Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "escomesa" dins totes les àrees temàtiques
<Alimentació. Gastronomia>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI whisky de malta, whisky de gra, whisky de mescla, whisky de malta únic, whisky de malta de mescla, whisky de gra únic o whisky de gra de mescla?
- es (1 whisky de malta) whisky de malta, n m
- es (1.1 whisky de malta únic) whisky de malta simple, n m
- es (1.1 whisky de malta únic) whisky de malta single, n m
- es (1.1 whisky de malta únic) whisky puro de malta, n m
- es (1.2 whisky de malta de mescla) mezcla de maltas, n m
- es (1.2 whisky de malta de mescla) whisky de malta mezclado, n m
- es (1.2 whisky de malta de mescla) whisky de malta puro, n m
- es (2 whisky de gra) whisky de cereales, n m
- es (2 whisky de gra) whisky de grano, n m
- es (2.1 whisky de gra únic) whisky de grano puro, n m
- es (2.1 whisky de gra únic) whisky de grano single, n m
- es (2.2 whisky de gra de mescla) whisky de grano mezclado, n m
- es (3 whisky de mescla) whisky mezclado, n m
- fr (1 whisky de malta) whisky de malt, n m
- fr (1.1 whisky de malta únic) whisky de single malt, n m
- fr (1.2 whisky de malta de mescla) whisky de pur malt, n m
- fr (2 whisky de gra) whisky de grains, n m
- fr (2.1 whisky de gra únic) whisky de grain simple, n m
- fr (2.2 whisky de gra de mescla) whisky blended grain, n m
- fr (3 whisky de mescla) whiskey coupé, n m
- fr (3 whisky de mescla) whiskey mélangé, n m
- fr (3 whisky de mescla) whisky d'assemblage, n m
- en (1 whisky de malta) malt whisky / malt whiskey, n
- en (1.1 whisky de malta únic) single malt whisky, n
- en (1.2 whisky de malta de mescla) blended malt whisky, n
- en (1.2 whisky de malta de mescla) pure malt whisky (prohibit en la legislació escocesa), n
- en (1.2 whisky de malta de mescla) vatted malt whisky (prohibit en la legislació escocesa), n
- en (2 whisky de gra) grain whisky / grain whiskey, n
- en (2.1 whisky de gra únic) single grain whisky, n
- en (2.2 whisky de gra de mescla) blended grain whisky, n
- en (3 whisky de mescla) blended whisky / blended whiskey, n
<Alimentació. Gastronomia > Begudes>
Definició
- El whisky de malta (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és un tipus de whisky elaborat únicament amb ordi maltat (és el cas del whisky de malta escocès) o bé elaborat majoritàriament amb ordi maltat (és el cas del whisky de malta americà, que ha de tenir un mínim d'un 51% d'ordi maltat).
. L'equivalent castellà és whisky de malta; el francès, whisky de malt, i els anglesos, malt whisky (en anglès britànic) i malt whiskey (en anglès dels Estats Units i Irlanda).
- El whisky de malta únic i el whisky de malta de mescla són subtipus de whiskys de malta:
. El whisky de malta únic (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és un subtipus de whisky de malta escocès elaborat en una sola destil·leria, sigui a partir d'una mateixa bota o de diverses.
Els equivalents castellans són whisky de malta simple, whisky de malta single iwhisky puro de malta; els francesos, whisky de single malt i whisky de malt simple, i l'anglès, single malt whisky.
. El whisky de malta de mescla (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és un subtipus de whisky de malta escocès elaborat amb una mescla de dos o més whiskys de malta únics procedents de diverses destil·leries.
Els equivalents castellans són mezcla de maltas, whisky de malta mezclado i whisky de malta puro; el francès, whisky de pur malt, i els anglesos, blended malt whisky, pure malt whisky (terme prohibit en la legislació escocesa) i vatted malt whisky (terme igualment prohibit en la legislació escocesa).
- El whisky de gra (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és un tipus de whisky elaborat únicament amb cereals que no siguin ordi maltat (pot ser el cas del whisky de gra americà, ja que ha de tenir un mínim d'un 51% de cereals que no siguin ordi) o bé elaborat majoritàriament amb aquests altres cereals (és el cas del whisky de gra escocès, que sempre conté una part d'ordi maltat, i pot ser el cas del whisky de gra americà).
. La denominació whisky de gra s'utilitza especialment per al whisky escocès.
