Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "forat" dins totes les àrees temàtiques
<Enginyeria>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:
COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:
Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.
Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca broca, n f
- es broca, n f
- fr foret, n m
- en drill, n
- de Bohrer, n m
<Enginyeria>
<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
BASART SALA, Pitu; PUJOLÀS MASET, Pere. Diccionari de fusteria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/188/>
- ca broca, n f
- es broca
- es taladro
- fr foret
- fr mèche
- en bit
- en drill bit
<Fusteria > Aparells, estris, eines i instruments > Parts i elements de les eines>, <Fusteria > Màquines i equipament auxiliar > Utillatge > Broques>
Definició
Nota
- Les broques poden ser utilitzades en eines, aparells o màquines, com ara un filaberquí, un trepant o qualsevol màquina de foradar. Habitualment són d'acer ràpid. Hi ha diversos tipus de broca que han caigut en desús: la de cullera, les helicoidals, la de filaberquí o la d'estrella.
<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>
- ca broca, n f
- es broca, n f
- fr foret, n m
- fr mèche, n f
- en drill bit, n
- eu baratuts, n
<Fusteria > Màquines i equips auxiliars>
<Odontoestomatologia>, <Traumatologia i ortopèdia>, <Material mèdic i ortopèdic>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca broca, n f
- es broca
- fr foret
- en barbed broach
- en broach
- en bur
- en drill
- en smooth broach
<Odontoestomatologia>, <Traumatologia i ortopèdia>, <Material mèdic i ortopèdic>
Definició
<Indústria paperera>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>
- ca cartó folrat, n m
- es cartón forrado
- fr carton doublé
- en lined board
<Indústria > Indústria paperera i de les arts gràfiques > Indústria paperera>
<Ciències socials > Arqueologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
GARCIA PETIT, Lluís [et al.]. Diccionari d'arqueologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/18/>
- ca denari folrat, n m
- es denario forrado
- en plated denier
<Arqueologia > Treball de laboratori > Numismàtica>
Definició
<Història del dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca dret foral, n m
- es derecho foral, n m
<Història del dret>
<Història del dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca dret foral, n m
- es derecho foral
<Història del dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Catalunya
-
El territori català es va regir, en part, des dels primers segles de l'edat mitjana per un dret propi. Els juristes catalans de les acaballes d'aquest període i els de l'edat moderna van designar aquest dret amb l'expressió iura municipalia.
Durant l'època del moviment recopilador (segles XV, XVI i XVII), els iura municipalia van ser l'exponent de la màxima autodeterminació jurídica del dret català. Catalunya va aconseguir arribar llavors a un règim molt ampli d'autonomia en matèria legislativa; també en matèria de jurisdicció i fiscalitat. Era la conseqüència natural de posseir una vida política autònoma.
La realització jurídica essencial d'aquesta situació es va manifestar en el Principat des d'antic en la facultat que el príncep tenia per a poder crear lleis generals conjuntament amb les Corts, lleis de caràcter paccionat que es van designar amb el nom de constitucions i lleis municipals, fetes per contracte recíproc.
El dret municipal, a l'avantguarda del qual hi havia els Usatges i les Constitucions, representava el dret especial, les «altres Leys de la terra» o els «altres drets de la Pàtria», i es considerava un dret d'excepció davant el ius commune, peça essencial del sistema normatiu del país català. El dret romà medieval i el dret municipal van entrar en aquest període en una dinàmica de complementarietat recíproca.
En l'inici del segle XVIII, i com a conseqüència de les mesures igualitàries i decisives actuades pels decrets de Nova Planta de Felip V, mesures que tendien a establir una nova organització política, jurídica i administrativa en els territoris de la Corona d'Aragó, el dret tradicional i propi de la terra catalana va entrar en una fase crítica quant al desenvolupament autòcton.
Al país català li va ser derogat llavors tot el seu dret públic o polític, que va ser substituït pel corresponent dret castellà. Va conservar, en canvi, els diferents àmbits del dret privat, encara que, en suprimir-se els òrgans històrics de creació del dret (les Corts), també aquest dret privat va quedar sense possibilitat d'innovació, per la qual cosa va sobreviure en una situació d'anèmia jurídica. Durant unes quantes dècades el dret català conservat, a manera d'un privilegi, es va continuar designant amb la dicció de dret municipal.
