Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "espitllar" dins totes les àrees temàtiques
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca esbrollar, v tr
- es desbrozar, v tr
- es rozar, v tr
- fr débroussailler, v tr
<Enginyeria forestal>
<Indústria > Indústria de la pell>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca escorxar, v tr
- ca apellar, v tr sin. compl.
- ca espellar, v tr sin. compl.
- es desollar
- es despellejar
<Indústria > Indústria de la pell>
Definició
<Gastronomia > Procediments culinaris>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
BLANCO GONZÁLEZ, Juli; PAPIÓ AZNAR, Francesc; VILÀ MIQUEL, Lluís Ignasi. Diccionari de procediments culinaris [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2006. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/20/>
- ca escorxar, v tr
- ca espellar, v tr sin. compl.
- es desollar
- fr dépouiller
- fr écorcher
- en skin, to
<Procediments culinaris > Tractament dels productes > Preparació>
Definició
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca esguellar, v tr
- es desgajar, v tr
- fr arracher, v tr
- fr déchirer, v tr
- en tear off (to), v tr
<Enginyeria forestal>
<Gastronomia > Procediments culinaris>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
BLANCO GONZÁLEZ, Juli; PAPIÓ AZNAR, Francesc; VILÀ MIQUEL, Lluís Ignasi. Diccionari de procediments culinaris [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2006. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/20/>
- ca esmicolar, v tr
- ca engrunar, v tr sin. compl.
- ca esmicar, v tr sin. compl.
- es desmenuzar
- es desmigajar
- es desmigar
- fr émietter
- en crumb, to
<Procediments culinaris > Tractament dels productes > Trossejament>
Definició
<Ciències de la salut > Infermeria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'infermeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2008. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/34/>
- ca espàtules, n f pl
- es espátulas
- fr spatules
- en spatulas
<Infermeria > Material>
Definició
Nota
- Les espàtules són especialment útils quan el cap del fetus ja ha girat, sobretot quan és petit, com sol passar en els parts prematurs. Les pales que formen les espàtules no estan articulades entre si i, per tant, no es fa pressió sobre el cap del fetus.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca espígol, n m
- ca espic, n m sin. compl.
- ca lavanda, n f sin. compl.
- ca barballó, n m alt. sin.
- ca botja de Sant Joan, n f alt. sin.
- ca espigó, n m alt. sin.
- ca espígol d'estiu, n m alt. sin.
- ca espígol d'obaga, n m alt. sin.
- ca espígol de muntanya, n m alt. sin.
- ca espígol femella, n m alt. sin.
- ca espígol mascle, n m alt. sin.
- ca espígol ver, n m alt. sin.
- ca espígola, n f alt. sin.
- ca espigoler, n m alt. sin.
- ca espigolina, n f alt. sin.
- ca espigolina femella, n f alt. sin.
- ca garlanda, n f alt. sin.
- ca gotzema, n f alt. sin.
- ca herba de Sant Joan, n f alt. sin.
- ca lavàndula, n f alt. sin.
- ca aspic, n m var. ling.
- ca aspit, n m var. ling.
- ca barbaió, n m var. ling.
- ca barmaió, n m var. ling.
- ca berbelló, n m var. ling.
- ca espícol, n m var. ling.
- ca espigo, n m var. ling.
- ca espigol, n m var. ling.
- ca espigola, n f var. ling.
- ca espit, n m var. ling.
- ca espliégol, n m var. ling.
- ca espligo, n m var. ling.
- ca espriégol, n m var. ling.
- ca esprígol, n m var. ling.
- ca ispígol, n m var. ling.
- ca llavanda, n f var. ling.
- nc Lavandula angustifolia Mill.
<Botànica > labiades / lamiàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca espígol, n m
- ca espic, n m sin. compl.
- ca lavanda, n f sin. compl.
- ca barballó, n m alt. sin.
- ca botja de Sant Joan, n f alt. sin.
- ca espigó, n m alt. sin.
- ca espígol d'estiu, n m alt. sin.
- ca espígol d'obaga, n m alt. sin.
- ca espígol de muntanya, n m alt. sin.
- ca espígol femella, n m alt. sin.
- ca espígol mascle, n m alt. sin.
- ca espígol ver, n m alt. sin.
- ca espígola, n f alt. sin.
- ca espigoler, n m alt. sin.
- ca espigolina, n f alt. sin.
- ca espigolina femella, n f alt. sin.
- ca garlanda, n f alt. sin.
- ca gotzema, n f alt. sin.
- ca herba de Sant Joan, n f alt. sin.
- ca lavàndula, n f alt. sin.
- ca aspic, n m var. ling.
- ca aspit, n m var. ling.
- ca barbaió, n m var. ling.
- ca barmaió, n m var. ling.
- ca berbelló, n m var. ling.
- ca espícol, n m var. ling.
- ca espigo, n m var. ling.
- ca espigol, n m var. ling.
- ca espigola, n f var. ling.
- ca espit, n m var. ling.
- ca espliégol, n m var. ling.
- ca espligo, n m var. ling.
- ca espriégol, n m var. ling.
- ca esprígol, n m var. ling.
- ca ispígol, n m var. ling.
- ca llavanda, n f var. ling.
- nc Lavandula angustifolia Mill.
<Botànica > labiades / lamiàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca esparceta, n f
- ca esparceta borda, n f alt. sin.
- ca espatllera, n f alt. sin.
- ca pipirigall, n m alt. sin.
- ca trepadella, n f alt. sin.
- ca trepadella alacantina, n f alt. sin.
- nc Onobrychis stenorhiza DC.
<Botànica > papilionàcies / fabàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca esparceta, n f
- ca esparceta borda, n f alt. sin.
- ca espatllera, n f alt. sin.
- ca pipirigall, n m alt. sin.
- ca trepadella, n f alt. sin.
- ca trepadella alacantina, n f alt. sin.
- nc Onobrychis stenorhiza DC.
<Botànica > papilionàcies / fabàcies>
