Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "gestaci" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI gestant o mare per substitució o bé gestant o mare subrogada? Pare | mare d'intenció, comitent o subrogador? 0 CRITERI gestant o mare per substitució o bé gestant o mare subrogada? Pare | mare d'intenció, comitent o subrogador?

<Ciències de la salut>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI gestant o mare per substitució o bé gestant o mare subrogada? Pare | mare d'intenció, comitent o subrogador?
  • es  (gestant per substitució) gestante por sustitución, n f
  • es  (gestant per substitució) madre de alquiler, n f
  • es  (gestant per substitució) madre portadora, n f
  • es  (gestant per substitució) madre subrogada, n f
  • es  (pare d'intenció | mare d'intenció) padre comitente | madre comitente, n m, f
  • es  (pare d'intenció | mare d'intenció) padre de intención | madre de intención, n m, f
  • fr  (gestant per substitució) mère de substitution, n f
  • fr  (gestant per substitució) mère porteuse, n f
  • fr  (pare d'intenció | mare d'intenció) parent intentionnel, n m
  • fr  (pare d'intenció | mare d'intenció) père d'intention | mère d'intention, n m, f
  • en  (gestant per substitució) surrogate mother, n
  • en  (pare d'intenció | mare d'intenció) intended father [m] | intended mother [f], n
  • en  (pare d'intenció | mare d'intenció) intended parent, n

<Ciències de la salut > Medicina de la reproducció>

Definició
Tant gestant per substitució i gestant subrogada (noms femenins) com pare d'intenció i mare d'intenció (nom masculí i femení) es consideren formes adequades, encara que fan referència a diferents persones implicades en un mateix procés de gestació; en canvi, no es consideren adequades les formes *mare per substitució, *mare subrogada, *pare comitent | *mare comitent i *pare subrogador | *mare subrogadora.

- Una gestant per substitució, o una gestant subrogada, és una dona que gesta un infant que serà criat com a fill per una altra persona, seguint un acord establert.
. Els equivalents castellans són gestante por sustitución, madre de alquiler, madre portadora imadre subrogada; els francesos, mère de substitution i mère porteuse, i els anglesos, surrogate i surrogate mother.

- Un pare d'intenció o una mare d'intenció són les persones que està previst que actuïn com a pare o com a mare legals de l'infant que s'està gestant.
. Els equivalents castellans són padre comitente | madre comitente i padre de intención | madre de intención; els francesos, parent intentionnel i père d'intention | mère d'intention, i els anglesos, intended father | intended mother i intended parent.

Els motius de la tria d'aquestes formes són els següents:
(1) Ja es fan servir en català.
(2) Són fàcils d'interpretar, encara que no se'n conegui el significat.
(3) Recorren a pare i mare només per fer referència a les persones que exerciran legalment aquesta funció, és a dir aquells que efectivament faran de pare o de mare.
(4) Pel que fa a pare d'intenció | mare d'intenció, no s'ajusten al significat de l'original anglès (intended té el sentit 'futur', 'previst') però també es pot interpretar que, en català, fa referència a les persones que tenen la intenció de ser pares o mares.

En canvi, *mare per substitució, *mare subrogada, *pare comitent | *mare comitent i *pare subrogador | *mare subrogadora tenen diversos inconvenients:
(1) *Mare per substitució i *mare subrogada qualifiquen de mare la dona gestant, tot i que durant la gestació encara no és mare i després del part no exercirà com a mare ni serà tampoc mare legal.
(2) *Pare comitent | *mare comitent són formes difícils d'interpretar per a un parlant habitual i no tenen l'aval dels especialistes.
(3) *Pare subrogador | *mare subrogadora són incorrectes des del punt de vista lingüístic, ja que en general qui subroga o se subroga és qui cedeix un dret o una funció i no qui els cedeix; en aquest cas, el que s'assumeix és la gestació (gestació subrogada) i qui l'assumeix és la dona que la porta a terme (gestant subrogada, a partir de l'ús pronominal del verb).