. Segons quin sigui el cereal utilitzat, es parla de whisky de gra de blat, whisky de gra de blat de moro, whisky de gra de sègol, etc.
. Els equivalents castellans són whisky de cereales i whisky de grano; el francès, whisky de grains, i els anglesos, grain whisky (en anglès britànic) i grain whiskey (en anglès dels Estats Units i Irlanda).
- El whisky de gra únic i el whisky de gra de mescla són subtipus de whiskys de gra:
. El whisky de gra únic (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és un subtipus de whisky de gra escocès elaborat en una sola destil·leria, sigui a partir de la mateixa bota o de diverses.
Els equivalents castellans són whisky de grano puro i whisky de grano single; el francès, whisky de grain simple, i l'anglès, single grain whisky.
. El whisky de gra de mescla (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és un subtipus de whisky de gra escocès elaborat amb una mescla de dos o més whiskys de gra únics que procedeixen de diverses destil·leries.
L'equivalent castellà és whisky de grano mezclado; el francès, whisky blended grain, i l'anglès, blended grain whisky.
-El whisky de mescla (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és un tipus de whisky elaborat amb una mescla de diferents whiskys, ja siguin whiskys de malta o whiskys de gra.
. El whisky de mescla escocès s'elabora amb una barreja d'un o més whiskys de malta únics i d'un o més whiskys de gra únics.
. L'equivalent castellà és whisky mezclado; els francesos, whiskey coupé, whiskey mélangé i whisky d'assemblage, i els anglesos, blended whisky (en anglès britànic) i blended whiskey (en anglès dels Estats Units i Irlanda).
Nota
- 1. Un dels ingredients principals del whisky, i de la cervesa, és la malta (també anomenada malt), que és ordi germinat artificialment i assecat; de l'acció de sotmetre un cereal, generalment ordi, a la germinació i l'assecatge se'n diu maltar (es malten l'ordi i, de vegades, també el blat, el blat de moro, etc.), i de l'acció, maltatge.
- 2. Podeu consultar les fitxes completes de whisky de malta, whisky de gra, whisky de mescla, whisky de malta únic, whisky de malta de mescla, whisky de gra únic i whisky de gra de mescla al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, La terminologia dels whiskys: tot un món, en l'apartat "La finestra neològica" del web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Finestra_Neologica/233/).
<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
BASART SALA, Pitu; PUJOLÀS MASET, Pere. Diccionari de fusteria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/188/>
- ca arc de gola, n m
- ca arc escocès, n m sin. compl.
- es arco en gola
- es arco escocés
- fr arc en doucine
- en doucine arch
<Fusteria > Construccions > Arcs>
Definició
<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>
- ca arc de gola, n m
- ca arc escocès, n m sin. compl.
- es arco en gola, n m
- es arco escocés, n m
- fr arc en doucine, n m
- en doucine arch, n
- eu arku eskoziar, n
- eu gola arku, n
<Fusteria > Construccions>
<Arts > Arts plàstiques>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
SALVÀ i LARA, Jaume. Diccionari de les arts: Arquitectura, escultura i pintura [en línia]. 2a ed. rev i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/147/>
- ca arc escocès, n m
- ca arc de gola, n m sin. compl.
- es arco en gola
- es arco escocés
- en reverse ogee arch
<Arts: arquitectura, escultura i pintura > Arquitectura i urbanisme>
Definició
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca bàlec, n m
- ca escoba, n f sin. compl.
- ca bàlecs, n m pl alt. sin.
- ca escobes, n f pl alt. sin.
- ca escombres de canya, n f pl alt. sin.
- ca ginesta, n f alt. sin.
- ca ginesta borda, n f alt. sin.
- ca ginesta negra, n f alt. sin.
- ca ginester, n m alt. sin.
- ca escouba, n f var. ling.
- ca escoubes, n f pl var. ling.
- nc Genista balansae (Boiss.) Rouy subsp. europaea (G. López et C.E. Jarvis) O. Bolòs et Vigo
- nc Cytisus balansae subsp. europaeus (G. López et C.E. Jarvis) Muñoz Garm. sin. compl.
- nc Cytisus oromediterraneus Rivas Mart. sin. compl.
- nc Genista purgans auct. var. ling.
<Botànica > papilionàcies / fabàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca bàlec, n m
- ca escoba, n f sin. compl.
- ca bàlecs, n m pl alt. sin.
- ca escobes, n f pl alt. sin.
- ca escombres de canya, n f pl alt. sin.