A partir de la segona meitat del segle XVIII, l'expressió lleis municipals es continuà utilitzant, encara que compartida amb la locució drets forals. El primer autor que va utilitzar l'expressió, per a València, de dret foral és l'erudit valencià G. Mayans i Siscar, en un escrit adreçat al monarca l'any 1759. La dicció dret foral era expressiva aleshores d'aquells drets propis o municipals no revocats per l'estructura uniformista de poder imposada per Felip V, i s'identificava amb tots els àmbits del dret respectats en els antics territoris de la Corona d'Aragó per la monarquia borbònica: el penal, el processal, el mercantil i el civil. I enfront dels drets forals es trobava, aleshores, i com a dret comú, el dret castellà, anomenat també en la legislació dret patri. En el segle XIX va triomfar a Espanya el moviment codificador, malgrat la forta resistència que hi van oferir les províncies de règim jurídic municipal o foral, perquè consideraven que, en matèria de dret civil, no s'emparaven llurs drets autòctons i particulars. Els primers projectes de codificació civil, altament unificadors, es van mostrar contraris al manteniment dels drets civils forals. En els anys immediatament posteriors al Projecte de Codi civil espanyol (CC) del 1851, el de García Goyena -que topava frontalment amb els principis jurídics fonamentals del dret català-, la locució dret foral s'imposà a Catalunya, i aparegué en llibres i articles en els quals els juristes catalans van alçar la veuen defensa de les institucions civils més arrelades, sobretot en la de les que pertanyien als àmbits de la família i de les successions. Un dels primers treballs en què va aparèixer l'esmentada locució foral és el de Vives i Cebrià, titulat Observaciones sobre algunos artículos del proyecto de Código civil de España que tienen mira a la cuota de la legítima i al modo de pagarla, de l'any 1862. A partir de llavors, la locució dret foral es generalitzà a Catalunya, i s'identificà exclusivament amb el dret civil.
Fracassat el projecte codificador del 1851, va quedar clar que només es podia arribar a l'elaboració d'un codi civil general si no s'acceptava el reconeixement d'una situació jurídica de dispersió normativa foral.
Després de nombroses frustracions, el 1889 es promulgà el CC. En l'article 12 del títol preliminar s'inclou la qüestió foral, on s'estableix que «Les disposicions d'aquest títol, quan determinen els efectes de les lleis i dels estatuts i les regles generals per a la seva aplicació, són obligatòries en totes les províncies del regne. També ho són les disposicions del títol 4, llibre 1. En la resta, les províncies i els territoris en els quals subsisteix el dret foral ho conservaran ara com ara en tota la seva integritat, sense que sofreixi alteració el seu règim jurídic actual, escrit o consuetudinari, per la publicació d'aquest CC, que regirà tan sols com a dret supletori si no és suficient el que ho sigui en cadascuna d'aquelles per les seves lleis especials.» D'aquesta manera, i provisionalment, s'arribava a una transacció entre el dret del CC i el dret de les diferents províncies, anomenades forals. Sobre la base d'aquesta transacció, a Catalunya i en la resta de territoris forals, s'aplicaria un nou ordre de prelació de fonts, basat, primer, en l'aplicació del títol preliminar i del títol I del llibre IV del CC, reguladors dels criteris generals de l'aplicació de les lleis i ordenació de la forma de matrimoni; segon, i per a les resta de matèries de dret civil, es continuaria aplicant el dret històric català, les constitucions i el dret romà canònic; tercer, com a dret supletori del sistema normatiu català, la resta de disposicions del CC. Per la via excepcional dels apèndixs, es conservarà en el futur el que no pot menys de ser conservat, el substancial, del dret català. Pel Reial decret del 17 d'abril de 1899, i una vegada reorganitzada la Comissió general de codificació, es va establir la creació de comissions específiques per a la formació dels apèndixs al CC, amb l'encàrrec que en el termini de sis mesos presentessin els projectes d'apèndixs per a ser aprovats per les Corts. Aquests apèndixs contenien les institucions que mereixien ser conservades i s'addicionaren al CC.
Mai no es va arribar a presentar, per un desmesurat i intencionat afany de conservadorisme, de manera oficial, el Projecte d'apèndix del Codi civil per a Catalunya. Així, el problema de la qüestió foral es va perllongar durant dècades, fins que s'aprovà la Compilació del dret civil especial de Catalunya (CDCEC). El sistema de l'Apèndix ha estat substituït pel de la Compilació, molt més tècnic i que implica no només la conservació del dret preexistent, sinó també la innovació d'aquest mitjançant la creació de noves normes. La CDCEC és un codi especialitzat en el dret foral català, que es complementa amb el dret romà. Després d'aquesta font, Catalunya només conservarà del seu dret històric o foral el que s'hi integra. La Llei 13/1984 va adaptar la CDCEC als principis constitucionals.
Actualment, el dret civil, hereu i integrador parcialment del dret foral històric de Catalunya, constitueix una de les competències exclusives de la Generalitat, segons s'estableix en l'article 129 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya, aprovat per referèndum el 18 de juny de 2006. Per tant, el Parlament català és l'òrgan legislatiu encarregat de la conservació, la modificació i el desenvolupament del dret civil català, «amb l'excepció de les matèries que l'article 149.1.8 de la Constitució atribueix en tot cas a l'Estat».
<Botànica > Anatomia vegetal>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca enforcadura, n f
- ca creu, n f sin. compl.
- ca creuera, n f sin. compl.
- ca entreforc, n m sin. compl.
- ca forcat, n m sin. compl.
- fr fourchet
<Botànica > Anatomia vegetal>
Definició
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca enforcadura, n f
- ca forcat, n m
- es horcadura
- es horqueta
- fr fourche
- en crotch
- en fork
<Botànica>