Nota

  • 1. La gestació per substitució o gestació subrogada només està permesa en alguns països, com ara l'Índia, Mèxic o alguns estats dels Estats Units. Això explica que cada vegada hi hagi més persones que es desplacin a aquests països amb la intenció de tenir un fill (casos d'infertilitat, parelles homosexuals, etc.).
  • 2. Podeu consultar les fitxes completes de gestant per substitució i pare d'intenció | mare d'intenció al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Gestants per a altres pares, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/gestants-altres-pares).
0 CRITERI gestant o mare per substitució o bé gestant o mare subrogada? Pare | mare d'intenció, comitent o subrogador? 0 CRITERI gestant o mare per substitució o bé gestant o mare subrogada? Pare | mare d'intenció, comitent o subrogador?

<Dret>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI gestant o mare per substitució o bé gestant o mare subrogada? Pare | mare d'intenció, comitent o subrogador?
  • es  (gestant per substitució) gestante por sustitución, n f
  • es  (gestant per substitució) madre de alquiler, n f
  • es  (gestant per substitució) madre portadora, n f
  • es  (gestant per substitució) madre subrogada, n f
  • es  (pare d'intenció | mare d'intenció) padre comitente | madre comitente, n m, f
  • es  (pare d'intenció | mare d'intenció) padre de intención | madre de intención, n m, f
  • fr  (gestant per substitució) mère de substitution, n f
  • fr  (gestant per substitució) mère porteuse, n f
  • fr  (pare d'intenció | mare d'intenció) parent intentionnel, n m
  • fr  (pare d'intenció | mare d'intenció) père d'intention | mère d'intention, n m, f
  • en  (gestant per substitució) surrogate mother, n
  • en  (pare d'intenció | mare d'intenció) intended father [m] | intended mother [f], n
  • en  (pare d'intenció | mare d'intenció) intended parent, n

<Dret>

Definició
Tant gestant per substitució i gestant subrogada (noms femenins) com pare d'intenció i mare d'intenció (nom masculí i femení) es consideren formes adequades, encara que fan referència a diferents persones implicades en un mateix procés de gestació; en canvi, no es consideren adequades les formes *mare per substitució, *mare subrogada, *pare comitent | *mare comitent i *pare subrogador | *mare subrogadora.

- Una gestant per substitució, o una gestant subrogada, és una dona que gesta un infant que serà criat com a fill per una altra persona, seguint un acord establert.
. Els equivalents castellans són gestante por sustitución, madre de alquiler, madre portadora imadre subrogada; els francesos, mère de substitution i mère porteuse, i els anglesos, surrogate i surrogate mother.

- Un pare d'intenció o una mare d'intenció són les persones que està previst que actuïn com a pare o com a mare legals de l'infant que s'està gestant.
. Els equivalents castellans són padre comitente | madre comitente i padre de intención | madre de intención; els francesos, parent intentionnel i père d'intention | mère d'intention, i els anglesos, intended father | intended mother i intended parent.

Els motius de la tria d'aquestes formes són els següents:
(1) Ja es fan servir en català.
(2) Són fàcils d'interpretar, encara que no se'n conegui el significat.
(3) Recorren a pare i mare només per fer referència a les persones que exerciran legalment aquesta funció, és a dir aquells que efectivament faran de pare o de mare.
(4) Pel que fa a pare d'intenció | mare d'intenció, no s'ajusten al significat de l'original anglès (intended té el sentit 'futur', 'previst') però també es pot interpretar que, en català, fa referència a les persones que tenen la intenció de ser pares o mares.

