Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "esporta" dins totes les àrees temàtiques
<Esport>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI icestock o cúrling?
- es (cúrling) curling, n m
- es (icestock [esport]) curling alemán, n m
- es (icestock [esport]) icestock, n m
- fr (cúrling) curling, n m
- fr (icestock [disc, esport]) eisstock, n m
- fr (icestock [esport]) curling allemand, n m
- fr (icestock [esport]) pétanque sur glace, n f
- it (cúrling) curling, n m
- en (cúrling) curling, n
- en (icestock [disc]) ice stock, n
- en (icestock [disc]) stock, n
- en (icestock [esport]) Bavarian curling, n
- en (icestock [esport]) German curling, n
- en (icestock [esport]) icestocksport, n
- de (icestock [disc, esport]) Eisstock, n m
- de (icestock [esport]) Eisschießen, n n
- de (icestock [esport]) Eisstockschießen, n n
- de (icestock [esport]) Eisstocksport, n m
<Esports > Esports d'hivern>
Definició
- L'icestock (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) tant pot ser un esport d'hivern com un element utilitzat en aquest esport. L'esport, que es practica en una pista de gel entre dos equips o dos jugadors, consisteix a fer lliscar diversos discos d'uns 27 cm de diàmetre amb l'objectiu de fer-los cobrir la màxima distància o bé d'acostar-los al màxim a un altre disc d'uns 12 cm de diàmetre amb un forat al mig; el disc que es fa lliscar, que és de fusta, metall o plàstic i té una base de plàstic o cautxú i un mànec desmuntable, també s'anomena icestock.
. Per a l'esport, els equivalents castellans són curling alemán i icestock; els francesos, curling allemand, eisstock i pétanque sur glace; els anglesos, Bavarian curling, German curling i icestocksport, i els alemanys, Eisschießen, Eisstock, Eisstockschießen i Eisstocksport; per al disc, l'equivalent francès és eisstock; els anglesos, ice stock i stock, i l'alemany, Eisstock.
- El cúrling (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és un esport d'hivern practicat en una pista de gel entre dos equips de quatre jugadors cadascun, que consisteix a fer lliscar diverses pedres polides de 15 a 20 kg de pes, proveïdes de mànec, amb l'objectiu d'acostar-les al màxim a un blanc situat en un extrem.
. En castellà, en francès, en italià i en anglès els equivalents coincideixen en la forma curling.
Nota
- 1. En l'icestock, el disc més petit amb un forat al mig al qual cal acostar-se s'anomena daube.
- 2. Podeu consultar les fitxes completes de icestock, cúrling i daube al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Així de senzill: icestock, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/aixi-senzill-icestock).
<Esports de pilota>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Noms dels esports de pilota: adaptats al català o sense adaptar?
<Esports > Esports de pilota>
Definició
El tractament que el català dona en general al noms d'aquests esports és el següent:
(1) No traducció de les formes originals (a diferència del que va fer el castellà amb balompié, baloncesto, balonmano).
(2) Adaptació a l'ortografia catalana dels noms amb grafies que no s'adapten a l'ortografia o la pronúncia del català. (Aquesta acció es va fer de manera espontània quan es popularitzava un esport o de manera conscient en els casos més moderns, per comparació amb els noms ja adaptats abans.)
(2.1) Noms amb el formant -ball (--> -bol):
Exemples:
- football --> futbol
- basketball --> basquetbol, bàsquet
- handball --> handbol
- voleyball --> voleibol
- baseball --> beisbol
[Sobre aquest patró, modernament s'han fet les adaptacions corfbol (del neerlandès korfball ), raquetbol (de racquetball), softbol (de softball), golbol (de goalball), etc.]
(2.2) Noms amb altres particularitats:
Exemples:
- rugby [pronúncia aproximada: ràgbi] --> rugbi
- hockey [pronúncia aproximada: hòqui] --> hoquei
- cricket [pronúncia aproximada: críquit] --> criquet
- squash --> esquaix
(3) No adaptació de les formes que, tot i ser no catalanes, no presenten dificultats ortogràfiques o de pronúncia.
Exemples:
- golf
- polo
- waterpolo
- tennis (o tenis)
Aquest tractament respecta la llaga tradició que ja tenen molts d'aquests esports en català (ja que el nom català s'allunya poc o gens de l'original) i, alhora, facilita la pronúncia als catalanoparlants sense necessitat de conèixer l'original.
Els noms d'aquests esports, doncs, s'han de considerar paraules catalanes, del tot integrades a la llengua.
