Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "estort" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI icestock o cúrling? 0 CRITERI icestock o cúrling?

<Esport>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI icestock o cúrling?
  • es  (cúrling) curling, n m
  • es  (icestock [esport]) curling alemán, n m
  • es  (icestock [esport]) icestock, n m
  • fr  (cúrling) curling, n m
  • fr  (icestock [disc, esport]) eisstock, n m
  • fr  (icestock [esport]) curling allemand, n m
  • fr  (icestock [esport]) pétanque sur glace, n f
  • it  (cúrling) curling, n m
  • en  (cúrling) curling, n
  • en  (icestock [disc]) ice stock, n
  • en  (icestock [disc]) stock, n
  • en  (icestock [esport]) Bavarian curling, n
  • en  (icestock [esport]) German curling, n
  • en  (icestock [esport]) icestocksport, n
  • de  (icestock [disc, esport]) Eisstock, n m
  • de  (icestock [esport]) Eisschießen, n n
  • de  (icestock [esport]) Eisstockschießen, n n
  • de  (icestock [esport]) Eisstocksport, n m

<Esports > Esports d'hivern>

Definició
Tant icestock com cúrling (tots dos, noms masculins) es consideren formes adequades, encara que tenen significats diferents:

- L'icestock (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) tant pot ser un esport d'hivern com un element utilitzat en aquest esport. L'esport, que es practica en una pista de gel entre dos equips o dos jugadors, consisteix a fer lliscar diversos discos d'uns 27 cm de diàmetre amb l'objectiu de fer-los cobrir la màxima distància o bé d'acostar-los al màxim a un altre disc d'uns 12 cm de diàmetre amb un forat al mig; el disc que es fa lliscar, que és de fusta, metall o plàstic i té una base de plàstic o cautxú i un mànec desmuntable, també s'anomena icestock.
. Per a l'esport, els equivalents castellans són curling alemán i icestock; els francesos, curling allemand, eisstock i pétanque sur glace; els anglesos, Bavarian curling, German curling i icestocksport, i els alemanys, Eisschießen, Eisstock, Eisstockschießen i Eisstocksport; per al disc, l'equivalent francès és eisstock; els anglesos, ice stock i stock, i l'alemany, Eisstock.

- El cúrling (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és un esport d'hivern practicat en una pista de gel entre dos equips de quatre jugadors cadascun, que consisteix a fer lliscar diverses pedres polides de 15 a 20 kg de pes, proveïdes de mànec, amb l'objectiu d'acostar-les al màxim a un blanc situat en un extrem.
. En castellà, en francès, en italià i en anglès els equivalents coincideixen en la forma curling.

Nota

  • 1. En l'icestock, el disc més petit amb un forat al mig al qual cal acostar-se s'anomena daube.
  • 2. Podeu consultar les fitxes completes de icestock, cúrling i daube al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Així de senzill: icestock, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/aixi-senzill-icestock).
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  aïllant, n m
  • ca  estora, n f
  • ca  màrfega, n f
  • es  aislante, n m
  • es  esterilla, n f
  • es  esterilla aislante, n f
  • fr  matelas de sol, n m
  • fr  tapis de sol, n m
  • en  ground pad, n
  • en  roll mat, n
  • en  sleeping mat, n
  • en  sleeping pad, n
  • en  thermal pad, n

<Esport > 18 Muntanyisme>

Definició
Peça prima, tova i flexible, normalment de forma rectangular i material sintètic, que es fa servir per a evitar el pas de la fredor i la humitat quan es dorm a terra o en una tenda.
aïllant aïllant

<Esport > Esports d'hivern. Neu>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia dels esports d'hivern [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2004-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/29/>

  • ca  aïllant, n m
  • ca  estora, n f
  • ca  màrfega, n f
  • es  aislante, n m
  • es  esterilla, n f
  • es  esterilla aislante, n f
  • fr  matelas de sol, n m
  • fr  tapis de sol, n m
  • en  ground pad, n
  • en  roll mat, n
  • en  sleeping mat, n
  • en  sleeping pad, n
  • en  thermal pad, n

<Neu i esports d'hivern > Esports d'hivern > Alpinisme>

Definició
Peça prima, tova i flexible, normalment de forma rectangular i material sintètic, que es fa servir per a evitar el pas de la fredor i la humitat quan es dorm a terra o en una tenda.
artiga artiga

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  artiga, n f
  • ca  eixermada, n f sin. compl.
  • es  artiga
  • es  conuco
  • es  roza
  • fr  essart
  • en  breckland
  • en  cleared land
  • en  swidden

<Agricultura>

Definició
Tros de terra, anteriorment cobert de bosc, garriga, etc., preparat per a conrear-lo durant un nombre més o menys determinat d'anys.
Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  assort, n m

<Parament de taula>

Definició
Conjunt de plats de postres, de cafè, etc.
benjuí benjuí

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  benjuí, n m
  • ca  estírax, n m alt. sin.
  • ca  estorac, n m alt. sin.
  • ca  estíraz, n m var. ling.
  • nc  Styrax benzoin Dryand.

<Botànica > estiracàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  benjuí, n m
  • ca  estírax, n m alt. sin.
  • ca  estorac, n m alt. sin.
  • ca  estíraz, n m var. ling.
  • nc  Styrax benzoin Dryand.

<Botànica > estiracàcies>

boixeta boixeta

<Indústria > Indústria de la pell > Sabateria>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  boixeta, n f
  • es  estira

<Indústria > Indústria de la pell > Sabateria>

Definició
Eina per a aplanar les peces de cuir consistent en una fulla d'aram sense tall unida longitudinalment a un agafador de fusta.
boixeta boixeta

<Indústria > Indústria de la pell>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  boixeta, n f
  • es  estira

<Indústria > Indústria de la pell>

Definició
Eina consistent en una fulla d'aram posada per llarg a un agafador de fusta forta, emprada per a estrebar al taulell la peça de cuir i deixar-la ben plana.
catifa de cronometratge catifa de cronometratge

<Esport > Atletisme > Curses populars>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de les curses populars [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/215/>

  • ca  catifa de cronometratge, n f
  • ca  estora de cronometratge, n f
  • es  alfombra de cronometraje, n f
  • fr  tapis de chronométrage, n m
  • it  tappetino cronometraggio, n m
  • en  timing mat, n

<Curses populars > Material>

Definició
Sistema de cronometratge consistent en una superfície plana que incorpora un lector que identifica el xip que porta cadascun dels corredors, que es col·loca a terra en el punt de sortida, a l'arribada i de vegades en altres punts intermedis d'una cursa per a obtenir els temps de pas.