Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "garantir" dins totes les àrees temàtiques
<Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca creditor pignoratiu | creditora pignorativa, n m, f
- ca creditor amb garantia pignorativa | creditora amb garantia pignorativa, n m, f sin. compl.
- ca creditor amb garantia real | creditora amb garantia real, n m, f sin. compl.
- es acreedor pignoraticio | acreedora pignoraticia
- es acreedor prendario | acreedora prendaria
<Dret civil>
Definició
Nota
- Àmbit: Catalunya
-
El creditor pignoratiu, o una tercera persona, d'acord amb els pignorants, posseeix un bé moble, un valor, un dret de crèdit o diners que li han estat transmesos per a garantir una obligació per part de qui en té el poder de lliure disposició; i la penyora només té efectes contra terceres persones des del moment en què el document en què s'ha acordat constituir-la consta en document públic. La penyora de crèdits s'ha de constituir en document públic i s'ha de notificar al deutor del crèdit empenyorat.
L'article 569-20 del Codi civil de Catalunya regula la realització del valor en cas d'incompliment de l'obligació; i, en aquest sentit, els creditors, una vegada vençut el deure garantit amb la penyora, poden realitzar el valor del bé empenyorat si s'ha requerit el pagament al deutor i en el termini d'un mes no hi ha oposició judicial acompanyada de la consignació o del finançament del deute per una entitat de crèdit.
Entre els creditors pignoratius i els pignorants es pot acordar que qualsevol d'ells o una tercera persona vengui el bé empenyorat i, si no hi ha acord per a la venda directa, els creditors poden alienar el bé per mitjà d'una subhasta notarial si aporten al notari o notària que l'autoritza el títol de constitució de la penyora i el requeriment de pagament i li garanteixen la manca d'oposició judicial i el respecte a les regles que la llei estableix.
<Dret processal>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca crida en garantia, n f
- es llamada de garantía
- es llamada en garantía
<Dret processal>
<Dret constitucional>, <Dret penal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca delicte comès pels funcionaris públics contra les garanties constitucionals, n m
- es delito cometido por funcionarios públicos contra las garantías constitucionales
<Dret constitucional>, <Dret penal>
Definició
Nota
- Àmbit: Espanya
-
En els delictes que cometen els funcionaris públics contra la llibertat individual, el Codi penal (CP) castiga els jutges o magistrats que lliuren una causa criminal a una altra autoritat o funcionari o funcionària, ja sigui militar o administratiu, que il·legalment la hi reclama. El CP estableix la pena superior en grau si, a més, allibera la persona detinguda.
També s'estableix com una modalitat de delicte que comet el funcionari o funcionària públic contra la llibertat individual el fet que l'autoritat o el funcionari o funcionària públic durant la causa d'un delicte acordi, practiqui o prolongui qualsevol privació de llibertat d'una persona detinguda, presa o sentenciada, amb violació dels terminis o d'altres garanties constitucionals o legals, o que prolongui la incomunicació d'una persona detinguda. Aquestes modalitats delictives concretes es poden cometre per imprudència greu. Finalment, es castiga el fet que un funcionari o funcionària penitenciari o de centres de protecció o correcció de menors imposi als reclusos o interns sancions o privacions indegudes, o utilitzi amb ells un rigor innecessari.
En el cas dels delictes comesos per funcionaris públics contra la inviolabilitat domiciliària i altres garanties de la intimitat, el CP tipifica els comportaments que comet una autoritat o un funcionari o funcionària públic que, durant la causa d'un delicte, entra en el domicili o registra els documents d'una persona o les coses que es troben en el seu domicili sense el consentiment de l'habitant o del propietari o la propietària, i sense respectar les garanties constitucionals o legals. També castiga el fet que s'intercepti qualsevol classe de correspondència privada, postal o telegràfica, o les telecomunicacions i que s'utilitzin artificis tècnics com l'escolta, la transmissió, l'enregistrament o la reproducció del so, de la imatge o de qualsevol altra forma de comunicació. En aquest cas, s'agreuja la pena si, en el cas del registre, no es tornen de manera immediata els documents o les coses trobades o si es divulga o revela la informació obtinguda il·lícitament. Finalment, cal destacar que en els casos en què l'autoritat o el funcionari o funcionària públic obté els documents o les coses de la persona de manera lícita, el fet que en faci un mal ús, cometent una vexació injusta o un dany, també s'estableix com una modalitat de delicte contra la inviolabilitat domiciliària i altres garanties de la intimitat.
