Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "fascinació" dins totes les àrees temàtiques

òrgan de la masticació òrgan de la masticació

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Odontoestomatologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
Es tracta d'un diccionari que ofereix les dades en curs de treball del projecte DEMCAT, que té com a objectiu l'elaboració d'un nou diccionari de medicina en llengua catalana. El contingut, que es va actualitzant i ampliant periòdicament, té com a punt de partida la segona edició en línia del Diccionari enciclopèdic de medicina, consultable en el Portal CiT de l'Institut d'Estudis Catalans.

Per a veure amb detall els criteris de marcatge de les fitxes, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT. Igualment, per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el web del projecte DEMCAT.

  • ca  òrgan de la masticació, n m

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Odontoestomatologia>

Definició
Sistema masticatori, compost pels maxil·lars, les dents, l'articulació temporomaxil·lar, la musculatura masticatòria, la llengua, els llavis, les galtes i la mucosa bucal.
abandó de destinació abandó de destinació

<Dret penal>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 11a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2021.<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  abandó de destinació, n m
  • ca  abandonament de destinació, n m sin. compl.
  • es  abandono de destino

<Dret penal>

Definició
Acció d'abandonar una destinació o de deixar un servei un funcionari o funcionària públic o una autoritat.

Nota

  • Àmbit: Espanya | Àmbit: Inespecífic
  • L'article 407 del Codi penal (CP) estableix que «1. L'autoritat o el funcionari públic que abandoni la seva destinació amb el propòsit de no impedir o no perseguir qualsevol dels delictes recollits en els títols XI, XII, XXIII i XXIV ha de ser castigat amb la pena de presó d'entre un any i quatre i la inhabilitació absoluta per a ocupació o càrrec públic per un període d'entre sis i deu anys. Si ha realitzat l'abandó per a no impedir o no perseguir qualsevol altre delicte, se li ha d'imposar la pena d'inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic per un període d'un a tres anys.» i que «2. S'han d'imposar les mateixes penes, respectivament, quan l'abandó tingui per objecte no executar les penes corresponents a aquests delictes imposades per l'autoritat judicial competent.»
    Cal que la conducta d'abandó tingui certa durada temporal. No n'hi ha prou amb una «simple» inassistència a la feina, atès que l'abandó pot ser exprés (dimissió) o tàcit (inassistència perllongada).
    El subjecte actiu de les quatre modalitats típiques d'abandó establertes per aquest precepte ha de ser una autoritat o un funcionari públic «a efectes penals» (l'article 24 del CP ofereix unes pautes d'interpretació del concepte de autoritat o de funcionari públic «als efectes penals»). Es tracta d'un delicte especial propi, perquè no té correspondència amb un altre delicte comú. El bé jurídic general o categorial protegit és el propi dels delictes contra l'Administració pública: el funcionament correcte de la funció pública envers la ciutadania (aspecte extern o social que s'identifica amb el servei públic). Concretament, en les modalitats d'abandó primera i segona, el bé jurídic protegit és constituït pels serveis concrets dels poders públics, relacionats amb l'Administració de justícia, la policia judicial i l'ordre públic; i en la primera, en resta afectat, a més, el sistema juridicopolític. En les modalitats típiques tercera i quarta, en resta afectada directament l'Administració de justícia. Es tracta de delictes d'omissió per mera inactivitat integrats per dos actes de tipus penal en què la part subjectiva preval respecte de la part objectiva. La intenció de l'autor en executar el comportament típic s'ha d'adreçar a una altra conducta posterior del mateix subjecte: la d'afavorir delictes no impedint-los, no perseguint-los o no executant les penes corresponents als delictes esmentats, imposades per l'autoritat judicial competent. Si el funcionari sol·licita l'excedència o el trasllat a una destinació diferent i li és concedit, tot i que l'hagi sol·licitat a fi de no impedir o no perseguir delictes o no executar les penes imposades, no incorre en cap responsabilitat criminal, perquè des del moment en què obté una d'aquestes situacions l'allunyament no es pot considerar abandó; a més, no cal que l'abandó tingui èxit.
    Les tres modalitats típiques giren a l'entorn de la idea de simpatia amb els rebels, covardia o simple oportunitat. Quant a l'aspecte subjectiu, es tracta d'un delicte dolós. Cal «la intenció de deixar d'acomplir les funcions encomanades a càrrec seu» (STS del 6.5.1988, Repertorio de jurisprudencia Aranzadi [RJA] 1988\2440). No es castiga, doncs, l'abandó per imprudència, incompatible amb l'element subjectiu de l'injust de l'ànim de no impedir o no perseguir delictes o no executar les penes imposades per l'autoritat judicial competent. L'article 407 té antecedents en l'article 376.2 del CP del 1973 i en l'article 388 del Projecte de Llei orgànica del Codi penal del 1992. Cal observar que, en el CP del 1995, l'abandó de destinació amb dany o sense per a la causa pública per altres motius o mòbils diferents del no impediment o la no persecució dels delictes o la no execució de les penes imposades, sense que hagi estat admesa al funcionari la renúncia a la seva destinació (art. 376.1 CP del 1973), es destipifica (es deixa de castigar penalment) i esdevé només una infracció administrativa.
    Pel que fa a les penes, el CP del 1995 assenyala la pena de presó d'entre un i quatre anys i la inhabilitació absoluta per a ocupació d'un càrrec públic per un període d'entre sis i deu anys (en el CP del 1973 era presó menor --privació de llibertat de sis mesos i d'entre un dia fins a sis anys) per a les modalitats típiques d'abandó primera i tercera. I per a les modalitats segona i quarta s'imposa la pena d'inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic, per un període d'entre un i tres anys (en el CP del 1973 la pena era d'arrest major, o sigui, d'entre un mes i un dia fins a sis mesos de privació de llibertat).
  • V.t.: abandó de família n m
abandó de destinació abandó de destinació

