Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

ca 0 CRITERI Denominació (0): Creació
ca 1.1 Creació per especialització: enllaç (EXEMPLE), n m
ca 1.2 Creació per metàfora: sostre de vidre (EXEMPLE), n m
ca 1.3 Creació per habilitació: concursat | concursada (EXEMPLE), n m, f
ca 1.4 Creació per conversió: rebuig (EXEMPLE), n f
ca 1.5 Creació per derivació: autenticació (EXEMPLE], n f
ca 1.5 Creació per derivació: monopatí (EXEMPLE), n m
ca 1.6 Creació per composició: aplegapilotes (EXEMPLE), n m, f
ca 1.6 Creació per composició: mamografia (EXEMPLE), n f
ca 1.6 Creació per composició: psicomotricitat (EXEMPLE), n f
ca 1.7 Creació per sintagmació: pagament per visió (EXEMPLE), n m
ca 2.1Creació per manlleu adaptat: màrqueting (EXEMPLE), n m
ca 2.2 Creació per manlleu adoptat: web (EXEMPLE), n m

<Criteris lingüístics > Formació de denominacions en àmbits d'especialitat>

Definició

L'aparició d'una nova realitat o d'un nou concepte en una llengua comporta la necessitat de trobar una denominació per a designar-los que resulti adequada i que eviti la dispersió de solucions.

El grau d'adequació que es pot atribuir a una denominació té a veure amb factors molt diversos que cal valorar. Per exemple:
- transparència de la forma
- ajustament a les regles lingüístiques pròpies (constituents semàntics, sintaxi, morfologia, fonètica i ortografia)
- ajustament al sistema denominatiu propi de l'àmbit
- percepció d'adequació que en tenen els especialistes
- coneixement entre els especialistes i els usuaris en general
- analogia amb les solucions donades en altres llengües

La nova denominació es pot crear seguint procediments molt diferents, que podem agrupar segons que comportin l'aplicació d'un recurs propi de la llengua o bé la tria d'un manlleu.

(1) Procediments de creació amb recursos propis

(1.1) Especialització o extensió semàntica: Consisteix a ajustar el significat d'una paraula de la llengua general al significat específic d'un àmbit, sobre la base d'uns trets bàsics de significat compartits.
Ex.: enllaç ('Unió, connexió, d'una cosa amb una altra') --> enllaç ('Element en un document, generalment d'hipertext, que permet de connectar amb altres documents o parts de documents')

(1.2) Metàfora: Consisteix a fer servir un mot o una expressió per a designar un significat amb el qual es considera que el significat original té una relació de semblança (per l'aspecte, la utilitat, etc.).
Ex. 1: sostre de vidre ('Barrera invisible que representa les limitacions amb què es troben les dones per ascendir en la seva carrera professional fins als càrrecs de més responsabilitat')
Ex. 2: terra enganxós ('Barrera invisible que representa les tasques i càrregues culturalment associades a les dones que els impedeixen desenvolupar la seva carrera professional en igualtat de condicions amb els homes')

(1.3) Habilitació: Consisteix a donar una categoria lèxica diferent a una paraula ja existent sense canviar-ne cap morfema.
Ex.: concursat -ada adj (participi de concursar, 'Prendre part en un concurs de creditors') --> concursat | concursada n m, f ('Deutor sotmès a un concurs de creditors')

(1.4) Conversió: Consisteix a donar una categoria lèxica diferent a una paraula ja existent per mitjà d'una adequació dels morfemes de flexió o conjugació.
Ex.: rebuitjar v tr ('Allunyar la pilota de la zona pròxima a la porteria pròpia') --> rebuig n m ('Acció i efecte d'allunyar la pilota de la zona pròxima a la porteria pròpia')

(1.5) Derivació: Consisteix a sumar un morfema derivatiu a una base ja existent per a crear una nova paraula en què el morfema matisa el significat de la base, en canvia la categoria lèxica o fa totes dues coses.
Ex. 1 (matís de significat): mono- pfx ('Un de sol') + patí n m ('Cadascun dels dos aparells, un per a cada peu, proveïts de rodetes a la part inferior, que s'utilitzen per a desplaçar-se sobre una superfície llisa i dura') --> monopatí n m ('Aparell consistent en una planxa, sobre la qual se situa l'usuari, proveïda de quatre rodetes a la part inferior, que s'utilitza per a desplaçar-se sobre una superfície llisa i dura')
Ex. 2 (canvi de categoria): autenticar v tr ('Comprovar la conformitat de les dades transmeses per internet en una transacció comercial') + -ció sfx ('Acció i efecte de' --> autenticació n f ('Comprovació de la conformitat de les dades transmeses per internet en una transacció comercial')

