Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "eret" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències de la salut > Medicina preventiva. Salut pública > Seguretat alimentària>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de seguretat alimentària [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/304>
- ca a punt per a consumir, adj
- ca a punt per al consum, adj
- es listo -ta para consumir, adj
- es listo -ta para el consumo, adj
- fr prêt prête à consommer, adj
- en ready to eat, adj
<Seguretat alimentària > Conceptes generals>
Definició
Nota
- Un aliment a punt per a consumir s'ha de posar en una superfície neta protegida de possibles contaminacions o creixement microbià i separada de la resta dels aliments.
<Agricultura > Fitopatologia>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Martí Nadal i Assumpció Moret, procedeix de l'obra següent:
NADAL, Martí; MORET, Assumpció. Noms comuns de les malalties de les plantes [en línia]. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics, cop. 2021.
<https://www.ub.edu/ubterm/obra/malalties-de-les-plantes/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca agalla foliar del neret, n f
<Malalties de les plantes>
Definició
<Zoologia > Ocells>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca agró blanc, n m
- es garceta grande
- fr grande aigrette
- en great white egret
- de Silberreiher
- nc Ardea alba
- nc Casmerodius albus alt. sin.
- nc Egretta alba alt. sin.
<21.02 Ocells > Pelecaniformes > Ardeids>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca agró blanc, n m
- es garceta grande
- fr grande aigrette
- en great white egret
- de Silberreiher
- nc Ardea alba
- nc Casmerodius albus alt. sin.
- nc Egretta alba alt. sin.
<21.02 Ocells > Pelecaniformes > Ardeids>
<Agricultura > Fitopatologia>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Martí Nadal i Assumpció Moret, procedeix de l'obra següent:
NADAL, Martí; MORET, Assumpció. Noms comuns de les malalties de les plantes [en línia]. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics, cop. 2021.
<https://www.ub.edu/ubterm/obra/malalties-de-les-plantes/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca antracnosi del neret, n f
<Malalties de les plantes>
Definició
<Arts > Música>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari de la música. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2013. 224 p. (Vocabularis; 6)
ISBN 978-84-482-5870-2
En les formes valencianes no reconegudes com a normatives pel diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, s'hi ha posat la marca (valencià), que indica que són pròpies d'aquest àmbit de la llengua catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valencia de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca aret, n m
- es aret
- en aret
<Música>
Definició
<Transports > Mobilitat > Mobilitat sostenible>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca bicicleta de càrrega, n f
- es bicicarro, n m
- es bicicleta de mercancías, n f
- es bicicleta de reparto, n f
- fr vélo biporteur, n m
- fr vélo cargo, n m
- fr vélo de fret, n m
- en box bike, n
- en cargo bike, n
- en freight bicycle, n
<Transports > Mobilitat > Mobilitat sostenible>
Definició
Nota
- 1. Les configuracions habituals de la bicicleta de càrrega són amb una plataforma o una caixa situades davant de la roda anterior o bé entre la roda anterior i la roda posterior.
- 2. En cas de disposar d'un motor, les bicicletes de càrrega se solen anomenar bicicletes de càrrega elèctriques.
<Transports > Mobilitat > Mobilitat sostenible>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de mobilitat sostenible [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020-2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/288>
Les formes en negreta a les notes indiquen que tenen una fitxa de terme pròpia en el mateix diccionari.
Aquest diccionari s'anirà completant en anys successius amb noves àrees.
- ca bicicleta de càrrega, n f
- es bicicarro, n m
- es bicicleta de mercancías, n f
- es bicicleta de reparto, n f
- fr vélo biporteur, n m
- fr vélo cargo, n m
- fr vélo de fret, n m
- it bici di trasporto, n f
- en box bike, n
- en cargo bike, n
- en freight bicycle, n
<Mobilitat sostenible > Mitjans de transport > Mode viari > Vehicles de poca capacitat>, <Mobilitat sostenible > Z. Fitxes il·lustrades>
Definició
Nota
- 1. Les configuracions habituals de la bicicleta de càrrega són amb una plataforma o una caixa situades davant de la roda anterior o bé entre la roda anterior i la roda posterior.
- 2. En cas de disposar d'un motor, les bicicletes de càrrega se solen anomenar bicicletes de càrrega elèctriques.
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca bis, n m
- ca bísol, n m sin. compl.
- ca cavalla, n f sin. compl.
- ca cavalla vera, n f sin. compl.
- ca cogujol, n m sin. compl.
- ca gallimó, n m sin. compl.
- ca gallimó [juvenil], n m sin. compl.
- ca guillem [jove], n m sin. compl.
- ca peix d'abril, n m sin. compl.
- ca verat, n m sin. compl.
- ca verat d'ull gros, n m sin. compl.
- ca verat d'ulls grossos, n m sin. compl.
- ca barat, n m var. ling.
- ca barát, n m var. ling.
- ca barat d'ull gros, n m var. ling.
- ca bisa, n f var. ling.
- ca biso, n m var. ling.
- ca bisol, n m var. ling.
- ca bisso, n m var. ling.
- ca bissu, n m var. ling.
- ca biza, n f var. ling.
- ca caballa, n f var. ling.
- ca estornino, n m var. ling.
- ca peix de abril, n m var. ling.
- ca varat, n m var. ling.
- ca veret, n m var. ling.
- ca viso, n m var. ling.
- ca visol, n m var. ling.
- ca vísol, n m var. ling.
- nc Scomber colias
- nc Pneumatophorus colias var. ling.
- nc Scomber (Pneumatophorus) japonicus var. ling.
- nc Scomber japonicus var. ling.
- nc Scomber pneumatophorus var. ling.
- es caballa
- es estornino
- fr marquereau espagnol
- en chub mackerel
<Peixos > Escòmbrids>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca bis, n m
- ca bísol, n m sin. compl.
- ca cavalla, n f sin. compl.
- ca cavalla vera, n f sin. compl.
- ca cogujol, n m sin. compl.
- ca gallimó, n m sin. compl.
- ca gallimó [juvenil], n m sin. compl.
- ca guillem [jove], n m sin. compl.
- ca peix d'abril, n m sin. compl.
- ca verat, n m sin. compl.
- ca verat d'ull gros, n m sin. compl.
- ca verat d'ulls grossos, n m sin. compl.
- ca barat, n m var. ling.
- ca barát, n m var. ling.
- ca barat d'ull gros, n m var. ling.
- ca bisa, n f var. ling.
- ca biso, n m var. ling.
- ca bisol, n m var. ling.
- ca bisso, n m var. ling.
- ca bissu, n m var. ling.
- ca biza, n f var. ling.
- ca caballa, n f var. ling.
- ca estornino, n m var. ling.
- ca peix de abril, n m var. ling.
- ca varat, n m var. ling.
- ca veret, n m var. ling.
- ca viso, n m var. ling.
- ca visol, n m var. ling.
- ca vísol, n m var. ling.
- nc Scomber colias
- nc Pneumatophorus colias var. ling.
- nc Scomber (Pneumatophorus) japonicus var. ling.
- nc Scomber japonicus var. ling.
- nc Scomber pneumatophorus var. ling.
- es caballa
- es estornino
- fr marquereau espagnol
- en chub mackerel
<Peixos > Escòmbrids>
