Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "explosi" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI ciclogènesi explosiva, borrasca explosiva, cicló bomba o bomba meteorològica? 0 CRITERI ciclogènesi explosiva, borrasca explosiva, cicló bomba o bomba meteorològica?

<Meteorologia>

  • ca  0 CRITERI ciclogènesi explosiva, borrasca explosiva, cicló bomba o bomba meteorològica?

<Física > Meteorologia>

Definició
Tant ciclogènesi explosiva com borrasca explosiva i cicló bomba es consideren formes adequades per a designar un determinat fenomen meteorològic, encara que difereixen segons si fan referència a l'origen del fenomen o a la conseqüència i també segons l'àmbit d'ús. En canvi, la denominació *bomba meteorològica no es considera adequada.

Pel que fa a les formes adequades:

- Una ciclogènesi explosiva és un procés de formació o intensificació d'una circulació ciclònica, amb una disminució ràpida i acusada de la pressió atmosfèrica en el centre.
. Els equivalents castellans són una bomba meteorológica, una bombogénesis i una ciclogénesis explosiva; els francesos, une bombe météorologique i une cyclogenèse explosive, i els anglesos, a bombogenesis, an explosive cyclogenesis i a weather bomb.

- Una borrasca explosiva, amb el sinònim secundari cicló bomba (reservat per a àmbits de poca formalitat),
és una borrasca de gran intensitat originada per una ciclogènesi explosiva; les borrasques explosives poden comportar fortes ventades i precipitacions.
. Els equivalents castellans són una bomba meteorológica, una borrasca explosiva i un ciclón bomba; els equivalents francesos, une bombe météo, une bombe météorologique i un cyclone explosif, i els anglesos, a bomb cyclone i a weather bomb.

Pel que fa a *bomba meteorològica, es considera que és una denominació inadequada pels motius següents:
(1) En l'àmbit especialitzat, no és una forma precisa, ja que designa tant el procés de formació d'una circulació ciclònica com la borrasca resultant d'aquest procés.
(2) En l'àmbit divulgatiu, és una forma que pot generar alarma entre la població, per les fortes connotacions de bomba.

Nota

0 CRITERI desocupació o atur? 0 CRITERI desocupació o atur?

<Treball>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat per aquest servei.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  0 CRITERI desocupació o atur?
  • es  desempleo, n m
  • es  paro, n m
  • fr  chômage, n m
  • fr  privation d'emploi, n f
  • it  disoccupazione, n f
  • pt  desemprego, n m
  • en  unemployment, n

<Treball>

Definició
Es considera que la forma més adequada és desocupació (especialment en terminologia especialitzada i registres formals), encara que atur també és possible com a forma secundària o fins i tot impròpia.

Els motius de la preferència de desocupació respecte a atur són els següents:
(1) És una forma no interferida, mentre que atur és un calc del castellà.
(2) Permet establir una relació formal amb l'antònim ocupació.
(3) Diverses llengües presenten una solució paral·lela (castellà desempleo, italià disoccupazione, portuguès desemprego i anglès unemployment).

Es descarta la possibilitat d'especialitzar semànticament cada forma (per exemple, segons si la inactivitat és voluntària o forçosa o bé si les persones inactives han tingut abans feina o no). El motiu de descartar l'especialització és que els usos de desocupació i atur en català (i els usos de les formes paral·leles en llengües del nostre entorn) no responen a aquests criteris.
àrea exclosa àrea exclosa

<Ciències de la Terra>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  àrea exclosa, n f
  • es  área excluida
  • en  exclusion area

<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Geoestadística>

Definició
Àrea definida per a excloure de les operacions d'interpolació, de triangulació o d'anàlisi espacial, els àmbits espacials a què no es volen aplicar aquestes operacions.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
àrea exclosa àrea exclosa

<Geografia > Disciplines cartogràfiques>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  àrea exclosa, n f
  • es  área excluida
  • en  exclusion area

