Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "estossada" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències de la Terra > Hidrologia>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:
VALVERDE FERREIRO, M.B.; ANGUITA BARTOLOMÉ, F. Vocabulari d'hidrologia subterrània = Vocabulario de hidrología subterránea = Vocabulary of groundwater hydrology. Barcelona: Fundació Centre Internacional d'Hidrologia Subterrània, 1996. 129 p.
ISBN 84-921469-0-7
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca aigua estancada, n f
- es agua estancada
- en backwater
- en dead water
- en stagnant water
<Hidrologia subterrània>
<Esport > Esports nàutics > Rem>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de rem. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991. 101 p.; 20 cm. (Diccionaris dels esports olímpics; 15)
ISBN 84-7739-233-1
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca amplitud d'estropada, n f
- ca longitud d'estropada, n f sin. compl.
- es amplitud de palada
- fr amplitude du coup
- fr longeur de coup
- en length og stroke
- en run
<Esport > Esports nàutics > Rem>
Definició
<11 Esports nàutics > 03 Rem>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>
- ca amplitud d'estropada, n f
- ca longitud d'estropada, n f sin. compl.
- es amplitud de palada
- fr amplitude du coup
- fr longueur de coup
- en length of stroke
- en run
<Esport > 11 Esports nàutics > 03 Rem>
Definició
<Transports > Transport marítim>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca ampuguera, n f
- ca gassa entollada, n f
- es costura de gaza
- es empulguera
- fr oeil episse
- it gassa impiombata
- en eye splice
- de Augspleib
<Transports > Transport marítim>
Definició
<Esport > Esports de combat > Esgrima>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'esgrima [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2008. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/26/>
- ca arma d'estocada, n f
- es arma de estocada
- es arma de punta
- fr arme d'estoc
- en thrusting weapon
<Esport > Esports de combat > Esgrima>
Definició
Nota
- Són armes d'estocada l'espasa i el floret (que només són armes d'estocada) i també el sabre (que és, a més, arma de tall i arma de contratall).
<Esport > Esports multidisciplinaris > Pentatló modern>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de pentatló modern. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1992. 127 p.; 20 cm. (Diccionaris dels esports olímpics; 25)
ISBN 84-7739-275-7
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca arma d'estocada, n f
- es arma de estocada
- es arma de punta
- fr arme d'estoc
- en thrusting weapon
<Esport > Esports multidisciplinaris > Pentatló modern>
Definició
<08 Esports de combat > 06 Esgrima>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>
- ca arma d'estocada, n f
- es arma de estocada
- es arma de punta
- fr arme d'estoc
- en thrusting weapon
<Esport > 08 Esports de combat > 06 Esgrima>
Definició
Nota
- Són armes d'estocada l'espasa i el floret (que només són armes d'estocada) i també el sabre (que és, a més, arma de tall i arma de contratall).
<Gastronomia > Plats a la carta>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.
Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.
Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>
- ca bastela (pasta de full farcida de colomí, ametlles i espècies, empolsada de sucre i canyella)
- es bastela (hojaldre relleno de pichón, almendras y especias, y espolvoreado de azúcar y canela)
- fr pastilla (feuilleté farci au pigeonneau, aux amandes et aux épices, saupoudré avec du sucre et de la cannelle)
- it pastilla (pasta sfoglia farcita di piccione, mandorle e spezie spolverata di zucchero e cannella)
- en pastilla (puff pastry stuffed with pigeon, almonds and spices with a dusting of sugar and cinnamon)
- de Pastilla (Blätterteig mit Täubchenfleisch, Mandeln und Gewürzen gefüllt und mit Zucker und Zimt bestreut)
<Plats a la carta. Carn>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca blackstònia, n f
- ca centaura, n f alt. sin.
- ca centaura groga, n f alt. sin.
- ca centaura perfoliada, n f alt. sin.
- ca clora, n f alt. sin.
- ca estrelada, n f alt. sin.
- ca herba centaura borda, n f alt. sin.
- ca herba groga, n f alt. sin.
- ca estrel·lada, n f var. ling.
- nc Blackstonia perfoliata (L.) Huds.
- nc Chlora perfoliata (L.) L. var. ling.
<Botànica > gencianàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca blackstònia, n f
- ca centaura, n f alt. sin.
- ca centaura groga, n f alt. sin.
- ca centaura perfoliada, n f alt. sin.
- ca clora, n f alt. sin.
- ca estrelada, n f alt. sin.
- ca herba centaura borda, n f alt. sin.
- ca herba groga, n f alt. sin.
- ca estrel·lada, n f var. ling.
- nc Blackstonia perfoliata (L.) Huds.
- nc Chlora perfoliata (L.) L. var. ling.
<Botànica > gencianàcies>