En canvi, *mare per substitució, *mare subrogada, *pare comitent | *mare comitent i *pare subrogador | *mare subrogadora tenen diversos inconvenients:
(1) *Mare per substitució i *mare subrogada qualifiquen de mare la dona gestant, tot i que durant la gestació encara no és mare i després del part no exercirà com a mare ni serà tampoc mare legal.
(2) *Pare comitent | *mare comitent són formes difícils d'interpretar per a un parlant habitual i no tenen l'aval dels especialistes.
(3) *Pare subrogador | *mare subrogadora són incorrectes des del punt de vista lingüístic, ja que en general qui subroga o se subroga és qui cedeix un dret o una funció i no qui els cedeix; en aquest cas, el que s'assumeix és la gestació (gestació subrogada) i qui l'assumeix és la dona que la porta a terme (gestant subrogada, a partir de l'ús pronominal del verb).

Nota

  • 1. La gestació per substitució o gestació subrogada només està permesa en alguns països, com ara l'Índia, Mèxic o alguns estats dels Estats Units. Això explica que cada vegada hi hagi més persones que es desplacin a aquests països amb la intenció de tenir un fill (casos d'infertilitat, parelles homosexuals, etc.).
  • 2. Podeu consultar les fitxes completes de gestant per substitució i pare d'intenció | mare d'intenció al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Gestants per a altres pares, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/gestants-altres-pares).
èczema varicós èczema varicós

<.FITXA MODIFICADA>, <Dermatologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  èczema varicós, n m
  • ca  dermatitis d'estasi crònica, n f sin. compl.

<.FITXA MODIFICADA>, <Dermatologia>

úlcera varicosa úlcera varicosa

<Ciències de la salut > Terapèutica > Fisioteràpia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CARDONA RECASENS, Eva de; ESQUIROL CAUSSA, Jordi. Diccionari de fisioteràpia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/196/>

  • ca  úlcera varicosa, n f
  • ca  úlcera d'estasi venosa, n f sin. compl.
  • es  úlcera de estasis, n f
  • es  úlcera varicosa, n f
  • es  úlcera venosa, n f
  • en  varicose ulcer

<Fisioteràpia > Patologia>

Definició
Úlcera crònica de les extremitats inferiors, localitzada preferentment al mal·lèol intern o a la cara interna del terç distal de la cama i d'extensió variable, que s'observa en persones afectades de varius amb trastorns tròfics.

Nota

  • 1. L'úlcera varicosa pot aparèixer a conseqüència d'un traumatisme i infectar-se secundàriament. El dolor associat depèn de l'extensió de l'úlcera.
  • 2. Els trastorns tròfics associats a l'úlcera varicosa són l'atròfia i la pigmentació cutànies, la fibrosi subcutània i la dermatitis d'estasi venosa.
úlcera varicosa úlcera varicosa

<Ciències de la salut > Semiologia>, <Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Angiologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  úlcera varicosa, n f
  • ca  úlcera d'estasi venosa, n f sin. compl.

<Ciències de la salut > Semiologia>, <Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Angiologia>

Definició
Úlcera crònica de les extremitats inferiors, de localització preferent mal·leolar interna o a la cara interna del terç distal de la cama, d'extensió variable, a vegades molt gran, que hom observa en persones afectades de varices amb trastorns tròfics (atròfia i pigmentació cutànies, fibrosi subcutània i dermatitis d'estasi venosa). Pot aparèixer a conseqüència d'un traumatisme i infectar-se secundàriament. El dolor associat depèn de l'extensió de l'úlcera.
adjectiu d'estadi adjectiu d'estadi

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  adjectiu d'estadi, n m
  • es  adjetivo de estadio
  • fr  adjectif d'accident
  • fr  adjectif d'état
  • en  stage-level adjective

<Lingüística>

Definició
Adjectiu qualificatiu que expressa una qualitat contingent o no inherent.

Nota

  • Per exemple, calent, content, fred, malalt, trist. En oracions copulatives, aquests adjectius es combinen normalment amb el verb estar si prediquen sobre entitats humanes: La professora està malalta. Si prediquen sobre entitats no animades, en l'ús més tradicional, s'usen amb ser si aporten una simple descripció (El dinar és fred) i amb estar si la propietat és el resultat d'un procés de canvi (El dinar està fred 's'ha refredat').
anòxia d'estasi anòxia d'estasi

<Ciències de la salut > Semiologia>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Hematologia i hemoteràpia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  anòxia d'estasi, n f
  • ca  hipòxia per estasi, n f sin. compl.

