Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "equitat" dins totes les àrees temàtiques
<Dret civil>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca equitat, n f
- es equidad
- fr équité
- en equity
<Dret civil>
Definició
<Ciències de la salut > Infermeria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'infermeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2008. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/34/>
- ca equitat, n f
- es equidad
- fr équité
- en equity
<Infermeria > Ètica i legislació>
Definició
<TIC > Telecomunicacions>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de telecomunicacions [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/235/>
Aquesta obra recull com a accepcions d'un sol terme els significats que tenen una mateixa denominació.
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.
Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'han suprimit del tot o en part algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.
- ca equitat, n f
- es equidad
- en fairness
<Telecomunicacions > Telemàtica>
Definició
<Ciències socials > Serveis socials>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE BENESTAR I FAMÍLIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de serveis socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/118/>
- ca equitat, n f
- es equidad
<Serveis socials > Marc de referència > Principis i garanties>
Definició
<Ciències de la salut > Bioètica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de bioètica [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/271/>
- ca equitat, n f
- es equidad, n f
- en equity, n
<Bioètica > Conceptes generals > Principis i valors>
Definició
Nota
- 1. L'equitat és un dels principis que justifiquen l'accés universal al sistema de salut públic, amb l'objectiu que totes les persones puguin assolir el nivell de salut més alt possible.
- 2. En l'àmbit de la gestió de la recerca, l'equitat implica una distribució global dels recursos de recerca d'acord amb les necessitats d'atenció de les diferents poblacions o grups.
- 3. L'equitat, a diferència de la igualtat, estableix diferències a partir de la individualització, ja que té en compte les necessitats personals per així compensar les desigualtats socials. Per tant, l'equitat és considerada una forma de justícia social.
<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>
- ca equitat, n f
- es equidad, n f
<Dret penal i penitenciari > Dret processal penal>
<Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca equitat, n f
- es equidad, n f
<Dret civil>
<Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca equitat, n f
- es equidad
<Dret civil>
Definició
Nota
- Àmbit: Catalunya
-
L'article 111.9 de la Llei 29/2002, del 30 de desembre, primera Llei del Codi civil de Catalunya diu que l'equitat s'ha de tenir en compte en l'aplicació de les normes, si bé els tribunals només poden fonamentar llurs resolucions exclusivament en l'equitat quan la llei ho autoritza expressament.
Es parla de equitat com a equivalent a justícia, per a determinar la solució justa a un cas concret. Una solució equitativa és la que sembla adequada en unes circumstàncies concretes.
El caràcter general de les normes permet tractar igualment casos iguals; però aquest caràcter general no pot ser una solució justa en casos determinats. El caràcter de la generalitat no hauria de fer desconèixer circumstàncies concretes. D'aquí sorgeix la clàssica concepció d'entendre l'equitat com la justícia del cas concret. La solució equitativa obliga a preguntar per què ha estat justa la solució aconseguida a canvi d'apartar-se de la norma general. Però no s'ha de jutjar la norma general pel fet que es produeixin alguns casos excepcionals.
L'aplicació de l'equitat també pot haver estat conseqüència del fet que les normes generals no estan adaptades a les circumstàncies actuals; en aquest cas, l'equitat té un altre sentit: és com una reflexió sobre la missió del dret. D'aquesta manera l'equitat té dos sentits específics: a) proporciona els principis bàsics per a la interpretació de les lleis i fins i tot de les declaracions de voluntat en els negocis jurídics, i b) permet conciliar el dret, i impulsar-ne reformes legals.
Històricament, amb Aristòtil, apareix l'equitat com la correcció de les lleis que pel seu caràcter general no es poden ajustar a totes les circumstàncies dels casos en què s'ha d'aplicar. Per tant, mitiga la rigidesa de la norma general. L'article 111-9 diu: «L'equitat s'ha de tenir en compte en l'aplicació de les normes». L'exposició de motius parla de la necessitat de tenir en compte l'equitat com un valor reconegut. No apareix invocada com a font de dret. Se'n preveu la intervenció com a criteri interpretatiu en concurrència amb els altres. Queda exceptuada la hipòtesi que la llei permeti expressament fundar la resolució en l'equitat; per això, es requereix una norma que atribueixi tal valor a l'equitat. La llei admet que la resolució s'hi fonamenti exclusivament i que en sigui criteri interpretatiu. Hom ha oblidat una altra funció que duu a terme, que és superar les rígides formes legals en nom de la realització de la justícia.
L'equitat representa quelcom més que una interpretació benigna de la norma. Els criteris interpretatius tracten de determinar-ne el sentit. L'equitat perfila la problemàtica del cas. La interpretació actua sobre la norma i des de la norma, que és projectada cap al supòsit de fet. «L'equitat parteix de l'anàlisi acurada de les circumstàncies del cas les exigències del qual projecta sobre la norma, i obliga així al descobriment de l'especial significat que aquesta té per al cas sotmès a solució.»La doctrina ha posat en relleu, especialment López Alarcón, tres funcions de l'equitat: a) funció integradora, que consisteix a cooperar amb la norma per a la seva justa aplicació al cas concret per mitjà de les funcions que la mateixa llei li atribueix per a integrar les normes parcialment en blanc; b) funció interpretativa, que es manifesta quan la seva funció és interpretar-la, ja que la rígida aplicació d'aquella conduiria a resultats injustos, i c) funció de norma, en els casos en què la llei ho autoritza d'una manera directa, assenyalant la matèria susceptible de judici d'equitat. També hi ha lleis concretes que permeten fundar llur resolució en l'equitat.
Cal destacar el caràcter extrajurídic de l'equitat, que se suporta en la Llei d'arbitratge del 5 de desembre de 1988 (avui derogada per la Llei 60/2003, del 23.12.2003) i en el Reial decret 636/1993, del 3.5.1993, que regula l'arbitratge de consum. L'article 4 de la Llei assenyalava que «els àrbitres decidiran la qüestió litigiosa amb subjecció a dret o en equitat, segons el seu saber i entendre». I l'article 11.3 del Reial decret estableix l'opció de les parts per un arbitratge de dret. - V. t.: bona raó n f
<Sociologia i ciències socials>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de sociologia i ciències socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/269>
- ca equitat, n f
- es equidad, n f
- en equity, n
<Perspectiva sociològica > Conceptes bàsics>, <Polítiques socials i estat del benestar > Estat del benestar>
