Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "fanguer" dins totes les àrees temàtiques
<Criteris>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Manlleus (3): Flexió de plural
- ca babaganuix, babaganuixos (EXEMPLE), n m
- ca blini, blinis (EXEMPLE), n m
- ca burca, burques (EXEMPLE), n m
- ca kelvin, kèlvins (EXEMPLE), n m
- ca kirsch, kirschs (EXEMPLE), n m
- ca lobby, lobbys (EXEMPLE), n m
- ca manga, mangues (EXEMPLE), n m
- ca mousse, mousses (EXEMPLE), n f
- ca ninja, ninges (EXEMPLE), n m
- ca nyoqui, nyoquis (EXEMPLE), n m
- ca play-off, play-offs (EXEMPLE), n m
- ca tanka, tankes (EXEMPLE), n f
<Criteris lingüístics > Formació per manlleu>
Definició
Ex.: kirsch --> kirschs
mousse --> mousses
play-off --> play-offs
babaganuix --> babaganuixos [Per la regla de formació del plural dels masculins aguts acabats en -x]
kelvin --> kèlvins [Per les regles d'accentuació del català]
tanka --> tankes [Per la regla de formació del plural dels mots acabats amb -a àtona]
burca --> burques [Per la regla de formació del plural dels mots acabats amb -a àtona i per evitar *burces]
manga --> mangues [Per la regla de formació del plural dels mots acabats amb -a àtona i per evitar *manges]
ninja --> ninges [Per la regla de formació del plural dels mots acabats amb -a àtona i per evitar *ninjes]
Aquest principi també és vàlid en els dos casos següents:
(1) Quan la llengua de partida segueix unes normes diferents per crear la forma de plural.
Ex.: lobby --> lobbys [Malgrat que en anglès sigui lobbies]
(2) Quan en la llengua de partida la forma agafada com a singular en català ja és en realitat un plural.
Ex.: nyoqui --> nyoquis [Malgrat que en italià gnocchi és la forma de plural del singular gnocco]
blini --> blinis [Malgrat que en rus blini és la forma de plural del singular blin]
El motiu és que un manlleu integrat en una llengua ja és una paraula d'aquesta llengua, de manera que no ha de seguir les normes de formació de plural de la llengua d'on prové sinó les normes de la llengua que l'utilitza, en aquest cas el català.
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Manlleus (1): Generalitats; CRITERI Manlleus (2): Ús de la cursiva; CRITERI Manlleus (4): Grafia d'antropònims; CRITERI Manlleus (5): Xenismes, i CRITERI Manlleus (6): Pronúncia.
- 2. Podeu consultar els documents de criteris originals, Quin és el plural de ninja? I de lobby? I de play-off? (web del TERMCAT: www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/quin-plural-ninja-i-lobby-i-play) i Manlleus i calcs lingüístics en terminologia (apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT: arxiu.termcat.cat/criteris/manlleus-calcs.pdf).
<Llengua > Lingüística>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:
PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>
- ca adquisició de segones llengües, n f
- es adquisición de segundas lenguas
- fr acquisition de langues secondes
- en second language acquisition
<Lingüística>
Definició
Nota
- L'aprenentatge es realitza normalment a l'escola, mitjançant programes d'immersió lingüística, d'educació bilingüe, d'ensenyament de llengües estrangeres, etc. Aquest procés d'aprenentatge ha sigut estudiat sobretot amb la idea de millorar l'ensenyament de segones llengües.
<Ciències forestals > Ocupacions>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL I INDÚSTRIA. Diccionari de les ocupacions. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya. Departament de Treball i Indústria, 2004. 359 p.
ISBN 84-393-6454-7
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca agent rural, n m, f
- es agente rural
- fr forestier
- en ranger
<Ciències forestals > Ocupacions>
Definició
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca agent rural, n m
- es agente rural, n m
- fr agent technique forestier, n m
- en ranger, n
<Enginyeria forestal>
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca agulleta d'alguer, n f
- ca agulla, n f sin. compl.
- ca agulleta, n f sin. compl.
- ca mula, n f sin. compl.
- ca músic, n m sin. compl.
- ca serp, n f sin. compl.
- ca serp d'en terra, n f sin. compl.
- ca serp de costa, n f sin. compl.
- ca serpeta, n f sin. compl.
- ca serpetó, n m sin. compl.
- ca trompeter, n m sin. compl.
- ca aguya, n f var. ling.
- ca ahulla, n f var. ling.
- ca aulla, n f var. ling.
- ca musich, n m var. ling.
- ca peix marianu, n m var. ling.
- ca sèrp, n f var. ling.
- nc Syngnathus acus
- nc Siphostoma acus var. ling.
- es aguja de mar
<Peixos > Singnàtids>
Nota
-
Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
[denominació (codi obra): procedència]
- agulla (DCVB-E): Balears, Tarragona
- agulla (FAUNAICT): Tarragona
- agulla (RANDA11): Balears
- aguya (RANDA11): Balears, Tarragona
- serp (DCVB-E): Tarragona
- serp (FAUNAICT): Tarragona
- sèrp (RPCE3): Mallorca
- serpeta (DCVB-E): Tarragona
- serpetó (DCVB-E): Eivissa, Mallorca
- serpetó (RPCE3): Mallorca
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca agulleta d'alguer, n f
- ca agulla, n f sin. compl.
- ca agulleta, n f sin. compl.
- ca mula, n f sin. compl.
- ca músic, n m sin. compl.
- ca serp, n f sin. compl.
- ca serp d'en terra, n f sin. compl.
- ca serp de costa, n f sin. compl.
- ca serpeta, n f sin. compl.
- ca serpetó, n m sin. compl.
- ca trompeter, n m sin. compl.
- ca aguya, n f var. ling.
- ca ahulla, n f var. ling.
- ca aulla, n f var. ling.
- ca musich, n m var. ling.
- ca peix marianu, n m var. ling.
- ca sèrp, n f var. ling.
- nc Syngnathus acus
- nc Siphostoma acus var. ling.
- es aguja de mar
<Peixos > Singnàtids>
Nota
-
Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
[denominació (codi obra): procedència]
- agulla (DCVB-E): Balears, Tarragona
- agulla (FAUNAICT): Tarragona
- agulla (RANDA11): Balears
- aguya (RANDA11): Balears, Tarragona
- serp (DCVB-E): Tarragona
- serp (FAUNAICT): Tarragona
- sèrp (RPCE3): Mallorca
- serpeta (DCVB-E): Tarragona
- serpetó (DCVB-E): Eivissa, Mallorca
- serpetó (RPCE3): Mallorca
<Ciències de la Terra>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de geografia física [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/124>
- ca alguer, n m
- es pradera de algas
- fr prairie d'algues
- en prairie of algae
<Geografia física > Biogeografia>
Definició
<Geografia > Geografia física>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de geografia física [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/124>
- ca alguer, n m
- es pradera de algas
- fr prairie d'algues
- en prairie of algae
<Geografia física > Biogeografia>
Definició
<Transports > Transport marítim > Ports. Costes>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:
Diccionari de ports i costes: Català, castellà, francès, anglès. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 1995. 351 p.; 23 cm
ISBN 84-393-3324-2
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca alguer, n m
- es algar
- fr étendue d'algues
<Costes > Litoral>
Definició
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca alguer, n m
- es pradera de algas, n f
- fr prairie d'algues, n f
- en algae field, n
<Enginyeria forestal>
