Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "escaiena" dins totes les àrees temàtiques
<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>
- ca arrancada d'escala, n f
- es arranque de escalera, n m
- fr départ d'escalier, n m
- fr marche de départ, n f
- eu abioko eskailera-maila, n
- eu eskailera-barren, n
<Fusteria > Construccions>
<Construcció>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca badalot, n m
- es caja de escalera
<Construcció > Edificis. Espais de construcció>
Definició
<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
BASART SALA, Pitu; PUJOLÀS MASET, Pere. Diccionari de fusteria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/188/>
- ca barana d'escala, n f
- es barandilla de escalera
- fr rampe d'escalier
- en balustrade
- en banister
<Fusteria > Construccions > Escales i baranes>
Definició
<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>
- ca barana d'escala, n f
- es barandilla de escalera, n f
- fr rampe d'escalier, n f
- en balustrade, n
- en banister, n
- eu eskailera baranda, n
- eu eskailera eskudel, n
<Fusteria > Construccions>
<Bricolatge > Ferreteria>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca batedora d'escaiola, n f
- es batidora de escayola
<Bricolatge > Ferreteria>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca bitxer, n m
- ca bitxera, n f alt. sin.
- ca bitxo, n m alt. sin.
- ca cirer bord, n m alt. sin.
- ca coralera, n f alt. sin.
- ca coralet (fruit), n m alt. sin.
- ca coraletera, n f alt. sin.
- ca pebre, n m alt. sin.
- ca pebre de banyeta, n m alt. sin.
- ca pebre de Caiena, n m alt. sin.
- ca pebre de cirereta, n m alt. sin.
- ca pebrer, n m alt. sin.
- ca pebrer de banyeta, n m alt. sin.
- ca pebrer de cirereta, n m alt. sin.
- ca pebrer de morro de bou, n m alt. sin.
- ca pebrera, n f alt. sin.
- ca pebrera de coralet, n f alt. sin.
- ca pebrerera, n f alt. sin.
- ca pebreta (fruit), n f alt. sin.
- ca pebretera, n f alt. sin.
- ca pebrina (fruit), n f alt. sin.
- ca pebrinera, n f alt. sin.
- ca pebrot, n m alt. sin.
- ca pebrot (fruit), n m alt. sin.
- ca pebrot coent, n m alt. sin.
- ca pebrot de morro de porc, n m alt. sin.
- ca pebrot picant, n m alt. sin.
- ca pebroter, n m alt. sin.
- ca pebrotera, n f alt. sin.
- ca vit (fruit), n m alt. sin.
- ca vitera, n f alt. sin.
- ca vitet (fruit), n m alt. sin.
- ca bitera, n f var. ling.
- ca guindilla, n f var. ling.
- ca pebre de Canyena, n m var. ling.
- ca preba, n m var. ling.
- ca prebe, n m var. ling.
- nc Capsicum frutescens L.
<Botànica > solanàcies>
Nota
- MASCLANS i DIEC2-E recullen nyora com a raça de pebrotera.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca bitxer, n m
- ca bitxera, n f alt. sin.
- ca bitxo, n m alt. sin.
- ca cirer bord, n m alt. sin.
- ca coralera, n f alt. sin.
- ca coralet (fruit), n m alt. sin.
- ca coraletera, n f alt. sin.
- ca pebre, n m alt. sin.
- ca pebre de banyeta, n m alt. sin.
- ca pebre de Caiena, n m alt. sin.
- ca pebre de cirereta, n m alt. sin.
- ca pebrer, n m alt. sin.
- ca pebrer de banyeta, n m alt. sin.
- ca pebrer de cirereta, n m alt. sin.
- ca pebrer de morro de bou, n m alt. sin.
- ca pebrera, n f alt. sin.
- ca pebrera de coralet, n f alt. sin.
- ca pebrerera, n f alt. sin.
- ca pebreta (fruit), n f alt. sin.
- ca pebretera, n f alt. sin.
- ca pebrina (fruit), n f alt. sin.
- ca pebrinera, n f alt. sin.
- ca pebrot, n m alt. sin.
- ca pebrot (fruit), n m alt. sin.
- ca pebrot coent, n m alt. sin.
- ca pebrot de morro de porc, n m alt. sin.
- ca pebrot picant, n m alt. sin.
- ca pebroter, n m alt. sin.
- ca pebrotera, n f alt. sin.
- ca vit (fruit), n m alt. sin.
- ca vitera, n f alt. sin.
- ca vitet (fruit), n m alt. sin.
- ca bitera, n f var. ling.
- ca guindilla, n f var. ling.
- ca pebre de Canyena, n m var. ling.
- ca preba, n m var. ling.
- ca prebe, n m var. ling.
- nc Capsicum frutescens L.
<Botànica > solanàcies>
Nota
- MASCLANS i DIEC2-E recullen nyora com a raça de pebrotera.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca cintes, n f pl
- ca escaiola d'aigua, n f alt. sin.
- ca falaris, n f alt. sin.
- ca falaris arundinàcia, n f alt. sin.
- ca fàlaris, n f var. ling.
- nc Phalaris arundinacea L.
- nc Typhoides arundinacea (L.) Moench var. ling.
<Botànica > gramínies / poàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca cintes, n f pl
- ca escaiola d'aigua, n f alt. sin.
- ca falaris, n f alt. sin.
- ca falaris arundinàcia, n f alt. sin.
- ca fàlaris, n f var. ling.
- nc Phalaris arundinacea L.
- nc Typhoides arundinacea (L.) Moench var. ling.
<Botànica > gramínies / poàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca colom de Caiena, n m
- es paloma colorada
- fr pigeon rousset
- en pale-vented pigeon
- de Rotrückentaube
- nc Patagioenas cayennensis
- nc Columba cayennensis alt. sin.
<09.01 Ocells > Columbiformes > Colúmbids>
