Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "esgl��sia" dins totes les àrees temàtiques

Antiga Església d'Orient Antiga Església d'Orient

<Cristianisme>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ASSOCIACIÓ UNESCO PER AL DIÀLEG INTERRELIGIÓS. Diccionari de religions [en línia]. Barcelona: TERMCAT. Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/193/>

  • ca  Antiga Església d'Orient
  • ca  Església assíria
  • ca  Església assíria d'Orient
  • ca  Església caldea

<Religions > Cristianisme>

Definició
Església cristiana siríaca oriental, que correspon al cristianisme originari de la Mesopotàmia i Pèrsia.

Nota

  • La tradició ha titllat l'Església assíria de nestoriana, qualificatiu superat actualment en les relacions ecumèniques. L'Església assíria es caracteritza per ser l'única església oriental que no està en comunió ni amb l'Església ortodoxa, ni amb les esglésies ortodoxes orientals, ni amb el Vaticà. El cap de l'Església assíria té el títol de catolicós­ i la seu titular és la de l'antiga Selèucia-Ctesifont (Iraq). Té una litúrgia pròpia, el ritu sirooriental.
cabrafiguera cabrafiguera

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cabrafiguera, n f
  • ca  cabrafiga (infructescència), n f sin. compl.
  • ca  figa borda (infructescència), n f sin. compl.
  • ca  figuera borda, n f sin. compl.
  • ca  vern bord, n m sin. compl.
  • ca  bacorera borda, n f alt. sin.
  • ca  figa borda, n f alt. sin.
  • ca  figuera d'església, n f alt. sin.
  • ca  figuera mascle, n f alt. sin.
  • ca  figuera salvatge, n f alt. sin.
  • ca  figuera silvestre, n f alt. sin.
  • ca  crabofigo, n m var. ling.
  • ca  crabufigu, n m var. ling.
  • nc  Ficus carica L. var. rupestris Boiss.
  • nc  Ficus carica L. var. caprificus var. ling.

<Botànica > moràcies>

catedral catedral

<Arts > Arts plàstiques>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

SALVÀ i LARA, Jaume. Diccionari de les arts: Arquitectura, escultura i pintura [en línia]. 2a ed. rev i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/147/>

  • ca  catedral, n f
  • ca  església catedral, n f
  • ca  seu, n f
  • es  catedral
  • es  iglesia catedral
  • es  seo
  • en  cathedral

<Arts: arquitectura, escultura i pintura > Arquitectura i urbanisme>

Definició
Església principal d'una diòcesi, construïda amb esperit monumental.
Ciència Cristiana Ciència Cristiana

<Esglésies lliures>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ASSOCIACIÓ UNESCO PER AL DIÀLEG INTERRELIGIÓS. Diccionari de religions [en línia]. Barcelona: TERMCAT. Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/193/>

  • ca  Ciència Cristiana
  • ca  Església del Crist Cientista

<Religions > Esglésies lliures>

Definició
Comunitat de guariment per la fe.

Nota

  • La Ciència Cristiana va ser fundada l'any 1879 als Estats Units d'Amèrica per Mary Baker Eddy. Guarida d'una malaltia nerviosa crònica per l'hipnotitzador Phineas P. Quimby, Eddy es va convèncer que les malalties són conseqüència de les idees errònies que consideren el cos i la matèria una realitat única. Assegurava que Jesucrist havia fet curacions pel seu influx personal i va esbrinar en què consistia el secret d'aquell influx. Va exposar les seves idees i mètodes de guariment en el llibre Ciència i Salut, amb la clau de les Escriptures (1875), obra de gran èxit on desenvolupa l'ensenyament de Quimby. Els cientistes s'inspiren en la Bíblia i en el llibre de M. Baker, que tenen com a llibre sagrat. La seva seu es troba a Boston i el moviment, que actualment té entre 1 i 2 milions de fidels, està difós sobretot als Estats Units d'Amèrica. A diferència del cristianisme tradicional, els cientistes no creuen en la Trinitat ni en els sagraments, neguen l'existència de la matèria, pensen que el sofriment i la malaltia són conseqüència de la "il·lusió materialista" i que per curar-se cal prendre consciència de la natura purament espiritual de la creació. Sense oposar-se a la medicina "materialista", la Ciència Cristiana ha desenvolupat alguns principis de curació mental.
  • També es documenta un ús força estès de la forma anglesa Christian Science.
església església

<Ciències socials > Sociologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ BARCELONA. Diccionari de sociologia. Barcelona: Fundació Barcelona, 1992. 95 p.; 22 cm. (Diccionaris terminològics)
ISBN 84-88169-03-5

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  església, n f
  • es  iglesia
  • en  church

<Sociologia>

Definició
Grup religiós organitzat i institucionalitzat, integrat per una comunitat de creients i, generalment, un cos sacerdotal, que representa, com a institució, un sistema d'ensenyament dogmàtic de ritus i de creences.
Església Església

<Ciències de la religió>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ASSOCIACIÓ UNESCO PER AL DIÀLEG INTERRELIGIÓS. Diccionari de religions [en línia]. Barcelona: TERMCAT. Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/193/>

  • ca  Església, n f

<Religions > Ciències de la religió>

Definició
Comunitat dels seguidors de Jesucrist.

Nota

  • La forma Església també es pot referir a només una part d'aquesta comunitat, definida per qüestions de doctrina (catòlica, ortodoxa, luterana...) o bé geogràfiques.
església església

<Ciències socials > Sociologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de sociologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019-2021. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/269>
Aquesta obra és un avançament del diccionari complet, en curs d'elaboració.

  • ca  església, n f
  • es  iglesia
  • en  church

<Religió > Organitzacions religioses>

Definició
Grup religiós organitzat i institucionalitzat, integrat per una comunitat de creients i, generalment, un cos sacerdotal, que representa, com a institució, un sistema d'ensenyament dogmàtic de ritus i de creences.
església església

<Arts > Arts plàstiques>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

SALVÀ i LARA, Jaume. Diccionari de les arts: Arquitectura, escultura i pintura [en línia]. 2a ed. rev i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/147/>

  • ca  església, n f
  • es  iglesia
  • en  church

<Arts: arquitectura, escultura i pintura > Arquitectura i urbanisme>

Definició
Temple destinat al culte cristià.
església església

<Dret eclesiàstic de l'estat, canònic i matrimonial>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  església, n f
  • es  iglesia, n f

<Dret eclesiàstic de l'estat, canònic i matrimonial>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ASSOCIACIÓ UNESCO PER AL DIÀLEG INTERRELIGIÓS. Diccionari de religions [en línia]. Barcelona: TERMCAT. Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/193/>

  • ca  Església, n f

<Religions > Cristianisme>

Definició
Comunió dels fidels, en la qual es proclama el veritable evangeli i s'administren els sagraments de conformitat amb aquella predicació.

Nota

  • Paraula i sagrament són els elements pels quals es forma i viu la comunitat dels creients.