Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "gida" dins totes les àrees temàtiques
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca capcetes, n f pl
- ca capceta, n f alt. sin.
- ca gira-sol, n m alt. sin.
- ca herba del senyor, n f alt. sin.
- ca pare i fill, n m alt. sin.
- ca capceletes, n f pl var. ling.
- ca capseta, n f var. ling.
- ca capsetes, n f pl var. ling.
- ca pare-i-fill, n m var. ling.
- nc Asteriscus aquaticus (L.) Less.
- nc Asteriscus citriodorus Heldr. et Halácsy var. ling.
- nc Odontospermum aquaticum (L.) Sch. Bip. var. ling.
<Botànica > compostes / asteràcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca capcetes, n f pl
- ca capceta, n f alt. sin.
- ca gira-sol, n m alt. sin.
- ca herba del senyor, n f alt. sin.
- ca pare i fill, n m alt. sin.
- ca capceletes, n f pl var. ling.
- ca capseta, n f var. ling.
- ca capsetes, n f pl var. ling.
- ca pare-i-fill, n m var. ling.
- nc Asteriscus aquaticus (L.) Less.
- nc Asteriscus citriodorus Heldr. et Halácsy var. ling.
- nc Odontospermum aquaticum (L.) Sch. Bip. var. ling.
<Botànica > compostes / asteràcies>
<Veterinària i ramaderia > Clínica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca -cida, sfx
- es -cida
- fr -cide
- en -cide
<Veterinària i ramaderia > Clínica>
Definició
Nota
- Per exemple, acaricida (d'àcars), bactericida (de bacteris), espermaticida o espermicida (d'esperma), fungicida (de fongs), gametocida (de gàmetes), germicida (de gèrmens), insecticida (d'insectes), larvicida (de larves), mol·lusquicida (de mol·luscs intermediaris de cucs paràsits), parasiticida (de paràsits), pesticida o plaguicida (de plagues), raticida o rodenticida (de rosegadors, especialment rates i ratolins), tenicida (de tènies), vermicida (de cucs paràsits intestinals) i virucida (de virus).
<Veterinària i ramaderia > Clínica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca -cida, sfx
- es -cida
- fr -cide
- en -cide
<Veterinària i ramaderia > Clínica>
Definició
Nota
- Per exemple, acaricida (d'àcars), bactericida (de bacteris), espermaticida o espermicida (d'esperma), fungicida (de fongs), gametocida (de gàmetes), germicida (de gèrmens), insecticida (d'insectes), larvicida (de larves), mol·lusquicida (de mol·luscs intermediaris de cucs paràsits), parasiticida (de paràsits), pesticida o plaguicida (de plagues), raticida o rodenticida (de rosegadors, especialment rates i ratolins), tenicida (de tènies), vermicida (de cucs paràsits intestinals) i virucida (de virus).
<Transports > Mobilitat > Mobilitat sostenible>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de mobilitat sostenible [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020-2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/288>
Les formes en negreta a les notes indiquen que tenen una fitxa de terme pròpia en el mateix diccionari.
Aquest diccionari s'anirà completant en anys successius amb noves àrees.
- ca circulació en comboi, n m
- es circulación en convoy, n f
- es conducción en pelotón, n f
- es platooning, n m
- fr circulation en convoi, n f
- fr circulation en peloton, n f
- fr platooning, n m
- it guida in convoglio, n f
- it platooning, n m
- en platooning, n
- en truck platooning, n
<Mobilitat sostenible > Mitjans de transport > Mode viari > Conducció i suports externs>
Definició
Nota
- 1. La circulació en comboi descongestiona la circulació gràcies a la reducció de l'espai de calçada ocupat, i redueix la despesa energètica per mitjà de la sincronització de frenades i accelerades i la disminució de la resistència aerodinàmica.
-
2. La circulació en comboi s'estudia tant per a grups de camions de transport com per a automòbils particulars:
- En l'aplicació a camions, actualment el de davant envia instruccions sobre les maniobres a la resta de conductors, però en un futur es preveu que només tingui conductor el primer camió i que els altres repliquin automàticament les maniobres.