- ca ginesta, n f alt. sin.
- ca ginesta borda, n f alt. sin.
- ca ginesta negra, n f alt. sin.
- ca ginester, n m alt. sin.
- ca escouba, n f var. ling.
- ca escoubes, n f pl var. ling.
- nc Genista balansae (Boiss.) Rouy subsp. europaea (G. López et C.E. Jarvis) O. Bolòs et Vigo
- nc Cytisus balansae subsp. europaeus (G. López et C.E. Jarvis) Muñoz Garm. sin. compl.
- nc Cytisus oromediterraneus Rivas Mart. sin. compl.
- nc Genista purgans auct. var. ling.
<Botànica > papilionàcies / fabàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca blauet, n m
- ca angelets, n m pl sin. compl.
- ca capblau, n m sin. compl.
- ca clavell de Sant Jaume, n m sin. compl.
- ca estel, n m sin. compl.
- ca angelet, n m alt. sin.
- ca angelina, n f alt. sin.
- ca blauets, n m pl alt. sin.
- ca blaus, n m pl alt. sin.
- ca blavet, n m alt. sin.
- ca blavets, n m pl alt. sin.
- ca bracera, n f alt. sin.
- ca caps blaus, n m pl alt. sin.
- ca clavell de Sant Isidre, n m alt. sin.
- ca clavellina de moro, n f alt. sin.
- ca clavells blaus, n m pl alt. sin.
- ca clavells de blat, n m pl alt. sin.
- ca clavells de moro, n m pl alt. sin.
- ca escombra, n f alt. sin.
- ca escombrera, n f alt. sin.
- ca flor de blat, n f alt. sin.
- ca granera, n f alt. sin.
- ca graneres, n f pl alt. sin.
- ca herba blava, n f alt. sin.
- ca herba de la diabetis, n f alt. sin.
- ca herba per a fer venir llet, n f alt. sin.
- ca herba per al sucre, n f alt. sin.
- ca llum, n m alt. sin.
- ca llums, n m pl alt. sin.
- ca peu de colom, n m alt. sin.
- ca xarampió, n m alt. sin.
- ca xarampions, n m pl alt. sin.
- ca aujalets, n m pl var. ling.
- ca cap-blau, n m var. ling.
- ca xarrampió, n m var. ling.
- nc Centaurea cyanus L.
<Botànica > compostes / asteràcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca blauet, n m
- ca angelets, n m pl sin. compl.
- ca capblau, n m sin. compl.
- ca clavell de Sant Jaume, n m sin. compl.
- ca estel, n m sin. compl.
- ca angelet, n m alt. sin.
- ca angelina, n f alt. sin.
- ca blauets, n m pl alt. sin.
- ca blaus, n m pl alt. sin.
- ca blavet, n m alt. sin.
- ca blavets, n m pl alt. sin.
- ca bracera, n f alt. sin.
- ca caps blaus, n m pl alt. sin.
- ca clavell de Sant Isidre, n m alt. sin.
- ca clavellina de moro, n f alt. sin.
- ca clavells blaus, n m pl alt. sin.
- ca clavells de blat, n m pl alt. sin.
- ca clavells de moro, n m pl alt. sin.
- ca escombra, n f alt. sin.
- ca escombrera, n f alt. sin.
- ca flor de blat, n f alt. sin.
- ca granera, n f alt. sin.
- ca graneres, n f pl alt. sin.
- ca herba blava, n f alt. sin.
- ca herba de la diabetis, n f alt. sin.
- ca herba per a fer venir llet, n f alt. sin.
- ca herba per al sucre, n f alt. sin.
- ca llum, n m alt. sin.
- ca llums, n m pl alt. sin.
- ca peu de colom, n m alt. sin.
- ca xarampió, n m alt. sin.
- ca xarampions, n m pl alt. sin.
- ca aujalets, n m pl var. ling.
- ca cap-blau, n m var. ling.
- ca xarrampió, n m var. ling.
- nc Centaurea cyanus L.
<Botànica > compostes / asteràcies>
<Ciències de la salut > Semiologia>, <Oftalmologia>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca blefaritis angular, n f
- ca blefaritis escumosa, n f sin. compl.
<Ciències de la salut > Semiologia>, <Oftalmologia>
Definició
<Ciències de la salut > Oftalmologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'oftalmologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/121>
- ca blefaritis escatosa, n f
- es blefaritis escamosa
- en blepharitis squamosa
<Oftalmologia > Patologia>
