Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca agreujar, v tr
es agraviar

<Dret>

Definició

Inferir un greuge {a algú}.

Nota

Àmbit: Inespecífic
Ex.: L'actuació de l'Ajuntament ha agreujat els habitants del poble.

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca alicates de foradar, n f pl
es alicates de ojetear

<Bricolatge > Ferreteria>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca blanquiella, n f
ca floravia, n f sin. compl.
ca narriola, n f sin. compl.
ca card estrellat, n m alt. sin.
ca centàurea, n f alt. sin.
ca centàurea solsticial, n f alt. sin.
ca narrioles, n f pl alt. sin.
ca oriola, n f alt. sin.
ca arniola, n f var. ling.
ca auraiola, n f var. ling.
ca auraioles, n f pl var. ling.
ca auriola, n f var. ling.
ca centaura, n f var. ling.
ca centaura solsticial, n f var. ling.
ca marriola, n f var. ling.
ca raniola, n f var. ling.
ca renicuoles, n f pl var. ling.
ca renigrola, n f var. ling.
ca reniquiola, n f var. ling.
ca reoles, n f pl var. ling.
ca riola, n f var. ling.
nc Centaurea solstitialis L. subsp. solstitialis

<Botànica > compostes / asteràcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca blanquiella, n f
ca floravia, n f sin. compl.
ca narriola, n f sin. compl.
ca card estrellat, n m alt. sin.
ca centàurea, n f alt. sin.
ca centàurea solsticial, n f alt. sin.
ca narrioles, n f pl alt. sin.
ca oriola, n f alt. sin.
ca arniola, n f var. ling.
ca auraiola, n f var. ling.
ca auraioles, n f pl var. ling.
ca auriola, n f var. ling.
ca centaura, n f var. ling.
ca centaura solsticial, n f var. ling.
ca marriola, n f var. ling.
ca raniola, n f var. ling.
ca renicuoles, n f pl var. ling.
ca renigrola, n f var. ling.
ca reniquiola, n f var. ling.
ca reoles, n f pl var. ling.
ca riola, n f var. ling.
nc Centaurea solstitialis L. subsp. solstitialis

<Botànica > compostes / asteràcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca bufanaga, n f
ca carrota, n f alt. sin.
ca pastanaga, n f alt. sin.
ca pastanaga borda, n f alt. sin.
ca xerevia, n f alt. sin.
ca xirivia, n f alt. sin.
ca xirivia borda, n f alt. sin.
ca xirivia silvestre, n f alt. sin.
ca carota, n f var. ling.
ca pastenaga, n f var. ling.
ca xaravia, n f var. ling.
ca xaravilla, n f var. ling.
ca xarvia, n f var. ling.
ca xerivia, n f var. ling.
ca xerovia, n f var. ling.
ca xeruvia, n f var. ling.
ca xervia, n f var. ling.
ca xoravia, n f var. ling.
ca xorobies, n f pl var. ling.
ca xorovia, n f var. ling.
ca xurivia, n f var. ling.
ca xuruvia, n f var. ling.
nc Pastinaca sativa L.

<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca bufanaga, n f
ca carrota, n f alt. sin.
ca pastanaga, n f alt. sin.
ca pastanaga borda, n f alt. sin.
ca xerevia, n f alt. sin.
ca xirivia, n f alt. sin.
ca xirivia borda, n f alt. sin.
ca xirivia silvestre, n f alt. sin.
ca carota, n f var. ling.
ca pastenaga, n f var. ling.
ca xaravia, n f var. ling.
ca xaravilla, n f var. ling.
ca xarvia, n f var. ling.
ca xerivia, n f var. ling.
ca xerovia, n f var. ling.
ca xeruvia, n f var. ling.
ca xervia, n f var. ling.
ca xoravia, n f var. ling.
ca xorobies, n f pl var. ling.
ca xorovia, n f var. ling.
ca xurivia, n f var. ling.
ca xuruvia, n f var. ling.
nc Pastinaca sativa L.

<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

ca cadena de foradar, n f
es cadena de escoplear
fr chaîne à mortaiser
en chain mortiser

<Indústria > Indústria de la fusta > Maquinària i equipament auxiliar de fusteria>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

BASART SALA, Pitu; PUJOLÀS MASET, Pere. Diccionari de fusteria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/188/>

ca cadena de foradar, n f
es cadena de escoplear
fr chaîne à mortaiseur
en chain mortiser

<Fusteria > Màquines i equipament auxiliar > Utillatge > Utillatge divers>

Definició

Cadena sense fi amb les baules tallants que forma part d'algunes màquines que s'utilitzen per a fer traus o serrar una peça de fusta.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

ca cadena de foradar, n f
es cadena de escoplear, n f
fr chaîne à mortaiser, n f
en chain mortiser, n
en mortise chain, n
eu hozkatzeko kate, n
eu mortaxatzeko kate, n

<Fusteria > Màquines i equips auxiliars>

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca eina de foradar, n f
es herramienta para agujerear

<Construcció>

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "foraviar" dins totes les àrees temàtiques

Definició

Nota

Definició