Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "escrpia" dins totes les àrees temàtiques
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca a escruix
- es a canon
- es a precio fijo
- fr à prix fixe
- en fixed price
<Enginyeria forestal>
<Dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca a escruix, adv
- es a canon
<Dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
- Ex.: Fa temps aconseguiren arrendar un mas a escruix.
- V. t.: a preu fet adv
- V. t.: a preu fix adv
<Llengua > Lingüística > Llengües>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca akhvakh
- cod Ашwалlи мицlи (Ashvalkhi mitskhi)
- ar الأكهفاخية
- cy Akhvakh
- de Achwachisch
- en Akhvakh
- es akhvakh
- eu akhwakhera
- fr akhvakh
- gn akvak
- it akhvakh
- ja アフバフ語
- nl Achvach
- pt akhvakh
- ru Ахвахский язык
- tmh Takhvakht
- zh 阿克瓦克语
- scr Sense tradició escrita
<Caucàsica nord-oriental o nakhodaguestànica > Àvar-andi-dido > Andi>, <Àsia > Rússia>
Definició
La llengua akhvakh té dos blocs dialectals principals: akhvakh septentrional i akhvakh meridional. Les diferències entre tots dos són molt grans i els parlants d'ambdues varietats es comuniquen interdialectalment en llengua àvar. El vocabulari de l'akhvakh s'ha conservat bastant bé, tot i els nombrosos manlleus de l'àrab, l'àvar i el rus. Una particularitat que el diferencia de les llengües que l'envolten és que ha desenvolupat un sistema de concordança de la persona amb el verb.
L'akhvakh és una llengua oral i mai no se n'ha creat una norma estàndard. Tampoc no ha estat mai ensenyada a l'escola i, des de principi del segle XX, amb la introducció del poder soviètic, s'ha vist reduïda a un ús exclusivament domèstic; per a tots els altres àmbits la llengua de comunicació és l'àvar i, de vegades, el rus. L'escolarització és en àvar a l'educació primària i en rus a la secundària. Pràcticament tots els akhvakh són plurilingües.
La pèrdua de les tradicions, del folklore i de la tradicional endogàmia akhvakh (hi ha un important creixement dels matrimonis mixtos) ha implicat també la pèrdua dels usos lingüístics associats a aquestes manifestacions culturals.
La llengua akhvakh ha estat poc estudiada, tot i que a partir dels anys 1940 s'han publicat alguns estudis lingüístics sobre l'idioma. Hi ha també textos publicats amb materials en llengua akhvakh, inclòs un recull de contes de 1949.
Hi ha una comunitat akhvakh a l'Azerbaidjan, al districte Zakatala, en un poble anomenat Akhakh-Dere. És un assentament fundat fa 150 o 200 anys i hi viuen entre 1.000 i 2.000 persones que parlen una variant de la llengua molt semblant al dialecte septentrional.
<Arts > Arts plàstiques>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
SALVÀ i LARA, Jaume. Diccionari de les arts: Arquitectura, escultura i pintura [en línia]. 2a ed. rev i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/147/>
- ca alambor, n m
- ca escarpa, n f
- ca talús, n m
- es alambor
- es escarpa
- es talud
- en batter
<Arts: arquitectura, escultura i pintura > Arquitectura i urbanisme>
Definició
<Ciències de la salut > Al·lergologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic d'al·lèrgies [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/296>
- ca al·lèrgia a l'escopolamina, n f
- ca al·lèrgia a la hioscina, n f sin. compl.
- ca al·lèrgia al tropat d'escopina, n f sin. compl.
- en hyoscine allergy, n
- cod 294074001
<Al·lergologia>
<Ciències de la salut > Al·lergologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic d'al·lèrgies [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/296>
- ca al·lèrgia al bromhidrat d'escopolamina, n f
- ca al·lèrgia al bromhidrat d'hioscina, n f sin. compl.
- ca al·lèrgia al bromhidrat de tropat d'escopina, n f sin. compl.
- en hyoscine hydrobromide allergy, n
- cod 294075000
<Al·lergologia>
<Ciències de la Terra > Geologia>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca amàs d'escòria, n m
- ca cúmul d'escòria, n m
- ca runam de mina, n m
- ca carraller, n m sin. compl.
- es escombrera, n f
- es escombrera de mina
- es pila de escombros, n f
- es vertedero de escombros, n m
- fr halde, n m
- fr terri, n m
- fr terril, n m
- en boney pile, n
- en culm bank, n
- en mine dump, n
- en spoil tip, n
- en waste tip, n
<Ciències de la Terra > Geologia>
Definició
<Dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca amb escreix, adv
- ca sobradament, adv sin. compl.
