boia d'onatge
boia d'onatge
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d'enginyeria civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/240/>
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.
Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'ha suprimit part d'algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.
- ca boia d'onatge, n f
- es boya de oleaje
- en wave buoy
<Enginyeria civil > Enginyeria marítima>
Definició
Aparell flotant ancorat al fons del ^mar^ emprat per a mesurar l'^onatge^.
Pot tenir formes diverses, però les més emprades són les esferes i els discos. A l'interior se situen les bateries, els sensors, un sistema d'emmagatzemament de dades i un radiotransmissor. Els sensors solen ser acceleròmetres que permeten d'obtenir el desplaçament de la boia en diferents eixos de referència mitjançant la doble integració en el temps del senyal. Així, pel que fa a l'eix vertical, s'obtenen les elevacions respecte al nivell de la superfície, a partir de les quals es poden determinar algunes característiques de les ones, com ara l'^altura^ i el ^període^. Combinant els desplaçaments dels eixos restants i l'orientació del sistema de referència de la boia, obtinguda a partir d'un compàs electrònic, és possible determinar, a més de l'altura i el període de l'onatge, la seva direcció.
En funció del nombre d'eixos de referència en els quals es mesuren els desplaçaments, les boies d'onatge poden ser escalars (només l'eix vertical) o direccionals (l'eix vertical i dos eixos horitzontals).
Pot tenir formes diverses, però les més emprades són les esferes i els discos. A l'interior se situen les bateries, els sensors, un sistema d'emmagatzemament de dades i un radiotransmissor. Els sensors solen ser acceleròmetres que permeten d'obtenir el desplaçament de la boia en diferents eixos de referència mitjançant la doble integració en el temps del senyal. Així, pel que fa a l'eix vertical, s'obtenen les elevacions respecte al nivell de la superfície, a partir de les quals es poden determinar algunes característiques de les ones, com ara l'^altura^ i el ^període^. Combinant els desplaçaments dels eixos restants i l'orientació del sistema de referència de la boia, obtinguda a partir d'un compàs electrònic, és possible determinar, a més de l'altura i el període de l'onatge, la seva direcció.
En funció del nombre d'eixos de referència en els quals es mesuren els desplaçaments, les boies d'onatge poden ser escalars (només l'eix vertical) o direccionals (l'eix vertical i dos eixos horitzontals).