<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Geoestadística>

Definició
Àrea definida per a excloure de les operacions d'interpolació, de triangulació o d'anàlisi espacial, els àmbits espacials a què no es volen aplicar aquestes operacions.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
àrea exclosa àrea exclosa

<Tecnologies de la informació i la comunicació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  àrea exclosa, n f
  • es  área excluida
  • en  exclusion area

<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Geoestadística>

Definició
Àrea definida per a excloure de les operacions d'interpolació, de triangulació o d'anàlisi espacial, els àmbits espacials a què no es volen aplicar aquestes operacions.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
àrea temàtica àrea temàtica

<Terminologia>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  àrea temàtica, n f
  • es  área temática
  • fr  domaine d'emploi
  • en  subject label

<Terminologia>

Definició
Indicació del domini al qual és assignada una fitxa terminològica.
ús de la força ús de la força

<Ciències socials > Relacions internacionals>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de relacions internacionals [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/246/>

  • ca  ús de la força, n m
  • es  uso de la fuerza
  • fr  emploi de la force
  • it  uso della forza
  • en  use of force
  • ar  استعمال القوة

<Àmbits de cooperació i conflicte > Manteniment de la pau i la seguretat internacionals>

Definició
Ús que un estat o una part bel·ligerant fa de la violència directa i d'accions militars.

Nota

  • L'ús de la força en les relacions internacionals està generalment prohibit segons el dret internacional contemporani i només és justificable en determinades excepcions, com l'exercici de la legítima defensa o amb l'autorització del Consell de Seguretat de les Nacions Unides.
ús fora de fitxa tècnica ús fora de fitxa tècnica

<.FITXA REVISADA>, <Farmacologia > Recerca clínica de medicaments>, <Recerca, metodologia i estadística>

  • ca  ús fora de fitxa tècnica, n m
  • es  indicación no aprobada, n f
  • es  uso no aprobado, n m
  • es  uso no autorizado de medicamentos, n m
  • fr  emploi non conforme, n m
  • fr  usage hors indication, n m
  • fr  utilisation hors autorisation de mise sur le marché, n f
  • fr  utilisation hors étiquette, n f
  • fr  utilisation hors indication, n f
  • en  off-label drug use, n
  • en  off-label use, n
  • en  unlabeled drug use, n
  • en  unlabeled use, n
  • en  unlabelled drug use, n
  • en  unlabelled use, n

<.FITXA REVISADA>, <Farmacologia > Recerca clínica de medicaments>, <Recerca, metodologia i estadística>

Definició
Ús d'un fàrmac en condicions diferents a les que figuren en el registre.

Nota

  • L'administració d'una dosi diferent a la dosi indicada, o a una freqüència diferent, i l'administració d'un fàrmac per a tractar una malaltia no inclosa en les directives d'utilització són exemples d'usos fora de fitxa tècnica.
agència de col·locació agència de col·locació

<Treball > Negociació col·lectiva>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL, AFERS SOCIALS I FAMÍLIES. Diccionari de la negociació col·lectiva [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/5/>

  • ca  agència de col·locació, n f
  • es  agencia de colocación
  • fr  bureau de placement
  • fr  service de l'emploi
  • en  employment office
  • en  employment service
  • en  placement office

<Negociació col·lectiva > Mercat laboral>

Definició
Entitat pública o privada, amb o sense afany de lucre, que es dedica a la intermediació laboral amb la finalitat de facilitar que els treballadors trobin feina i les empreses contractin els treballadors que necessiten.
anàlisi del lloc de treball anàlisi del lloc de treball

<Treball > Recursos humans>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de recursos humans. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2004. 105 p. (Terminologies; 3)
ISBN 84-393-6416-4

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  anàlisi del lloc de treball, n f
  • es  análisis del puesto de trabajo
  • fr  analyse d'emploi
  • fr  analyse de poste
  • en  job analysis

<Recursos humans > Gestió de recursos humans > Planificació de recursos humans>

Definició
Estudi que té per objectiu identificar i determinar detalladament les tasques, els deures, les responsabilitats, els requisits, les relacions de jerarquia i l'entorn propis d'un lloc de treball.