<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>, <Dret > Dret penal. Dret penitenciari>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>

  • ca  abandó de destinació, n m
  • es  abandono de destino, n m

<Dret penal i penitenciari > Dret penal>, <Dret penal i penitenciari > Dret penal militar>

agulla d'aspiració agulla d'aspiració

<Tècniques diagnòstiques i de tractament>, <Material mèdic i ortopèdic>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
Es tracta d'un diccionari que ofereix les dades en curs de treball del projecte DEMCAT, que té com a objectiu l'elaboració d'un nou diccionari de medicina en llengua catalana. El contingut, que es va actualitzant i ampliant periòdicament, té com a punt de partida la segona edició en línia del Diccionari enciclopèdic de medicina, consultable en el Portal CiT de l'Institut d'Estudis Catalans.

Per a veure amb detall els criteris de marcatge de les fitxes, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT. Igualment, per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el web del projecte DEMCAT.

  • ca  agulla d'aspiració, n f

<Tècniques diagnòstiques i de tractament>, <Material mèdic i ortopèdic>

Definició
Agulla llarga i buida que s'usa per a extreure líquid d'una cavitat. També és emprada per a l'obtenció de material citològic (biòpsia amb agulla fina o citologia per aspiració amb agulla fina) o histològic (biòpsia nuclear amb agulla [an, core needle biopsy]).
altura neta positiva d'aspiració altura neta positiva d'aspiració

<Ciències de la Terra > Hidrologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

VALVERDE FERREIRO, M.B.; ANGUITA BARTOLOMÉ, F. Vocabulari d'hidrologia subterrània = Vocabulario de hidrología subterránea = Vocabulary of groundwater hydrology. Barcelona: Fundació Centre Internacional d'Hidrologia Subterrània, 1996. 129 p.
ISBN 84-921469-0-7

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  altura neta positiva d'aspiració, n f
  • ca  ANPA, n f sigla
  • ca  NPSH, n f sigla
  • es  altura neta positiva de aspiración
  • es  ANPA sigla
  • es  NPSH sigla
  • en  net positive suction head
  • en  NPSH sigla

<Hidrologia subterrània>

altura neta positiva d'aspiració altura neta positiva d'aspiració

<Construcció > Obres públiques > Enginyeria civil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d'enginyeria civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/240/>
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.

Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'ha suprimit part d'algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.

  • ca  altura neta positiva d'aspiració, n f
  • ca  NPSH, n f sigla
  • es  altura neta positiva de aspiración
  • es  altura neta positiva de succión
  • es  NPSH sigla
  • en  net positive suction head
  • en  NPSH sigla

<Enginyeria civil > Enginyeria hidràulica>

Definició
Altura màxima, sobre el nivell que té el fluid en l'^aspiració^ d'una ^bomba^ o en l'evacuació d'una ^turbina^, que poden tenir els àleps sense que apareguin els fenòmens de ^cavitació^.

Nota

  • NPSH és la sigla corresponent al terme anglès net positive suction head.
Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  aspirador, n m
  • ca  difusor, n m
  • ca  tub d'aspiració, n m
  • es  tubo de aspiración
  • es  tubo de succión

<Construcció > Obres públiques>

Definició
Qualsevol aparell per a produir moviment de gasos o de líquids per aspiració, com una bomba, un extractor, etc.
assignació assignació

<Ciències de la salut > Recerca clínica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ DR. ANTONI ESTEVE; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de recerca clínica de medicaments [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/157>

  • ca  assignació, n f
  • es  asignación
  • en  allocation
  • en  assignment

<Recerca clínica de medicaments > Farmacologia>

Definició
Procés que consisteix a adjudicar una intervenció a un individu o a un conjunt d'individus.
assignació assignació

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Manuel Pérez Saldanya, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel. Diccionari de lingüística [en curs d'edició: 2022].

  • ca  assignació
  • es  asignación
  • fr  assignation
  • en  assignment

<Lingüística>

Definició
En gramàtica generativa, procediment per mitjà del qual les regles de reescriptura atribueixen a un sintagma una determinada descripció estructural.
assignació assignació

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Manuel Pérez Saldanya, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel. Diccionari de lingüística [en curs d'edició: 2022].

  • ca  assignació
  • es  asignación
  • fr  assignation
  • en  assignment

<Lingüística>

Definició
En la teoria del règim i el lligam, procediment per mitjà del qual un sintagma nominal rep cas i paper temàtic. En general, és el nucli de les projeccions màximes, o sintagmes, el que assigna cas i paper temàtic al sintagma nominal que regeix. Per exemple, en el sintagma verbal escriu un conte, el verb atorga cas acusatiu i paper temàtic tema al sintagma nominal un conte. Hi ha però, situacions especials, com ara l'assignació de paper temàtic composicional i l'assignació de cas contextual.