- En l'aplicació a automòbils particulars, prevista per a un futur més llunyà, el control l'exercirà un sistema instal·lat a la via, que farà avançar simultàniament tots els vehicles fins que els seus conductors decideixin canviar de trajecte. - 3. Cada grup de vehicles que avancen sincrònicament en la circulació en comboi és un comboi automatitzat.
<Transports > Mobilitat > Mobilitat sostenible>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca circulació en comboi, n m
- es circulación en convoy, n f
- es conducción en pelotón, n f
- es platooning, n m
- fr circulation en convoi, n f
- fr circulation en peloton, n f
- fr platooning, n m
- it guida in convoglio, n f
- it platooning, n m
- en platooning, n
- en truck platooning, n
<Transports > Mobilitat > Mobilitat sostenible>
Definició
Nota
- 1. La circulació en comboi descongestiona la circulació gràcies a la reducció de l'espai de calçada ocupat, i redueix la despesa energètica per mitjà de la sincronització de frenades i accelerades i la disminució de la resistència aerodinàmica.
-
2. La circulació en comboi s'estudia tant per a grups de camions de transport com per a automòbils particulars:
- En l'aplicació a camions, actualment el de davant envia instruccions sobre les maniobres a la resta de conductors, però en un futur es preveu que només tingui conductor el primer camió i que els altres repliquin automàticament les maniobres.
- En l'aplicació a automòbils particulars, prevista per a un futur més llunyà, el control l'exercirà un sistema instal·lat a la via, que farà avançar simultàniament tots els vehicles fins que els seus conductors decideixin canviar de trajecte. - 3. Cada grup de vehicles que avancen sincrònicament en la circulació en comboi és un comboi automatitzat.
<Transports > Mobilitat > Mobilitat sostenible>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de mobilitat sostenible [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020-2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/288>
Les formes en negreta a les notes indiquen que tenen una fitxa de terme pròpia en el mateix diccionari.
Aquest diccionari s'anirà completant en anys successius amb noves àrees.
- ca conducció eficient, n f
- ca conducció ecològica, n f sin. compl.
- es conducción eficiente, n f
- es conducción sostenible, n f
- es ecoconducción, n f
- fr conduite écoénergétique, n f
- fr conduite écologique, n f
- fr écoconduite, n f
- it ecoguida, n f
- it guida efficiente, n f
- en ecodriving, n
- en efficient driving, n
- en energy-efficient driving, n
- en fuel-efficient driving, n
<Mobilitat sostenible > Mitjans de transport > Mode viari > Conducció i suports externs>
Definició
Nota
- La conducció eficient també repercuteix en l'augment del confort i la seguretat dels ocupants del vehicle.
<Transports > Mobilitat > Mobilitat sostenible>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de mobilitat sostenible [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020-2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/288>
Les formes en negreta a les notes indiquen que tenen una fitxa de terme pròpia en el mateix diccionari.
Aquest diccionari s'anirà completant en anys successius amb noves àrees.
- ca conducció individual, n f
- es conducción en solitario, n f
- fr voiturage en solo, n m
- fr voiture en solo, n f
- it guida in solitaria, n f
- en solo driving, n
- en solo riding, n
<Mobilitat sostenible > Desplaçaments > Mitjans de desplaçament>
Definició
Nota
- La conducció individual té un impacte elevat sobre el medi ambient, especialment en vehicles amb motor de combustió interna. Es considera preferible l'ús del transport col·lectiu, el cotxe compartit, el taxi compartit, els vehicles de mobilitat personal, la bicicleta o el desplaçament a peu.
<Indústria > Indústria tèxtil > Confecció>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca confecció a mida, n f
- es confección a medida
<Indústria > Indústria tèxtil > Confecció>
<Ciències de la vida > Neurociència>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
REIG VILALLONGA, Josep; NAVARRO ACEBES, Xavier (coord.); VALERO-CABRÉ, Antoni [et al.]. Diccionari de neurociència [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/140/>
- ca constància de la mida, n f
- es constancia del tamaño
- en size constancy
<Neurociència > Neurofisiologia cel·lular i de sistemes>