- es con creces
<Dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
-
Ex.: Ens pensàvem que no cobraríem el deute, però ens han tornat els diners amb escreix.
Ex.: Un cop acabat el període de prova, et podem dir que l'has superat sobradament.
[És incorrecte emprar amb aquest sentit l'adverbi sobrerament.]
<Llengua > Lingüística > Llengües>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca andi
- cod КъIваннаб мицци (Kwannab mitxtxi)
- ar الأنديّة
- cy Andi
- de Andisch
- en Andi
- es andi
- eu andiera
- fr andi
- gn andi
- it andi
- ja アンディ語
- nl Andi
- pt andi
- ru Андийский язык
- tmh andi
- tmh Tandit
- zh 安迪语
- scr Sense tradició escrita
<Caucàsica nord-oriental o nakhodaguestànica > Àvar-andi-dido > Andi>, <Àsia > Rússia>
Definició
L'andi és una llengua oral i no s'ensenya a les escoles. Les llengües de l'educació i dels mitjans de comunicació són l'àvar (parlat per la majoria dels andis i utilitzat generalment com a llengua escrita) i el rus (parlat pels que han estat escolaritzats).
La llengua andi té cinc blocs dialectals principals, tot i que alguns lingüistes els han agrupat en dos: alt andi i baix andi.
Al poble andi (khiani, en llengua andi) s'ha observat que la fonètica i el lèxic de la llengua parlada pels homes difereix lleugerament de la parlada per les dones.
L'andi només es parla a casa i la majoria de la població és bilingüe. L'andi actual té molts manlleus de l'àvar i, durant el segle XX, ha tingut una gran influència del rus. Els joves tenen tendència a assimilar-se amb l'àvar.
El territori andi inclou una extensa vall rodejada de muntanyes. En el passat, els accessos a la vall estaven protegits per torres i fortaleses i els andis es van mantenir relativament aïllats dels diversos invasors de la regió fins a l'arribada de l'Imperi rus; més concretament, fins a l'establiment del poder soviètic.
Actualment, aquest aïllament ha desaparegut i la meitat dels andis ha emigrat cap a les planes daguestàniques, on es troben en entorns avaròfons o russòfons. Aquest fet, unit a la manca de materials didàctics per a l'ensenyament de la llengua, la manca d'un estàndard oficial i el relatiu poc nombre de parlants, fa que l'andi es pugui considerar una llengua amenaçada d'extinció.
S'han elaborat estudis lingüístics i sociolingüístics sobre els andis, així com diverses gramàtiques descriptives, diccionaris i reculls de textos.
<Llengua > Lingüística > Llengües>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca artxi
- cod Аршаттен чIат (Arshatten txat)
- ar الأرتشية
- cy Archi
- de Artschinisch
- en Archi
- es archi
- eu archiera
- fr archi
- gn archi
- it arci
- ja アルチ語
- nl Arshi
- pt archi
- ru Арчинский язык
- tmh Tartcict
- zh 阿齐语
- scr Sense tradició escrita
<Caucàsica nord-oriental o nakhodaguestànica > Lesguiana>, <Àsia > Rússia>
Definició
La llengua artxi no té dialectes i rep el nom de la localitat principal on és parlada. És la llengua de la branca lesguiana més diferent de totes pel fet de ser parlada en un enclavament lingüístic envoltat de territoris de llengües de branques diferents (lak i àvar), les quals l'han influïda al llarg de la seva història, juntament amb el rus.
L'artxi només té ús oralment com a llengua familiar, no s'escriu. Per escriure i per comunicar-se amb la resta de pobles de l'entorn, els artxis han fet servir normalment la llengua àvara. Malgrat això, el seu aïllament a la muntanya els ha permès de conservar la llengua i cultura pròpies. L'artxi tampoc s'ensenya a l'escola: els primers cinc anys d'ensenyament primari els nens artxis aprenen àvar i, després, rus.
Com la resta de llengües del Daguestan amb poc nombre de parlants, avui dia l'artxi presenta greus problemes de supervivència, tant per l'àmplia difusió actual del rus com per l'expansió cultural històrica de l'àvar. A això cal sumar-hi el fet que els parlants no identifiquen la llengua com a part essencial de la seva identitat com a poble, l'emigració per motius econòmics a zones on es parla rus o àvar i la manca d'un estàndard escrit per ensenyar la llengua als centres escolars.