<Ciències de la salut > Semiologia>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Hematologia i hemoteràpia>

Definició
Evolució de l'anòxia isquèmica que apareix amb la persistència de les causes inicials del xoc, en malalts particularment debilitats, o amb la combinació d'insults traumàtics, dany miocardíac o sèpsia. El període de temps necessari perquè es produeixi aquesta transició oscil·la entre alguns minuts després d'ocórrer una sèpsia per bacteris gramnegatius i diversos anys, en el cas d'una insuficiència cardíaca congestiva. La constricció venular persisteix, mentre que la constricció arteriolar és menys intensa i alguna vegada fins i tot absent. Això permet l'entrada de sang en la microcirculació, però no la seva sortida per les venes, amb el resultat d'un estasi capil·lar i un augment de la pressió hidroestàtica que ocasiona l'extravasació de fluids (edema, sobretot pulmonar). L'edema s'accentua ràpidament a causa de la pèrdua de proteïnes plasmàtiques a través de l'endoteli anòxic alterat i per l'augment de la pressió col·liodosmòtica. Si aquestes condicions persisteixen, apareixen les lesions hemorràgiques típiques de la fase final del xoc en les vísceres abdominals i en els pulmons. Un altre fenomen freqüent en aquest tipus d'anòxia és la coagulació intravascular disseminada, especialment en el xoc sèptic.

<Ciències de la Terra>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de física [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/149>
La negreta de determinats termes en l'interior de definicions i notes indica que la consulta d'aquests termes en la seva fitxa pròpia permet completar o ampliar el significat de la definició o la nota en què apareixen.

  • ca   n m
  • es   n m
  • fr   n m
  • en   n

<Física > Física de la Terra i de l'espai > Geofísica>

Definició

<Física>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de física [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/149>
La negreta de determinats termes en l'interior de definicions i notes indica que la consulta d'aquests termes en la seva fitxa pròpia permet completar o ampliar el significat de la definició o la nota en què apareixen.

  • ca   n m
  • es   n m
  • fr   n m
  • en   n

<Física > Física de la Terra i de l'espai > Geofísica>

Definició
balneari balneari

<Lleure. Turisme > Hoteleria i turisme>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la norma UNE-EN ISO 18513:2004 Serveis turístics. Hotels i altres tipus d'allotjament turístic. Terminologia i de la norma internacional ISO corresponent (ISO 18513:2003).

Aquesta norma ha estat elaborada pel comitè tècnic AEN/CTN 167 Turisme, la secretaria del qual és a càrrec de FEHR. El TERMCAT n'ha fet la versió catalana en compliment de l'acord subscrit amb AENOR per a la traducció al català de les normes UNE, amb l'assessorament d'especialistes del CETT i del Departament d'Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya. El Consell Supervisor del TERMCAT ha ratificat la nomenclatura adoptada.

El símbol cod precedeix el codi de referència que permet localitzar els termes dins del text de la norma.

En els casos en què la norma no recull la denominació per a una llengua determinada, es visualitzen punts suspensius (...) en aquell camp, precedits del codi de llengua corresponent.

  • ca  balneari, n m
  • ca  establiment termal, n m sin. compl.
  • ca  estació termal, n f sin. compl.
  • es  balneario
  • fr  station thermale
  • en  spa
  • de  Kurort
  • cod  4.02.06

<Lleure > Turisme > Serveis turístics. Allotjament turístic>

Definició
Centre termal reconegut, amb factors naturals específics −remeis naturals del subsol (per exemple, fonts minerals), el mar o el clima− que de vegades es complementen amb tractaments apropiats per a la salut.

Nota

  • En alguns països els balnearis estan explícitament reconeguts i regulats.