(1.6) Composició: Consisteix a ajuntar dues o més bases ja existents per a crear una nova paraula que suma els diversos significats. Aquestes bases ja existents poden ser paraules pròpies de la llengua o bé formants de les llengües clàssiques (llatins o grecs), siguin combinats entre ells o combinats amb una paraula de la llengua.
Ex. 1 (paraules de la llengua): aplegar v tr ('Reunir') + pilota n f ('Cos esfèric o ovalat elàstic amb molta capacitat de bot') --> aplegapilotes n m, f ('Persona encarregada de retornar als jugadors les pilotes que cauen fora del camp de joc')
Ex. 2 (formants cultes): mamo- ('Forma prefixada del mot grec mámma) + -grafia ('Forma sufixada del mot grec -graphía') --> mamografia n f ('Exploració radiològica de la mamella')
Ex. 3 (formant culte + paraula de la llengua): psico- ('Ànima') + motricitat n f ('Activitat motriu d'una persona') --> psicomotricitat n f ('Activitat motriu d'una persona considerada des del punt de vista de la intencionalitat')

(1.7) Sintagmació: Consisteix a sumar dues o més paraules ja existents per a crear un sintagma fixat.
Ex. pagament + per + visió --> pagament per visió ('Sistema de facturació en què l'abonat a un servei de televisió paga per la recepció dels programes que ha sol·licitat')

(2) Procediments de creació per manlleu

Consisteix a incorporar una paraula o una expressió procedents d'una altra llengua.

(2.1) Amb adaptació: S'ajusta l'ortografia del manlleu a les regles ortogràfiques de la llengua d'arribada.
Ex.: marketing --> màrqueting

(2.2) Amb adopció: No s'intervé sobre l'ortografia del manlleu, generalment perquè l'adaptació comportaria canvis significatius o bé perquè es considera que ja és una forma molt estesa.
Ex.: web --> web

Nota

1. Per a ampliar la informació sobre la qüestió concreta del tractament dels manlleus, podeu consultar les fitxes CRITERI Manlleus (1): Generalitats; CRITERI Manlleus (2): Ús de la cursiva; CRITERI Manlleus (3): Flexió de plural; CRITERI Manlleus (4): Grafia d'antropònims; CRITERI Manlleus (5): Xenismes, i CRITERI Manlleus (6): Pronúncia.
2. Podeu consultar els documents de criteri originals, TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. El diccionari terminològic. Vic: Eumo Editorial; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia (pàg. 81-82) i també #terme de la setmana: terra enganxós, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/termedelasetmana-terra-enganxos).

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia notarial [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2008. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/17/>

ca anul·labilitat, n f
es anulabilidad

<Notaria > Document i protocol>

Definició

Condició d'un acte jurídic afectat per un vici o un defecte legal al qual l'ordenament no aplica la sanció de nul·litat, ans es limita a concedir a determinats subjectes la possibilitat d'impugnar-lo o convalidar-lo durant un termini establert, i té mentrestant o una vegada finalitzat el termini plens efectes jurídics.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia) <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/150>

ca anul·labilitat, n f
es anulabilidad

<Dret civil > Dret civil general>

Definició

Qualitat d'un acte o un negoci jurídic afectat per un vici o un defecte legal que el fa susceptible de ser impugnat.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret administratiu [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/169/>

ca anul·labilitat, n f
ca nul·litat relativa, n f sin. compl.
es anulabilidad, n f
es nulidad relativa, n f

<Dret administratiu > Procediment administratiu i acte administratiu>

Definició

Condició d'un acte administratiu o un contracte del sector públic afectat per un vici d'invalidesa al qual l'ordenament no aplica la sanció formal de nul·litat, sinó que es limita a concedir a determinats subjectes la possibilitat d'impugnar-lo o convalidar-lo durant un termini establert, i té mentrestant o una vegada finalitzat el termini plens efectes jurídics.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>

ca anul·labilitat, n f
es anulabilidad, n f

<Dret penal i penitenciari > Dret processal penal>

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca anul·labilitat, n f
es anulabilidad, n f

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca anul·labilitat, n f
es anulabilidad

Definició

Qualitat d'un acte o un negoci jurídic afectat per un defecte legal que fa possible determinar-ne la invalidesa.

