Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "escampar" dins totes les àrees temàtiques

alambor alambor

<Arts > Arts plàstiques>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

SALVÀ i LARA, Jaume. Diccionari de les arts: Arquitectura, escultura i pintura [en línia]. 2a ed. rev i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/147/>

  • ca  alambor, n m
  • ca  escarpa, n f
  • ca  talús, n m
  • es  alambor
  • es  escarpa
  • es  talud
  • en  batter

<Arts: arquitectura, escultura i pintura > Arquitectura i urbanisme>

Definició
Inclinació cap enrere del parament d'un mur, a mesura que guanya alçada.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  alfarrassar, v tr
  • ca  escarar, v tr sin. compl.
  • es  alfarrazar
  • es  destajar

<Dret>

Definició
Ajustar a un tant alçat, {especialment els fruits en verd}.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: Antigament, les viles disposaven d'un alfarrassador, que alfarrassava o calculava el valor de la collita.

    Ex.: Forma part del projecte perquè ha estat escarat per l'equip directiu.
analitzador de xarxes escalar analitzador de xarxes escalar

<TIC > Telecomunicacions>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de telecomunicacions [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/235/>
Aquesta obra recull com a accepcions d'un sol terme els significats que tenen una mateixa denominació.

Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.

Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'han suprimit del tot o en part algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.

  • ca  analitzador de xarxes escalar, n m
  • es  analizador de redes escalar
  • en  scalar network analyzer

<Telecomunicacions > Tecnologia de comunicació>

Definició
Analitzador de xarxes que només mesura el mòdul dels paràmetres en reflexió i en transmissió però no la fase. Aquest instrument és més senzill que un analitzador de xarxes vectorial i s'utilitza sovint per a mesurar la ^pèrdua d'inserció^ i la ^pèrdua de retorn^ de biports, com ara filtres o amplificadors.
arc atalussat arc atalussat

<Construcció>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  arc atalussat, n m
  • ca  arc escarpat, n m
  • es  arco ataludado
  • es  arco escarpado

<Construcció > Edificis. Espais de construcció>

Definició
Arc format per un parament vertical i un altre d'inclinat.
autosimilitud escalar autosimilitud escalar

<Construcció > Arquitectura>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  autosimilitud escalar, n f
  • ca  homotècia interna, n f
  • en  scaling self-similarity

<Construcció > Arquitectura>

Definició
Atribut d'alguns conjunts als quals s'ha aplicat la tècnica de l'escalatge.
autosimilitud escalar autosimilitud escalar

<Construcció>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la construcció: català-castellà-francès-anglès-alemany. 2a ed. rev. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2008. (LB; 3)
ISBN 84-7632-842-7
<http://slg.uib.cat/gt/publicacions/?contentId=202168>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  autosimilitud escalar, n f
  • ca  homotècia interna, n f
  • es  autosimilitud escalar
  • fr  homothétie interne
  • en  scaling self-similarity
  • de  Eigenstabilität

<Construcció>

baladre baladre

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  baladre, n m
  • ca  el·lèbor verd, n m alt. sin.
  • ca  escampador de gel, n m alt. sin.
  • ca  escampadors, n m pl alt. sin.
  • ca  herba de Sant Joan, n f alt. sin.
  • ca  manxiulot, n m alt. sin.
  • ca  marxívol, n m alt. sin.
  • ca  marxívol verd, n m alt. sin.
  • ca  marxívols, n m pl alt. sin.
  • ca  pàmpols, n m pl alt. sin.
  • ca  peònia, n f alt. sin.
  • ca  peònia blanca, n f alt. sin.
  • ca  peònia borda, n f alt. sin.
  • ca  uliarda, n f alt. sin.
  • ca  veratre, n m alt. sin.
  • ca  marxigols, n m pl var. ling.
  • ca  mengívol, n m var. ling.
  • ca  palònia, n f var. ling.
  • ca  peloni blanca, n f var. ling.
  • ca  peloni borda, n f var. ling.
  • ca  sagüerro, n m var. ling.
  • ca  veladre, n m var. ling.
  • nc  Helleborus viridis L. subsp. occidentalis (Reut.) Schiffn.

<Botànica > ranunculàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  baladre, n m
  • ca  el·lèbor verd, n m alt. sin.
  • ca  escampador de gel, n m alt. sin.
  • ca  escampadors, n m pl alt. sin.
  • ca  herba de Sant Joan, n f alt. sin.
  • ca  manxiulot, n m alt. sin.
  • ca  marxívol, n m alt. sin.
  • ca  marxívol verd, n m alt. sin.
  • ca  marxívols, n m pl alt. sin.
  • ca  pàmpols, n m pl alt. sin.
  • ca  peònia, n f alt. sin.
  • ca  peònia blanca, n f alt. sin.
  • ca  peònia borda, n f alt. sin.
  • ca  uliarda, n f alt. sin.
  • ca  veratre, n m alt. sin.
  • ca  marxigols, n m pl var. ling.
  • ca  mengívol, n m var. ling.
  • ca  palònia, n f var. ling.
  • ca  peloni blanca, n f var. ling.
  • ca  peloni borda, n f var. ling.
  • ca  sagüerro, n m var. ling.
  • ca  veladre, n m var. ling.
  • nc  Helleborus viridis L. subsp. occidentalis (Reut.) Schiffn.

<Botànica > ranunculàcies>

birbar birbar

<Jardineria. Paisatgisme>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ DE LA JARDINERIA I EL PAISATGE. Glossari de jardineria i paisatgisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/222/>

  • ca  birbar, v tr
  • ca  escardar, v tr sin. compl.

<Jardineria. Paisatgisme>

Definició
Arrencar manualment les males herbes d'un jardí, parterre, etc.
blanquejar blanquejar

<Gastronomia > Procediments culinaris>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

BLANCO GONZÁLEZ, Juli; PAPIÓ AZNAR, Francesc; VILÀ MIQUEL, Lluís Ignasi. Diccionari de procediments culinaris [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2006. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/20/>

  • ca  blanquejar, v tr
  • ca  emblanquir, v tr
  • ca  escaldar, v tr
  • es  blanquear
  • es  escaldar
  • fr  blanchir
  • fr  ébouillanter
  • en  blanch, to

<Procediments culinaris > Cocció > Bulls>

Definició
Fer bullir lleugerament un producte, generalment vegetal, per tal de reblanir-lo, eliminar-ne el color o treure'n el mal sabor.