Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "escrrer" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI e protètica en el grup [s+consonant] 0 CRITERI e protètica en el grup [s+consonant]

<Criteris>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI e protètica en el grup [s+consonant]
  • ca  A. Paraula simple: escàner (EXEMPLE), n m
  • ca  A. Paraula simple: esnob (EXEMPLE), n m, f
  • ca  A. Paraula simple: espècie (EXEMPLE), n f
  • ca  A. Paraula simple: estàndard (EXEMPLE), n m
  • ca  B1. Paraula complexa amb segon formant lliure: adscriure (EXCEPCIÓ), v tr
  • ca  B1. Paraula complexa amb segon formant lliure: aeròstat (EXCEPCIÓ), n m
  • ca  B1. Paraula complexa amb segon formant lliure: arterioesclerosi (EXEMPLE), n f
  • ca  B1. Paraula complexa amb segon formant lliure: autoescola (EXEMPLE), n f
  • ca  B1. Paraula complexa amb segon formant lliure: bioespeleologia (EXEMPLE), n f
  • ca  B1. Paraula complexa amb segon formant lliure: cardioespasme (EXEMPLE), n m
  • ca  B1. Paraula complexa amb segon formant lliure: megàspora (EXCEPCIÓ), n f
  • ca  B1. Paraula complexa amb segon formant lliure: substrat (EXCEPCIÓ), n m
  • ca  B2. Paraula complexa amb segon formant no lliure: angiosperm -a (EXEMPLE), adj
  • ca  B2. Paraula complexa amb segon formant no lliure: colonoscòpia (EXEMPLE), n f

<Criteris lingüístics > Aspectes generals>

Definició
En determinades paraules catalanes, hi ha grups consonàntics encapçalats per una s que presenten a l'inici l'anomenada e protètica (és a dir, una e que no figurava en la llengua d'origen, sigui el llatí o una altra llengua, sinó que ha estat afegida en català per a facilitar la pronúncia del grup consonàntic inicial).

A continuació s'exposen els criteris que porten a escriure una e protètica a les paraules catalanes que tenen [s+consonant] al principi, en una paraula simple, o davant del segon formant, en una paraula complexa. Aquests criteris són vàlids tant per a les paraules ja fixades com per a les paraules de nova creació.

A. PARAULES SIMPLES

S'afegeix una e protètica a les paraules simples procedents d'una altra llengua que comencin pel grup [s + consonant].
Ex. 1 (paraules antigues del català): escriure (<llatí scribere); espècie (<llatí species)
Ex. 2 (paraules modernes del català): escàner (<anglès scanner); esnob (<anglès snob); estàndard (<anglès standard)

B. PARAULES COMPLEXES

B.1 Paraules complexes amb un segon formant coincident amb una paraula catalana:
S'afegeix una e protètica en el segon formant d'una paraula complexa quan aquest segon formant coincideix formalment i semànticament amb una paraula catalana. (Tant si el primer formant també és una paraula com si és un prefix o una forma prefixada.)
Ex. 1 (suma de paraules independents): guardaespatlles; barbaespès
Ex. 2 (suma de prefix o forma prefixada i paraula independent): antiestàtic; arterioesclerosi; autoescola; biestable; bioespeleologia; cardioespasme; contraespionatge; heliestació; hidroestàtic; infraestructura; interestel·lar; monoestratificat; poliesportiu; semiesfera; teleesquí

Excepció 1: Quan l'accent tònic de la paraula complexa recau sobre el primer formant, no s'afegeix una e protètica en el segon, encara que compleixi la condició de coincidir amb una paraula catalana.
Ex.: aeròstat; antístrofa; megàspora; hipòstil

Excepció 2: Quan el caràcter compost d'una paraula complexa no és evident (sovint perquè és antiga), no s'afegeix una e protètica en el segon formant, encara que compleixi la condició de coincidir amb una paraula catalana.
Ex.: adscriure, prescriure, manuscrit; constrènyer; contrastar; omniscient; restablir; substrat; transpirar

B.2 Paraules complexes amb un segon formant no coincident amb una paraula catalana:
No s'afegeix e protètica en el segon formant d'una paraula complexa quan aquest segon formant no coincideix formalment i semànticament amb una paraula catalana. Sol ser el cas de compostos creats amb dos formants cultes o bé de manlleus d'altres llengües.
Ex.: angiosperm -a; batiscaf; colonoscòpia, microscopi; diàstole; isòsceles

C. PARAULES NOVES PARAL·LELES A ALTRES DE JA EXISTENTS

A més dels criteris exposats, l'existència anterior d'una forma catalana paral·lela pot determinar la grafia dels neologismes. Així, el fet que una paraula composta o prefixada estigui inclosa al diccionari normatiu sense e protètica comporta que tampoc en tingui una paraula de nova creació amb la mateixa estructura.

Nota

  • Per a ampliar la informació, podeu acudir a l'apartat "4.3 L'ortografia dels mots prefixats, dels compostos i de les locucions. El guionet i l'aglutinació gràfica" de l'Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans, que és el text que s'ha resumit en aquesta fitxa (www.iec.cat/llengua/documents/ortografia_catalana_versio_digital.pdf).
úlcera per pressió úlcera per pressió

<Ciències de la salut > Infermeria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'infermeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2008. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/34/>

  • ca  úlcera per pressió, n f
  • ca  úlcera de decúbit, n f sin. compl.
  • es  úlcera de decúbito
  • es  úlcera por decúbito
  • fr  escarre de décubitus
  • fr  plaie de lit
  • en  bedsore
  • en  decubitus ulcer

<Infermeria > Infermeria geriàtrica>

Definició
Úlcera que es produeix en àrees del cos que estan exposades a una pressió elevada i perllongada quan el malalt conserva massa temps la mateixa posició.