Nota

L'anul·labilitat pretén la protecció de determinats interessos que considera dignes de tutela jurídica —els interessos dels subjectes privats de la capacitat d'obrar o amb una capacitat d'obrar restringida, i els interessos dels afectats per un vici del consentiment en el contracte.
La rúbrica del capítol (capítol VI del títol II del llibre IV del Codi civil espanyol [CC]) i l'articulat (art. 1300 i s. CC) fan referència al contracte, però l'anul·labilitat com a forma d'ineficàcia negocial no es pot considerar exclusiva dels contractes, sinó que s'estén a tots els negocis i als actes jurídics en què la voluntat del subjecte és rellevant per a la producció d'efectes, tot i que es tracta d'una categoria difícilment traslladable a l'àmbit dels negocis del dret de família i de successions, ateses les característiques especials d'aquests negocis. El negoci anul·lable és un negoci eficaç inicialment —fins i tot es considera un negoci vàlid—, però subjecte a una eficàcia claudicant; el negoci produeix efectes, però en pot deixar de produir atesa l'existència d'una irregularitat en la formació.
En aquest sentit, aquesta forma d'ineficàcia negocial es distingeix de la institució de la nul·litat; el negoci nul ho és des del moment en què es duu a terme; la seva ineficàcia és intrínseca, i la manca d'efectes negocials es produeix sense necessitat d'impugnació prèvia. Tanmateix, l'opinió de la doctrina es diversifica en la qualificació del negoci anul·lable, i raó per la qual, altres autors han considerat que era invàlid i ineficaç ab initio, o que es tractava d'un negoci amb un vici invalidant no visible i sanable per voluntat del protegit mitjançant confirmació.
Pel que fa als casos d'anul·labilitat, cal destacar que els contractes anul·lables són negocis en els quals han de concórrer els requisits que expressa l'article 1261 del CC —consentiment, objecte i causa—, si bé es caracteritzen per un defecte intrínsec que els invalida (art. 1300 CC). Així mateix, en el negoci anul·lable no s'exigeix l'existència de lesió en una de les parts contractants (art. 1300 CC). L'anul·labilitat es fa patent, en primer lloc, de negocis en què algun vici de consentiment ha intervingut en llur formació: violència, intimidació, error o dol (art. 1265 i 1266 CC). Són també susceptibles d'impugnació els negocis celebrats amb causa viciada per error atès que aquesta és la interpretació que cal donar a l'expressió falsedat de la causa de l'article 1301.4t del CC. La il·licitud de la causa vicia de manera substancial el negoci, i en provoca la nul·litat absoluta; la il·licitud equival a la manca de causa. Així mateix, són anul·lables alguns negocis per manca de plena capacitat d'obrar d'una de les parts contractants per la realització d'aquell acte (art. 1263 CC) —la manca de capacitat natural provoca la nul·litat de l'acte, atès que manca la voluntat de la conducta declaratòria o la consciència; també són nuls els actes per als quals la llei prescriu aquesta sanció en cas de manca de capacitat legal, com és ara la manca de capacitat per a atorgar testament o la manca de capacitat per a contraure matrimoni. Són anul·lables, en primer lloc, els negocis celebrats per menors d'edat o incapacitats, sotmesos a la potestat del pare i de la mare o a tutela, quan la intervenció de llur representant legítim és preceptiva (art. 236-18 i 222-47 Codi Civil de Catalunya [CCCat]), i aquesta intervenció no existeix. En segon lloc, són anul·lables els negocis celebrats per menors emancipats, incapacitats sotmesos a curatela i pròdigs, en els casos en què és necessària la intervenció dels pares, tutors, o curadors nomenats a aquest efecte —que exerciten el complement de capacitat que prescriu la llei per a la realització de determinats actes—, però tampoc no hi ha hagut aquesta intervenció (art. 236-32, 223-4, 223-5 i 223-8 CCCat). En tercer lloc, són anul·lables els actes realitzats pels representants legals de menors o incapacitats (art. 236-18 i 222-47 CCCat) quan és preceptiva l'autorització del jutge —o del consell de tutela (art. 222-54 CCCat)— per a realitzar-los i no hi ha hagut aquesta autorització (art. 236-31, 236-27 i 222-43 CCCat). Finalment, són susceptibles d'impugnació els actes en què manca el d'un dels cònjuges quan la llei estableix el consentiment d'ambdós per a llur realització. En aquest sentit, l'article 231-9 del CCCat considera anul·lable, a instància de l'altre cònjuge o dels fills menors, l'acte de disposició de l'habitatge familiar efectuat per un dels cònjuges sense el consentiment o l'autorització de l'altre.
