Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "esva�ment" dins totes les àrees temàtiques
<Història del dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca braç, n m
- es brazo
- es estamento
<Història del dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Catalunya
-
Els braços eren els grans grups socials i polítics que configuraven la Cort General del Principat de Catalunya o els anomenats parlaments. Cal dir que aquesta estructura era parella en els diferents regnes de la Corona d'Aragó, excepte a Mallorca, per la qual cosa els braços mallorquins participaven en la Cort General del Principat de Catalunya. Aquesta estructura es va mantenir inalterada fins a l'abolició de les Corts a resultes de la promulgació dels respectius decrets de Nova Planta, al segle XVIII, a conseqüència de la guerra de Successió.
En la cort general que convocava el monarca, l'assistència dels representants dels braços o estaments era totalment obligatòria. En canvi, en els parlaments (convocatòria aleatòria o excepcional per a un tema concret), l'assistència era només voluntària. Ja des dels inicis de la Cort General del Principat de Catalunya, en l'època de Jaume I (1208-1276) s'entreveia que els braços eren tres grans grups: l'eclesiàstic, el militar o nobiliari i el reial (els representants de l'alta burgesia de les ciutats dependents directament del monarca).
En aquella època medieval, el braç més important i amb més prestigi era l'eclesiàstic (cal recordar que quan es creà la Diputació del General, el president fou sempre el diputat del braç eclesiàstic). Aquest braç estava format pels bisbes de Catalunya i pels abats i els priors dels grans monestirs catalans (com ara Poblet, Santes Creus, Sant Cugat i Ripoll), i d'alguns convents que tenien capítol, tots ells amb exercici del règim senyorial, amb llurs vassalls, i amb el mer i mixt imperi. També hi tenien representació els capítols catedrals, i els grans comanadors de l'orde de l'Hospital (com ara el castellà d'Amposta). Com que ostentaven la jurisdicció d'un gran nombre de viles i llocs del territori català, els habitants d'aquests llocs no assistien a les sessions de les Corts, sinó que ho feien els senyors, que eren els encarregats de defensar llurs drets i demanar noves gràcies. Tot aquest braç era presidit per l'arquebisbe de Tarragona, el qual sovint era el representant de tots els braços a l'hora de respondre a les qüestions que plantejava el rei.
El braç militar estava compost pels alts representants de la noblesa laica (no cal dir que molts prelats també formaven part d'aquests llinatges de l'aristocràcia feudal): en aquest braç hi havia comtes, vescomtes, barons, cavallers i homes de paratge. L'estament militar era presidit pel duc de Cardona, sens dubte, el llinatge laic més important del Principat de Catalunya. Durant certes èpoques hi va haver tensions entre els membres de l'alta i la baixa noblesa (bàsicament els homes de paratge), ja que els darrers intentaren formar un quart braç independent.
El darrer braç de la cort general era l'anomenat reial, també conegut amb el nom de braç popular. Aquest braç estava integrat per membres o ciutadans que representaven les universitats, les ciutats i les viles que depenien directament del rei, el qual els concedia nombrosos privilegis i immunitats, un dels quals va ser poder participar en la Cort General del Principat de Catalunya. Tots plegats podien negociar directament amb el rei tant qüestions de política general per al conjunt de l'estament com la concessió de privilegis amb caràcter particular que milloressin llur desenvolupament. Presidits per un membre de la ciutat de Barcelona, llur nombre variava d'acord amb la importància de la localitat.
A finals del segle XIII (a partir de les importants Corts de Pere II del 1283), les ciutats representades eren dotze, però, amb el temps, el nombre de viles i ciutats anà augmentant. Al segle XIV ja eren els membres dels consells municipals els encarregats d'elegir llurs representants a la Cort General del Principat de Catalunya. - V. t.: estament n m
<Ciències de la salut > Infermeria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'infermeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2008. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/34/>
- ca cambra d'inhalació, n f
- es cámara espaciadora
- fr tube d'espacement
- en holding chamber
- en spacer
<Infermeria > Material>
Definició
<Construcció > Obres públiques > Enginyeria civil>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d'enginyeria civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/240/>
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.
Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'ha suprimit part d'algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.
- ca canal de desviament, n m
- es canal de desvío
- en bypass channel
<Enginyeria civil > Enginyeria hidràulica>
Definició
És habitual en la construcció de preses, per a deixar seca la zona de treball i facilitar, així, les obres.
<Ciències socials > Relacions internacionals>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de relacions internacionals [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/246/>
- ca carta de cessament, n f
- es carta de cese
- es carta de llamada
- fr lettre de rappel
- it lettera di richiamo
- en letter of recall
- ar خطاب استدعاء
<Actors internacionals > Estats > Òrgans estatals per a les relacions internacionals>
Definició
<Dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca cessació, n f
- ca cessament, n m sin. compl.
- es cesamiento
- es cese
<Dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
-
Ex.: La cessació de les hostilitats.
Ex.: El cessament de les hostilitats.
Ex.: El cessament d'un càrrec.
<Economia > Política econòmica > Política fiscal. Hisenda pública>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de la renda [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2007. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/6/>
- ca cessament, n m
- es cese
<Economia > Política econòmica > Política fiscal. Hisenda pública>
Definició
<Treball > Recursos humans>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de recursos humans. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2004. 105 p. (Terminologies; 3)
ISBN 84-393-6416-4
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca cessament, n m
- ca cessació, n f sin. compl.
- es cesación
- es cese
- fr cessation d'emploi
- en separation
- en termination
- en termination of employment
<Recursos humans > Relacions laborals i administració de personal > Suspensió i extinció de la relació laboral>
Definició
<Dret > Dret administratiu>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret administratiu [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/169/>
- ca cessament, n m
- es cese, n m
<Dret administratiu > Personal al servei de l'Administració>
Definició
Nota
- 1. El cessament dels funcionaris interins es produeix perquè finalitza la causa que va donar lloc al nomenament o perquè s'esdevé alguna de les causes de pèrdua de la condició de funcionari de carrera.
- 2. El cessament del personal eventual és un acte lliure que té lloc quan es produeix el cessament de l'autoritat a qui es presta la funció de confiança o assessorament.
<Dret constitucional>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca cessament, n m
- ca cessació, n f sin. compl.
- es cesación, n f
- es cese, n m sin. compl.
<Dret constitucional>
<Treball > Negociació col·lectiva>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL, AFERS SOCIALS I FAMÍLIES. Diccionari de la negociació col·lectiva [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/5/>
- ca cessament, n m
- ca cessació, n f sin. compl.
- es cesación
- es cese
- fr cessation d'emploi
- en separation
- en termination
- en termination of employment
<Negociació col·lectiva > Gestió de recursos humans > Extinció de la relació laboral>