En els casos de delictes contra altres drets individuals, l'última modalitat dels delictes comesos pels funcionaris públics contra les garanties constitucionals, es castiga l'autoritat o el funcionari o funcionària públic que impedeix o obstaculitza el dret a l'assistència d'advocat a la persona detinguda o presa, procura o afavoreix la renúncia d'aquest a aquesta assistència o que no l'informa immediatament i de manera que li sigui comprensible dels drets que té i de les raons de la detenció. Tampoc no pot establir la censura prèvia ni, llevat dels casos que la Constitució i les lleis permeten, recollir edicions de llibres o diaris ni suspendre'n la publicació o la difusió de qualsevol emissió radiotelevisiva. També es castiga el fet que dissolgui o suspengui en les seves activitats una associació legalment constituïda sense resolució judicial prèvia o sense causa legítima i impedeixi la celebració de les seves sessions; que prohibeixi una reunió pacífica o la dissolgui fora dels casos que la llei permet expressament; que expropiï una persona dels seus béns fora dels casos autoritzats i sense complir els requisits legals, i que, de manera conscient, impedeixi a una persona l'exercici d'altres drets cívics que reconeixen la Constitució espanyola i les lleis.
Els delictes comesos pels funcionaris públics contra les garanties constitucionals són tipificats en els articles del 529 al 542 del CP. Segons la doctrina, es tracta de delictes especials, ja que el subjecte actiu només pot ser l'autoritat o el funcionari o funcionària públic que actua com a tal en exercici de les seves funcions; en alguns casos, a més a més, ha d'estar investigant algun delicte.
La finalitat de castigar aquestes conductes, segons la doctrina majoritària, és garantir l'exercici dels drets de la persona davant l'exercici arbitrari o abusiu del poder estatal quan aquestes autoritats o funcionaris públics actuen excedint-se en les facultats que tenen atribuïdes per a exercir llurs funcions.
<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>
- ca delicte contra les garanties constitucionals, n m
- es delito contra las garantías constitucionales, n m
<Dret penal i penitenciari > Dret penal>
<Dret penal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca delicte contra les garanties constitucionals, n m
- es delito contra las garantías constitucionales, n m
<Dret penal>
<Dret públic>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca delicte de garantia individual, n m
<Dret públic>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
<Economia>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:
ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA. Portal terminològic valencià [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2023.
<http://www.avl.gva.es/lexicval/ptv>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca deute garantit, n m
- es deuda garantizada
- fr dette garantie
- en secured debt
<Economia>
Definició
<Dret > Dret parlamentari > Activitat parlamentària>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
PARLAMENT DE CATALUNYA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE LA PRESIDÈNCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de l'activitat parlamentària [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/289/>
En un bon nombre de termes, al camp Nota s'ofereix l'enllaç a un vídeo que mostra l'equivalent en llengua de signes catalana.
- ca dictamen del Consell de Garanties Estatutàries, n m
- oc dictamen deth Conselh de Garanties Estatutàries, n m
- es dictamen del Consejo de Garantías Estatutarias, n m
- fr avis du Conseil des garanties statutaires, n m
- fr rapport juridique du Conseil des garanties statutaires, n m
- en legal opinion of the Council for Statutory Guarantees, n
<Activitat parlamentària > Funció legislativa>, <Activitat parlamentària > Relació amb altres institucions>
Definició
Nota
- 1. Un diputat o un grup parlamentari poden demanar un dictamen del Consell de Garanties Estatutàries en el termini de tres dies hàbils des de la publicació del dictamen de la comissió en el Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya. El Parlament, un cop rebut el dictamen del Consell de Garanties Estatutàries, obre, si escau, un termini subsegüent d'esmenes, que han de ser congruents amb el dictamen.
- 2. Poden demanar un dictamen del Consell de Garanties Estatutàries el Govern de la Generalitat, el Síndic de Greuges si es veuen afectats drets reconeguts per l'Estatut d'autonomia, i els municipis, les vegueries o el Consell de Governs Locals per a la defensa de l'autonomia local.
<Economia > Finances > Mercats financers>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ECONOMIA I FINANCES; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mercats financers [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/23/>
- ca dipòsit de garantia, n m
- es depósito de garantía
- es depósito en garantía
- fr dépôt de garantie
- en initial margin
<Mercats financers > Actius financers>
Definició
<Dret mercantil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca endós per garantia, n m
<Dret mercantil>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