Tradicionalment, s'ha considerat que l'enumeració de l'article 1301 del CC, i per tant dels casos en què és procedent impugnar un negoci o acte jurídic, es pot considerar exhaustiva, atès el caràcter restringit que li imposa l'abast general propi de la sanció de nul·litat absoluta, si bé alguns autors consideren que això no significa que determinats casos d'anul·labilitat es puguin determinar fora dels articles 1300 i següents del CC, o s'apliqui l'anul·labilitat com a sanció, atesa la semblança de casos i la finalitat que es persegueix. Tanmateix, posicions doctrinals més recents han apuntat la tendència expansiva de l'anul·labilitat enfront la nul·litat del negoci, tot i que consideren que la distinta funcionalitat d'ambdues formes d'ineficàcia negocial no permet establir entre elles una relació de jerarquia; l'interès públic exigeix una forma d'ineficàcia radical i automàtica per als actes que li siguin contraris; en canvi, la tutela de l'interès privat permet una forma d'ineficàcia relativa i exercitable a instància dels afectats.
L'anul·labilitat del negoci jurídic es configura com una acció d'impugnació i de destrucció del dret i és qualificada com un dret potestatiu. Alguns autors recullen el doble caràcter de l'acció d'impugnació, declarativa —que pretén la declaració judicial de la nul·litat del negoci a conseqüència del vici que l'invalida— i de restitució —que pretén la devolució recíproca de les prestacions rebudes. En canvi, i en contra del doble caràcter de l'acció d'impugnació, altres autors consideren aquesta acció amb caràcter unitari.
L'exercici de l'acció d'impugnació es restringeix respecte de la legitimació activa, pel fet que només la poden invocar les persones a favor de les quals s'estableix l'acció. L'article 1302 del CC té en compte aquest extrem, partint de la consideració que es tracta d'un mecanisme establert pel dret per a protegir determinats interessos —i en contraposició a la nul·litat, en què qualsevol persona que tingui un interès en aquesta declaració està legitimada per la seva declaració. Tanmateix, l'article 1302 del CC reconeix l'exercici de l'acció per part dels obligats subsidiàriament en virtut dels mateixos contractes. La doctrina interpreta aquest extrem en el sentit de reconèixer la legitimació per a exercitar l'acció d'impugnació al fiador o fiadora de l'obligació viciada (art. 1824 CC). I en la mateixa línia de protecció dels incapacitats i dels afectats per un vici del consentiment, la llei determina que les persones capaces no poden al·legar la incapacitat d'aquells a qui van contractar, i els que van causar intimidació o violència, van utilitzar el dol o van produir l'error no poden fonamentar llur acció en aquests vicis del contracte (art. 1302 CC).
La doctrina nega, d'una banda, a ambdues parts contractants la legitimació activa per a exercir l'acció d'impugnació, en el cast que hagi estat una tercera persona qui hagi causat l'error, la intimidació o la violència. I, d'altra banda, nega la legitimació dels creditors d'alguna de les parts contractants per a exercitar l'acció d'anul·labilitat, atesa la finalitat tuïtiva del règim de l'anul·labilitat, articulant la protecció dels creditors per mitjà de l'acció subrogatòria. En relació amb la legitimació passiva, l'acció d'anul·labilitat s'adreça contra la persona amb qui es va celebrar el negoci i que el podrien fer valer. El termini per a exercir l'acció és de quatre anys, i és considerat, de manera majoritària per la doctrina, un termini de caducitat. L'article 1301 del CC indica en quin moment cal començar a comptar els quatre anys: en els casos d'intimidació o violència, des del dia en què cessa el vici i, per tant, quan la voluntat ja no està viciada; en els casos d'error o de dol, el termini es computa des de la consumació del contracte; en els casos de contractes concertats per menors d'edat, per menors emancipats o per incapacitats, des del moment en què surten de la minoria d'edat o de la incapacitació, i també durant la minoria d'edat o la incapacitació a instància dels legítims representants i, finalment, en els casos d'anul·labilitat per manca de consentiment d'un dels cònjuges quan sigui necessari, des del moment de la dissolució del matrimoni, de l'extinció del règim econòmic matrimonial o des del moment en què el cònjuge el consentiment del qual sigui necessari en tingui coneixement. Però, tot i que la impugnació del negoci no és exercitable per via d'acció transcorreguts quatre anys, la interpretació de l'article 1301 del CC, conformement al text de l'article 1184 del Projecte de CC del 1851, obliga a considerar que la nul·litat serà oposable com a excepció, de manera indefinida, en el cas que es pretengui el compliment de les prestacions.
