS LINGÜÍSTICS. Vocabulari d'infermeria: Català-castellà-francès-anglès. Barcelona: Institut Joan Lluís Vives: Universitat Rovira i Virgili: Universitat de Barcelona, 2005. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 84-95817-10-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015, cop. 2015.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Servei Lingüístic de la Universitat Rovira i Virgili, pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  brot epidèmic, n m
  • es  brote epidémico, n m
  • fr  poussée épidémique, n f
  • en  epidemic outbreak, n

<Infermeria>

brot epidèmic brot epidèmic

<.FITXA REVISADA>, <Medicina preventiva, epidemiologia i salut pública>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  brot epidèmic, n m
  • es  brote epidémico, n m
  • fr  poussée épidémique, n f
  • en  epidemic outbreak, n

<.FITXA REVISADA>, <Medicina preventiva, epidemiologia i salut pública>

Definició
Increment significatiu en un període de temps curt i determinat del nombre de persones d'una població afectades per una malaltia, produïda per un únic agent etiològic o una soca microbiana.
brot epidèmic brot epidèmic

<Ciències de la salut > Microbiologia i patologia infecciosa > COVID-19>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de la COVID-19 [en línia]. 3a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/286>

  • ca  brot epidèmic, n m
  • oc  bròt epidemic, n m
  • es  brote epidémico, n m
  • fr  poussée épidémique, n f
  • gl  gromo epidémico, n m
  • pt  surto epidêmico, n m
  • ptPT  surto empidemiológico, n m
  • ptBR  surto, n m
  • en  epidemic outbreak, n
  • nl  corona-uitbraak, n
  • nl  epidemische uitbraak, n
  • nl  uitbraak, n
  • nl  virusuitbraak, n
  • eu  agerraldi epidemiko, n
  • ar  التفشي الوبائي

<Epidemiologia>

Definició
Increment significatiu en un període de temps curt i determinat del nombre de persones d'una població afectades per una malaltia, produïda per un únic agent etiològic o una soca microbiana.
ceguetat epidèmica ceguetat epidèmica

<Veterinària>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  ceguetat epidèmica, n f

<Veterinària>

Definició
Ceguetat que es presenta en certes formes de leucosi aviària, acompanyada de deformació de la pupil·la i despigmentació irregular de l'iris.
coixí d'agulles coixí d'agulles

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  coixí d'agulles, n m
  • ca  eixorba-rates, n m alt. sin.
  • ca  eixorba-rates blanc, n m alt. sin.
  • ca  farigola de Menorca, n f alt. sin.
  • ca  frígola, n f alt. sin.
  • ca  frígola mascle, n f alt. sin.
  • ca  herba de l'epidèmia, n f alt. sin.
  • ca  herba de moix, n f alt. sin.
  • ca  herba del Papa, n f alt. sin.
  • ca  herba dels gats, n f alt. sin.
  • ca  marduix ample, n m alt. sin.
  • ca  marduix anglès, n m alt. sin.
  • ca  marduix d'anglès, n m alt. sin.
  • ca  moraduix anglès, n m alt. sin.
  • ca  eixorba rates blanc, n m var. ling.
  • ca  eixorbarrates blanc, n m var. ling.
  • ca  eixorda rates, n m var. ling.
  • ca  frigola, n f var. ling.
  • ca  frívola, n f var. ling.
  • ca  maro, n m var. ling.
  • ca  moraduix inglés, n m var. ling.
  • nc  Teucrium marum L.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

coixí d'agulles coixí d'agulles

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  coixí d'agulles, n m
  • ca  eixorba-rates, n m alt. sin.
  • ca  eixorba-rates blanc, n m alt. sin.
  • ca  farigola de Menorca, n f alt. sin.
  • ca  frígola, n f alt. sin.
  • ca  frígola mascle, n f alt. sin.
  • ca  herba de l'epidèmia, n f alt. sin.
  • ca  herba de moix, n f alt. sin.
  • ca  herba del Papa, n f alt. sin.
  • ca  herba dels gats, n f alt. sin.
  • ca  marduix ample, n m alt. sin.
  • ca  marduix anglès, n m alt. sin.
  • ca  marduix d'anglès, n m alt. sin.
  • ca  moraduix anglès, n m alt. sin.
  • ca  eixorba rates blanc, n m var. ling.
  • ca  eixorbarrates blanc, n m var. ling.
  • ca  eixorda rates, n m var. ling.
  • ca  frigola, n f var. ling.
  • ca  frívola, n f var. ling.
  • ca  maro, n m var. ling.
  • ca  moraduix inglés, n m var. ling.
  • nc  Teucrium marum L.

<Botànica > labiades / lamiàcies>