Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "hellnic" dins totes les àrees temàtiques

cinema bèl·lic cinema bèl·lic

<Arts > Cinema>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Lèxic bàsic de cinema: Català-castellà-francès-anglès. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2009. (LB; 5)
ISBN 978-84-8384-099-3
<http://slg.uib.cat/digitalAssets/184/184158_LexicCinema.pdf>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  cinema bèl·lic, n m
  • es  cine bélico, n m
  • fr  film de guerre, n m
  • en  war film, n

<Cinema>

conflicte bèl·lic conflicte bèl·lic

<Dret > Resolució alternativa de conflictes > Mediació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA, DRETS I MEMÒRIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de la mediació [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/301>

  • ca  conflicte bèl·lic, n m
  • ca  guerra, n f sin. compl.
  • es  conflicto bélico, n m
  • es  guerra, n f
  • en  war, n
  • en  war conflict, n

<01.Conflicte > 01.Tipologia>

Definició
Conflicte violent, amb armes, entre dos o més pobles, entre els exèrcits de dos o més estats, o entre els ciutadans d'un estat dividits en bàndols.
dret humanitari bèl·lic dret humanitari bèl·lic

<Dret internacional>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  dret humanitari bèl·lic, n m
  • es  derecho humanitario bélico, n m

<Dret internacional>

dret humanitari bèl·lic dret humanitari bèl·lic

<Ciències socials > Relacions internacionals>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de relacions internacionals [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/246/>

  • ca  dret humanitari bèl·lic, n m
  • es  derecho humanitario bélico
  • fr  droit humanitaire de la guerre
  • it  diritto umanitario bellico
  • en  humanitarian law of armed conflicts
  • en  humanitarian law of war
  • ar  القانون الإنساني الساري على النزاعات المسلحة

<Àmbits de cooperació i conflicte > Manteniment de la pau i la seguretat internacionals>

Definició
Conjunt de normes de dret internacional humanitari que preveuen la protecció dels drets fonamentals de les víctimes de guerra, especialment dels civils.
epipèdon melànic epipèdon melànic

<Ciències de la Terra>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  epipèdon melànic, n m
  • es  epipedon melánico
  • fr  épipédon mélanique
  • en  melanic epipedon

<Ciències de la Terra>

Definició
Epipèdon gruixut, de color fosc, en què abunden els complexos aluminohúmics.

Nota

  • Hortizó de la classificació ST.
escala hedònica escala hedònica

<Veterinària i ramaderia > Bromatologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  escala hedònica, n f
  • es  escala hedónica
  • fr  échelle hédonique
  • en  hedonic scale

<Veterinària i ramaderia > Bromatologia>

Definició
Sistema de valoració numèrica utilitzat per a quantificar l'acceptació nutritiva d'un aliment, generalment pel que fa al tast.
escala hedònica escala hedònica

<Veterinària i ramaderia > Bromatologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  escala hedònica, n f
  • es  escala hedónica
  • fr  échelle hédonique
  • en  hedonic scale

<Veterinària i ramaderia > Bromatologia>

Definició
Sistema de valoració numèrica utilitzat per a quantificar l'acceptació nutritiva d'un aliment, generalment pel que fa al tast.
escala hedònica escala hedònica

<Indústria > Indústria alimentària>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.

  • ca  escala hedònica, n f
  • es  escala hedónica
  • fr  échelle hédonique
  • en  hedonic scale

<Indústria > Indústria alimentària>

Definició
Escala que expressa el nivell de qualitat dels aliments, referit als caràcters sensorials i a l'acceptació.
grec grec

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  grec
  • ca  grec modern sin. compl.
  • cod  ελληνικά (elliniká)
  • ar  اليونانية
  • cy  Groeg
  • de  Griechisch
  • de  Neugriechisch sin. compl.
  • de  Romaic sin. compl.
  • en  Greek
  • en  Neo-Hellenic sin. compl.
  • en  Romaic sin. compl.
  • es  griego
  • eu  greziera
  • fr  grec
  • fr  néo-grec sin. compl.
  • fr  romaique sin. compl.
  • gl  grego
  • gl  neogrego sin. compl.
  • gl  romaico sin. compl.
  • gn  griégo
  • it  greco
  • it  neogreco sin. compl.
  • it  romaico sin. compl.
  • ja  ギリシア語
  • ja  近代ギリシア語 sin. compl.
  • ja  現代ギリシア語 sin. compl.
  • nl  Grieks
  • nl  Nieuwgrieks sin. compl.
  • oc  grèc
  • oc  neogrèc sin. compl.
  • pt  grego
  • pt  grego moderno sin. compl.
  • pt  romaico sin. compl.
  • ru  Греческий язык
  • ru  Новогреческий sin. compl.
  • sw  Kigiriki
  • sw  Neo-hellenic sin. compl.
  • sw  Romaic sin. compl.
  • tmh  Tayunant
  • tmh  Tarumanit sin. compl.
  • tmh  tayunanit tamaynutt sin. compl.
  • zh  希腊语

<Indoeuropea > Grega>, <Europa > Albània>, <Europa > Grècia>, <Europa > Hongria>, <Europa > Itàlia>, <Europa > Romania>, <Europa > Xipre>

Definició
La llarga història de la llengua grega comença vers l'any 2000 abans de la nostra era i es divideix en cinc períodes: el del grec micènic (1450 aC-1150 aC), el del grec clàssic (800 aC-300 aC), el del grec hel·lenístic (300 aC-300 dC), el del grec mitjà (300-1600) i el del grec modern (d'ençà del 1600). Els dos primers períodes es poden refondre en un de sol: el del grec antic, i els tres darrers, en un altre: el del grec postclàssic.

A partir del segle IV abans de la nostra era, va aparèixer una varietat comuna a tot el món grec, l'anomenada koiné, basada principalment en l'àtic. D'ençà d'aleshores, i gairebé fins avui dia, hi ha hagut una pugna entre dos models de llengua escrita, un de més acostat a la llengua col·loquial i un altre de més proper a la llengua antiga. Ni en l'època medieval ni, encara menys, durant la dominació turca de Grècia, no es va arribar a establir una nova varietat escrita unificada.

Amb la independència de Grècia (1830), el grec va esdevenir l'idioma oficial de l'Estat. La qüestió de quina havia de ser la llengua escrita es va tornar a plantejar. Al segle XIX, es va oposar a la varietat popular (dimotikí) una varietat arcaïtzant (katharévussa), pròxima, però no igual, a la llengua clàssica. A la fi d'aquest segle, els escriptors van adoptar la dimotikí, que, durant el segle XX, es va anar imposant com a llengua comuna grega.
hedònic -a hedònic -a

<Ciències de la salut > Conceptes troncals>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  hedònic -a, adj

<Ciències de la salut > Conceptes troncals>

Definició
Relatiu o pertanyent al plaer. En bromatologia, referent a la qualitat dels aliments pel que fa als caràcters sensorials i a l'acceptació. Examinats aquests factors per diversos tastadors, han estat establertes escales hedòniques, més o menys elaborades, destinades a l'avaluació de cadascun dels aliments.