La doctrina discuteix sobre el caràcter de la sentència dictada en aquest procediment, i destaquen dues posicions. D'una banda, hi ha autors que consideren que la sentència dictada en aquest procediment és una sentència declarativa, atès que declara la invalidesa originària del negoci. Per contra, altres juristes sostenen que es tracta d'una sentència constitutiva; la declaració judicial crea una nova situació d'ineficàcia negocial encara que tingui efectes retroactius; l'exercici de l'acció d'impugnació comporta l'eliminació del negoci. Però, sigui quin sigui el caràcter de la sentència judicial, la declaració de nul·litat té eficàcia retroactiva, produeix efectes ex tunc. Un cop declarada la nul·litat, d'acord amb els termes de l'article 1303 del CC, els contractants s'hauran de restituir les coses objecte del contracte, amb els fruits, el preu i els interessos, atès que cal restablir la situació anterior (art. 1303, 1304, 1307 i 1308 CC). El límit a la retroactivitat és la inoposabilitat que té, en determinats casos, a terceres persones emparades per la bona fe i en la publicitat (art. 34 Llei hipotecària [LH] i art. 464 i 1473 CC). Mentre un dels contractants no faci la devolució d'allò a què estigui obligat en virtut de l'exercici de l'acció, no pot obligar l'altra part a la devolució (art. 1308 CC). D'altra banda, i a conseqüència de la protecció que la llei dispensa a menors i incapacitats, l'article 1304 del CC estableix que, si l'anul·labilitat procedeix de la incapacitat d'un dels contractants, la persona incapacitada només està obligada a tornar la part amb què es va enriquir amb la cosa o el preu rebut. Pel que fa a la convalidació del negoci anul·lable, la possibilitat d'exercir l'acció d'anul·labilitat desapareix quan es confirma el negoci anul·lable, en el qual han de concórrer els requisits establerts en l'article 1261 del CC.
La confirmació significa la renúncia a l'acció d'anul·labilitat. La confirmació expressa del negoci anul·lable és una declaració de voluntat unilateral que fa el subjecte a qui correspon el dret d'impugnar l'acte o negoci de què es tracta (art. 1312 CC). La confirmació tàcita exigeix tenir coneixement que el negoci és ineficaç i que ha cessat la causa d'impugnació (art. 1311 CC). La confirmació extingeix l'acció d'anul·labilitat (art. 1309 CC) i purifica els vicis que podia tenir el contracte (art. 1313 CC). Ara bé, a més de la confirmació, hi ha altres causes de convalidació del negoci impugnable: l'execució voluntària per part del titular del dret a impugnar, la prescripció sanatòria pel transcurs del termini establert per a l'exercici de l'acció, i la pèrdua de la cosa objecte del contracte (art. 1314.1r CC). Tanmateix, en aquest últim cas la llei determina que, si l'acció d'impugnació s'originés en la incapacitat d'una de les parts contractants, la pèrdua de la cosa no comportaria l'extinció de l'obligació, sempre que no s'hagués perdut per dol o culpa de la persona reclamant, després d'adquirir capacitat (art. 1314.2n CC).

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.

ca apoderar, v tr
es apoderar, v tr
fr habiliter, v tr
it abilitare, v tr
en empower, v tr

Definició

Atorgar poders.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/123>

ca aquest valor només està actiu si l'opció desplegable està habilitada
en this setting is only active if the dropdown option is enabled

<Localització > Fraseologia>

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI. SERVEI LINGÜÍSTIC; UNIVERSITAT DE BARCELONA. SERVEIS LINGÜÍSTICS. Vocabulari d'infermeria: Català-castellà-francès-anglès. Barcelona: Institut Joan Lluís Vives: Universitat Rovira i Virgili: Universitat de Barcelona, 2005. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 84-95817-10-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015, cop. 2015.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Servei Lingüístic de la Universitat Rovira i Virgili, pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca atenció de rehabilitació, n f
es atención de rehabilitación, n f
fr soins de réhabilitation, n m pl
en rehab care, n
en rehabilitation care, n

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "habilitaci" dins totes les àrees temàtiques

Definició

Nota

Definició

Definició

Definició

Definició

Nota

Definició