Nota

  • Acostuma a aparèixer en la regió sacra, els trocànters i els talons en malalts enllitats o amb sedestació persistent, especialment ancians.
úlcera per pressió úlcera per pressió

<.FITXA REVISADA>, <Anatomia patològica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  úlcera per pressió, n f
  • ca  úlcera de decúbit, n f sin. compl.
  • es  úlcera de decúbito, n f
  • es  úlcera por decúbito, n f
  • fr  escarre de décubitus, n f
  • fr  ulcère de décubitus, n m
  • en  bedsore, n
  • en  decubitus ulcer, n

<.FITXA REVISADA>, <Anatomia patològica>

Definició
Úlcera que es produeix en àrees del cos que estan exposades a una pressió elevada i perllongada quan el malalt conserva massa temps la mateixa posició.

Nota

  • L'úlcera per pressió acostuma a aparèixer en la regió sacra, els trocànters i els talons en malalts enllitats o amb sedestació persistent, com ara les persones afectades per una paraplegia o els ancians.
ajudant d'anotador | ajudanta d'anotador ajudant d'anotador | ajudanta d'anotador

<Esport > Esports de pilota > Bàsquet>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de bàsquet [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/318>
Les formes en negreta a les notes indiquen que tenen una fitxa de terme pròpia en el mateix diccionari.

Aquest diccionari s'anirà completant en anys successius amb nous termes.

  • ca  ajudant d'anotador | ajudanta d'anotador, n m, f
  • es  ayudante de anotador, n m, f
  • fr  aide marqueur | aide marqueuse, n m, f
  • it  assistente segnapunti, n m, f
  • en  assistant scorer, n

<Bàsquet > 06 Arbitratge > 02 Membres>

Definició
Auxiliar de taula de determinats partits que s'encarrega de manejar el marcador i assistir l'anotador i el cronometrador.
ajudant d'anotador | ajudanta d'anotador ajudant d'anotador | ajudanta d'anotador

<09 Esports de pilota > 01 Bàsquet>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  ajudant d'anotador | ajudanta d'anotador, n m, f
  • es  ayudante de anotador, n m, f
  • fr  aide marqueur | aide marqueuse, n m, f
  • it  assistente segnapunti, n m, f
  • en  assistant scorer, n

<Esport > 09 Esports de pilota > 01 Bàsquet>

Definició
Auxiliar de taula de determinats partits que s'encarrega de manejar el marcador i assistir l'anotador i el cronometrador.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  alfarrassar, v tr
  • ca  escarar, v tr sin. compl.
  • es  alfarrazar
  • es  destajar

<Dret>

Definició
Ajustar a un tant alçat, {especialment els fruits en verd}.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: Antigament, les viles disposaven d'un alfarrassador, que alfarrassava o calculava el valor de la collita.

    Ex.: Forma part del projecte perquè ha estat escarat per l'equip directiu.
al·lèrgia als agents per a eliminar escares al·lèrgia als agents per a eliminar escares

<Ciències de la salut > Al·lergologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic d'al·lèrgies [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/296>

  • ca  al·lèrgia als agents per a eliminar escares, n f
  • en  desloughing agents allergy, n
  • cod  294187009

<Al·lergologia>

anotador | anotadora anotador | anotadora

<Esport > Esports de combat > Esgrima>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'esgrima [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2008. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/26/>

  • ca  anotador | anotadora, n m, f
  • es  anotador
  • fr  marqueur
  • en  scorer

<Esport > Esports de combat > Esgrima>

Definició
Auxiliar de pista encarregat de controlar els marcadors i d'enregistrar les incidències produïdes durant un combat en el full de poule i en el full de matx.
anotador | anotadora anotador | anotadora

<Esport > Esports de pilota > Esports de raqueta > Bàdminton>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de bàdminton. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1992. 83 p.; 20 cm. (Diccionaris dels esports olímpics; 20)
ISBN 84-7739-238-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  anotador | anotadora, n m, f
  • es  anotador
  • fr  marqueur
  • en  scorer

<Esport > Esports de pilota > Esports de raqueta > Bàdminton>

Definició
Auxiliar de l'àrbitre encarregat de controlar el marcador.
anotador | anotadora anotador | anotadora

<Esport > Esports de pilota > Beisbol>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de beisbol. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1992. 105 p.; 20 cm. (Diccionaris dels esports olímpics; 24)
ISBN 84-7739-274-9

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  anotador | anotadora, n m, f
  • ca  anotador oficial | anotadora oficial, n m, f
  • es  anotador
  • es  anotador oficial
  • fr  marqueur
  • fr  marqueur officiel
  • it  classificatore ufficiale
  • en  official scorer
  • en  scorer

<Esport > Esports de pilota > Beisbol>

Definició
Persona, designada per la federació, que s'encarrega d'emplenar el full d'anotació i que té la responsabilitat de prendre decisions sobre accions de joc, com ara determinar si una batada ha estat un hit o un error.