Nota
- Podeu consultar les fitxes completes de tots aquests esports al Cercaterm, i també el document de criteri original, Tan catalans com l'atzavara, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/tan-catalans-com-latzavara).
<09 Esports de pilota>, <50 Fitxes de criteris>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>
- ca 0 CRITERI Noms dels esports de pilota: adaptats al català o sense adaptar?
<Esport > 09 Esports de pilota>, <Esport > 50 Fitxes de criteris>
Definició
El tractament que el català dona en general al noms d'aquests esports és el següent:
(1) No traducció de les formes originals (a diferència del que va fer el castellà amb balompié, baloncesto, balonmano).
(2) Adaptació a l'ortografia catalana dels noms amb grafies que no s'adapten a l'ortografia o la pronúncia del català. (Aquesta acció es va fer de manera espontània quan es popularitzava un esport o de manera conscient en els casos més moderns, per comparació amb els noms ja adaptats abans.)
(2.1) Noms amb el formant -ball (--> -bol):
Exemples:
- football --> futbol
- basketball --> basquetbol, bàsquet
- handball --> handbol
- voleyball --> voleibol
- baseball --> beisbol
[Sobre aquest patró, modernament s'han fet les adaptacions corfbol (del neerlandès korfball ), raquetbol (de racquetball), softbol (de softball), golbol (de goalball), etc.]
(2.2) Noms amb altres particularitats:
Exemples:
- rugby [pronúncia aproximada: ràgbi] --> rugbi
- hockey [pronúncia aproximada: hòqui] --> hoquei
- cricket [pronúncia aproximada: críquit] --> criquet
- squash --> esquaix
(3) No adaptació de les formes que, tot i ser no catalanes, no presenten dificultats ortogràfiques o de pronúncia.
Exemples:
- golf
- polo
- waterpolo
- tennis (o tenis)
Aquest tractament respecta la llaga tradició que ja tenen molts d'aquests esports en català (ja que el nom català s'allunya poc o gens de l'original) i, alhora, facilita la pronúncia als catalanoparlants sense necessitat de conèixer l'original.
Els noms d'aquests esports, doncs, s'han de considerar paraules catalanes, del tot integrades a la llengua.
Nota
- Podeu consultar les fitxes completes de tots aquests esports al Cercaterm, i també el document de criteri original, Tan catalans com l'atzavara, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/tan-catalans-com-latzavara).
<Esports > Ocupacions>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL I INDÚSTRIA. Diccionari de les ocupacions. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya. Departament de Treball i Indústria, 2004. 359 p.
ISBN 84-393-6454-7
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca animador esportiu | animadora esportiva, n m, f
- ca tècnic en animació d'activitats físiques i esportives | tècnica en animació d'activitats físiques i esportives, n m, f
- es animador deportivo
- es técnico en animación de actividades físicas y deportivas
- fr animateur d'activités sportives
- fr animateur en sports
- fr educateur sportif
- en sports educator
<Esports > Ocupacions>
Definició
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca arbre de Virgínia, n m
- ca arbre nevat, n m alt. sin.
- ca espirea, n f alt. sin.
- ca espirea de jardí, n f alt. sin.
- ca flor d'abril, n f alt. sin.
- ca espírea, n f var. ling.
- ca espírea de jardí, n f var. ling.
- nc Spiraea cantoniensis Lour.
<Botànica > rosàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca arbre de Virgínia, n m
- ca arbre nevat, n m alt. sin.
- ca espirea, n f alt. sin.
- ca espirea de jardí, n f alt. sin.
- ca flor d'abril, n f alt. sin.
- ca espírea, n f var. ling.
- ca espírea de jardí, n f var. ling.
- nc Spiraea cantoniensis Lour.
<Botànica > rosàcies>
<Botànica > Anatomia vegetal>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca branca esparsa, n f
<Botànica > Anatomia vegetal>
Definició
<Construcció>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca cabàs, n m
- ca senalla, n f sin. compl.
- es capacho
- es espuerta
<Construcció>
Definició
<Construcció>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la construcció: català-castellà-francès-anglès-alemany. 2a ed. rev. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2008. (LB; 3)
ISBN 84-7632-842-7
<http://slg.uib.cat/gt/publicacions/?contentId=202168>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca cabàs, n m
- ca senalla, n f sin. compl.
- es capacho
- es espuerta
- fr cabas
- en labourer's work basket
- de biegsamer Arbeitskorb
- de Kiepe
<Construcció>
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca cabàs, n m
- es capazo, n m
- es espuerta, n m
- fr grand capas de sparte, n m
- en basket, n
<Enginyeria forestal>
